11. Edgar Allan Poe - La carta robada PDF

Preview

Summary

es lo único que tengo de clase porque la profesora no calla, 2 horas contando esto y al final te duermes un beso....

Description

LITERATURA (G4)

«LA CARTA ROBADA» - EDGAR ALLAN POE EDGAR ALLAN POE Escriptor nord-americà del s. XIX Va escriure poesia, conte, novel·la i assaig Va ser descobert per Charles Baudelaire, a través d’una traducció de «El gat negre» en una revista. Va aprendre anglès només per poder traduir Edgar Allan Poe. A Baudelaire li interessava la perfecció de les seves construccions i la sensibilitat que té pels aspectes foscos de l’existència (l’addicció, el mal, la violència, etc.). Edgar Allan Poe ha tingut un paper molt important en la literatura europea. De seguida es va crear un mite al voltant d’Edgar Allan Poe per ser un contista molt interessat pels aspectes foscos de l’existència. També tenia el mite de l’autor maleit. Era un escriptor absolutament reflexiu i calculador. Va intentar analitzar amb fredor matemàtica com s’han d’escriure els diversos gèneres literaris. Ha tingut un paper molt important en la literatura europea.

DISTINCIÓ DE CONTES D’EDGAR ALLAN POE Contes de raciocini o analítics: 

«La carta robada»



«Els assassinats del carrer Morgue»



«El misteri de Marie Rogêt»

Aquests tres contes fan un paper important en la història de la Literatura perquè són contes fundacionals de la narrativa de detectius. Són contes que se centren en la presentació d’un protagonista, August Dupin, dotat d’una intel·ligència superior. Els contes analitzen els mecanismes deductius que li permeten aclarir fets aparentment incomprensibles. Similituds entre Sherlock Holmes i August Dupin: incompetència de la policia, el narrador és l’ajudant que admira al detectiu, ambient obscur, l’escenari principal és la gran ciutat (Londres, París), cert aire aristocràtic del detectiu, coneixen el seu 1

LITERATURA (G4) contrincant (duel entre intel·ligència dolent i detectiu), la resolució del misteri és una fantasia de la superació del caos urbà (és possible trobar un ordre racional enmig del caos), el detectiu encarna la idea del pensament científic com a salvació (tot té una explicació lògica).

Contes del sobrenatural: 

«El gat negre»: conte amb que Baudelaire va conèixer a Edgar Allan Poe. Apareix el “dimoni de la intemperància” (l’addicció a l’alcohol) i l’’ “esperit de la perversitat” (l’impuls per transgredir la llei sense cap raó). El narrador és un home tancat a la presó, condemnat a mort. Explica que tenia un gat i que per aquest impuls de transgredir les lleis morals va buidar l’ull al seu gat (només amb la intenció de fer mal) i el va penjar. Després de fer això li comencen a passar desgràcies. La casa se li crema i, a la paret de la casa, té la sensació que hi ha un gat penjat. Després troba un altre gat semblant a l’anterior, amb una taca a la panxa en forma de patíbul (el lloc per penjar). Es veu que és una persona que ha quedat dominada per l’esperit de la perversitat i li venen aquestes imatges en forma de remordiment. En un atac de mal humor intenta matar al gat i, quan la seva dona intenta aturar-lo, ell clava l’astral al cap de la seva dona. Per ocultar el cadàver, fa un forat a la paret del soterrani i la tanca allà. Uns dies després apareix la policia, inspecciona el soterrani i no troba res. És aleshores que té la sensació que no el tancaran mai a la presó i se sent orgullós dels crims que ha comès. Quan torna la policia al cap d’uns dies i tornen a baixar al soterrani, a l’altra banda de la paret se sent un miol de gat. La policia rebenta la paret i hi troben el cadàver de la dona i el gat. Tot el que passa en aquesta història es pot explicar des d’un punt de vista racional: és un home desequilibrat, alcohòlic, que comença a fer el mal pel mal i acaba assassinant la seva pròpia dona i l’empedera a la paret on, segurament sense adonar-se’n, havia aparedat el gat.



«El retrat oval»



«La caiguda de la casa d’Usher»

Expliquen històries que es poden entendre sense necessitat de recórrer el sobrenatural, però la sensació que transmeten aquests contes és que hi ha un misteri sobrenatural que no es pot penetrar.

2

LITERATURA (G4)

«LA CARTA ROBADA» La policia li va a demanar l’opinió a August Dupin sobre un cas (el ministre D. ha robat una carta comprometedora i la policia ha estat incapaç de trobar-la). El centre del conte és com la ment humana pot resoldre un misteri d’aquest tipus. August Dupin fa una observació molt curiosa: la policia no troba la carta perquè la busquen on qualsevol persona mediocre buscaria. El que fa fracassar la policia és la simplicitat de l’afer. «Ars latet arte sua»  l’art queda amagat pel seu propi enginy. Quan l’art és prou sofisticat, aconsegueix una aparença de naturalitat. Dupin té un tipus d’intel·ligència que aconsegueix veure allò que els altres passen per alt. El ministre és poeta i matemàtic. Les veritats matemàtiques poden ser veritat en les matemàtiques però sovint no són veritat en el camp humà, en el camp de la moral, del pensament, del comportament humà. És aquesta doble visió de poeta i matemàtic que li permet amagar la carta i que la policia no la trobi. La policia no és inepta, sinó que fan la seva feina tant bé com poden. El seu problema no és la tècnica, sinó la incapacitat de distanciar-se de la tècnica i preguntar-se si estan cometent algun error de plantejament. La intel·ligència de la policia és una intel·ligència atrapada en la pràctica i el costum. En canvi, la intel·ligència de Dupin és diferent, li permet distanciar-se i preguntar-se com hauria pensat el seu adversari. El conte es construeix en una trama narrativa molt senzilla i clara. A l’obra hi ha temes recurrents que li donen unitat i conjunt.

3...