ACI NO PAGA NI DÉU - LIBRO UTILIZADO EN 2 BACHILLER PDF

Preview

Summary

LIBRO UTILIZADO EN 2 BACHILLER...

Description

ACI NO PAGA NI DÉU Dario Fo

Begoña Ferrero Pastor N_8 

RESUM:

Una de les protagonistes, Antonia va anar un mat í com tots al supermercat i al arribar va notar una pujada de preus abismal. Ella al ser una dona lluitadora es va queixar d’aquesta pujada de preus sense sentit i va dir a tothom que hi estava dins que es manifestaren per els seus drets i per poder tindre un alimentació bàsica amb els seus recursos. Això van fer, Antonia i les demes dones van cridar a tota veu en el supermercat indignades per tot, fins que arribà la policia i li va tocar fugir per ò primer va agafar tot el que va veure de menjar i ella i Marga plenes de menjar van eixir intactes de aquell caos. Antonia li va dir a Marga que es guardar à el menjar en la panxa per a que Lluis i Joan no se’n anotaren del que tenien. No obstant va aparèixer el marit de Antonia, per la porta i es va sorprendre al veure la panxa de Marga i el seu primer pensament va ser que estava esperant un xiquet. Elles per no delatar-se de furtar menjar van seguir-li la mentida a Joan dient-li que hi estava de cinc mesos, a tot això Joan es va quedar paralitzat ja que es sentia traicionat per el seu millor amic, que era l’home de Marga ja que entre ells es contaven tot i que mes important que la espera de un xiquet. Elles volien seguir la mentida per que ja havien dit lo del embar às però per a que ell seu creurà li van dir que era prematur, ja que ells no hi veiem ve la acció de robar aliments encara que hi estiguin encontra. En tot el poble, es rumorejava que la policia anava per les cases en busca de la gent que hi havia agafat menjar al supermercat, elles dos es van fer banques i van es començar a pensar que les anaven a pillar però Antonia i Joan de sobte escolten la porta cridar i efectivament era un policia, Joan convençut de que ell no hi havia fet res l’obri amb tota normalitat i entre ells hi havia una tensió de mal geni, ja que a Joan els policies segons ell eren gossos endiastrats per el govern i que feien el que els digueren sense opinió ni llibertat. Després de estar discutint entre ells, el policia sense registrar la casa se’n va anar. A la poca estona, arriben Marga i Antonia molt nervioses per els policies però de sobte criden altra volta la porta per ò aquesta vegada en compte de ser un policia era un Guardia Civil. Aquesta vegada el Guardia Civil era molt m és estricte i estava disposat a registrar tota la casa però a la volguda Antonia se li va ocórrer fer com si Marga estigueren punt de donar llum per aixina distraure’l i no les pillarà el menjar.

Per tant Marga i Antonia van anar a la habitació i es van quedar una estona ací per plantejar el plany per ò no tot va eixir be ja que el Guardia Civil va voler cridar a una ambulància sense el consentiment de ella i va voler que anara al hospital per seguretat. Elles ja no podien fer res, solament pujar a la ambulància i una vegada allí contar la seua situació als metges i tindre sort de que estigueren en la seua part. Per a la seua sort, al arribar al hospital els metges van arribar a un acord amb elles i van entendre la seua situació ja que ells estaven d’acord en el que havien fet i per tant, van deixar que sen anaren tranquil·les. Per altra part, estaven Joan i Lluis atacats de nervis i sense saber res del que estava passant, miren al seu entorn i deixi deixen furtar ells també menjar. Tot açò estava guiat per la sensació de frustració pel que havien fet les seus dones i per això deixi deixen fer-ho ells també. Quant descompensen a furtar menjar i coses varies no sabien on guardar-ho i de sobte un xic que treballava a la funer ària del poble accedeix a guardar-los el menjar per un temps. Com havien dit abans, l’Antonia va acceptar el transplant de el supòsit embar às de Marga ara, resulta que ella es la que tindr à al fill de Marga per que era prematur. A joan no li quadrava res del que estava passant, per ò un dia recibeix la visita del seua pare i tot assotat li comunica que van a tenir que anar sen de casa per que feia mesos que la seua dona no hi pagava ni la llum ni l’aigua ni l’alquilar. Per tant a Joan no li quadraven moltes coses despr és d’aquella visita, en el seu cap tenia moltes preguntes i dubtes que fer-li a Antonia com: ‘’Per què tenim menjar sinó tenim diners ni per a pagar el aigua?’’ i Així milers de dubtes al seu cap que no li quadraven. Passen dies i escomensen a passar coses al seu vecindari com podia ser l’escases del aigua o no tindre gas per dutxar-se... Ells estaven assutats per el que lis podia passar en un moment a altre. Una nit va arribar, en un segon se’n va anar la llum de la seua casa i no van poder fer res, solament esperar. A partir de eixe dia, cada nit passava algú diferent fins que tot va esclatar. Antonia va admetre que Marga i ella havien robat la passada matinada al supermercat i elles van ser qui va escomensar la lluita amb els policies. Joan es va quedar de pedra per ò no sorprengut per que se imaginava alguna cosa ja que la seua dona estava molt rara. Després de discutir amb ella, Joan no va poder callar-se el seu secret amb Lluis, li va dir que ells també varen caure amb la temptació i van robar aliments.

Després de viure molt de temps entre mentides per fi va eixir la veritat de tot el que estava succeint al seu entorn i varen deixar tot el que no siga veritat de costat.



Treball de investigació del llibre:

Per primer anem a parlar del autor del llibre, Dario Fo. Dario Fo va ser un dramaturg Italià i un gran actor al segle vint-i-ú. Encara que siga conegut per el seu treball i totes les obres conegudes que es vàrem fer famoses a la seua ciutat, va anar creixen fins arribar a guanyar el Premi Nobel de literatura al any 1997. Ell va estudiar el grau de Pintura i Arquitectura a la acadèmia de Belles Arts de la ciutat de Milan, aquesta ciutat a on va viure i es va incloure com actor i un autor teatral, gracies a la seua perspectiva i punt de vista que ell donava a la societat italiana dels anys 50. Per una part ell es dedicava a la escriptura i al teatre per ò també posava molt d’interès a la política de aquells anys i de vegades ho transmetia de una nova manera al escenari per crear un nou treball a la societat. Ell mateixa ho dia, i ho semblava en totes les seues obres, ell tenia una ma posa al partit polític de esquerres cosa que al govern no li agradava massa que una persona amb tan prestigi tingueren eixe poder, i per tant, varen decidir censurar tot tipus de obra de ell a la televisió Italiana durant quasi una dècada. Durant els anys seixanta parlem d’una etapa clave per a les obres del autor,on el seu teatre es torna molt més comprometiu i on abans les seus obres eren censurades, ara varen ser fonamentals per a la companyia de teatre Nueva Scena on s’implicava de fons el moment social que vivien a la Europa amb la contra cultura. Als anys setanta es va radicalitzar les escenes polítiques de la ciutat de Italià i es on va provocar Dario Fo per escriure dues obres molt

conegudes com; ‘’Misterio bufo’’ i ‘’ Muerte Accidental’’, on va sofrir un atemptat per part d’un grup fascista. Però deixant a part la política de Fo, ell també es va centrar en la figura de la dona de aquella època on ell tenia una visió molt mes humanística i propera a la vida quotidiana. Una de les característiques per les que va guanyar el premi Nobel va ser per la seua riquesa formal i les tem àtiques de les seues obres que es centraven en la política i en la societat de aquells anys conflictius. Va morir el tretze d’octubre del any 2016 als noranta anys en la ciutat Italiana de Milan la qual li va vore cr éixer i va sentir les seus manifestacions mitjançant el teatre. Ara procedim a parlar sobre el teatre als segle 19 i 20. Amb la il·lustració, el teatre es converteix en un mitjan de comunicació per a la difusió dels valors socials i culturals de la Italià i a partir d’ací naix el teatre polític. Tracte amb este nou teatre utilitzar personatges mes propers a la realitat, lluny dels excessos i actuacions realistes sense falta de sobreactuar més enllà. Ací apareix el melodrama, que uneix el drama amb la musica per així exaltar uns models romàntics i patriòtics que defineixen a la perfecció el segle 19. Després de la segona guerra mundial va existir una crisi teatral amb el cinema que tan sol va deixar deu companyies en funcionament sobre tot i la majoria a la ciutat de Milan. Dario Fo va ser una gran persona i actor que va posar per damunt i en lo m és alt al teatre Italià i així fent historia.



Valoració critica i opinió personal:

La historia parteix de un tema que en aquella època va resultar polèmic però a la vegada ens va servir per donar-nos comptar del que passava a les ciutats. Es un tema polític i on abunda la seua opinió sobre aquest i dona a la gent mitjan la lectura el inter ès que es mereix. No obstant sabem que la política no deixa de tindre actualitat i per tant, sabem que sempre ser à un gran tema del que escriure o parlar. La intencionalitat de l’autor es la de fer-nos coneixedors d’uns fets que pocs en viscut com ell ho ha pogut viure i des de la seua visi ó, aixina donant-nos molta historia de la que parlar i aprenent coses noves, veient com la política va fer mal a una gran ciutat i com hi estaven dividits abans els territoris políticament. El títol de la obra es prou significatiu ja que en aquells anys tot el mon esta dividit en dos grups: els pobres i els rics, tot d’una anaven furtant menjar per sobreviure mentre altres vivien com reis als seus castells o cases luxoses. Respecte a la estructura e historia podem dir que es un llibre molt fàcil de llegir, entretingut e interesant a m és cal dir que es un llibre

condicionat a totes les edats des de els 15 anys per amunt i es una forma de aprendre el passat de la nostra hist òria de manera diferent i divertida, on hi ha personatges amb una gracia peculiar i on es treballa la ironia i la semblança amb el que estava succeint en la realitat. Com hem dit, s reflexa a la realitat que passava i això es un terme molt important per al autor on vol fer que la gent se entera del que em viscut i de quin es el nostre entorna o qui no. Ensenya a lluitar per els nostres drets i per el que volem, a sacrificar les veritats per viure o a mentir a persones mes volgudes a les nostres vides, tot açò realitzat per una situació política i social....