AD_Melsa PDF

Preview

Summary

Download AD_Melsa PDF

Description

11. MELSA Generalitats La melsa és un òrgan parenquimatós limfoide (hematopoètic i hemolític també), molt vascularitzat i drenat al sistema porta. La seva consistència és molt tova i fràgil (els P. EXAMEN. traumatismes esplènics són freqüents). És un òrgan abdominal, sense funció digestiva però amb relacions toràciques. Anivelldedimensions,fauns12cmd’alt,per8cmd’amplei4cmd’espessor(similaral ronyó). Si aquestes dimensions són majors (esplenomegàlia) pot arribar a sobrepassar el vorell costal esquerre.Téunpesd’uns200g. És un òrgan peritonitzat i cal esmentar que es pot donar que hi hagi melses supernumeràries. La seva situació és a nivell de la línia axil·lar mitja iposterior,al’alçadadelescostelles9-11. Melsa

Ronyó

P. EXAMEN.

La cel·la esplènica (subfrènica esquerra) és un espai tancat per: Subfrènica dreta: cel·la hepàtica. - Dalt, enrere i lateral: diafragma. - Baix: mesocòlon transvers, flexura còlica esquerra (o angle esplènic) i lligament freno-còlic esquerre. - Darrere: cel·la renal esquerra. - Medial: lligament gastro-esplènic (per davant) i pancreàtic-esplènic (per darrere) amb les seves prolongacions: - Superior: freno-esplènica. - Inferior: espleno-còlica. Lasevamorfologiaéssimilaralad’ungradecafè(semi-ovoide) i presenta un eix major oblic de dalt a baix, de medial a lateral i de darrere cap endavant, quasi paral·lel a la desena costella. Pel que fa a les seves cares: - Lateral, esquerra, (convexa).

diafragmàtica

2-3 escotadures

- Medial, dreta, visceral (plana). Aquesta cara es divideix en 3 porcions:

- Renal - Gàstrica - Còlica Conté l’ili esplènic (amb l’artèria i la vena esplèniques). Els límits de la melsa són: - Antero-superior: és irregular, amb 2-3 escotadures persistents. Importants per detectar esplenomegàlies. - Inferior o extern: és posterior, arrodonit i rectilini. S’ubica entre la cara diafragmàtica i la renal. Abanda,s’hipodendistingirdospols: - Superior: és superior-medial-posterior. Arrodonit en la seva regió medial. - Inferior: és inferior-lateral-anterior.

Relacions P. EXAMEN.

Dalt, darrere i esquerre: Diafragma i lligament freno-esplènic.

Dreta: - Darrere: pàncrees i epipló pancreàticesplènic.

- Davant: estómac i epipló gastro-esplènic.

Baix: - Darrere: ronyó esquerre. - Davant: angle esplènic del còlon i lligament freno-còlic esquerre.

Vascularització A nivell arterial, la vascularització corre a càrrec de l’artèriaesplènica (branca del tronc celíac). Aquesta es dirigeix cap a l’esquerra pel límit superior del pàncrees i passa per davantdelacuad’aquestperarribaral’iliesplènic,ondónaduesbranquesterminals: - Artèria esplènica superior - Artèria esplènica inferior. De la branca inferior neix l’artèria gastro-epiploica esquerra. En el seu trajecte sobre el pàncrees emet branques pancreàtiques (nombroses i curtes) per irrigar el cos i la cua. Abans d’arribar a la melsa ofereix vasos curts per la cara superior i posterior de l’estómac(artèries gàstriques curtes). A nivell venós, la vena gastro-epiploica esquerra s’uneixalavena esplènica. Posteriorment s’uneix la vena mesentèrica inferior formant el tronc esplenomesentèric. Finalment, després de la unió de la vena mesentèrica superior al tronc espleno-mesentèric es forma la vena porta. Els vasos limfàtics drenen als ganglis limfàtics esplènics, que acompanyen a l’artèria esplènica. Aquests ganglis reben vasos limfàtics de l’omentmajor,delacurvaturamajor i del fundus gàstric. La innervació ve donada a través del plexe celíac (branques sensitives)....