Automanual PDF

Preview

Summary

Automanual: com sobreviure en una aula de primària...

Description

Processos educatius i pràctica docent

AUTO-MANUAL

Per començar, explicaré què és per mi educar. Per mi educar és la llibertat de poder transmetre tots els continguts significatius i aprenentatges significatius a algú, de manera que jo pugui ajudar al receptor. Per tant i pel que fan les meves ideologies, aquest auto-manual estarà escrit sota el model educatiu com a iniciació. Abans d’entrar en matèria, però, cal destacar dos conceptes que poden semblar sinònims però que no ho són pas: el primer concepte és educació. Quan parlem d’educació, no parlem d’una jerarquia en un sistema de transmissió de valors, mentre que, si parlem del segon concepte, educabilitat, estem parlant de la capacitat subjectiva de l’ésser humà i la capacitat que aquest té de desenvolupar-se psíquicament, de formar-se, de realitzar i de desenvolupar la seva personalitat. Dos aspectes que també s’assemblen són: l’aprenentatge i l’ensenyament: ensenyar no vol dir aprendre. Per exemple, hi ha el que es diu la instrucció, que no hauria de ser la base del nostre sistema ja que consisteix en memoritzar per un examen i no enrecordar-te en un futur. Dit això, començarem parlant dels tipus de models educatius que hi ha. Cal fer un incís i explicar que actualment hi ha tres models educatius tot i que antigament n’hi havia quatre. Antigament hi havia un model educatiu que d’alguna manera s’ha descatalogat degut a que va produir molts danys psicològics. El primer model educatiu és el que es diu “com a ensenyament”. Aquest el podem trobar a primària, tot i que predomina a la secundària. El paper de l’escola és ensenyar contingut, no educar. El segon model educatiu s’anomena “com a lliure desenvolupament”. Aquest hi predomina en moltes famílies i, es veu molt ben representat en la pel·lícula de La ola (2008). El tercer i últim model educatiu és l’anomenat “com a iniciació”. Aquest es basa en que tant el paper del mestre com el paper de l’adult és una guia. Acompanyen al

nen o a la nena fins que ell mateix o ella mateixa pot construir valors,decisions, etc. És per això que he trobat oportú parlar i basar-me en aquest model educatiu. El paper del mestre o de l’adult no és només ensenyar uns continguts acadèmics, sinó anar més enllà i tractar tot tipus de valors útils pel seu futur tant acadèmic i com a persones. Un cop mencionats els models educatius, parlarem del concepte següent: l’efecte pigmalió. L’efecte pigmalió és el que parla de les expectatives que tens sobre una persona i que, al final s’acaben complint. Per posar un exemple: si un nen comença suspenent molts exàmens i el professor no para de repetir-li que és un fracassat i que mai aprovarà, probablement aquest nen acabi creient-s’ho i les expectatives que tenia aquest professor sobre ell, es compleixin. Així que com a futura mestra, crec que s’hauria d’eliminar aquest concepte, no és sa pels alumnes. Avui en dia el sistema educatiu està dividit en dos: és a dir, es parla d’un dualisme en el nostre sistema educatiu. Hi ha dos tipus d’escola, les concertades i les privades. És cert, que també hi ha escoles privades però no són les que més hi predominen. En el cas de les escoles concertades, aquestes les paga la Generalitat i les famílies fan un “plus”. En aquest tipus d’escoles hi accedeixen classes mitjanes i classes altes. En canvi les escoles públiques són pagades per l’estat i les famílies no paguen gairebé res. Normalment la classe social que hi predomina més són les classes baixes i classes mitjanes. En aquest àmbit hi ha una gran quantitat de problemes que comporta connotacions negatives en la societat. Per aquest motiu i d’altres, es van dur a terme dos estudis: els estudis PISA i l’informe Coleman. Aquest informe es va crear per tal de promoure la igualtat d’oportunitats educatives. Va arribar a la conclusió que els resultats educatius no tenen a veure amb l’escola, sinó amb el nivell socioeducatiu de les famílies. Sense deixar de banda l’escola, hem de tenir en compte que actualment hi ha l’escola tradicional i l’escola nova. L’escola tradicional va sorgir al segle XVII. Té característiques com l’autoritarisme i la memorització. La principal font d’informació és el professor i la seva funció és transmetre coneixements sense anar més enllà. L’escola nova sorgeix a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’objectiu és modificar el paper que tenia l’escola tradicional. Rousseau va ser un dels

impulsors. Gràcies a una figura com la seva, l’escola nova va tenir característiques que ell va afegir, així com l’ensenyament centrat en l’interès natural de l’infant, actiu, escola laica, educació en un ambient de llibertat... Un exemple que reflecteix l’escola nova, és Summerhill. És un internat situat a Anglaterra que té característiques com les següents: l’amor i el respecte, autoregulació, llibertat i felicitat. Té també característiques com l’assistència no obligatòria a classe, llibertat a l’hora de triar les assignatures, el joc i llibertat d’expressió, l’assemblea com a òrgan de gestió. Aquesta escola va sorgir degut a una de les obres que es van fer a classe. Seguint amb l’escola, hem de parlar dels dos tipus de motivacions: extrínseca i intrínseca. La primera busca la recompensa per a totes aquelles activitats que es fan. No ho fan per voluntat pròpia. No són pocs els casos que al llarg de la vida i de la història acadèmica els que han premiat als nens i a les nenes per contestar bé. Donar gominoles, per exemple, és un premi que ha estat vigent molts anys. La motivació intrínseca és aquella que les accions que fa la persona són fetes sota la seva propia voluntat, inspiració i desig. Així que, quina motivació és la millor pels infants? Bé doncs, des del meu punt de vista la motivació intrínseca és la que més pot ajudar perquè fa que els infants treballin per ells mateixos sense buscar res a canvi. Un cop dit això, tenim un altre concepte tractat a classe, i és que es parla de dos tipus d’escola: l’escola saludable i l’escola malalta: l’escola saludable és aquella on estàs còmode, tens la llibertat de crear i gaudir. És on es pot viure i on es desitja viure. En canvi, l’escola malalta és aquella on hi predominen sentiments com la por, la seguretat, la rigidesa, l’individualisme, etc. Parlem ara de diferents referents que ha tingut l’educació: En primer lloc parlarem de Pierre Bourdieu (1930-2002). Sociòleg del segle XX que va parlar del concepte de violència simbòlica. Aquest tipus de violència és com una manipulació. Ens basem en l’exemple següent: un professor castiga un alumne i en lloc de posar-li un càstig significatiu, el que fa és escridassar-lo i dir-li que això ho fa pel seu bé. No es tracta d’això, sinó que els càstigs haurien de ser significatius. Un altre referent en un context educatiu va ser Esteve. L’any 2003 va parlar sobre diferents criteris de l’educació: contingut, procediment, ús i equilibri.

A. Sanvisens va ser un pedagog que va parlar de pedagogia i educació. Pel que fa la pedagogia, deia que s’havia de conduir al nen o a la nena, fent l’acció de cuidar-lo, formar-lo i desenvolupar-lo. Passem als tipus d’educació que hi ha imposats dins del nostre sistema: educació formal, educació informal i educació no formal. L’educació formal és aquella que és intencionada, planificada i reglada. Aquella que coneixem com a ensenyament obligatori. L’educació no formal, en canvi, és aquella que també és intencionada i planificada però fora de l’àmbit escolar obligatori. L’educació informal és la que s’ofereix de forma casual i sense planificació. No és una educació que apareixi en l’àmbit curricular ni en les institucions educatives. Crec que també és adequat parlar de la pirámide de Maslow. Aquesta piràmide va ser creada per Abraham Maslow. L’objectiu principal d’aquesta piràmide va ser distingir els tipus de necessitats i és que, Maslow classifica les necessitats de les persones en cinc nivells: fisiològiques, seguretat, socials, estima i autorealització. Farem cinc cèntims del que són aquests cinc nivells i així contextualitzar-nos: Les necessitats fisiològiques són l’aigua, descans, aliment... És a dir, les necessitats bàsiques. Les necessitats pel que fa la seguretat són: la llar, l’estabilitat en el lloc de treball, l’estabilitat de la persona, etc. Les necessitats socials són les necessitats de relacionar-se, pertànyer a un grup social, la interacció, l’amor... Les necessitats d’estima són les que busquen sentir-se estimats tant pels demés com per a un mateix. I per últim, les necessitats d’autorrealització. Aquestes són les que consisteixen en el desenvolupament del propi potencial per poder arribar a ser aquell que és capaç de ser, la capacitat de superació, etc.

Explicada la piràmide de Maslow, passarem a explicar molt breument l’educació heterònoma i l’educació autónoma. L’educació heterònoma és externa als valors que ens donen. En canvi, l’educació autónoma: consisteix en la construcció de valors propis de cada nen i cada nena. Tancant aquesta breu explicació, explicaré la figura de la familia, ja que aquesta té un paper molt important en molts àmbits, com pot ser en el de la lectura. D’acord amb una lectura que vam fer, la família té un paper molt important en l’educació del nen o de la nena. Aquest article es basava en la següent explicació: a l’hora d’establir determinants familiars que influeixen en l’assoliment dels estudiants, s’agrupen en dos: Els estructurals que parlen de l’estatus econòmic, familiar, la situació laboral, el nivel d’estudis dels pares, recursos culturals, etc. Els dinàmics que consisteixen en el clima i el funcionament de la llar, el temps que es passa amb la família, etc. Un estudi va fer veure el resultat del hàbit lector pel que fa la situació econòmica de la família: divisió de les escoles públiques i escoles privades ( hem parlat pàgines enrere). Això fa que en les escoles privades sí que hi hagi hàbit lector i en les escoles públiques no. L’objectiu principal de l’estudi era analitzar la influència dels factors econòmics, culturals i la implicació familiar en l’adquisició de l’hàbit lector en estudiants de tercer de primària. Les conclusions que van extreure van ser que la situació laboral no és un factor determinant i que l’alumnat que més llegeix prové d’una família amb estudis de graus universitaris. Finalment, la implicació pel treball dels fills i de les filles sí que són factors determinants. Altres aspectes que trobo que són interessants a tractar són els deures, exàmens, tecnologies a l’aula i la tria del centre per part de la família. Aquests fets els vam tractar a classe ja que vam realitzar un debat. Una visió general va ser que els

deures si no són regularitzats no fan cap bé al nen o nena, a l’igual que els exàmens. Pel que fa les tecnologies a l’aula, són bones si no es fa un abús d’elles ja que actualment les eines tecnològiques són molt pràctiques. L’elecció de les famílies a escollir centre és també molt important ja que les famílies volen el millor pel seu fill o per la seva filla i, l’elecció del centre determinarà molt la manera d’aprenentatge dels fills o de les filles. Com a conclusió final i fent un recull de tot el que s’ha parlat, vull començar fent referència a perquè he parlat de tots els temes i aspectes mencionats. Bé, doncs o bé perquè els meus futurs mètodes vull que siguin així o bé perquè crec que era important parlar-ne. En segon lloc m’ha servit molt per poder reestructurar molts dels temes i aspectes tractats i intentar trobar un fil conductor en tots els aspectes i veure que tot el que s’ha explicat té un aprenentatge significatiu.

Bibliografia Joan Salvador Vilallonga. (.). Efecto Pigmalión. 20/11/2019, de Psicología Flexible Sitio web: https://www.psicologiaflexible.com/es/efecto-pigmalion/ Ibáñez, Maria Jesús. (4/12/2016). ¿Qué es el informe PISA? Cinco claves. El Periódico, .. Rodríguez, Eva María. (2018). Diferencias entre la motivación intrínseca y extrínseca. 18/11/2019, de La mente es maravillosa Sitio web: https://lamenteesmaravillosa.com/diferencias-entre-la-motivacion-intrinseca-y-extri ns eca/ .. (2018). Educación no formal, informal y formal, ¿en qué consiste cada una?. 20/11/2019, de Jesuïtes educació Sitio web: https://fp.uoc.fje.edu/blog/educacion-no-formal-informal-y-formal-en-que-consiste-c a da-una/ Sigüenza Andres, Isabel. (2013). Libertad en las aulas: Escuela Summerhill. 12/11/2019, de Eduskopia Sitio web: https://eduskopia.com/libertad-en-las-aulas-escuela-summerhill/ Agencia La Nave. (2014). ¿Qué es y para qué sirve la pirámide de Maslow?. 19/11/2019, de Agencia La Nave Sitio web: https://blog.agencialanave.com/que-es-y-para-que-sirve-la-piramide-de-maslow/ Vilalta, Andrea. (.). Escola tradicional vs Escola Nova. 20/11/2019, de tecnoeducaula Sitio web: https://tecnoeducaula.wordpress.com/escola-tradicional-vs-escola-nova/...