Biomolècules PDF

Preview

Summary

Apunts sobre les particularitats i tipus de biomolècules....

Description

Biomolècules Inorgàniques Aigua L’aigua està formada per dos àtoms positius d’hidrogen i un negatiu d’oxigen. Les molècules d’aigua tenen dos pols: dos positius i un negatiu. Aquesta característica s’anomena polaritat. Les molècules d’aigua s’uneixen formant ponts d’hidrogen entre el pol positiu d’una amb el pol negatiu d’una altra.

Propietats de l’aigua:      

Tensió superficial elevada, fet que fa que sigui gairebé incompressible. Elevada força de cohesió a causa del ponts d’hidrogen. Calor específica elevada. Es necessita energia per trencar els ponts d’hidrogen. Temperatura de vaporització elevada, cal trencar tots els ponts d’hidrogen per passar-la de líquida a sòlida. Bona substància refrigerant. Densitat més alta en estat líquid que en sòlid. Elevada constant dielèctrica. És bona dissolvent de sals i compostos polars

Funcions en els éssers vius:       

Mecànica amortidora. Termoreguladora. Dissolvent. Transport de substàncies. Bioquímica durant la fotosíntesi. Estructural. Bona substància refrigerant.

1

Sals minerals Compost inorgànic, sòlid i homogeni, és adir, constituït per àtoms individuals d'elements simples. Els podem trobar en les roques o dissolts en l’aigua. Intervenen en processos com el transport d’oxigen, transmissió d’impulsos nerviosos, contracció muscular i síntesi de clorofil·la. En els organismes tenen funcions estructurals, reguladores i específiques.

Orgàniques Glúcids Monosacàrids:   

Propietats físiques: Sòlids, incolors o de color blanc i solubles en aigua. Propietats químiques: Es poden oxidar, és a dir, perdre electrons davant altres substàncies. Aquestes es redueixen ja que els electrons tenen càrrega negativa. Estan formats entre 3 i 7 àtoms de carboni: trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses.

Ribosa

Pentoses

Desoxiribosa

 Hexosa  

Els monosacàrids poden ser oxidats per ions (neutres) fèrric i cúpric.

Disacàrids: Són dos monosacàrids units covalentment mitjançant un enllaç covalent, conegut com O-glicosídic. Quan es forma aquest enllaç s’anomena reacció de condensació. En les reacciones de condensació s’uneixen dues molècules per formarne una de més gran. En el procés es forma sempre una molècula d’aigua. 2







Sacarosa:  Es sintetitza en plantes (producte intermedi principal de la fotosíntesi).  Glucosa + fructosa.  No és un sucre reductor.  Hidrolitzada per l’enzim sacarasa. Lactosa:  Disacàrid de la llet.  Galactosa + glucosa.  És un sucre reductor.  Hidrolitzada per l’enzim sacarasa. Maltosa:  Prové de la hidròlisi del glucogen i del midó.  Glucosa + glucosa.  És un sucre reductor.  Hidrolitzada per l’enzim maltasa.

Polisacàrids: Polímers d’alt pes molecular que es diferencien entre ells per la naturalesa de les unitats monomèriques repetitives, la longitud de llurs cadenes i el seu grau de ramificació.  

Homopolisacàrids: Un únic tipus d’unitat monomèrica. Heteropolisacàrids: Dos o més tipus de monosacàrids. Homopolisacàrids Enllaç α Midó Glicogen

Enllaç β Cel·lulosa Quitina

Heteropolisacàrids Enllaç α Pectina Goma aràbiga Agar

Funcions:  



Reserva: midó (vegetals), glucogen (animals). Estructurals: cel·lulosa, quitina, peptidoglicà.  La cel·lulosa és un homopolisacàrid lineal no ramificat. És fibrosa, resistent i insoluble en aigua. Es troba en les parets de cèl·lules vegetals. Hidrolitzada per la cel·lulasa. Informativa: glucoproteïnes i glucopèptids de la membrana citoplasmàtica.

3

Lípids Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars. Són solubles en dissolvents orgànics no polars com la acetona o el cloroform. Es poden classificar en:  

Saponificables: Tenen àcids grassos. Insaponificables: No tenen àcids grassos.

Àcids grassos:  

Saturats: Quan no tenen cap enllaç doble. Insaturats: Tenen enllaç doble.

Acilglicèrids: lípid simple format per l’esterificació d’una, dues o tres molècules d’àcids grassos amb una molècula de glicerol. 

Triacilglicèrids: La seva funció principal és la reserva energètica. La seva estructura és composta per èsters de 3 àcids grassos i glicerol. Tenen una part apolar i una part polar soluble en aigua. S’emmagatzemen en forma de gotes molt petites en adipòcits.

Els lípids complexos (saponificables) són amfipàtics i són de membrana. Esterols: 

Colesterol: Component essencial de les membranes cel·lulars i per a la formació d’altres molècules. Confereix estabilitat, és poc soluble i voluminós, altera la regularitat de la membrana. Es sintetitza en el fetge i en l’intestí prim. No té àcids grassos. Té funció estructural.

Funcions dels lípids:    

Reserva Estructural Biocatalitzador Transport

4

Proteïnes Són polímers formats per aminoàcids. Formen cadenes de mida molt diversa en la que es repeteixen 20 aa. Un oligopèptid és un conjunt de menys de 10 aa. Si en té més de 10 és un polipèptid. Si en té més de 50 és una proteïna. Aminoàcid: Biomolècula orgànica de baix pes molecular. Tos tenen una estructura comuna: un grup amino (NH2), un grup carboxil (COOH), un àtom d’hidrogen i un grup R. En una solució aquosa i amb un ph 7 estan ionitzats. Els grups amino poden captar un protó mentre que el carboxil perd un protó. Es poden classificar en funció del grup R o las seva polaritat. Enllaç peptídic: és l’enllaç covalent entre el grup carboxil d’un aa i el grup amino de l’aa adjacent, amb despreniment d’una molècula d’aigua.

Conformació nativa depèn de l’estructura primària i del ph, la temperatura i el dissolvent. 

Estructura primària: Seqüència lineal d’aminoàcids. La funció d’una proteïna ve determinada per la seqüència d’aa i la forma que aquesta adopti.

5



Estructura secundària: conformació de la cadena peptídica en l’espai.  Hèlix α: una mateixa cadena polipeptídica gira sobre si mateixa i estableix ponts d’hidrogen entre el un aa i el següent. Per volta hi ha entre 3 i 6 aa. Es formen ponts d’hidrogen en la mateixa cadena. Ex: queratina.  Conformació β: Els aa formen una cadena en forma de ziga-zaga sense establir ponts d’hidrogen. La làmina β o fulla plegada són dues cadenes polipeptídiques que s’enllacen entre si a partir de cadenes d’hidrogen formant una estructura molt estable. Ex: β-queratina.  Hèlix de col·lagen: Associació de tres hèlix unides per ponts d’hidrogen (superhèlix). Hi ha abundància de prolines i hidroxiprolines.



Estructura terciària: relacions espacials de tots els aa d’un polipèptid. És un superplegament o enrotllament de la cadena. Moltes proteïnes globulars presenten segments amb conformació β alternats amb α-hèlix. Aquesta conformació globular facilita la solubilitat i permet realitzar funcions de transport, enzimàtiques, hormonals… Té diferents enllaços. Ex: Quinasa A.



Estructura quaternària: Unió de diverses cadenes polipeptídiques/protòmers amb estructura terciària per donar lloc a un complex proteic. Ex: Hemoglobina A.

Propietats de les proteïnes: solubilitat, desnaturalització, especificitat i capacitat amortidora. 6

Desnaturalització: causada per un augment de temperatura, del pH, de dissolvents orgànics o detergents. Una proteïna queda desnaturalitzada quan perd la seva estructura tridimensional. Si això passa perd la seva activitat. Holoproteïnes: La seva hidròlisi produeix únicament aa, sense cap altre producte orgànic o inorgànic. Poden ser filamentoses (insolubles) o globulars (solubles). Heteroproteïnes: La seva hidròlisi proporciona aa ( grup proteic) i una part no proteica ( grup prostètic). Funcions:        

Estructural De reserva Homeostàtica Contràctil Transport Defensa Hormonal Enzimàtica

7...