CITOESQUELET PDF

Preview

Summary

...

Description

5. CITOESQUELET, Aquestes'fibres'estan'al'citoplasma'd’eucariotes'majoritàriament.'En'poca'proporció'en'el'nucli.'' N’hi'ha'de'tres'tipus:' ='Filaments'd’actina.'Són'els'més'prims.' ='Els'microtúbuls:'formats'per'tubulina.'Són'els'més'gruixuts.' ='Filaments'intermedis:'formats'per'proteïnes'diferents'segons'les'cèl··lules.' Cada'tipus'de'filament'te'una'disposició'característica.' Funcions:'' Els' filaments' del' citoesquelet' donen' forma' a' la' cèl··lula' (microtúbuls).' Donen' forma' allargada' a' les' neurones,'o'microvellositats'a'les'cèl··lules'intestinals'(f.'Actina).'També'donen'forma'al'nucli.' Permeten'canvis'de'forma'a'la'cèl··lula.'Permeten'la'contracció'dels'músculs'(f.'Actina'i'miosina).'La'divisió' cel··lular' també' és' gracies' als' microtúbuls.' Les' invaginacions' per' l’0alimentacio' de' les' cèl··lules' també' son' gràcies'a'lo'mateix.' Els'filaments' permeten'que' la'cèl··lula'es' mogui.'Els' cilis'd’algunes'cèl··lules'(que' mouen' el'medi' que'hi' ha' per'damunt'de'la'cèl··lula),'els'flagels,'i'totes'aquelles'cèl··lules'que'es'mouen'arrossegant=se.' Determinar' la' posició' de' cada' orgànul:' els' microtúbuls' arrosseguen' els' orgànuls' a' allà' on' volen' dins' el' citosol.'Per'exemple'ho'fan'en'la'persecució'dels'bacteris.' El' citoesquelet' forma' estructures' permanents' (cilis,' flagels,' microvellositats,' axons)' i' altres,' en' canvi,' són' dinàmiques.'Es'poden' muntar,'després'desorganitzar=se'i'més'tard' formar'una'estructura' diferent'(ex:'fus' mitòtic).'' ' 5.1. Microtúbuls, ' 5.1.1. Estructura,dels,microtúbuls, Són' uns' filaments' gruixuts' que' es' poden' veure' be' al' microscopi' òptic.' Tenen' 25' nm' de' diàmetre.' Són' polímers'de'tubulina'que'es'disposen'una'sobre'l’altre.'Una'tubulina'es'un'dímer,'una'proteïna'formada'per' alfa' i' beta'tubulina=>' És' un' heterodimer.'La' alfa' i' la' beta'interaccionen' amb' enllaços'no' covalents'(' si' no' serien'lo'mateix).'Cada'monòmer'té'una'molècula'de'GTP'enganxada.'El'GTP'de'l’alfa'sempre'està'en'forma' trifosfat.'En'canvi'el'GTP'de'la'beta'pot'estar'el'forma'de'GDP'o'GTP.'' Com' es' disposen' per' formar' un' microtúbul?' ' Sempre' es' posen' alfa,' beta,' alfa,' etc.' Així' es' forma' un' protofilament.'13'protofilaments'formen'un'microtúbul=>'tub'que' té'la'paret'formada'per'protofilaments;' l’interior'del'tub'és'buit.'' En'el'microtúbul'tenim'dos'extrems,'un'és'–'i'l’altre'és'+.'En'el'de'dalt'totes'les'tubulines'acaben'en'alfa.'En' el'de'baix'tots'acaben'el'beta.'Aquesta'és'una'diferència'dinàmica:'un'microtúbul'es'pot'escurçar'o'es'pot'

allargar.' Depenent' de' la' concentració' de' tubulina' lliure.' Com' més' n’hi' hagi' més' fàcil' es' que' polimeritzi' i' s’allarguin' els' microtúbuls,' i' a' l’inrevés.' Els' dos' extrems' polimeritzen' diferents,' amb' més' facilitat' en' l’extrem'+'que'en'el'=.'' =

=

Fus'mitòtic:'estructura'que'segrega'cromàtides'germanes'entre'les'cèl··lules'filles.'Només'es'forma'quan'la' cèl··lula's’està'dividint.'Quan'la'cèl··lula'ja'sa'dividit'tot'el'fus'mitòtic'es'desmunta'donants'tubulina'lliure'i'es' torna'a'formar'la'xarxa'tubular.'La'xarxa'tubular'dóna'forma'a'la'cèl··lula'i'organitza'els'orgànuls.' Centres' organitzadors' de' microtúbuls:' Ajuden' a' formar' el' microtúbul' i' protegeixen' l’extrem' negatiu.' Excepte' en' cilis' i' flagels,' estan' formats' per' dos' centríols' i' material' pericentriolar.' Aquest' material' te' uns' anells'de'13'gammatubulines'que'seran'la'base'per'fer'créixer'el'microtúbul.'' L’extrem'+'és'el'dinàmic'que'permet'el'creixement.' '

= =

5.2. Dinàmica,de,microtúbuls, Entendre' com' s’allarguen' i' com' s’escurcen' aquelles' estructures' que' tenen' dinàmica.' In# vivo# l’extrem' negatiu' està' tancat' i' per' tant' només' es' polimeritza' en' sentit' positiu.' La' concentració' critica' de' tubulina' lliure,'a'partir'de'la'qual'el'microtúbul'comença'a'despolimeritzar.' Quan' comencen' a' crear=se' tubulines,' fins' no' arribar' a' la' concentració' critica,' estan' tots' en' forma' de' dímers.' Quan' es' passa' la' concentració' mínima' comencen' a' formar=se' microtúbuls' i' a' disminuir' la' concentració'de'tubulina'lliure.' ' Quan'mirem'un'sol'microtúbul:'té'una'inestabilitat'dinàmica.'Aquesta'es'defineix'com'la'alternança'entre' fases' de' polimerització' (més' o' menys' ràpida' segons' la' concentració' de' tubulines' lliures)' i' fases' de' despolimerització' catastròfica' (molt' ràpida).' El' microtúbul' no' cal' que' quedi' a' 0' per' tornar' a' créixer' altra' vegada.'' ' La'causa'de'la' inestabilitat'dinàmica' esta'relacionada' amb'la' hidròlisi'dels' GTPs'que'estan' units'a' la'beta= tubulina.'Al'llarg'd’un'microtúbul'tenim'beta=tubulines'unides'a'GDP'i'altres'beta=tubulines'unides'a'GTP.'' Quan' la' concentració' de' Tubulina' lliure' és' superior' a' la' crítica:' La' tubulina' polimeritzarà' sobre' l’extrem' positiu.'Això'crearà'una'caputxa'GTP:'un'tros'de'microtúbul'en'que'les'tubulines'estan'unides'a'GTP.'' Al'cap'd’uns'milisegons'el'GTP'queda'hidrolitzat'(velocitat'constant)=>passa'de'ser'vermella'a'ser'blava).'Per' tant' si' hi' ha' molta' tubulina' al' medi,' la' velocitat' de' polimerització' de' noves' tubulines' serà' superior' a' la' velocitat' d’hidròlisi' del' GTP.' Així' el' microtúbul' s’estabilitza' i' anirà' creixent.' Fins' que' les' tubulines' lliures' escassegin=>'la'polimerització'serà'mes'lenta'que'la' velocitat'constant'de'la'hidròlisi.' Ens'quedarem'sense' caputxa'GGT,'i'ràpidament'es'destruirà'el'microtúbul'perquè'haurà'perdut'l’estabilitzador.' La' polimerització' de' tubulines' no' necessita' gastar' energia.' La' despolimerització' i' la' hidròlisi' també' és' espontània.'La'hidròlisi'del'GTP'tampoc'és'el'preu'a'pagar'per'polimeritzar.'El'que'gasta'energia'és'tornar'a' convertir' les' tubulines' lliures' en' blaves' per' tornar' a' polimeritzar=les' (després' de' la' despolimerització' forçada).' ' Un'protofilament'amb'GTP:'és'recte.'La'caputxa'GTP'força'els'microtúbuls'a'mantenir=se'recte.' Un'protofilament'amb'GDP:'és'corbat.' , Perquè,li,serveix,a,la,cèl··lula,que,els,microtúbuls,tinguin,inestabilitat,dinàmica?,

Els' microtúbuls' al' créixer' exploren' un' nou' lloc' de' la' cèl··lula.' Si' troben' un' cromosoma,' vesícula' o' altres' estructures' en' aquell' territori;' el' microtúbul' quedarà' estabilitzat.' Si' no' troba' cap' cromosoma' es' desestabilitza'i'va'a'mirar'en'una'zona'nova.'Va'mirant'cap'a'tot'arreu'perquè'si'no'troba'cap'estructura'no' s’estabilitza'i'cau.' Hi'ha'proteïnes'que's’associen'a'l’extrem'+'o'al'llarg'del'microtúbul.'' =

Proteïnes, a, l’extrem(+):'si'per' l’altra'banda' s’associa'a' la'membrana' plasmàtica' determina'la' forma' de'la' cèl··lula.' Els' microtúbuls' començaran' a' créixer' des' del' centre' i' quedaran' estabilitzats' si' s’enganxen' a' aquestes'proteïnes'que'estan'en'contacte'en'la'membrana.'Quedarà'una'forma'd’ou.'' Les'espermàtides'són'rodones'inicialment'i'després's’allarguen','igual'que'les'e¡neurones.'S’allarguen'quan' les'proteïnes'dels'microtúbuls'estan'en'una'regió'de'la'membrana'i'prou'(no'estan'homogènies).' ' = Proteïnes,al,llarg,del,microtúbul,(MABS):, o MAPS'motores'=>' poden'desplaçar=se'damunt' del'microtúbul.' Tenen'dos' caps'globulars.'Cada'vegada'que' s’hidrolitza'ATP'fa'un'pas'endavant.'N’hi'ha'dos'tipus:' §฀ Dinaines:'avancen'cap'a'l’extrem'negatiu.' §฀ Quinasines:'avancen'cap'a'l’extrem'positiu.' Cada'vesícula'esta'associada'a'aquestes'proteïnes.'Es'mouen'cap'un'extrem'del'microtúbul'o'cap'a'un'altre' segons'calgui'(és'una'de'les'causes'del'canvi'de'color'segons'el'medi'd’alguns'peixos'i'amfibis).'La'direcció' depèn'd’estímuls'nerviosos,'o'altres.' '

'

5.2.,Filaments,d’actina, 5.2.1.,Estructures,formades,per,FA, A'la'cèl··lula'tenim'diferents'estructures'formades'per'filaments'd’actina.'' = =

Algunes'molt'fixes'i'estables.'Ex:'Microvellositats.'' Altres'més'dinàmiques.'Ex:'Fibres'd’estrès'=>'Són' estructures'que' tensen'la'superfície'de'la'cèl··lula'i' mantenen'la'seva'forma.'Lamel··lipodis'=>'permeten'la'migració'de'les'cèl··lules.'I'Anell'contràctil.'

' Què'és'l’actina?' És'una'proteïna'globular,'un'monòmer'que'forma'una'sola'cadena'peptídica.'' Aquesta'proteïna'que'té'un'nucleòtid'trifosfat'(ATP)=>'clivella'és'el'lloc'd’unió.'L’ATP'pot'estar'en'forma'de' trifosfat'o'difosfat'=>'es'carrega'l’ATP'a'través'd’hidròlisi.' Aspecte:'' = = =

Tipus'filamentós:'monòmers'd’actina'col•locats'en'fila,'tots'mirant'cap'a'la'mateixa'direcció'després' de'polimeritzats.'' Estructura'molt'primeta'(no'com'la'dels'microtúbuls)'=>'diàmetre'més'petit'de'tots'els'citoesquelets:' 7nm.' Té'extrem'(=)'i'extrem'(+)'=>'diferent'dinamisme.'

' 5.2.2.,Dinàmica,dels,FA, La'concentració'd’actina'lliure'carregada'amb'ATP'=>'marca'la'velocitat'de'polimerització.''' Ens'trobem'amb'un'gràfic'molt'semblant'al'de'la'tubulina:'' = = = = =

Al'principi'tenim'actina'lliure'en'el'medi.'' Arribem'a'la'concentració'crítica.'' L’actina'polimeritza.'' La'massa'de'monòmers'd’actina'monòmer'queda'constant.'' La'nova'actina'es'fixa'al'filament.'

Si'mirem'la'gràfica'de'la'dinàmica:'' = =

L’eix'Y'no'representa'la'massa'd’actina'sinó'la'velocitat'de'polimerització.'' A'l’eix'X'hi'posem'la'massa'd’actina'lliure.''

L’extrem'(=)'té'una'concentració'crítica'més'alta'que'a'l’extrem'(+).'' Intercanvi, rotatori:'En' un'rang'de' concentració'd’actina,'l’extrem'(+)'s’allarga'i' el'(=)' s’escurça.' És'a' dir,'el' filament'd’actina'polimeritza'per'(+)'i'despolimeritza'per'(=).'' L’efecte'aparent'és'com'si'cada'monòmer'es'desplacés'al'llarg'del'filament.''

Té'importància'per'quan'es'volen'fer'migrar'les'cèl··lules.'' ' 5.2.3.,Proteïnes,associades,o,d’unió,a,FA, Algunes's’uneixen'als'monòmers'lliures'i'altres'als'filaments'd’actina.' 1. Proteïnes'associades'a'monòmers' La'concentració'de'monòmers'd’actina'a'les'cèl··lules'és'molt'alta,'molt'per'sobre'de'la'quantitat'crítica.'Per' què'no'polimeritza?' Perquè' els' monòmers' d’actina' estan' segrestats' per' proteïnes' =>' impedeixen' la' seva' unió' al' filament' polaritzat.'Se’n'diuen'proteïnes,segrestadores'de'monòmers.' Objectiu:' Pot' allargar' el' filaments' d’actina' molt' ràpidament,' si' la' cèl··lula' ho' necessita.' L’actina' ja' està' sintetitzada,'només'cal'alliberar=la'de'les'proteïnes'segrestadores'i's’unirà'immediatament'al'filament.'' ' 2. Proteïnes'associades'als'filaments'd’actina' Aquestes' filaments' poden' prendre' diferents' geometries' dins' la' cèl··lula,' depenent' de' quina' proteïna' s’hi' associï.' Ø฀ Forma'de'xarxa' Ø฀ Forma'paral··lela:'amb'feixos'contràctils.' Ø฀ Amb'feixos'estrets:'no'contràctils.' , 1. FILAMINA, Promou'la'geometria'de'xarxes:'s’associa'als'filaments'allà'on'es'creuen'entre'ells.'' Formen'el'còrtex'cel··lular'que'es'troba'just'per'sota'de'la'membrana'plasmàtica'de'la'cèl··lula'=>'juntament' amb'els'microtúbuls'determina'la'forma'de'les'cèl··lules.'' Permet'que'les'cèl··lules'es'deformin'sense'trencar=se.'' Exemple:' els' glòbuls' vermells' quan' passen' per' capil··lars' de' diàmetre' més' petit' s’han' de' xuclar' i' fer=se' estrets'per'passar.' ' 2. TROPOMIOSINA, És'una'proteïna'en'forma'd’hèlix.'' S’enrotlla'al'voltant'del'filament'd’actina'i'el'reforça.'Sobretot'quan'aquest'filament'ha'de'formar'part'd’un' feix'd’actines'paral··leles.' A'més'a'més'se’ls'hi'pot'unir:'Fimbrina'o'Alfa=actina.''

, FIMBRINA, És'una'proteïna'globular'petita' =>'s’uneix'als'filaments'd’actina'ja'reforçats.'Els' apropen' encara'més'entre' ells'i' formen' un'feix' molt' estret.' La'distància' és'tan' petita'que' no'hi' caben' proteïnes'motores' =>' mai'són' contràctils.'' Exemple:' microvellositats' =>' L’extrem' +' està' encarat' a' la' punta' de' la' microvellositat' i' tots' els' filaments' estan'molt'junts,'paral··lels'i'immòbils.' , ALFAXACTIMINA, És'una'proteïna'molt'més'gran'i'els'feixos'd’actina'que'es'formen'són'amples.'' Hi'ha'lloc'perquè'hi'càpiguen'les'proteïnes'motores'=>'feixos'contràctils.'' Exemple:'anell'contràctil,'fibres'd’estrès.' ' MIOSINA'I' Són'petites.'S’encarreguen'de'transportar'vesícules'al'llarg'dels'filaments'd’actina.'' Els'microtúbuls'de'tubulina=>'correu'de'llargues'distancies.'' Els'filaments'd’actina'=>'correu'rodalies.' ' MIOSINA'II' És'la'proteïna'que'forma'les'cèl··lules'musculars,'juntament'amb'l’actina.' També'forma'part'de'totes'les'altres'cèl··lules'=>'formes'variables'a'la'muscular.' Funció:'permet'la'contracció'dels'filaments'd’actina.' Forma:'té'2'caps'globulars'i'2'cues'enrotllades.'' Els'caps'globulars'=>'hidrolitzen'ATP.'Poden'desplaçar=se'per'damunt'del'filament.' A'les'cèl··lules's’hi'troba'en'forma'de'filaments'=>'feix'contràctil.'' Els'feixos'són'bipolars' =>'miosines'amb'els'caps'a'la'dreta'i'altres'cap'a'l’esquerra'i'al'mig'hi'queda'la'bare' zone'(sense'caps).' Per'a'funcionar:'' = = =

En'el'moment'que'al'cap'de'la'miosina's’hi'uneix'ATP'=>'es'desenganxa'del'filament.'' S’hidrolitza'l’ATP'=>'el'cap'canvia'd’angle'agut'a'obtús'i'torna'a'interaccionar'amb'el'filament'd’actina' però'una'mica'més'cap'a'la'dreta.'' S’allibera' l’ADP' i' l’angle' torna' a' la' forma' original' =>' El' filament' d’actina' s’ha' desplaçat' respecte' la' Miosina'II.''

Per' contraure' el' feix:' la' miosina' esta' disposada' a' uns' filaments' bipolars.' Els' caps' inferiors' interaccionen' amb' el' filament' de' dalt' i' els' caps' superiors' s’uneixen' amb' el' filament' de' baix' i' estiren.' Els' filaments' s’escurcen'='contracció.'(mirar'dibuix).' , Estructures,amb,feixos,contràctils, =

= =

Cinturons,d’adhesió:,envolta'la'celula'i'es'pot'estrenyer.'Quan'ho'fa'la'celula'passa'de'tenir'forma'cilindrica' a' cònica.' Perque?' Com' que' les' celules' estan' unides' entre' elles,' la' contracció' d’1' cinturo' causa' la' invaginacio' de' tota' la' capa' (normalment' epiteliar)' importantissim' per' desenvolupament' embrionari' =>' formar'el'blastòpor.' Anell, contràctil:' es' forma' a' les' celules' animals' que' s’estan' dividint.' Ajuda' a' la' citocinesi.' S’estreny' cada' vegada'més'i'divideix'el'citoplasma'de'la'celula'mare'en'dos'celules'filles.' Fibres, d’estrès:'estructura'lineal.'Són' celules'que'necessiten'mantenir'la'tensio'superficial'(fibroblasts:'del' teixit'conjuntiu'que'quan'hi'ha' una'ferida' hi'ha' d’anar,'tensionar=se' i'ajudar' a'cicatritzar).'Aquestes' fibres' estan' sota' el' còrtex,' els' extrems' interaccionen' amb' la' membrana' plasmàtica' (contacte' focal).' A' vegades' poden'intereccionar'amb'la'matriu'extracelular'(migració'de'les'cèlules).' ' Proteïnes'que'tapen'el'FA' Si' tapem' l’extrem' (+)' canvia' la' dinàmica' radicalment' =>' costa' molt' més' de' polimeritzar' i' la' concentració' crítica'és'molt'més'alta'que'abans.' Proteïnes'que'fragmenten'el'FA' Gelsolina:'interacciona'en'un'punt'intermedi'del'FA'i'talla.'Què'causa?'S’activa'tota'la'dinàmica.'Veiem'a'la' gràfica' com' al' augmentar' els' extrems' reactius,' la' polimerització' i' despolimerització' són' molt' més' accentuades.'' ' 5.2.4.,Activació,de,plaquetes, Les'plaquetes:'celules'petites'sense'nucli'que'estan'a'la'sang.'Tenen'funció'en'la'formacio'de'cuaguls'quan' hi'ha'una'ferida.' Quan'estan'inactivades'són'petites,'planes'i'arrodonides.'Quan'hi'ha'una'ferida's’activen'en'2'passos:'

= =

Agafen'forma'molt'aplanada,'d’ou'ferrat.' Després'es'tensen.' El'proces'depen'en'bona'mesura'dels'filaments'd’actina.' Que'hi'ha'dins'les'plaquetes?' En'les'plaquetes'inactivades'hi'ha'molt'monomers'd’actina'segrestats'per'proteïnes.'Els'filaments'que'hi'ha' estan'amb'els'extrems'tapats.'No'hi'ha'polimerització.' Si'la'plaqueta'es'troba'una'vora'de'vas'sanguini'(trencat)'o'trombina,'s’activen.''

Com?' El' primer'que' passa' és' que' els' filaments'd’actina' es' trenquen' per' gelsulina' (per' tenir'més' extrems' actius),'després'les' proteïnes'segrestadores' alliberen'els' monòmers'd’actina,' i'per'últim' les' proteïnes' que' tapaven'els'extrems'se’n'van.''' Els'filaments's’allargaran'de'cop'i'formaran'una'gran'estructura'plana'=>'Lamelipodi.' Aquesta'plaqueta'ara'es'pot'posar'a'la'vora'del'vas,'ajuntar=se'amb'altres'plaquetes.'Cal'convertir'aquesta' estructura'en'una'contràctil.'Hem'de'fer'feixos,'semblants'als'de'les'fibres'd’estrès.' Aquestes' estructures' contràctils' s’enganxaran' a' la' mica' de' coàgul,' tibaran' i' el' faran' més' gros' =>' tamponament'del'vas'sanguini.' ' ' 5.2.5.,Moviment,cel··lular., Parlem'del'moviment'celular'de'reptació.'Depen'del'citoesquelet.'Es'fa'en'3'fases:' 1. S’esten'un'lamelipodi'endavant.' 2. El'lamelipodi's’enganxa'al'substrat.' 3. Tracció'del'cos'de'la'cèlula'endavant.' ' L’extenció'del' lamelipodi'és' intercanvi'rotatori:'Els' filaments'd’actina'estan'mitjanament'orientats.'Cal'fer' creixen'els'filaments'd’actina'endavant.'I'despolimeritzar'al'mateix'moment'el'filament'per'darrere.' Contacte' focal:' els' filaments' d’actina' interaccionen' amb' la' matriu' extracel··lular' a' través' de' les' proteïnes' transmembranals'de'la'membrana'plasmàtica.'

= =

= =

Desmantellament'del'contacte'focal'posterior,'tensió'de'les'fibres'd’estrès'del'darrere'perquè'així'el'cos'de' la'cèl··lula'avança'endavant.' ' ' 5.3.,Filaments,intermedis, Fibres'proteiques'de'diàmetre'variable'(8=12'nm)'segons'el'tipus.' Filaments' intermedis' citoplasmàtics:' Les' cèl··lules' que' han' de' sofrir' pressió' física' (cèl··lules' de' la' pell,' neurones,'etc).'' Filaments' intermedis' nuclears:' tota' cèl··lula' amb' nucli.' Forma' part' de' l’embolcall' nuclear' (folra' internament)'i'aguanta'el'nucli.' ' Diferències' dels' FI:' els' monomers' són' proteines' llargues' filamentoses' (no' globulars' com' la' resta)' i' els' filaments'intermedis'no'tenen'extrem'positiu'i'negatiu'(els'dos'son'idèntics).'' Els'monomers'són'tan'llargs'que'hi'ha'molta'interaccio'lateral'i'això'dona'força'a'les'cordes.' ' Tipus:, Nuclears:'formats'per'les'mateixes'proteines'(monomers)'en'totes'les'celules'(lamines'a,'b',c).'' Citoplasmàtics:' formats' per' diferents' proteines' depenent' dels' tipus' de' celules.' Les' queratines' són' els' monomers'de'les'celules'epitelials.'El'teixit'conjuntiu,'muscular'i'neuroglials'els'filaments'són'de'vimentina.' Les'celules'nervioses'tenen'neurofilaments.'' ' ' ' '

5.3.2.,Estructura,dels,FI, Els'monomers'són'filamentosos.'Els'monòmers:'en'els'extrems'tenen'formes'globulars'i'a'la'zona'intermitja' es' pleguen' en' helix' alfa.' Els' monòmers' formen' dímers,' per' formar' tetràmers' que' formen' octomers.' Els' octomers'van'interaccionant'entre'ells'per'formar'una'corda.' La'fosforilació'causa'despolimerització'dels'dímers.'La'desfosforilació'causa'la'repolimerització.' ' ' 5.3.3.,Funcions,dels,FI, En'la'imatge'es'veu'com'els'filaments'intermedis'd’una'celula'segueixen'a'l’altre'celula.' Els' filaments' citoplasmatics' intereccionen' amb' els' de' les' celules' veines.' Perque?' Volen' que' la' capa' de' celules'que'es'formi'sigui'forta.'' ' Els' filaments' no' son' continus,' són' dos' (un' d’una' celula' l’altre' d’una' altra)' que' intereccionen' en' el' desmosoma.' Els' desmosomes' =>' l’hemidesmosoma' és' l’estructura' que' permet' la' interaccio' del' FI' amb' la' lamina'basal.' ' Per'què'tot'això?' Tenim'varies'celules'epitelials'damunt'una'lamina'basal.'Si'tibem'aquest'teixit,'els'FI'oposaran'resistencia'i' el'teixit'ho'aguantarà'i'no'es'deformarà'gaire.'' Sense'els'FI,'l’epiteli'no'hagués'resistit'i's’hagués'trencat'davant'de'la'mateixa'força.' És'el'que'passa'amb'l’Epidermolisi#Bullosa#Simple:'malaltis'd’infans'que'qualsevol'pressió'sobre'la'seva'pell' els'causa'el'sorgiment'd’unes'bombolles'per'això'que'hem'explicat' ! !...