Crítica Cinematogràfica PDF

Preview

Summary

Download Crítica Cinematogràfica PDF

Description

Carla Llorca CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA: La rosa púrpura del Cairo. The Purple Rose of Cairo (1984) és una pel·lícula estatunidenca de comèdia fantàstica i romàntica dirigida per cineasta Woody Allen on es narra la història d'un personatge que surt d’una pel·lícula, entra al món real i s’enamora d’una noia. Així doncs, el film presenta la problemàtica de la relació entre ficció i realitat. La pel·lícula es desenvolupa als Estats Units, dins el context històric de la Gran Depressió a causa del Crack del 29. Cecília (Mia Farrow), la protagonista, està atrapada en un matrimoni abusiu i en un treball poc eficient. No obstant, la clau per mantenir el seu bon humor és el cinema ja que a través de la realització vicaria dels seus desitjos d'aventura i romanç que li ofereixen la indústria cinematogràfica evadeix crua realitat del seu entorn. El món real està dominat per l'abús i l'afany de protagonisme personal, mentre que al món fictici, presentat en blanc i negre, hi ha l'amor romàntic i bellesa interior als personatges. Tot i això es tracta d'un univers sense densitat, massa simple per ser de veritat. La Cecilia es sent identifica amb aquest, i viu més dins d’aquest univers fantàstic que no pas en el propi món que l'envolta. És tant el seu desig d'interacció amb els personatges de ficció que en una de les funcions de la pel·lícula The Purple Rose of Cairo que, a més a més d’anar a veure-la més de quatre vegades, Tom Baxter (Jeff Daniels), una figura arquetípica del galant romàntic, surt de la pantalla corresponent a l'intens amor de la Cecilia. Tot seguit s'inicia un romanç entre els dos. Mentrestant, el món de la ficció es veu atrafegat a causa de l’absència del protagonista principal i la trama de la pel·lícula queda en suspens. La relació entre Baxter i la Cecilia està marcada per la ingenuïtat ja que a fora del guió, Baxter no s'orienta en el món real. Més tard, ell la porta a la pel·lícula i tenen una gran nit de luxes i diversió. Baxter presenta a la Cecilia amb tota la companyia de la pel·lícula sense esperar o pressuposar reaccions, desafortunadament tot l'embolic que s'ha creat fa que els homes i les dones del film vegin a la Cecilia com una intrusa, sobretot perquè la presenta com la seva núvia, despertant la gelosia de la rossa milionària i de la cantant del club Copacabana. Així doncs, veiem que és un cinema trencador de la quarta paret ja que són dues ficcions que s’entrellacen entre elles. Paral·lelament, en conèixer la notícia, el món dels productors de Hollywood i l'actor que encarna Baxter, s'omplen d'inquietud atès que amb aquest succés podria haver grans pèrdues econòmiques i la carrera de l'actor podria davallar. Tot seguit, ideen un pla perquè Baxter torni al film. L'actor ha enamorar a la Cecília cosa que no li causa greu problema. Finalment, la Cecilia repudia a Baxter i al seu Marit Monk (Danny Aiello) per començar una nova vida a Hollywood, però és abandonada

Carla Llorca per l'actor. A l'última escena del film, després d’aquest cop tan dur, la Cecilia torna al cinema on, al lliurament a la ficció, es reconcilia de nou amb la vida. Així doncs, tindria una estructura circular ja que comença i acaba en el mateix punt sense happy ending però marcarà un abans i un després en la Cecilia a causa de l’aventura que ha viscut. Pel que fa als gèneres cinematogràfics, la pel·lícula és romàntica amb diverses històries d’amor la qual cosa configura un triangle amorós entre Tom, Gil i Cecilia. La Cecilia ha de triar entre els dos per iniciar un nou projecte de vida. Seguidament, també li podríem atribuir el gènere còmic ja que trobem diversos acudits en molts moments com en el cas de la casa de les prostitutes o bé en les situacions de confusió. D’altra banda, veiem que és un cinema trencador de la quarta paret ja que són dues ficcions que s’entrellacen, per aquest motiu també hi intervindria la fantasia ja que en Baxter surt de la pel·lícula que va a veure la Cecilia cosa que als altres intèrprets els hi crea molts dubtes existencials, com per exemple, si han de continuar la funció. En últim lloc, els personatges principals són: La Cecilia, protagonista de la historia ja que tot gira al seu voltant. És una noia somiadora i cinèfila. En segon lloc en Tom Baxter, l’explorador que surt de la pel·lícula per enamorar a la Cecília. I, finalment, en Gil Shepherd, l’actor que encarna el personatge de Baxter. En definitiva, m’ha semblat un film molt original i amb un bon argument tot i que el final no era com m’esperava. No obstant, és una pel·lícula que plasma amb gran detall el context històric i social que es viu en aquella època cosa que, a hores d’ara, penso que és de gran ajut per fer-nos reflexionar....