Descomponedors PDF

Preview

Summary

Descomponedors ...

Description

DESCOMPONEDORS

1. Què passaria si no hi haguessin detritívors a la natura? Els descomponedors i detritívors s'alimenten de restes de matèria orgànica d'altres éssers

vius

i

les

transformen

en

matèria

inorgànica.

Són

bàsicament

microorganismes, bacteris i alguns fongs. Tenen un paper vital en els ecosistemes, perquè eliminen la matèria orgànica morta i la retornen al sòl en forma de matèria inorgànica perquè d’altres éssers la puguin aprofitar. Si no hi haguessin descomponedors, els sòls s'anirien quedant sense nutrients i al final les plantes moririen, per la qual cosa també desapareixeria tot l'ecosistema on viuen. Per tant, els descomponedors tenen una funció clau en el cicle de la matèria, perquè són els que reciclen la matèria orgànica. Tenim l’exemple dels camps de pastura australians, on els excrements de les vaques van cobrir el sòl fent que l’herba no pogués créixer. En conseqüència, les vaques no tenien res per menjar i les mosques tenien condicions optimes per proliferar. Tot plegat abocava en una crisi econòmica, ecològica i sanitària.

2. Explica el procés de descomposició d’un isard mort (Rupicapra pyrenaica) i el d’un excrement de vaca al Pirineu, fent especial èmfasi a les diferències entre aquests dos casos El procés de descomposició de l’isard tindrà com a primer estadi l’autòlisi, un procés on es produeix el trencament dels teixits, mitjançant enzims, inflamació del cos i l’alliberament de gasos. En aquest punt, els detritívors, com els ocells carronyaires, trenquen de forma mecànica els teixits de l’animal i s’alimenten. També tenim individus més petits com els cucs de terra que acaben d’aprofitar el que queda de l’animal. Finalment, els descomponedors com els fongs i els bacteris tancaran el cicle agafant la matèria orgànica restant per transformar-la en matèria inorgànica que quedarà fixada al sòl. Pel que fa a la descomposició d’un excrement, aquest consta de poca matèria orgànica i per tant, limitem l’acció de descomposició als fongs, bacteris i larves. També tenen un paper important els coleòpters copròfags, que trenquen,

reparteixen i enterren la femta, fet que accelera la descomposició i alhora fertilitza el sòl.

3. Quins són els principals passos per a fer compostatge? En primer lloc, s’ha de trobar una localització concreta per dur a terme el compostatge. Aquesta hauria de ser una superfície plana on hi hagués alternança entre les hores de sol i les hores d’ombra. També és important l’estació de l’any ja que a l’hivern és necessari que rebi més hores de sol per evitar humitats i a l’estiu s’ha de vigilar de que el material no s’assequi i quedi compactat. Amb el lloc triat es passa a fer un llit de restes vegetals seques a la base i a l’interior del compostador. Aquest fet evitarà l’aparició de sucs, males olors i facilitarà la circulació de l’aire. El fet que hi hagi una bona aeració es tradueix a més presència d’oxigen i per tant, a una major proliferació d’organismes aeròbics, els responsables de fer la fermentació. A partir d’aquí només cal afegir les restes orgàniques evitant materials no desitjats com el plàstic, vidre o llaunes. També es recomana regar aquesta barreja un cop a la setmana, de forma més regular a l’estiu i més reduïda a l’hivern. Finalment cal dipositar les càrregues alternant capes primes de restes orgàniques de la cuina o del jardí i capes primes de restes vegetals seques triturades. D’aquesta manera quedarà a sota el material més antic i fosc on tot serà una massa homogènia sense cap component distingible.

4. Com acceleraries i milloraries “artificialment” l’elaboració d’un compost casolà? Seria una prioritat millorar al màxim les condicions del compostatge: un compost ben airejat, situació i humitat idònia, una bona tria dels elements abocats així com una correcte disposició de capes. Pel que fa a la matèria que volem descomposar, com més petita estigui trossejada més fàcil serà pels microorganismes fer la seva feina. També es podria afegir de forma

artificial

microorganismes

aeròbics

o

restes

descompostes per accelerar el procés dins del compost.

orgàniques

gaire

bé...