Diari D\'AULA PDF

Preview

Summary

treball diaria a l'aula...

Description

DIARI D’AULA

ALUMNA: IVETTE GARCIA SANCHEZ PROFESSOR: FERRAN CORTÉS ASSIGNATURA: TREBALL SOCIAL COMUNITARI – M2 CURS: 2020-2021 DATA ENTREGA: 18 DE GENER DE 2021

ÍNDE ÍNDEX XD DE E CO CONTIN NTIN NTINGUT GUT

PRIMERA PRIMERA PART: L'ACCIÓ COMUNITÀRIA DES DEL TREBALL SOCIAL ....................................... 1 ACTIVITAT TRANSVERSAL (PRIMERA PART): LA MEVA COMUNITAT...................................................... 1 ACTIVITAT 1: BARCELONA PER L’ACCIÓ COMUNITÀRIA ......................................................................... 2 ACTIVITAT 2: EL TREBALL COMUNITARI COM UN PROCS ..................................................................... 3 ACTIVITAT 3: CAS PRÀCTIC...................................................................................................................... 4 ACTIVITAT 4: UN TREBALL SOCIAL RELACIONAL VINCULAR QUE INCLOU NECESSÀRIAMENT L’ACCIÓ COMUNITÀRIA ........................................................................................................................................ 4 ACTIVITAT 5: LES COSES BONES DE LA VIDA........................................................................................... 5 ACTIVITAT 6: POESIA I TREBALL COMUNITARI ....................................................................................... 6 ACTIVITAT 7: LECTURA 4. CORTES, F. (2014) "LA POTENCIACIÓ DEL TREBALL COMUNITARI COM ESTRATÈGIA PER A REAFIRMAR EL COMPROMÍS SOCIAL DEL TREBALL SOCIAL" ................................... 6 ACTIVITAT 8: LECTURA 6: FRANÇA, J. (2019). RETRATS DE LA BARCELONA COMUNITÀRIA. AJUNTAMENT DE BARCELONA. RELAT 1 – UNA ILLA ON ET SALUDEN................................................... 7 SEGONA PART: ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PER LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA .............................................................................................................. 8 ACTIVITAT TRANSVERSAL (SEGONA PART): (RE)DESCOBRIM EL NOSTRE BARRI.................................... 8 ACTIVITAT 9 LECTURA 2. ...................................................................................................................... 11 ACTIVITAT 10: ACTIVITAT A CLASSE VISUALITZACIÓ D’UN AUDIOVISUAL........................................... 12 ACTIVITAT 11 EL PERFIL PROFESSIONAL: ROL, HABILITATS I POSICIONAMENT ÈTIC ........................... 13 ACTIVITAT 12: ELABORACIÓ D'UN SOCIOGRAMA PER A CONÈIXER LA SITUACIÓ DELS JOVES EN EL BARRI .................................................................................................................................................... 15 ACTIVITAT 13. ANÀLISI D'UN CAS ......................................................................................................... 18 TERCERA PART: EL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL COMUNITARI ................................................. 21 ACTIVITAT 14: L'ART COM A ESTRATÈGIA DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA..................................... 21 ACTIVITAT 15. ANÀLISI D'UN CAS ......................................................................................................... 22 VALORACIÓ GENERAL ........................................................................................................................... 29

PR PRIME IME IMERA RA PPRIM RIM RIMERA ERA PA PART: RT: LL'AC 'AC 'ACCIÓ CIÓ COM COMUN UN UNITÀR ITÀR ITÀRIA IA DES DEL TRE TREBA BA BALL LL SSOCIA OCIA OCIALL

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT TRAN TRANSVE SVE SVERS RS RSAL AL (P (PRIM RIM RIMERA ERA PA PART): RT): LA M ME EVA CO COMU MU MUNI NI NITAT TAT Al barri dels Merinals, on jo recentment resideixo, està situat a l’oest de Sabadell, casi tocant al municipi de Sant Quirze del Vallès. El barri consta de diversos equipaments municipals, com ara, escoles, instituts, mercats municipals, una capella, un centre obert per a infants i adolescents. També consta d’una associació de veïns, que s’agrupen tres barris diferents, Arrahona-Merinals-Can Gambús, però estan contingents, on es realitzen diferents activitats per a tots els públics. També hi ha una escola concertada d’educació especial. Els comerços que hi ha pel barri, n’hi ha que són de tota la vida, com bars i restaurants amb gastronomia autòctona, fruiteries, bodegues, rebost... però avui en dia el que abunda més son comerços de cadenes grans, com LIDL, Mercadona, Aldi, basars xinesos... Pel que fa les zones verdes cal dir, que a dos minuts de casa meva, tinc el parc de Can Gambús, que consta de 10 hectàrees de zona verda per a que tota la població pugui gaudir de la seva estada en ell. Tot i que resideixo des de fa un mes i mig, no tinc cap vinculació amb el barri, ja que anteriorment residia a un altre municipi situat 15 quilòmetres, i mai anteriorment havia visitat el meu barri actual, a uns però de ben segur, que en un futur proper contactaré per estar al corrent de totes les activitats que s’organitzin. Per a contactar seria bona idea fer-ho bé mitjançant un correu electrònic o bé per una trucada telefònica, per a poder cercar una cita i poder explicitar el meu interès en conèixer el barri, i veure les iniciatives que es duen a terme, o be que s’han dut a terme abans de la declaració de la pandèmia. Per a poder aconseguir més informació sobre el barri, seria adient realitzar entrevistes a les diferents entitats que estan en el barri, com ara, associació de veïns, centre cívic, visita al mercat municipal, establir 1

converses amb els encarregats dels negocis de tota la vida, inclús entrevistant a ciutadans que portin residint en el barri molt temps, aproximadament 15-20 anys, ja que d’aquesta manera es podria fer una recerca exhaustiva trobaríem més informació, que pot ser rellevant per al treball. No m’oblido tampoc de que en el bloc de pisos, també es una comunitat, on els diferents veïns i veïnes també puguin dir la seva opinió i vivència abans i durant de la pandèmia. Soc conscient de les restriccions que hi ha per part del Govern de Catalunya, per tant pot ser, que les entitats on volia acudir en busca d’informació em posin dificultats per accedir, per tant, en el cas de no poder fer una visita presencial, no es tenen que descartar les diferents pagines de les entitats que hi ha a la web de l’Ajuntament de Sabadell, allà es pot fer una recerca on part de la informació sigui accessible mitjançant la web.

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 11:: BA BARCE RCE RCELO LO LONA NA PPER ER L’AC ’ACCIÓ CIÓ CO COM MUN UNITÀ ITÀ ITÀRIA RIA

Anàl Anàlisi isi d d’un ’un audio audiovisu visu visual al per apr aproxim oxim oximar ar-no noss a l’l’acció acció com comunit unit unitària ària https://vimeo.com/11386451 • Qu Quins ins ele elemen men ments ts defin definitor itor itoris is d’a d’aquest quest questaa reali realitat tat so social cial qu que e ano anomen men menem em co comuni muni munitat tat pod podeu eu id identifi entifi entificar car en l’au l’audiovi diovi diovisual sual ? Pos Poseu eu eexemp xemp xemples les 1. Ca Capaci paci pacitat tat de ser sub subjecte jecte  L’exemple que he trobat ha estat en que la finalitat de els ”caminates” es que alguna persona que col·labori, s’encarregui d’organitzar-les. 2. Id Identit entit entitat at com comunit unit unitària ària com compartid partid partidaa  L’exemple que he trobat es el cas del carnaval, ja que es quelcom que s’ha organitzat en el barri, i tothom hi participa ja que tothom es sent pertanyent a aquesta festa. 3. Pau Pautes tes de vin vinculari culari cularitat tat co comparti mparti mpartida da o recip reciprocit rocit rocitat at  L’exemple que he trobat ha estat en el taller de costura, en que les noies joves que hi participen, volen ensenyar a les noves, i busquen l’aprovació de les persones que a elles els hi ha ensenyat a cosir, en aquest cas dones grans. 4. Ter Territor ritor ritorii  En aquest vídeo el territori era el barri de Roquetes situat a Barcelona. • Id Identif entif entifica ica el elss ele elemen men ments ts ess essenci enci encials als d d’una ’una acci acció ó com comunit unit unitària ària -

Organitzar

-

Dinamitzar

-

Transformar

-

Enxarxar

-

Participar 2

• Iden Identific tific tificaa i class classifica ifica les ac accions cions co comuni muni munitàries tàries qu que e s’ s’expliq expliq expliquen uen a l’aud l’audiovis iovis iovisual ual se segons gons el seu àm àmbit bit d'actu d'actuaci aci ació ó i/o els co col·lect l·lect l·lectius ius aamb mb q qui ui tr treba eba eballen llen Taller de costura  veïnes del barri de Roquetes, des de adolescència com dones grans. Tallers alternatius de cohesió  nois i noies del barri Caminates pel barri  persones entre 55 i 60 anys amb problemes de hipertensió i diabetis Carnestoltes  veïns/es del barri i entitats del barri Puja’m i baixa’m  adreçat a la gent gran amb problemes de mobilitat Bingo  gent gran Mercat d’intercanvi sense diners  veïns/es del barri i entitats del barri Xarxa tic  informàtica per a la gent gran Apropem-nos  gent del barri i gent nouvinguda Taller de cuina  veïns/es del barri i entitats del barri.

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 22:: EL TRE TREBA BA BALL LL CO COM MUNI UNITARI TARI CO COM MU UN N PPROC ROC ROC S

Anal Analitza itza aqu aquest est ttext, ext, di digues gues si és corr correcte ecte o no i jus justifica tifica la re respos spos sposta. ta. “Els autors clssics del treball social comunitari coincideixen en que el punt de partida del treballador comunitari s establir molt acuradament quins son els problemes de la poblaci; d’aquests problemes el treballador comunitari ha de deduir quin s el millor pla per avanar i elaborar una proposta sistemtica i tcnica; desprs, realitzar una campanya seria per convncer els membres de la comunitat de l’inters d’aquest pla sistemtic; finalment, liderar les accions per superar-los”. El text no es correcte, per que han de ser les persones les que impulsin els projectes o les activitats, es a dir, una acció comunitària on la pròpia comunitat participi. No esta present aquesta participació que caracteritza el treball comunitari, a mes es una proposta prescriptiva i el que es vol es construir conjuntament la solució i donar protagonisme a les persones que estan afectades. Amb la participació hi ha una transformació.

3

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 33:: CA CASS PPRÀC RÀC RÀCTIC TIC

Enu Enuncia ncia nciat: t: LLaa Fàtim Fàtimaa acu acudeix deix al alss sserv erv erveis eis socia socials ls dem demanan anan anantt ajud ajudaa per a pa pagar gar el llo lloguer guer d del el sseu eu pis. EExpli xpli xplica ca que el sseu eu marit no trob trobaa fein feinaa i ella nom només és tté é un unes es po poque que quess ho hores res d de en netej etej eteja. a. Ten Tenen en prob problem lem lemes es d de e con convivè vivè vivència ncia a la co comun mun munitat itat d de e veïn veïnss on vviuen iuen i es q queixa ueixa que no els vole volen n don donar ar fei feina na p perqu erqu erquè è són marr marroqui oqui oquins. ns. Te Tenen nen tr tres es fills que van a l'es l'escola. cola. El sseu eu fill gra gran, n, de 15 aanys nys s' s'abs abs absenta enta de l'l'escol escol escolaa de man manera era h habit abit abitual. ual. Qü Qüestion estion estions: s: • Plan Planteja teja com es pot ab abordar ordar aqu aquesta esta situ situació ació de ma man nera indi individu vidu vidual/fa al/fa al/familiar miliar i a trav través és del tre treball ball com comunita unita unitari. ri. A nivell individual/familiar es podria plantejar una teràpia per a conèixer les carències i necessitats que puguin tenir i veure si a nivell. I veure com viuen la situació de rebuig per part de la família els hi afecta. I veure de quina manera es la mes idònia per ajudar. Buscar com afecta aquesta situació en el seu dia a dia. Amb el fill parlaria a nivell individual per buscar les causes del seu absentisme A nivell comunitari seria promocionar activitats comunitària en el barri per a que es coneixien entre ells fomentar la interculturalitat en el barri. • Tr Trobes obes re recom com comanable anable que l’l’equi equi equip p de ser serveis veis so socials cials assu assumeix meix meixii la resp respons ons onsabilit abilit abilitat at dels dos tip tipus us d’in d’interv terv tervencio encio encions ns o seria més efica eficaçç es especi peci pecialitzar alitzar a d difere ifere iferents nts pr profes ofes ofession sion sionals als pe pels ls do doss abo abordat rdat rdatges? ges? Es recomanable (al meu entendre) que hi hagi dos tipus de intervencions en concret una treballadora familiar que s’encarregui de les problemàtiques a nivell familiar, com l’absència del nen a l’escola, les dificultats de trobar fina del pare o les problemàtiques laborals de la mare. A nivell comunitari, seria interesant comptar amb una treballadora social comunitària que sàpiga com portar a terme una mediació comunitària, per poder gestionar millor les problemàtiques confidencials dels veïns.

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 44:: UN TR TREB EB EBALL ALL SSOC OC OCIAL IAL R RELA ELA ELACIO CIO CIONA NA NALL VIN VINCUL CUL CULAR AR QU QUE E IN INCLO CLO CLOU U NE NECESS CESS CESSÀRI ÀRI ÀRIAM AM AMENT ENT L’A L’ACCIÓ CCIÓ CO COMU MU MUNIT NIT NITÀRIA ÀRIA Visu Visualit alit alitza za

aq aquest uest

víd vídeo eo

de

l'exp l'experièn erièn eriència cia

"va "valor lor

hum humà" à"

a

Platj Platjaa

d'A d'Aro ro

i

cont contesta: esta:

http https:// s:// s://www. www. www.youtu youtu youtube. be. be.com/ com/ com/wat wat watch?v=L ch?v=L ch?v=Lki2 ki2 ki2HpbE HpbE HpbElwo& lwo& lwo&feat feat feature= ure= ure=youtu youtu youtu.be .be 4

Qui Quins ns só són n els bàs bàsics ics qu que ed definei efinei efineixen xen el seu mo model del d de e tr treball eball rela relaciona ciona cional-vincu l-vincu l-vincular? lar? Intervenció centrada en la persona, treball en xarxa, prevenció, convivència, participació, col·laboració amb els agents socials, acompanyament grupal i familiar, inclusió social, activitats amb nouvinguts, interculturalitat, suport emocional

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 55:: LE LESS CO COSE SE SESS BO BONES NES DE LA V VIDA IDA Visualitza aquest vídeo: Les Coses Bones de la Vida. Capítol 1: Trobar-nos bé https://www.youtube.com/watch?v=AE35ItN4wcs 

Amb els vo vostre stre stress gru grups ps de treb treball, all, i a p partir artir de les expo exposicion sicion sicionss i ex experi periències q que ue aapar par pareixen eixen al vídeo deo,, iden identifiq tifiq tifiqueu ueu quin quinss ser serien ien eels ls el elemen emen ements ts qu que e per perme me meten ten d defini efini efinir/car r/car r/caracter acter acteritzar itzar el tr trebal ebal eballl com comunita unita unitari ri (e (els ls ele element ment mentss ess essencia encia encials ls qu que e en enss per permet met meten en di dirr qu que e es tr tract act actaa d’un unaa acció co comuni muni munittària ria). ). Els elements que podem identificar es la de reconèixer la capaci capacitat tat de su subject bject bjecte e, la iden identitat titat com comunità unità unitària ria comp compartid artid artidaa, la vinculació i reciprocitat quotidiana i per últim el territori. Capacitat de subjecte per que a partir de les activitats que porten a terme lis permet d'incidir en el canvi i en la millora de la seva condició de vida. La identitat comunitària compartida esta present en qualsevol activitat mostrada al vídeo per exemple quan ballen sardana, quan es realitza la meditació... el fet de realitzar aquest tallers junts provoca que tinguin un sentiment de pertinença entre les persones que pertanyen aquest grups. Amb la identitat comunitària es crea la vinculació i reciprocitat quotidiana provocada per la interacció amb els diferents membres del taller i es crea un sentiment de recolzament. Per últim esta present el territori, que es l’espai compartir i on es crea aquets vincle.



En el gr grup, up, comp compartiu artiu ini iniciativ ciativ ciatives, es, pr proje oje ojectes ctes o acci accions ons que cone conegueu gueu del vostr vostre e en entor tor torn n pro proper, per, i qu que e pen penseu seu que ssó ón eexperi xperi xperiè ènci ncies es d d’’acci acció ó com comunit unit unitàària. Lo mes proper a una acció comunitària que conec del meu barri es realitza per carnaval. A la meva ciutat cada any es fa una cavalcada on es presenten els diferents col·legis de la ciutat. Aquests col·legis es reparteixen per barris i cada membre d'aquest barri pot apuntar-se per participar. Un cop t'apuntes amb la resta de la gent montes la carrossa, fas les disfresses ... I et permet conèixer a mes membres de l'escola en el cas que vagis, i als teus veïns que molts d'ells participen.

5

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 6 6:: PO POESI ESI ESIA A I TREB TREBALL ALL COM COMUN UN UNITA ITA ITARI RI

Edu Eduardo ardo Gale Galeano ano ano  El treball social comunitari per la millora de les condicions de vida Miq Miquel uel Martí i Pol  Participació inclús implicació Glor Gloria ia Fu Fuerte erte ertess  participació Ma Manuel nuel Rivas  treball en xarxa León Feli Felipe pe  protagonistes de l’acció comunitària

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 77:: LE LECTU CTU CTURA RA 4. CO CORT RT RTES, ES, F. (2 (2014 014 014)) "L "LA A PO POTEN TEN TENCIA CIA CIACIÓ CIÓ DEL TRE TREBAL BAL BALLL CO COMUN MUN MUNITA ITA ITARI RI C COM OM ES ESTRA TRA TRATÈGI TÈGI TÈGIA A PE PER R A REA REAFIR FIR FIRMAR MAR EL COM COMPRO PRO PROM MÍS SSOCI OCI OCIAL AL DE DELL TRE TREBAL BAL BALLL SO SOCI CI CIAL" AL"

1. Perq Perquè, uè, segon segonss l'l'autor autor autor,, cal pote potencia ncia nciarr el tr treba eba eballll com comunit unit unitari ari d des es d del el tre treball ball socia social? l? Perquè el treball comunitari sempre ha estat una estratègia indispensable per a canalitzar el compromís del treball social amb la transformació humana i social. També cal adonar-nos que el treball comunitari forma part de l’objecte del Treball Social i que, avui, el seu redescobriment ens ajuda a redefinir el seu paper a la societat. El treball comunitari no és aliè al Treball Social sinó que és una part indestriable de la seva essència ja que identifiquem amb un enfoc global i interactiu centrat en la persona i en medi social. És un abordatge de situacions socials col·lectives mitjançant el desenvolupament de processos organitzatius. El seu nucli central és la tasca de constitució (creació) i manteniment (sosteniment) d’un grup (grup informal, associació, coordinadora, comitè, etc.) al voltant d’un projecte col·lectiu de millora.

2. Que apo aporten rten els no nous us movi moviments ments so socials cials a la m millor illor illoraa de la pro provisió visió del ben benestar estar estar?? La riquesa dels moviments socials actuals, que donen continuïtat als vells moviments socials de mitjans de segle XIX a mitjans de segle XX, i als que devem els drets civils, polítics i socials que 6

gaudim (encara) els estats d’Europa occidental, es nodreix de la generació de diverses mobilitzacions ciutadanes en les darreres dècades que s'han anat sobreposant i aportant gruix, coherència, qualitat intel·lectual al seu missatge (Botey, 2013) iniciatives solidàries per a donar respostes a situacions de precarietat, però també per reivindicar polítiques públiques progressistes o, simplement, per defensar els serveis de benestar que tenim i que estan en clara regressió. Es tracta d'iniciatives que experimenten noves formes d'organització, més flexibles i horitzontals que demanden altres formes de relació amb les institucions i el reconeixement de la seva capacitat d'autogestió.

AC ACTIVIT TIVIT TIVITAT AT 88:: LE LECTU CTU CTURA RA 6: FFRAN RAN RANÇA, ÇA, J. (2 (2019 019 019). ). R RETRA ETRA ETRATS TS D DE E LLA A BA BARCE RCE RCELON LON LONA A CO COMUN MUN MUNITÀ ITÀ ITÀRIA. RIA. AJU AJUNT NT NTAM AM AMENT ENT DE BAR BARCELO CELO CELONA NA NA.. RE RELAT LAT 1 – UN UNA A IL ILLA LA O ON N ET SAL SALUDE UDE UDEN. N.

1. Has pogu pogutt...