Discapacitat Intel· Lectual PDF

Preview

Summary

URV seu baix Penedes...

Description

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL 1. CONCEPTE INTEL·LIGÈNCIA LA INTEL·LIGÈNCIA és una capacitat mental general. Inclou el raonament, la planificació, la solució de problemes, el pensament abstracte, la comprensió d’idees complexes, la rapidesa d’aprenentatge i l’aprendre de l’experiència (AAMR, 2004).  La intel·ligència com a capacitat general (perspectiva monolítica). (Spearman i Thurstone).  La intel·ligència com a tret estable i modificable. Intel·ligència cristal·litzada vs intel·ligència fluida. (Cattell).  La intel·ligència com a fenomen multidimensional (Gardner, Sternberg).

2. ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS: CARACTERÍSTIQUES I IMPLICACIONS L’Alumnat com a necessitat específica de suport educatiu  L’alumnat que presenta necessitats educatives especials (derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta).  Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.  Alumnes amb integració retardada en el sistema educatiu espanyol. 2.1. DEFINICIÓ D’ALTES CAPACITATS Clarificant conceptes:  SUPERDOTACIÓ:  Tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat tant de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació de la informació.  Generalitat: producció eficaç en qualsevol àmbit o tasca  Disposa de recursos múltiples que permeten una acció combinada d’aquestes (estratègies complexes per a solucionar problemes complexos). Habilitat general per obre de la mitjana + creativitat + elevat compromís en la tasca (Renzulli) Característiques:  Diferències: Quantitatives i qualitatives.  Precocitat (desenvolupament motriu, lingüístic, cognitiu, autoajuda, socialització).  Resolució de problemes amb estratègies metacognitives més madures, intervenint més temps en la planificació i arribant abans amb la solució.  TALENTS:  Especificat: elevada aptitud en un àmbit o tipus d’informació (exemple: talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu).  Talents simples: Exemple social, musical o motriu.  Talents complexos: Exemple: Talent artístic figuratiu (gestió perceptual + aptitud espacial + creativitat + un nivell adequat de raonament lògic), talent acadèmic (verbal, lògic u de gestió de la memòria).

Página 1 de 7

 PRECOCITAT:  Fenomen evolutiu. No intel·lectual: desenvolupament ràpid, no assoliment de nivells de desenvolupament superiors.  Característiques similars a infants de major edat.  Poden mostrar perfils propis de talents simples o complexos (p.ex. acadèmic)  Més evident com més jove és l’infant fins arribar a una capacitat intel·lectual normal. 2.2.     

VISIONS DE LES ALTES CAPACITATS Destaquen acadèmicament i tenen bones notes en tot No necessiten ajuda a l’escola Infants “sobreestimulats”. Freds, distants, calculadors. Solitaris i amb problemes per relacionar-se.

Possibles problemes associats  Tendència a l’avorriment a l’aula.  Perfeccionisme i elevada exigència.  Dificultats de socialització.  Disincronia. 2.3.

INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT/APRENENTATGE D’INFANTS SUPERDOTATS.

2-3 ANYS

3-4 ANYS

4-5 ANYS

         

Aprenen a llegir i escriure. Gran amplitud de vocabulari. Adquireixen el concepte de número (sobre els 2,5 anys). Fan sumes i restes, normalment amb nombres fins 10 (3 anys). Imaginació exuberant i gran creativitat. Curiositat insaciable. Continua ampliant enormement el seu vocabulari Interès precoç pel temps i el sentit de la vida i de la mort. Preguntes diferents Aprenentatge excel·lent

2.4. THE TWICE-EXCEPTIONAL  Alumnes amb altes capacitats (AACC) que tenen també una dificultat específica d’aprenentatge. Identificació: Alumnes amb una capacitat intel·lectual superior, que mostren una discrepància en el seu nivell de rendiment en àrees d’aprenentatge concretes, com la lectura, escriptura o matemàtiques; entre la capacitat de construir conceptes i operar amb abstraccions i la dificultat d’expressar-ho adequadament d’una manera formal.

Página 2 de 7

CAPACITAT INTEL·LECTUAL

CREATIVITAT

APTITUD ACADÈMICA

 Comprenen i manegen  Flexibilitat en les seves idees i  Aprenentatges precoços i amb poca ajuda. pensaments. símbols i idees abstractes, complexes, noves…  Independència de  Aprenen amb facilitat i rapidesa nous continguts de gran dificultat. pensament, tendència a la no  Més ràpids processant la conformitat. informació.  Comprensió d’idees complexes i  Capacitat superior per a  Facilitat abstractes. per a aplicar resoldre problemes de gran coneixements d’una a altra  Connexió entre conceptes diferents. complexitat, aplicant el matèria o situació.  Capacitat per a desenvolupar gran coneixement que ja tenen.  Solucions creatives a quantitat de treball.  Gran habilitat para problemes, mitjançant l’ús de  Fan fàcilment transferència del que abstraure, conceptualitzar, recursos i materials comuns. aprenen a noves situacions i contexts. sintetitzar, raonar,  Aborden els problemes i argumentar i preguntar. conflictes des de diversos  Gran capacitat per a dirigir el seu propi aprenentatge.  Gran curiositat i un desig punts de vista aportant gran constant sobre el perquè de fluïdesa d’idees.  Comencen a llegir molt aviat i les coses. gaudeixen fent-ho.  Desenvolupen un pensament  Gran capacitat de memòria. més productiu que  Bon domini dels llenguatges. reproductiu.  Desenvolupament  Facilitat per a automatitzar les maduratiu precoç i elevat en  Gran capacitat d’iniciativa. destreses i procediments mecànics habilitats perceptiu-motrius, (lectura...).  Creativitat i originalitat en las atencionals, comunicatives i produccions que realitzen.  Elevat interès cap a continguts lingüístiques d’aprenentatge de caràcter tècnic o  Gran imaginació y fantasia. social, arribant a especialitzar-se en algun tema del seu interès.

NIVELL PERSONAL/SOCIAL  Perfeccionistes i crítics amb ells/es mateixos/es.  Prefereixen treballar sols/es, són molt independents.  Poden liderar grups degut a la seva capacitat de convicció, persuasió i a la seguretat.  Amb freqüència mostren gran interès per l’organització i maneig dels grups de treball.  Capacitat per assumir les perspectives dels altres.  Sensibilitat cap a les necessitats dels altres.  Gaudi amb la relació social quan són acceptats i respectats.  Elevada autoestima social  Capacitat per a absorbir tensions interpersonals.  Perseverança en activitats que el motiven.  Sensibilitat cap al món que l’envolta.  Tendeixen a responsabilitzar-se del propi èxit o fracàs. Mostren confiança.

Página 3 de 7

2.5. PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ  Ensenyament adaptat a les seves necessitats intel·lectuals, a un ritme més ràpid.  Poder compartir les seves idees, preocupacions, dubtes, interessos i habilitats amb companys i mestres. Treballs en grup que permetin intercanviar coneixements.  Facilitat d’accés a recursos addicionals i complementaris d’informació.  Estímuls per a desenvolupar la creativitat  Oportunitats de poder utilitzar les seves habilitats per a resoldre problemes i investigar més enllà dels programes ordinaris.  Jocs específics d’enginy u entreteniment que suposin un repte. 3. INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LES ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUAL  ADAPTACONS METODOLÒGIQUES (mesures ordinàries).  Activitats que permetin diferents possibilitats de realització i expressió.  Activitats que continguin diferents graus de dificultat i realització.  Activitats que puguin ser lliurement escollides per l’alumne.  Activitats diverses per a treballar un mateix contingut  Proposta d’activitats de caràcter interdisciplinari que requereixin la connexió entre continguts de distintes àrees i matèries  Activitats individualitzades per un alumne amb AC  MODIFICACIÓ D’OBJECTIUS/CONTINGUTS/TEMPS D’APRENENTATGE  Ampliació: Inclusió d’objectius i continguts de nivells educatius superiors. 

Enriquiment: El currículum ordinari és diferenciat, al proporcionar coneixements, habilitats i activitats més àmplies, abstractes i de més complexitat, adequades a les necessitats educatives específiques de l’alumnat (ampliació horitzontal). o Enriquiment orientat al contingut. o Enriquiment orientat al procés. o Enriquiment al producte.



Agrupament: Separació de l’alumnat amb altes capacitats en classes o escoles especials.



Acceleració o flexibilitat curricular: Avançar l’alumne un o més cursos per davant de la seva edat cronològica. o Admissió escolar precoç. o Pas a un curs superior. o Programes concentrats.

 ALTRES MESURES  Tutories i mentories.  Consultories.  Treball amb experts.  Treball per projectes segons els interessos dels alumnes.  Grups cooperatius.  Dua: Múltiles formes de representació, participació/expressió i motivació.

3.1.

BULLYING I ALTER CAPACITATS Página 4 de 7

Alumnes amb AACC:  Fan menys bullying: Més empatia i tècniques de resolució de problemes més actives. 

Són més víctimes de bullying: Bons resultats d’aprenentatge, interessos diferents i percepcions errònies.

4. D’INTEL·LECTUAL: CARACTERÍSTIQUES I IMPLICACIONS. Discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives, conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat comença abans dels 18 anys. Les limitacions en elf funcionament han de ser considerades en un context comunitari, en entorns típics pels iguals en edat i cultura. 

Conducta adaptativa: La conducta adaptativa és el conjunt d’habilitats conceptuals, socials i pràctiques apreses per les persones per funcionar a la seva vida diària. Les limitacions en conductes adaptatives afecten tant a la vida diària com a la capacitat de respondre a canvis vitals i demandes de l’entorn. Les limitacions han de considerar-se a la llum d’altres quatre dimensions: habilitats intel·lectuals, participació, interaccions i rols socials: salut i context.

4.1. CLASSIFICACIÓ Segons el DSM-V, la gravetat de la discapacitat intel·lectual s’ha de definir segons el funcionament adaptatiu. 4.1.1. RETARD GLOBAL DEL DESNEVOLUPAMENT Individu menors de 5 anys quan el nivell de gravetat clínica no es pot valorar de forma fiable durant els primers anys de la infància. Quan no compleix amb les fites de desenvolupament esperades en varis camps del funcionament intel·lectual, i no es pot dur a terme una valoració sistemàtica del funcionament intel·lectual, inclosos infants massa petits per a participar en les proves estandarditzades. Aquesta categoria s’ha de tornar a valorar després d’un període de temps. 4.2. SÍNDROME DE DOWN  La causa més comuna de discapacitat intel·lectual.  La majoria, discapacitat intel·lectual lleugera o moderada.  Complicacions de salut de tipus variat i trets fisiognòmics característics. Importància de compensar, estimular, activar i buscar alternatives que millorin les dificultats intrínseques.

Página 5 de 7

4.3. DETECCIÓ Informació facilitada per:

4.4. SIGNES D’ALERTA A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL. EXAMEN. Retard en l’aprenentatge i desenvolupament. L’infant aprèn i es desenvolupa més lentament que altres infants de la mateixa edat.  Retard en l’evolució del llenguatge/dificultats de comunicació: Poder expressar de manera comprensible per a una persona que no els coneix.  Dificultats en l’adquisició de ritmes i rutines: Aprendre, seguir i recordar els ritmes habituals en les tasques de l’escola i les rutines d’autonomia personal.  Dificultats per organitzar situacions simbòliques mitjançant el joc: Representar a través del joc situacions viscudes o imaginaries. En què fixar-nos? 0-3 anys: Adquisició d’hàbits de necessitats bàsiques i relació i comunicació amb els adults de l’entorn. 3-6 anys: Llenguatge, joc, dibuix, seguiment de rutines, control d’esfínters, moviment i relació i comunicació amb els adults de l’entorn. 4.5. ELS SUPORTS  Els suports redueixen les discrepàncies entre una persona i els requisits ambientals.  Funcions del suport: ensenyament, amistat, planificació econòmica, suport al treballador, suport conductual, ajuda a la llar, accés i ús de la comunitat i assistència sanitària. Tipus de suports:  Suport intermitent.  Suport limitat.  Suport extens.  Suport generalitzat. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA  Adaptacions metodològiques - Pautes generals d’actuació. - Estratègies educatives. - Pautes per a l’ensenyament d’àrees instrumentals.  Ampliació/priorització d’objectius i continguts. Página 6 de 7

-

Àrees del desenvolupament: Atenció primerenca, estimulació cognitiva, habilitats socials. Aprenentatges funcionals. Àrees del currículum.

5.1. DUA (DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE)  Accessibilitat per al major nombre possible d’alumnes.  Materials i activitats flexibles que proporcionen alternatives per a alumnes amb capacitats diferent.  Millores en: autonomia, comprensió lectora, habilitats acadèmiques i socials. 5.2. APRENENTATGE COOPERATIU  Important PER INCLOURE ALUMNAT AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL.  Millores en la conducta de participació a l’aula, reducció de problemes conductuals, millor acceptació social. 5.3. APRENENTATGE DIALÒGIC  Aprenentatge a través del diàleg igualitari entre alumnat amb diferents capacitats i amb la comunitat.  Millores en: habilitats comunicatives i aprenentatge instrumental., expectatives i motivació, augment de les interaccions d’ajuda i extensió a altres espais, millores en el professorat.

Página 7 de 7...