Docsity-t-15-transicio-democracia-i-autonomia (3)-convertido PDF

Preview

Summary

docsity by: XaviLlor Document sharedT TRANSICIÓ,DEMOCRÀCIA I AUTONOMIAHistoria de España 17 pag.T TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA1. LA TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA (1975-1978)1 De l’immobilisme al reformisme 22 novembre 1975→Joan Carles de Borbó, proclamat rei d’ESP., i va disposar queCarlos Aria...

Description

T.15 TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA Historia de España 17 pag.

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: XaviLlor ([email protected])

T.15 TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA 1. LA TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA (1975-1978) 1.1 De l’immobilisme al reformisme 22 novembre 1975→ Joan Carles de Borbó, proclamat rei d’ESP., i va disposar que Carlos Arias Navarro continués governant. -

Del nou gabinet s’esperava→ programa reformador que podria portar a la democratització del sistema polític.

→ Arias Navarro: limitar-se a proposar uns petits canvis que va rebutjar l’oposició i van causar decepció als reformistes franquistes. Oposició va prendre la iniciativa i va definir 1 programa comú després que les 2 plataformes de l’oposició: Junta Democrática i Plataforma de Convergencia Democrática, van fusionar-se: Coordinació Democrática. -

CATALUNYA→ forces antifranquistes van promoure una sèrie de mobilitzacions populars (manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives…), reclamaven: llibertats democràtiques, amnistia x presos polítics i Estatut d’Autonomia.

Durant aquells anys→ conflictivitat laboral va augmentar i s’hi va polititzar, de manera que a les reivindicacions laborals/salarials s’hi va afegir la demanda de democràcia i llibertat. -

Mobilitzacions hivern 1975-76→ van adquirir una gran magnitud: CAT.,P.B i Mad. van fer-se vagues en diversos sectors.

Aquesta situació tan tensa→ calcar postures dels polítics procedents del franquisme. -

30 juny 1976→ rei J.Carles i col·laboradors: van forçar la dimissió d’Arias Navarro i van imposar Adolfo Suárez (polític reformista)→ NOU PRESIDENT GOVERN 1.2 La reforma política d’Adolfo Suárez

Nou govern va prendre iniciativa, va establir contactes amb forces democràtiques i va proposar la Llei de Reforma Política (LRP): -

Reconeixia drets fonamentals de les persones.

-

Conferia domini legislatiu en exclusiva a la representació popular

-

Establia sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit x sufragi universal.

→ Per poder imposar la proposta: neutralitzar resistència dels immobilistes i assegurar participació de bona part de l’oposició democràtica.

Suárez va aconseguir que Corts franquistes aprovessin la LRP, presentant-la NO com una ruptura, sinó com: canvi polític d’una legalitat a una altra, tot i que comportava el desmantellament de les institucions franquistes. Establia unes garanties clares: -

NO negociable ni la monarquia, ni sobirania única

-

NO s’exigirien responsabilitats polítiques.

Llei va ser sotmesa→ referèndum, 15 setembre 1976 i va ser aprovada amb 81% votants. Govern Suárez→ va dictar sèrie de disposicions que significaven: desaparició de institucions del franquisme i va negociar amb oposició de bases x la celebració d’unes eleccions democràtiques. -

Legalització partit comunista de Suárez→ abril 1977

-

sectors immobilistes s’oposaven al partit→va provocar crisi de govern: enfrontament amb comandaments militars.

Primeres eleccions després de 41 anys, va anar configurant-se un nou panorama polític: 1) P.ESQUERRA→ destacat x oposició al règim Franco (PSUC-PCE, PSC-PSOE). 2) Nova organització DRETES→ Alianza Popular, liderada x exministres franquistes. → Des del govern va forma→ Unión de Centro Democrático (UCD-Centristes de Catalunya), sota la direcció d’Adolfo Suárez. Procés de Transició va accelerar-se gràcies a les difícils circumstàncies del moment, com: actes terroristes ETA i GRAPO, resistència sectors + ultra dretes, crisi econòmica, etc. 1.3 Les eleccions democràtiques del 1977 Eleccions generals 15 juny 1977→ Espanya resultat a un sist. polític clarament bipartidista: -

UCD→ 166 diputats, PSOE→ 118

-

PCE→ 19 escons, Alianza Popular→ 16

A CATAL.→ triomf x les esquerres Tot i no tenir la majoria absoluta al Congrés→ A.Suárez va formar el 1r govern democràtic després de la G.C. -

1ª legislatura→ aspecte constituent i missió principal: elaborar nova Constitució.

-

Majoria forces polítiques parlamentàries→ acordar mesures polítiques, socials i econ. (llei amnistia, pactes Moncloa, reforma fiscal,etc)

→ Exigien un acord ampli x començar etapa de l’anomenat consens polític.

2. LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES Constitució 1978→ va començar política de consens, resultat d’un acord entre diverses forces polítiques. -

X redactar-la→ diputats de tots partits que tenien representació a les Corts, excepte minoria basca que va renunciar.

-

Aspecte progressista, tot i que una mica ambigüa, producte del consens→ permetia que posterior desenvolupament legislatiu fos acceptat x l'esquerra i dreta.

Una vegada aprovat x 2 cambres→ text constitucional sotmès a referèndum 6 desembre 1978. La Constitució defineix a ESP.→”Estat social i democràtic de dret”, organitzat com monarquia parlamentària en que: -

Corona→ funció representativa

-

Forces armades→ sotmeses al poder civil

Regula separació poders i instaura el Tribunal Constitucional com→ instància suprema. CONSTITUCIÓ aplegava: -

Àmplia declaració drets fonamentals i llibertats civils i polítiques

-

No-discriminació x raons de naixement, sexe, raça i religió

-

Fixació dret a vot a partir 18 anys.

Va instaurar un sist. polític i admin. descentralitzat amb creació→ comun. autònomes. Aprovació Constitució també va implicar: -

Reforma Codi penal i Codi justícia militar.

-

Desaparició de legislació franquista (antidemocràtica)

3. LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIA Eleccions generals 15 juny 1977→ majoria vots catalans dirigits a p.polítics que defensaven el restabliment Generalitat de Cat. i Estatut 1932. Davant situació→ govern de Suárez va plantejar→ donar ràpida solució a reivin. catalanes.

3.1 El restabliment de la Generalitat Mobilitzacions populars→ al voltant campanya “Volem l’Estatut”: gran seguiment. -

A destacar manifestacions de Bcn (1 agost i 7 febrer 1976)

-

1ª manifestació tolerada→ 11 setembre 1976 Snt Boi LLbr.

Recup. autonomia impuls →constitució Assamb. Parlamentaris Catalans (juny 1977), volia=> -

Restauració Generalitat.

-

Retorn de l’exili del president J.Tarradellas.

-

Derogació llei que abolia Estatut 1932.

-

Constitució d’un govern provisional català.

→ A.Suárez => negociar amb Tarradelles el restabliment Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de 30 anys (octubre 1977). 1r govern de la Generalitat provisionals→ desembre 1977, aplegar forces polítiques amb representació parlamentària, excepte Alianza Popular→ oposava a l’autonomia. -

Tot i escasses competències va decretar alguns decrets de notable significat polític, cal destacar: introducció ensenyament obligatori de lleng. catalana al sist. educatiu.

Per donar contingut a Generalitat, crear-se→ Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat.

3.2 L’Estatut d’Autonomia de Sau i les competències de la Generalitat Assamblea Parlamentària de Catalans→ va impulsar: elaboració Estatut d’Autonomia i va nominar 1 comissió x tal que redactés 1 projecte d’estatut. Projecte, anomenat→ Estatut de Sau (x lloc on van celebrar-se reunions treball) va ser ratificat amb 1 consens polític ampli x l’Assamb. de Paralm. 16 desembre 1978. -

Un cop sancionada Constitució→ Estatut aprovat x Corts.

15 octubre→ CAT., referèndum x l’Estatut. va triomfar el SÍ. Estatut reconeixia CAT., com nacionalitat que exercia l’autogovern com a comunitat autònoma de l’Estat espanyol, definia el català com llengua pròpia. Generalitat configurada x: -

Parlament elegit x sufragi universal.

-

president elegit x Parlament

-

Consell Executiu

Competències exclusives Generalitat: Dret civil català, turisme, cultura, investigació, règim local, entre d’altres,. Compartides amb l’Estat en matèries com: treball, justícia, ports, etc. Estat→ creació policia autonòmica (Mossos d’Esquadra).

4. L’ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC (1978-1982) Redacció nova Constitució→ comença política de consens. -

Consistia→ buscar ampli acord entre p.polítics parlamentaris x la construcció de nova democràcia i x poder tractar problemes econòmics i socials + urgents. 4.1 Crisi econòmica i Pactes de la Moncloa

Transició va coincidir amb greu crisi econòmica internacional, provocada x pujada preu petroli, que va tenir grans repercussions s ESP.,: -

Disminució exportacions.

-

Retallada inversions estrangeres.

-

Caiguda ingressos x turisme.

-

Tornada emigrants.

Crisi energètica => profunda crisi industrial, a conseqüència→ Eº tanquen i atur augm. Repercussions economia catalana=> Sectors, com: tèxtil, maquinària, construcció→ van perdre + del 25% de llocs de treball.

Per fer front a la crisi→ consens polític i social molt ampli (partits, sindicats, org.Eª), que va concretar-se en signatura dels Pactes de la Moncloa (oct. 1977). -

Objectius: reduir inflació i posar en pràctica reformes x repartir equitativament costos de la crisi.

-

De quina manera: Devaluar pesseta, disseny estratègia x controlar despesa pública, acordar programa x racionalitzar cons. energ. i moderació salari generalitzada.

Reforma tributària→ permetre Estat recaptar + i de manera + justa, es basava en: -

Impost Extraordinari sobre Patrimoni (1977)

-

Impost sobre Renda de Persones Físiques - IRPF (1978)

Creació sistema tributari progressiu (recursos x pagar) i reformació S.Social (aug.finanç. públic)

4.2 El segon govern de Suárez (1979-1981) Eleccions legislatives 1979→ triomf Unión de Centro Democrático (UCD). En aquest 2n mandat→ generar crisi dins partit, quan Suárez va començar a ser líder. -

Feblesa partit i govern→ evident a eleccions mun. abril 1979 => majoria grans ciutats: ajuntaments d’esquerra.

Oposició→ guanyava força i beneficiava del malestar social i polític. -

Maig 1980 (PSOE)→ presenta moció de censura al govern.

-

Gener 1981→Suárez presenta dimissió com president de govern i partit, ja que seu lideratge: → Fortes pressions de sectors empresarials i militars VS ell i la seva política. → Posat en qüestió. 4.3 El cop d’Estat del 23-F

23 febrer 1981→ a Congrés Diputats votació d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, com a successor de Suárez. -

Mentre que grup de guàrdies civils, sota manament tinent coronel Antonio Tejero, va irrompre x la força i va retenir als diputats.

Paral·lelament→ capità general Milans del Bosch, va revoltar-se a València x imposar cop d’Estat militar. -

Objectius→ confusos i no coincidents, però hi havia una clara intenció de paralitzar procés democràtic i atorgar exèrcit paper rellevant al futur.

Compareixença rei 23 febrer→ censura actitud revoltats i suport règim constitucional, va ser decisiva x→ AVORTAR COP. 4.4 La crisi de la UCD Tot i que Calvo Sotelo→ investit com nou president govern, seva política no diferenciada de l’anterior. Una de les decisions + importants del seu govern→ petició d’Espanya d’ingressar a OTAN. -

Efectiva 30 maig 1982 amb l’oposició dels p.esquerra.

Reticència provocada en alguns sectors, degut: descentralització Estat→ pacte UCD i PSOE

-

Concretat a Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (30 juny 1982), amb la qual→ limitar atribucions de comunitats autònomes.

Calvo Sotelo→ no va frenar procés d’autodestrucció de la UCD =>Suárez abandona partit i crea: Centro Democrático y Social, juliol 1982. -

Un mes després Sotelo→ dissoldre Corts i va convocar noves eleccions.

Comicis van donar victòria al PSOE→final procés transició i inici nova etapa constitucional. 4.5 Entre el consens i la violència Majoria forces polítiques i societat espanyola→consens que possibilités transició pacífica, altres sectors pretenien obstaculitzar la construcció del sistema democràtic. Amenaces principals provenien: -

Involucionisme polític.

-

Colpisme militar.

-

Terrorisme.

EXTREMA DRETA→ franquistes, van organizar manifestacions atacant govern i procés democràtic. -

Exigien: exèrcit tingués poder.

-

Creació: grups armats que van dur a termes atemptats i assassinats, ex: Triple A

Intents→ desestabilització promoguts x militars i iniciats x ultradreta, com: -

Intent cop Estat conegut: Operación Galaxial (1978).

Activitat terrorista principal→ ETA Sorgiment terrorisme extrema esquerra vinculat a organitzacions com: -

GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre).

-

Comandos Autònoms Anticapitalistes.

-

FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico)

→ Van protagonitzar atemptats amb víctimes i alguns segrestos. 5. LA CONSOLIDACIÓ DEL BIPARTIDISME (1982-2004) 5.1 Els governs socialistes (1982-1996)

A L’ESTAT

ESPANYOL

Eleccions 1982, PSOE→ majoria absoluta després d’una campanya en que deia ser el motor del canvi. -

Principal partit oposició→ Alianza Popular

Felipe González→elegit president govern i va mantenir poder durant 4 legislatures consecutives. 1986 i 89 majoria absoluta, tot i 93 va buscar suport de nacionalistes bascos i catalans x poder governar. Reformes modernitzadores i europeistes: Govern socialista desenvolupa programa de reformes→ prioritat, avançar Estat benestar i lluita contra: -

Crisi econòmica.

-

Racionalització administracions públiques.

Per reactivar economia→ mesures dirigides: -

Garantir estabilitat financera (reconversió bancària).

-

Reduir inflació.

-

Estimular inversió privada.

Integració d’Espanya a Unió Europea (Comunitat Econòmica Europea)→un dels objectius del govern socialista + consens de tots partits→ -

12 juny 1985 => signació a Mad. Tractat d’Adhesió, en vigor 1 gener 1986.

Inversions en: Equipaments i serveis públics. R eformes educació, com: Llei de Reforma Universitària (83) i LOGSE (90) que va allargar escolarització obligatòria fins 16 anys. T erreny polític→ Completar-se mapa autonòmic, comença traspàs competències i gràcies això→ descentralització despese públiques i redistribució funcionaris. Una de les mesures + ambicioses del govern socialista, va ser la de les forces armades. -

Pretenia modernitzar-les i posar fi al perill del colpisme

-

Reforma militar→ dràstica reducció d’oficialitat, afavorida x entrada d’Espanya a OTAN (86).

Govern Felipe González→ enfrontar-se al terrorisme d’ETA. Per neutralitzar efectes polítics terrorisme→ signar Pacte d’Ajuria Enea (1988), entre totes forces polítiques democràtiques basques. El desgast del govern:

Dissensions internes PSOE i mateix govern→ manifestades quan vicepresident Alfonso Guerra va ser apartat de l’executiu i direcció del partit. -

1992 recessió econòmica d'àmbit intern.→ increment inflació i augment atur.

A aquesta situació s’hi va afegir→ coneixement públic d’alguns casos de corrupció que afectaven a membres del p.socialista i de l’existència d’una “guerra bruta” VS terrorisme. -

GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) i comandos bascoespanyols→ grups armats vinculats a l’extrema dreta que van dur a terme atemptats VS membres d’ETA. 5.2 Els governs del Partit Popular (1996-2004)

Eleccions març 1996→ guanya P.Popular, nom que va adoptar des del 89 Alianza Popular. -

Líder: José María Aznar→elegit president govern.

→Com no tenia majoria absoluta va haver de buscar suport de formacions nacionalistes (CIU, PNB i Coalición Canaria).

El govern en minoria: 1r govern d’Aznar→ orientació centrista x mantenir suport dels socis parlamentaris. -

Tasca principal contenir crisi econòmica.

-

Increment dèficit i atur.

Èxit econòmic + important govern→ assolir condicions que exigia Unió Europea x ingrés d’Espanya al 1r grup de països que haurien d’implantar € com a moneda al 2002. -

Dur a terme→ operació de privatització de principals empreses públiques, amb objectiu: recaptar quantitat suficient x equilibrar dèficit dels comptes de l’Estat.

Una de qüestions + complexes que va afrontar govern Aznar→ relació amb govern basc (PNB) i terrorisme d’ETA. 1997→ segrest i assassinat d’un regidor del PP→ grans mobilitzacions protesta que govern basc va interpretar com 1 front antinacionalista. -

1998→ Pacte de Lizarra, incloïa PNB, EA i esquerra abertzale.

El govern amb majoria absoluta: Eleccions març 2000→ Aznar majoria absoluta. Durant el mandat va modificar part de la legislació d’etapa socialista i va impulsar polítiques recentralitzadores.

-

Educació→lleis q. reduïen autonomia univers. i reestructuraven ensenyament mitjà.

-

Política→ signar Pacte Antiterrorista entre PP i PSOE, aprovació Llei de Partits, i una llei que regulava entrada d’estrangers.

-

Político-militar→ Supressió militar obligatòria i creació d’un exèrcit professional.

PP va impulsar projectes polèmics, com: -

Pla Hidrològic Nacional (transvasament aigua d’Ebre al Segura)

-

Enfrontament desastre ecològic provocat x enfonsament petroli → Prestige, davant costes gallegues (2000).

Imposició reforma subsidi d’atur→ vaga general 20 juny 2002, obliga govern a retirar-la. L’atemptat d’Atocha i les eleccions del 2004: Govern PP→ modificació política internacional espanyola aliant-se amb EUA. -

Març 2003→ suport invasió d’Iraq com a resposta NY 2001.

-

Majoria opinió pública espanyola→va oposar-se a aquella intervenció militar.

Aznar 2004→ va proposar a Mariano Rajoy com a líder PP, però 11 març (3 dies abans eleccions) => atemptat terrorista estació Atocha Madrid. -

Va esclatar “guerra informativa”→responsabilitat govern a causa intervenció guerra Iraq.

→ Aquest va ser factor decisiu x imprevista victòria electoral PSOE. 6. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA A LA UNIÓ EUROPEA 1986 incorporació d’ESP. a la CEE (actual UE), va comportar una sèrie de reptes i canvis en el funcionament de l’economia: -

Acceptar determinades

limitacions sobirania (sobretot

qüestions financeres,

econòmiques i laborals). -

Assolir una situació notable d'independència econòmica en un mom. de creixement mundialitzat.

-

Incrementar productivitat econòmica i invertir molt més en el terreny tecnològic (x ser + competitius).

Entrada a UE, obliga a ESP., a fer canvis fiscals importants (introducció IVA) i monetaris: -

Desaparició pesseta.

-

Implantació € com a moneda única→ 1 gener 2002.

Efectes incorporació €→ època creixement econòmic, tot i que amb fases no tan bones. En aquesta dinamització econòmica, paper important del flux de capitals invertits a ESP. (confiança pol...