Fonètica Català PDF

Preview

Summary

Apunts sobre la fonètica en català...

Description

FONÈTICA Matriu de trets (conjunt de trets distintius, pertinents i no redundants que permeten definir un so, aïllar-lo…), així: 1. DIFERÈNCIA ENTRE SONS VOCÁLICS I CONSONÀNTICS - Els sons vocàlics són sempre el nucli sil·làbic. Per formar síl·laba, sempre necessitem un so vocàlic. Per contra, els sons consonàntics, no. -

El so vocàlic és capaç de tenir accent fonètic. Els sons vocàlics són àtons o tònics.

-

Els sons vocàlics es produeixen, tots ells, amb vibració de les cordes vocals, per tant, tots són sonors. Entre els sons consonàntics n’hi ha de dos tipus (sonors o sords).

-

Els sons vocàlics s’articulen amb total llibertat de sortida de l’aire pel canal bucal. En canvi, els sons consonàntics es caracteritzen per la mena d’interrupció o d’obstrucció en la sortida de l’aire d’una manera total o parcial

-

Els sons vocàlics tenen tres trets en la seva matriu, i els sons consonàntics, quatre. Com que els vocàlics són tots sonors, aquest tret no és distintiu i no cal a la matriu.

2. EL SISTEMA VOCÀLIC - Patró per construir matrius de sons vocàlics: - El sistema vocàlic català consta de vuit sons: - [a] [ɛ] [e] [ə] [i] [ɔ] [o] [u] 1. Sistema vocàlic tònic - Són els sons vocàlics que poden aparèixer en posició de síl·laba tònica

2. Sistema vocàlic àton

3. Fenòmen de la neutralització - Es produeix amb la pèrdua d’accent - En passar del sistema vocàlic tònic a l’àton, es produeix una reducció vocàlica - [e] [ɛ] [a] Aquests tres sons tònics es transformen a [ə] quan són àtons. - [u] [o] [ɔ] Aquests altres tres sons tònics es tradueixen a [u] quan són àtons. - [i] Aquest so no queda alterat per la neutralització. - Excepcions: - Els grups ea, ae: teatre, àrea, aeroplà. Dissimilació fonètica. - Els adverbis acabats en –ment: alegrement - Els mots compostos: collverd, benparlat, portaveu. 4. Vocals de posició - Es tracta de sons que ortogràficament són vocals, però que per la posició que ocupen, fonèticament passen a ser: -

Semivocals: quan la i o la u es troben després de la vocal que funciona com a nucli sil·làbic. Diftong decreixent. - Mai --- Maj - Au --- aw

-

Semiconsonants: quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli sil·làbic. Diftong creixent - Pasqües -- [páskwəs] - Guany -- [gwáɲ]

-

Consonants: quan la i o la u van a començament de mot o entre vocals en posició explosiva de la síl·laba. Diftong creixent. - Cauen -- [káwən] - Iaia -- (jaja) -- la primera va a principi de mot i la segona entre vocals

5. Seqüències fòniques - Es produeix quan es pronuncien paraules en el seu context i per tant es posen en contacte sons de paraules diferents. - Poden provocar noves distribucions sil·làbiques 1. L’elisió de vocals: Es produeix quan hi ha un contacte vocàlic entre dos mots i un dels dos sons es fon, no es produeix quan els dos sons vocàlics són tònics: (=ELIMINAR) -

Condicions: - una vocal tònica i una d’àtona -- s’elideix l’àtona - dues vocals àtones --- s’elideix el so d’una de les vocals

2. Sinalefa: La sinalefa es produeix quan dues vocals en contacte de mots diferents s’enllacen formant diftong. (=La vocal d’una paraula passa a entrar a la síl·laba de l’altre paraula) 3. Els enllaços entre “vocal de posició” i vocal: Si un mot acaba amb “vocal de posició” i l’altre comença amb vocal, es pot generar una nova distribució sil·làbica. - exemple: nou amic 3. EL SISTEMA CONSONÀNTIC MATRIUS:

-

Els sons consonàntics es classifiquen atenent a tres criteris: 1. Punt d’articulació: Varia segons l’indret on es produeix l’obstrucció i els òrgans que s’aproximen o entren en contacte: - bilabial: els dos llavis - labiodental: llavi inferior i dents incisives. - dental: àpex de la llengua i cara interior de les dents incisives. - alveolar: àpex de la llengua i alvèols. - palatal: dors de la llengua i paladar. - velar: postdors o arrel de la llengua i campaneta (úvula). 2. Mode d’articulació: Segons com es produeix l’obstrucció, és a dir, com surt l’aire: - oclusiu: es produeix una obstrucció total de l’aire (oclusió) seguida d’una explosió. - fricatiu: s’articula deixant lliscar l’aire per una petita escletxa i surt fregant.

-

-

africat: s’articula en dos períodes, un primer moment oclusiu, en què l’aire queda barrat, seguit d’un moment fricatiu, en què l’aire surt fregant. nasal: l’aire, en relaxar-se l’úvula, surt per les cavitats nasal i oral. lateral: l’aire surt pels costats laterals de la boca. vibrant: l’aire s’interromp pel contacte entre l’àpex de la llengua i els alvèols. Si hi ha un únic contacte o batec emetem el so [r], so bategant; si se’n produeixen diversos, emetem el so vibrant [ȓ]

3. Sonoritat: Segons si hi ha presència o absència de vibració de les cordes vocals: - sord: absència de vibració. - sonor: presència de vibració.

-

So al·lòfon: Un so que es diferencia d’un altre només per un sol tret de la seva matriu

-

Vocals de posició: tot i ser poder ser un so consonàntic apareixen amb tres trets a la matriu.

1. SONS OCLUSIUS - en articular-los, l’aire surt fent una explosió. - b-d-g (sonors) - p-t-k (sords) Conclusions: -

Els sons oclusius sords ([p] [t] [k]) poden aparèixer en qualsevol context. Però! a final absolut de seqüència sempre serà sord i mai sonor. - Tub -- [túp]

-

A final de síl·laba, en situació implosiva (tanca síl·laba) el so consonàntic oclusiu serà sord o sonor depenent del so consonàntic posterior

-

Els sons consonàntics oclusius sonors s’articulen en els següents contextos: (b) -

A inici de seqüència Darrera nasal Combinat amb un altre oclusiu sonor

[ß] -

(d) -

A inici de seqüència Darrera nasal Darrera lateral (l) Combinat amb un altre oclusiu sonor

[ð] -

(g) -

A inici de seqüència Darrera nasal Combinat amb un altre oclusiu sonor Combinat amb (z) en correspondència a una “x”

La resta de casos

La resta de casos

[ɣ] -

La resta de casos

-

Els sons oclusius sords es realitzen sonors si a final de síl·laba o de mot van seguits d'una consonant sonora - Sap beure

-

un so oclusiu sonor és realitzat sord si a final de síl·laba o de mot va seguit d’una consonant sorda, una vocal o una pausa.

-

alguns sons en posició final no es pronuncien tot i tenir representació gràfica. pERÒ! si no és posició final absoluta, els sons en qüestió poden “reaparèixer

2. SONS FRICATIUS - Es produeix quan dos organs s’aropen molt i l’aire passa per un lloc molt estret i genera fricció.

3. SONS AFRICATS - Són la combinació de 2 sons: 1r oclusiu i 2n fricatiu Conclusions: -

Són els únics sons que es representen amb dos signes dins el claudàtor, però, són un únic so.

-

el comportament de les cordes vocals es el mateix durant tota l’articulació del so.

-

Per determinar el punt d’articulació cal fixar-se en el segon signe.

-

Els sons consonàntics africats sords, apareixen en pocs casos en posició inicial (només quan son sonors)

-

un so sord esdevindrà sonor si darrere hi afegim una seqüència que comença per so sonor (sonorització per contacte sintàctic) i, per tant, deixa d’estar en posició final. - de [pláts] a [pládzβrúts] o a [pládziɣɔts]

4. SONS NASALS - Aire surt pel nas i boca: Participen dues caixes de ressonància. Tots sonors. - La quantitat d’aire que surt per la boca o pel nas és diferent en cada so nasal. Conclusions: -

Qualsevol geminació ortogràfica (pronunciació duplicada d’un so)

comporta una geminació fonètica: - Innocent [innusén] -

Hi ha 2 sons nasals bàsics: m i n. La resta (els seus al·lofons) succeeixen per assimilació (influència pel que fa a òrgans articulatoris). [ņ] --- es produeix sempre davant de “t” i “d” (n+d) i (n+t) -- Assimilació per dentalització

-

[ɱ] --- n davant de f --- n+f = ɱ ---------- fruit d’una

-

assimilació per labiodentalització

-

[ɲ] --- correspon a l’escriptura “ny” ----- fruit d’una assimilació per palatalització [ŋ] --- es produeix quan hi ha escrit nc (nk) o ng --- fruit d’una assimilació per velarització -

no es produeix quan hi ha emmudiment : fong - [fɔn]

-

Es produeix també una assimilació per bilabialització: n -- [m] - n + v/b = [m] - n + m= [m]

-

Totes aquestes assimilacions (cinc tipus) es produeixen també per contacte sintàctic. Per exemple: - cant coral --- [káŋkurál] - cant dels adeus [káņdəlzəɗéus] - camp fertil [káɱfértil] - un llapis [úɲʎápis]

5. SONS LATERALS - Són sons que es produeixen amb la vibració de les cordes vocal. L’aire surt pels laterals

Conclusions: -

Qualsevol geminació ortogràfica comporta una geminació fonètica: - l·l = ll - il·lusió [illuzió]

-

[ļ] -- S’escriu quan al darrera hi ha una t o d (Assimilació per dentalització) - lt -- [ļ]t - ld -- [ļ]d

-

[ʎ] = ll ---- és fruit d’una assimilació per palatalització.

-

Aquestes dues assimilacions també es produeixen per contacte sintàctic.

6. SONS VIBRANTS - L’aire provinent dels pulmons fa vibrar les cordes vocals en el seu pas per la laringe - Durant tota l’emissió del so, es produeixen interrupcions del pas de l’aire de forma intermitent.

Conclusions: -

[ȓ] correspon amb: - “r” d’inici de paraula - doble r “rr” - “r” inicial del segon terme d’una paraula composta o prefixada - “r” darrere lateral o darrere nasal ---- [ənȓəuná].

-

Per crear-los ha calgut un criteri nou: El grau o quantitat de vibració - són els únics consonàntics que tenen tres trets de la matriu, com les vocals de posició.

1) Fenòmens d’alteració fonètica per contacte sintàctic 1. Contactes sintàctics entre sons vocàlics - El so inicial i el so final han de ser vocàlics. - Només hi ha dos fenòmens. 1) Elisió (entre dos vocals) - És la supressió d’una vocal neutra (a i e de l’escriptura que són àtones). -

Es pot donar en tres contextos diferents ❏ Vocal neutra final + vocal neutra inicial es redueixen en una única seqüència [əkέʎəmíɣə] → aa ❏ Vocal neutra + vocal tònica (o a l’inrevés). - Per exemple: [kəȓésfəļtát] → desapareix la neutre ❏ Vocal neutra + vocal àtona (és a dir i/o/u de l’escriptura) o a l’inrevés Exemple: [káȓustrέt] → queda el que soni

2) Sinalefa - Es tracta d’una redistribució sil·làbica que es produeix perquè la vocal final i la vocal inicial formen part de la mateixa síl·laba, és a dir, constitueixen un tipus de diftong. -

La redistribució sil·làbica a vegades comporta la pèrdua d’un síl·laba, però mai la pèrdua d’un so

-

Alguns exemples: Febrer i març → [fəβréjmárs] No ho sé → [nówsé]

-

Sinalefa = dos vocals de paraules diferents

2. Contactes en els quals com a mínim un so és consonàntic 1) Geminació - És la pronunciació duplicada d’un so - Una geminació ortogràfica comporta una geminació fonètica. - Per exemple: innat [innát] - immens [immέns] - addicció [əddiksió] - goril·la [guríllə] -

Un altre cas seria el següent: - geminen els grups consonàntics pl, bl, cl, gl en posició intervocàlica posttònica

-

Resultat → duplicació del primer so del grup consonàntic i en la versió sorda

-

Exemples: [əmápplə] [trípplə] [ərtíkklə] [sékklə] Però !!! → amb “poblat” [puplát]: no hi ha geminació

2) Emmudiment - És la no pronunciació d’un so en un context determinat quan en d’altres de similars sí que s’articula -

La “h” quedaria fora de tot això perquè mai s’articula

-

Exemples: - [kəņ tá] - [bulíɣrəvβláws]

3) Sensibilització - És la pronunciació d’un so que en contextos similars no s’articula. -

Exemple: - pa amb oli → [pámbɔli] - fent-ho → [féņtu] - Sant Andreu → [sáņ təņdréw]

-

Quan aparegui una paraula q comenci amb vocal i davant hi ha un emmudiement. Aquest reapareix.

4) Sonorització - És la pronunciació d’un so amb vibració de les cordes vocals per la influència d’un altre so posterior. -

El so posterior és sonor i, per tant, l’anterior se sonoritza.

-

Hi ha diferents casos: 1. Consonant sorda + consonant sonora = la primera esdevé sonora - [péʒβuʎít] [pɔddəβídrə] - [péʃfrəʒít] → no es produeix sonorització → el so [f] és sord i, per tant, no sonoritza 2. Consonant sorda (no oclusiva) + vocal = el primer so esdevé sonor - [péʒələβrázə] - [kápələʎúnə] → es tracta d’oclusiu i no de fricatiu - ptk només es sonoritza amb una consonant sonora

-

cas contrari de la sonorització → l’ensordiment → no l’estudiem perquè no té talla de fenomen, no es dóna com a cas particular.

5) Assimilació

-

És la influència d’un so posterior sobre l’anterior pel que fa a òrgans articulatoris

-

Mentre la sonorització està relacionada amb l’ús de les cordes vocals, l’assimilació ho està amb els òrgans articulatoris

-

Hi ha diferents casos: 1. Per dentalització → si un es dental el d’abans tb - [káņdəlzəɗéws] - [əļtéwəmík] - El nasal i lateral alveolar es dentalitzen pel dental posterior. 2. Per velarització - Lletra n + so velar = [ŋ] → nk o ng - Exemples: [əŋkárə] [tíŋgánə] -

Casos especials: - velarització d’un so nasal a final de seqüència - L’assimilació per velarització, només es dóna en aquests sons sense l’aparició del velar que l’ha velaritzat - [tíŋ] [sáŋ] [báŋ] - no [fɔn], que s’escriu font i “t” no seria un so velar -

A fi de mot la k i la g desapareixen

Més casos: [úŋgústəmárk] [úŋkázəkstrəurɗinári] - Si esta al mig la g i la k apareixen

3. Per labiodentalització - So nasal + labiodental = [ɱ] → nf o mf - Per exemple: [káɱfέrtil] [úɱfɔk] [úɱfɔgbíw] 4. Per bilabialització - “n” de l’escriptura davant d’un so bilabial (“m” de l’escriptura o “b” i “v” de l'escriptura) - So nasal davant d’un bilabial -

Per exemple: - en Manel [əmmənέl] - en Biel [əmbiέl] - en vaixell [əmbəʃéʎ]

5. Per palatalització - Sons nasals i laterals davant d’un so palatal. - Per exemple: - en Lluís [əɲʎuís] - en Xavier [əɲʃəβié] - en Jaume [əɲʒáwmə]

-

un nyanyu [úɲɲáɲu] el Lluís [əʎʎuís] el Xavier [əʎʃəβié] el Jaume [əʎʒáwmə] el nyanyu [əʎɲáɲu]

6) Dissimilació -

Quan dos sons vocàlics es troben situats molt propers i fonèticament s’assemblen molt, tendeixen a diferenciar-se per mantenir la seva pròpia identitat fonètica.

-

Això passarà a l’interior d’una paraula

-

Per exemple: - lineal → [lineál] →cas de dissimilació fonètica → si no haguéssim diferenciat la “e” i la “a” quedaria així → [linəál] -

Altres exemples: [teátrə] [beátə] [ȓeál] [ȓeəlitát]...