Lectocatalanteoria PDF

Preview

Summary

Download Lectocatalanteoria PDF

Description

1.Lecturacomaplaer  Queéslaliteraturaoral? • éslaliteraturaqueestransmetperviaoral,quepassadegeneracióengeneraciói quemoltesvegadesésanónimaidónallocalsjocslingüístics. • Elsjocslingüísticssónunaformadetradicióoralilasevafinalitatmáximaés entreteniriquetenenuncomponentlúdic.Elsprincipalsjocslingüísticsquetenim són:onomatopeies,endevinalles,refranys,cançonsinfantils,rondaies,glosses… ◦ Quètenenencomú? ▪ Foneticamenttenenmoltarima,sónmoltvius ▪ lafiguraliterariamésempradaéslametáfora ▪ ensajudaaimaginarunmónfictici ▪ teneunaqualitatexpresivamoltgran,pled'exclamacions ▪ cerquencanviarl'humordelapersonaqueescolta(efecteterapéutic)  • Onomatopeies ◦ imitacióirepresentaciódelsrenousquenormalmentatribuimaanimals,objectes opersones ◦ Nos'hadeconfondrelesonomatopeiesamblesonomatopeieslexicalitzades   ▪ Sonaquellesparaulesquejatenenunaentradapropiaaldiccionari(bupbup, tictac...).Tampocs'hadeconfondreamblesparaulesexpresives,ex:belar ◦ Cadallenguatéelseupropisistemad'onomatopeies.Perquecadaparlantté interioritzatsunssonspropisperacadacosa. ◦ Tipusd'organitzaciódelesonomatopeies: ▪ segonsl'ordrealfabétic ▪ segonselsfonemesqueintervenenenlaformad'emissió ▪ segonselllocd'emissió ▪ segonssisónonomatopeieslexicalitzades→jafigurenaldiccionariis'han convertitenparaulespersimateixa ▪ segonssisónparaulesexpresives:substantiusiverbsqueprovénend'una onomatopeiaperòquearafuncionencomaunmotpropi ▪ segonsagrupacionstemàtiques:d'animals,accions,mitjansdetransport, natura,renousd'objectes...  • *Embarbussament:l'intenciódefer“equivocar”al'altrepersonapèrod'unaforma divertida,espontaniaimoltesvegadesdeformadidáctica.Sónjuntamentambles onomatopeies,elsprimersexercicisqueessolutilitzarpertreballarlafonéticaamb elsnins ◦ Funcions: ▪ treballarfonemes ▪ introduirfonemenesnous ▪ ajudaraemprardeformacorrectafonemesquenohosiguin ◦ Propostad'activitats:

agruparelsembarbussamentperinterès,inventarnousembarbussamenta partirdeparellesquetenenunmateixso,canviantunsoocanviantuna paraula Endevinalles ◦ utilitzamoltlametáforaipresentenundoblejoc.Perunapartunjocd'enginy (partaresoldre)iperaltreperresoldreaquestapartapareixlametáfora.Hanestat empradespermilersd'anysperdirlescosesamitjes,amblaintenciódequehi haiguicuriositatidespertarinterés. ◦ EsdevéundelsmaterialsmoltutilitzataPrimaria,encaraquenoestá completamentadreçatalsnins ◦ Perquéesbol'utilitzacióaPrimaria? ▪ Ajudaraestimularlamemorització ▪ incorporarlatradicióoralidinsl'aula ▪ ajudaadespertarl'enginyilamemória ▪ produeixeninquietuts,curiositatenelsnins ▪ l'estrucutrasolensersimples(formulad'introducció,elementsdesorientadors, elementsorientadors,formladeconclusió) ◦ Posiblesactivitats ▪ profediula1ªpartdel'endevinallaielninintentacompletarla ▪ creanovesambunmodel ▪ relacionarendevinallesamblarespostadibuixada.  Refranysifrasesfetes ◦ 1.Definicióidiferenciaentreunrefranyiunafrasefeta ◦ 2.Característiquesd'unrefrany/frasesfetes ◦ 3.Estructuradelsrefranys ◦ 4.Tipusderefranys ◦ 5.Utilitzaciódidàctica ▪  ▪ 1.Unrefranyésunaoracióindependentons'exposaunaideadelaqualse transmetunaconclusióinormalmentunanormadeconducta.Naturalmentel refranyvareferenciaadiversostemes(temps,feina,comportamenthumà….). Surtendelatradicióoral,solentenirrima. ▪ Unafrasefetaésunaexpresiód'uscorrent,quetéunsignificatiformafitxa, invariable.Elseusignificatnopotserdeduitdelsignificatdelseus components,inoespottraduirliteralmentd'unallenguaaunaaltra. ▪ *Proverbi:ésunafraseantigaipopularquetéunensenyamentmoral.  ▪ 2.Espresentenenformadefrasescompletes.Tenenformadesentència. Solenrelacionarduesidees.Segueixunareglafàcilderecordar.  ▪ 3. • Estructuralingüística ◦ Estructuraderelatiu→“Quivaambuncoixalcapd'unanyhosóntot dos” ◦ Condicional→“Sivolsamicd'algúquenosiguimésricquetu” ▪

•

•

Comparatiu→“Mésvalunamicricqueunparentric” Connectiu→Commésónméss'embullent ◦ Ambfiguresliteraries→polisènia→quannotensallstenscebes Estructurarítmica: ◦ ambrimaconsonant ◦ ambrimaasonant ◦ senserima

◦

◦ •

▪

▪

 4.Podemdividirelsrefranysenduestipologies:descriptiusielsprescriptius • Elsdescriptiusdescriuenelsfetsinofancapjudicidevalor. Exemplessónelsrefranysdelanatura,delcamp. • Elsprescriptiustransmetenunensenyamentmoralisiqueemetenun judici.Ex:“quimoltparlamolterra”  5.Algunsdelsexercicisquepodemferdinsl'aulapodenser:completar refranys,endevinarrefranys,inventarrefranys,ferunrecullderefranys….

 •

Cançonsinfantils ◦ Objectiusdeveurecançonsinfantilsdinsl'aula? ▪ Perques'ampliaelllenguatgeexpresiudelnin ▪ S'afavoreixlacomunicacióoral ▪ Ajudaalninapotenciarlessevesvivènciesemocionals ▪ Desenvolupars'educaciómusicalmitjançantl'educaciódel'oïda,elritme, melodia,harmonia,gustperlamúsica ▪ Ajudaaaumentarlamemorització ▪ Podemconseguirampliarelvocabularidelnin ▪ Contacteamblaculturapopular ▪ Funciólúdica ▪ Instrumentdecomunicacióentreelninadultipodenservirperdesenvolupar hàbitsdeconvivencia,adquirirnormes,regles,tons ▪ Ajudaal'educaciómotriuiemocional ▪ Desenvoluparaspectesdelavidaemocional ◦ Activitats ▪ elmestrecomenzaunacançoielninlasegueix ▪ Cantarunacançoielnindibuixaralgosobrelacanço ▪ combinarcançonsambmoviments ▪ representarcançons

•

Rondalles Narraciópopularquecombinaelementsdefantasíaambelementsreals.L'historia solsermoltsimpleambsituacionsipersonatgesquesolensercomunsamb moltesrondalles,sónmoltsplans.Estandestinatsalsnins,objectiu→entretenir, peròaméstéunobjectiumoralitzador.Sónanònimesiestransmetende generacióengeneració. ◦ Escaracteritzenpertenirunaestructurafitxaperobriritancarlarondalle. ◦ Estructuranarrativa:

 ◦

1.Enstrobamunasituacióinicialonespresentaelspersonatgesilesseves circunstancies. ▪ 2.Elconflicte:qualsevolfet,accióquesuposauncanvidelasituacióinicial. ▪ 3.Acció→partprincipaldelarondalle,perqueelspersonatgesintenten resoldreelconflicte ▪ 4.Resolució→resultatdel'acció. ▪ Situaciófinal→estornaalasituacióestabledelprincipiperòambuna situaciódiferent. Personatges ▪ solenser7,encaraquenosempreapareixentots. • Heroi→lluitacontraelseupersonatgeantagònic,solenteniruncombat final,normalmentguanyal'heroi,essolcasaramblaprincesa. • Agressor/Antagonista→sempreperd,suposaunperill,lapor,etc... • Objectemàgic→téuncaràctermaravellos,ajudaal'heroiperaconseguir lasevafinalitat. • Princesa→secasaambl'heroi... • Auxiliarsdel'heroi→s'encarregend'ajudarl'heroi • Falsheroi→enunprincipipareixqueésl'heroiperòdesprèsespotveure quenohoés. • Victima→ésunapersonaqueseràrescatadaperl'heroi,solserlaprincesa perònosempre. Formesperobriritancar ▪ Sónformesfitxes.Frasescurtes,ambunfàcilvocabulari,s'utilitzenper mantenirl'atenció. ▪

◦

◦

•

 *RondallesMallorquines ◦ Sóncontespopularsquepertanyenal'illadeMallorca,sóndetradicióoral.La primeravegadavarenaparèixerenformaescritaa1880,apartird'unarecopilació fetaperAlcoverambelpseudonimdeJordidelRacó.Varenaparèixerpublicades ambeltítolAplecderondaiesmallorquinesd'enJordidesRacó  ,dividiten24 volums. ◦ L'estructura:abansdecadarondallas'explicaquilivacontarisielpersonatge sóndelpobleonpassal'acció. ◦ Estanescritesenelmallorquíoriginaldel'època.Apareixenpersonatgescomuns aaltrescontes/rondalleseuropeus,elsqualsequivalenaaquellspersonatgescom blancaneus…Améstenenpersonatgespropisqueformenpartdelpatrimoni culturaldel'illa,comgegants,dimonis,dracs.Entotsdoscasoselspersonatges delesrondallesmallorquinessempresóndemallorca,viuenamallorcailes aventurestranscorrenengeneralamallorca. ◦ Solenteniruntomoralitzadorons'exaltal'honradesa,lajusticia,labondat...Hi ha24volumsderondallesmallorquinesientotalsumen430rondallesdeles qualspodemdestacarperexemple:“L'amodelestaronjes”...

 •

Poemesiglosses ◦ Elcançonerpopularsdemallorca,divideixlescançonsolesglossesentresgrups:

▪

▪

▪

Glosades→ésunacomposicióenvers,detopopular,quetécomaminim12 versos,ambmètricairimamoltvariadaiquepodenserde7tipus:amoroses, enumeratives,humorítiques,narratives,religioses,satíriquesidetemavariat. Codolades→ésunaglosadaounacançócompostaperversosquerimende dosendos,ambunaconsonànciaperfectaienocasionss'alternaunversllargi uncurt Romanç→ésunacomposicióllarga,ambmoltesocasionsdetemesnarratius, onelversestádividitendoshemistiquisiquasisempreenrimaasonantenels versosparells.

 2.Dificultatslingüístiquesiculturalsperl'aprenentatgedelallenguacatalanaicastellana   Interferèncialingüística→uncanviqueconsisteixenlaperduaosubstituciód'algunsdels elementspropisd'unallenguamotivatdirectamentperl'influènciad'unaaltra.Podensera nivellsintàctic,gramatical… Manlleu→agafesunaparaulad'unaaltrallenguaperquenolatens,perexemplealsesports, tecnologia…. Barbarisme→aquellaparaulad'unaaltrallenguaqueesempradaenllocdelaparauladela propiallengua.  Interferèncieslingüístiquessintàctiques • Nocaigudadepreposicióocanvidepreposicióquancal.Encatalànos'admetel contacteentreunapreposicióilaconjunció“que”→Tincl'esperançadequevingui …Emrefereixoaquetusempre…. • Elcomplementdirectenoduenpreposició“a”→Veigelmeugermà(correcte). • Confusióentrepronomrelatiuioraciósubordinada→Parlavadequèaquella situaciónoliagradava…. • Eliminaciódenegacions:desapareixl'adverbi“no”quanabansapareixia→Mai vendré/Mainovendré....  Interferèncieslingüístiquesortogràfiques • Erradesortogràfiquesenparaulesqueencastellàcomençenamb“ex”iencatalà amb“es”→extranyer/estranyer • paraulesqueencatalàs'escriuenen“V”iencastellà“B”→advocat/almívar/avet  • paraulesqueencatalàs'escriuenen“B”iencastellà“V”→automòbil/baró/basc/ berruga/… • Paraulesqueencatalàs'escriuenamb“m”iencastellàamb“n”→amfibi/ emmarcar/ • Paraulesencatalàques'escriuenen“a”icastellà“e”→ambaixada/assassinar/ avaluació/.. • Paraulesencatalàques'escriuenen“e”icastellà“a”→assemblea/espàrrec/… • Paraulesencatalàques'escriuenen“o”icastellà“u”→aborrit/botifarra/capitol/ sospirà/tarrò • Paraulesencatalàques'escriuenen“u”icastellà“o”→ateneu/bufetada/butlletí /....

• • • • •

Paraulesencatalàques'escriuenamb“qu”icastellà“c”→enquesta/adequar/ frquent/… Paraulesqueencatalàs'escriuenamb“x”iencastellà“j”→executar/exemplar/ executiu/exèrcit/… Paraulesqueencatalàs'escriuenamb“s”iencastellà“x”→expoli/estendre/ estrany… Paraulesqueencatalàvanseparadesiencastellàjuntes→desde/deseguida/... Paraulesqueencatalàvanjuntesiencastellàseparades→almenys/sobretot/…

 Nomsgeogràfics: • Alaba • Andalusia • Biscaia • Brusel∙les • Cordova • Eivissa • Osca • PaisBasc • Saragossa • Terol • Xeréz Interferèncieslingüístiquesfonètiques • laprincipialinterferènciaprovocadaacausadelcastellàésensordimentdelssons sivilar: ◦ Esdiu:bellessa→bellesa/cassola→casola ◦ Confusió[O]amblatancadad ◦ ConfusióEobertaamblaEtancada ◦ DesapariciódelavocalneutraàtonaqueesconverteixenunaA.  Interferèncieslingüístiquesmorfològiques • ÚsdelarticleLOcomaneutre ◦ Frasescom:loquemevoliadir….alomillor… • Canvisdeconjuncióverbal ◦ aclarar→aclarir/combatir→combatre/debatir→debatre/reflexar→ reflextir • Paraulesqueencatalàsónfemeninesiencastellàmasculines ◦ unaAllau,unaanàlisi,unaaroma,unadent,lafi,lamarató,lespostres,la resplandor,lasida…. • Paraulesqueencatalàsónmasculineiencastellàfemenines ◦ elsafores,unavantatge,elcompte,elcostum,undeute,undubte,elfront,unfull, elsllegums,elpendent,elsenyal.... • Locucions→hemd'utilitzar: ◦ alafide(correcta)/afinalsde(incorrecta) ◦ aprincipide/aprincipisde ◦ Puntfinal/puntifinal ◦ sempreque/sempreiquan

talqual,talcom/taliqual,talicom Pronomsfebles ◦ Encastellànohihaelspronomsfebles:en/hiiaixòfaquemoltesvegadesen catalàs'ometin. ▪ Enfafuncióde: • CDindet:vullpomes • RV:parlad'esports • CN • CC→introduitperprep.“de” ▪ Hifafuncióde: • RV(nointroduitper“de”) • Cpred(adjquenoduunverbcopulatiu)→elsninsvarenarribarcansats del'excursió. ◦

•

 Interferèncieslingüístiqueslèxiques • Enaquestgruphiha: ◦ elsbarbarismes→sónparaulesd'unaaltrellenguaquehanentratdinslapropia (bulto/bony,abarcar/abraçar,averiguar/esbrinar,aconteixament/esdeveniment, fallos/errades,….)...