Lípids - Lípidos PDF

Preview

Summary

Lípidos...

Description

LÍPIDS Els lípids són un grup molt heterogeni de biomolècules orgàniques, formades bàsicament per carboni, hidrogen i oxigen, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics (acetona, èter, cloroform, benzè, metanol...). A m"s poden contenir tamb" f#sfor, nitrogen i sofre; ja que, sovint, s'uneixen amb altres tipus de molècules per a complir funcions biol#giques molt especialitzades .

Característiques:   

Són solubles en dissolvents orgànics, com: cloroform, benzè, acetona, metaol, etc. Són insolubles en aigua, nom"s formen micel·les. Són menys densos que l'aigua, per la qual cosa suren a sobre d’ella.



Al laboratori es poden detectar perqu" no es dissolen en aigua i perqu" deixen una taca translúcida al paper.



Són untuosos al tacte.

 

No són bons conductors de la calor. Aquestes biomolècules són molt m"s reduïdes que les dels glúcids, ja que la majoria dels seus carbonis estan en forma CH2 i no pas CH-OH, com els glúcids; per aix# constitueixen una bona reserva energètica:



Es poden oxidar m"s: quan els lípids són metabolitzats, produeixen m"s quantitat d'energia.



Ocupen poc espai: com que no contenen grups OH, no fan enllaços d'hidrogen amb les molecules d'aigua, per la qual cosa s'empaqueten molt b" (sense aigua) en l'ambient aquós de les cel·lules.

Funcions: Els lípids són biol#gicament molt importants, ja que exerceixen les funcions següents:  Com a combustibles: per exemple, els àcids grassos.  Com a reserva d’energia, com ara els triacilglicèrids en el teixit adipós dels animals o em l’albumen de les llavors dels vegetals.  Formen membranes cel·lulars: els fosfoglicèrids i el colesterol.  Com a protectors d’òrgans: impermeabilitzen les fulles de les plantes; formen part de les parets cel·lulars de molts bacteris, de l’exosquelet dels insectes, de la pell i del pèl dels vertebrats... A m"s, hi ha masses de greix que fan una protecció mecànica en diferents parts del cos (els ronyons, les mans ).  Com a aïllants tèrmics: una capa de greix sota la pell disminueix la pèrdua de calor.  Com a reguladors: són lípids algunes vitamines (A, E, D i K), algunes hormones (les sexuals), els àcids biliars, les prostaglandines...

Tipus:: Els lpids es classifiquen en dos grups, atenent que posseeixin en la seva composici cids grassos (lpids saponificables) o no els posseeixin (lpids insaponificables):

Els àcids grassos: Els àcids grassos són cadenes lineals de carbonis i hidrogens, amb un grup carboxil –COOH en un extrem. Es diferencien entre si pels aspectes següents:  

En el nombre de carbonis. En la posició i el nombre d’enllaços dobles entre àtoms de carboni, segons els quals es classifiquen de la manera següent: - 0: saturats. - 1: monoinsaturats. - m"s d’1: poliinsaturats.

Propietats dels àcids grassos:   

Amfipàtics: tenen una zona hidrofílica (carboxil) i una altra d’hidrof#bica (cadena). En aigua formen micel·les. Punt de fusió: a temperatura ambient, alguns són s#lida (greixos) i d’altres són líquids (olis). Esterificació: amb grups alcohol.

 Saponificació: amb bases formen sabons.  Els acilglcèrids: Els aciglicèrids són èsters de glicerol amb àcids grassos, i es diferencien entre si pels aspectes següents:



El nombre d’àcids grassos, segons els quals els acilglicèrids es classifiquen de la manera següent: - 1: monoacilglicerols (MAG) - 2: diacilglicerols (DAG) - 3: triacilglicerols (TAG)

El tipus d’àcids grassos: Els acilglicèrids presenten les característiques següents:   

En aigua formen gotes específiques o micel·les. Principal reserva energètica dels "ssers vius. Els olis i greixos naturals són mescles d’àcids grassos i acilglicèrids: llard de porc, mantega, oli d’oliva, oli de gira-sol, etc.

Els fosfoglicèrids o fosfolípids: Els fosfoglicèrids, o fosfolípids, són èsters de glicerol amb dosàcids grassos i amb un grupfosfat, al qual està unit un altre compost bàsic. Es diferencien entre si pels aspectes següents:

 

El compost bàsic. Per exemple, amb la colina, es forma fosfatidilcolina, tamb" anomenada lecitina. El tipus d’àcids grassos.

Els fosfoglicèrids presenten les característiques següents:  

Són amfipàtics: en aigua formen bicapes. L’estructura bàsica de les membranes cel·lulars està formada per una bicapa de fosfolípids, a m"s d’altres lípids: esfingolípids, glucolípids, etc.

Les ceres: Les ceres són èsters d’un alcohol de cadena lineal llarga, amb un àcid gras. Són molt apolars; per tant, hidrof#biques, gaireb" impermeables. Recobreixen exteriorment alguns #rgans per protegir-los (fulles, plomes...).

Els esterols: Els esteroides tenen una estructura derivada de l’ esterà. Es diferencien pels grups que s’uneixen a l’esterà. Alguns dels m"s importants són els següents:  Colesterol. És un component estructural de les membranes cel·lulars i precursor dels esteroides.  Àcids biliars.  Vitamina D.  Hormones sexuals (com la progesterona, la testosterona...).  Hormones suprarenals (per exemple, corticosterona, cortisona, cortisol...).

Identificar: Àcid oleic:

Àcid esteàric:

Àcid palmític:

Esterificació: Un àcid gras s'uneix a un alcohol mitjancant  un enllac covalent formant un "ster i alliberant-se una molècula d'aigua.

Àcids grassos + Glicerina

Triacilgicèrid

Saponificació: És una reacció típica dels àcids grassos, en la qual reaccionen amb àlcalis i donen lloc a una sal d'àcid gras, que s’anomena sabó.

Triglicèrid

Sals d’àcids grassos (sabons) + Glicerina

PROTEÏNES Les proteïnes són cadenes lineals d’aminoàcids, units per enllaços peptídics. Es diferencien entre si pels aspectes següents: 

El nombre d’aminoàcids (de fet, restes d’aminoàcid), segons el qual es classifiquen de la manera següent: - Si en contenen menys de 100, són polipèptids - Si en contenen m"s de 100, són proteïnes.

La seqüència condiciona el plegament de la cadena i, per tant, l’activitat biol#gica de la proteïna està codificada a la seqüència de nucle#tids dels àcids nucleics. Els aminoàcids: 

Els aminoàcids són compostos amb un grup carboxil (COO-), un grup amino (NH3+) i una cadena natural ( R) que els fa diferents. Les característiques dels aminoàcids són els següents:  Són solubles en aigua.  A un pH = 7, tant el grup animo com el grup carboxil estan ionitzats.

L’estructura de les proteïnes.:

La forma de les proteïnes, essencial per a la seva funció biol#gica, es pot analitzar en quatre nivells: 

Estructura primària: seqüència (ordre en la cadena) dels seus aminoàcids formant una cadena polipeptídica.

Conformació: la forma tridimensional - La cadena d’aminoàcids es plega sobre ella mateixa i adopta una forma o conformació de mínima energia ( amagant les cadenes laterals hidrof#biques a l’interior, exposant les cadenes hidrofíliques, establint enllaços entre zones de la mateixa cadena (disulfur, d’hidrogen, de Van der Waals, i#nics, etc.). Forma les estructures secundària i terciària. 

Estructura secundària: patrons locals de plegament · Si es comparen les conformacions de moltes proteïnes, es veu que hi ha uns patrons de plegament, que són comuns a moltes cadenes. · Els m"s generals són l’ hèlix alpha i la làmina beta units per enllaços d’hidrogen.



Estructura terciària: plegament general unit per enllaços d’hidrogen o de disulfur. · És característic de cada proteïna. · Hi ha proteïnes fibroses (conformació allargada) i globulars (conformació arrodonida).



Estructura quaternària: associació de proteïnes · Iguals o diferents entre si. · Per enllaços no covalents de dues o m"s cadenes polipeptídiques.

L’enllaç peptídic: "s un enllac covalent que s’estableix entre el grup carboxil –COOH del primer aminoàcid i el grup amino –NH del seguent.  Es despr"n una molècula d’aigua. És un enllac tipus amida. 2

Les propietats i les funcions: Funció estructural: El 80% del protoplasma cel·lular deshidratat està constituït per proteïnes estructurals. Normalment presenten una morfologia filamentosa. -Proteïnes que constitueixen els cilis i els flagels. -Queratines de la pell. -Col·lagen dels teixits cartilaginós, conjuntiu i ossi.

Funció de reserva: Les proteïnes normalment tenen poca funció energètica, ja que existixen altres molècules m"s adequades per aquesta funció. Tot i així, en algunes substàncies es fa necessari aquesta funció. -Ovoalbúmina de la clara d’ou . -Caseïna de la llet . -Zeïna del blat de moro. Funció de transport: Algunes proteïnes ajuden a l'organisme a transportar diverses substàncies que d'altra banda no es podrien moure per l'organisme. -Transferrina, que transporta ferro. -Les lipoproteïnes, que permeten el transport de lípids per la sang Funció hormonal: Les hormones són substàncies, transportades pel medi intern, que actuen sobre determinades cèl·lules a les quals estimulen per a executar una funció determinada. -La insulina, encarregada de disminuir la glucosa en sang. -L'hormona de creixement. Funció de defensa: Aquesta funció la duen a terme les immunoglobulines que participen en la formació dels anticossos. -Les trombines i fibrinogen, presents als factors de coagulació.

-Les mucines que protegeixen les mucoses. -Antitoxines presents a antídots de verins i molts antibi#tics. Funció contràctil: aquesta funció "s molt útil per al moviment de algunes cèl·lules, "s el cas de la flagel·lina del flagel bacterià. -L'actina i la miosina encarregada de la contracció i relaxació de les fibres musculars. Funció homeostàtica i reguladora: algunes proteïnes participen en la regulació del pH gràcies a la seva capacitat amortidora i en la divisió cel·lular. Funció enzimàtica: Aquesta, "s sens dubte una de les funcions m"s importants de les proteïnes, ja que sense la presència de proteïnes catalitzadores la major part de les reaccions químiques del nostre cos no es podrien portar a terme. -Lipases, especialitzades en la degradació dels lípids. -La lactasa; necessària per a la hidr#lisi de la lactosa. -Deshidrogenases presents en les reaccions de deshidratació....