Oracions subordinades adverbials PDF

Preview

Summary

apuntes 2n batx catalan...

Description

Oracions subordinades adverbials En aquest document intentaré explicar el més important de les oracions subordinades adverbials, a partir del que teniu en el dossier a la pàgina 119, apartat 3.3. Us aconsello que feu també els exercicis en línia que hi ha en aquest enllaç: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itinerarisaprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl24/scl24_03_03.htm Les oracions subordinades adverbials són un grup bastant heterogeni d'oracions. D’alguna manera podríem dir que s’hi troben les que no pertanyen ni al grup de les substantives ni a les de relatiu. Una característica de les adverbials, a banda de la seva diversitat, és que podem trobar diversos nexes (conjuncions o locucions conjuntives) per a un mateix tipus d’oració. Fixeu-vos en el quadre de la pàgina 119, que és el que us ha de servir de guia. Per una banda hi ha les que són pròpiament adverbials, és a dir que fan la mateixa funció que pot fer un adverbi i que són les de temps, de lloc i de manera. Les altres no poden commutar-se per adverbis, sinó que el que fan és expressar relacions de tipus lògic entre dos enunciats: causa, conseqüència, concessió, comparació, finalitat, etc. Hi ha qüestions relliscoses, com per exemple les comparatives, perquè no sempre que hi ha comparació hi ha dues oracions, per exemple: “En Pere és més alt que en Pau”. Per tant, la comparació és un fenomen sintàctic que s’hauria d’estudiar a part. O el fet que de vegades la frontera entre les adverbials i les copulatives és difusa. Hi ha moltes qüestions discutibles, però el que procurarem és no embolicar-nos. L’objectiu és que sapigueu classificar les diverses oracions adverbials, utilitzar els nexes adients i evitar els errors més freqüents pel que fa a la normativa.

Formes no personals Fixeu-vos que de vegades les oracions adverbials es poden construir amb formes no personals. Cal fixar-se en les qüestions següents: 1. Els infinitius amb valor temporal que en castellà s’introdueixen amb AL en català han d’anar introduïts amb EN a. Al salir de clase… > EN sortir de classe... b. Al entrar en el cine… > EN entrar al cinema… c. Al llegar… > EN arribar 2. Un gerundi no pot expressar mai una acció posterior a la del verb principal. El gerundi de posterioritat és incorrecte, també en castellà. 3. En català, un gerundi no pot fer mai la funció de CN (gerundi especificatiu) 4. PERQUÈ pot servir per introduir subordinades causals o finals. La diferència, a banda del sentit, és que en les finals el verb va en subjuntiu: a. T’ho regalo perquè m’estimes. CAUSAL b. T’ho regalo perquè m’estimis. FINAL

5. Cal diferenciar entre PER i PER A, que en la llengua parlada es confonen. Us recomano que feu els exercicis que teniu aquí sobre aquesta qüestió: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itinerarisaprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl19/scl19_04_01.htm 6. Atenció a la diferència entre SINÓ, conjunció adversativa, que fa la mateixa funció que el PERÒ en una oració negativa: No això sinó allò altre. I SI NO, que és una conjunció condicional seguida d’una negació. Ho practicareu a l’exercici 3 i aquí teniu més exercicis: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itinerarisaprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl110/scl110_01_01.htm Fixeu-vos que en oracions com aquesta que teniu a continuació és més difícil veureho perquè hi ha una el·lipsi: Ves a comprar pa; SI NO, encara ens en quedarem sense. Se sobreentén “Si no vas a comprar pa” … 7. Amb les comparatives no us amoïneu. No surten mai.

Feu els exercicis fins a la pàgina 127 i fixeu-vos també en el quadre sobre PER QUÈ i PERQUÈ. DIvendres us penjaré la solució d’aquests exercici....