Title | Regne monera |
---|---|
Course | Biologia |
Institution | Universitat de Barcelona |
Pages | 2 |
File Size | 133.4 KB |
File Type | |
Total Downloads | 18 |
Total Views | 195 |
Download Regne monera PDF
REGNE MONERA CARACTERÍSTIQUES DELS MONERES
ORGANITZACIÓ PROCARIOTA
Els moneres són els BACTERIS Són microorganismes amb estructura cel·lular procariota. No tenen la majoria d’orgànuls de les cèl·lules eucariotes. Tenen paret cel·lular d’estructura diferent a la dels eucariotes. Per fora de la paret poden tenir càpsula. Alguns tenen flagels. La reproducció és asexual per bipartició, però poden tenir fenòmens de parasexualitat.
CLASSIFICACIÓ DELS BACTERIS
Eubacteris Cianobacteris Arqueobacteris
EUBACTERIS
Característiques: La majoria de bacteris pertanyen a aquest grup. Són unes 2000 espècies. Segons la forma es classifiquen en: o Cocs: Diplococs, Estreptococs, Estaphylococs o Bacils: Salmonel·la, Escherichia coli o Espirils: Treponema o Vibrions: Vibrium colerae Tenen una mida d’entre 1 i 10 micres. Poden viure en pràcticament tots els ambients. Tenen una elevada capacitat reproductora (poden arribar a dividir-se cada 20 minuts). En condicions ambients adverses poden formar espores de resistència.
Metabolisme: AUTÒTROFS: Sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. Segons quina és la font de matèria inorgànica es classifiquen en: o Quimiosintètics: Gràcies a reaccions químiques de compostos de N, S o Fe poden sintetitzar matèria orgànica: bacteris nitrificants, sulfuroses, ferruginosos. o Fotosintètics: Utilitzen la llum com a font d’energia per a sintetitzar matèria orgànica. No fan la fotosíntesi que coneixem de les plantes: bacteris verds i rojos del sofre (no lliuren oxigen, sinó sofre).
També poden ser HETERÒTROFS: o No poden sintetitzar per sí mateixos la matèria orgànica. o N’hi ha tres tipus de metabolisme heteròtrof en bacteris: Paràsits: Salmonel·la, Clostridium, Brucel·la Sapròfits: Estreptococs, Lactobacillus. Simbiòtics o comensals: Rhizobium, Escherichia coli. Per a obtenir energia tots els éssers vius han de degradar la matèria orgànica que han sintetitzar o bé que han obtingut. Els eubacteris ho poden fer de tres maneres: o Respiració cel·lular aeròbica (amb oxigen) o Respiració cel·lular anaeròbica (sense oxigen) o Fermentació
CIANOBACTERIS
N’hi ha unes 2000 espècies. Viuen principalment a l’aigua dolça formant grans colònies. També poden formar espores de resistència. Tenen clorofil·la molt semblant a la de les plantes, encara que poden tenir altres pigments (ficocianina dóna color blau; ficoeritrina dóna color vermell o marró) Fan la fotosíntesi i alliberen oxigen. Són les responsables de la presència d’oxigen a l’atmosfera.
ARQUEOBACTERIS
És el grup de bacteris més antic i en queden unes 100 espècies. Viuen en ambients molt extrems. Els més importants són: Metanogènics: Fabriquen metà a partir de CO2 i H2.Es poden trobar en pantans, aiguamolls i aparells digestius d’animals. Halòfiles: Viuen en ambients molt salats, com salines o salmorres. Termoacidòfiles: Viuen en ambients molt àcids i d’elevada temperatura, com ara les aigües termals i sulfuroses.
RELACIONS AMB LA VIDA DE L’ÉSSER HUMÀ L’espècia humana interactua amb els bacteris a diferents nivells: 1. 2. 3. 4.
Provoquen malalties i s’han desenvolupat antibiòtics per lluitar contra elles. Hi ha espècies no patògenes presents en el nostre cos. Tenen un ús industrial. S’utilitzen en biotecnologia....