T6.3 Dinosaures PDF

Preview

Summary

Download T6.3 Dinosaures PDF

Description

Tema 6: Arcosaures

| 73

DINOSAURES Aquests grups habitaven la terra durant el mesozoic (triàsic, juràssic i cretaci). En el Triàsic (235 ma) hi havia un gran continent, Pangea. La divisió d’aquest continent en dos (Laurasia i Godwana) obre un mar al mig anomenat mar Atlàntic. Durant el Triàsic, la climatologia era bastant homogènia, la temperatura bastant elevada, zones desèrtiques i les estacions molt marcades. El nivell del mar era relativament baix i no hi havia gel permanent ni tan sols als pols. Durant el Juràsic (195ma) el clima es va mantenir però va augmentar el nivell del mar. Finalment, durant el cretaci (65ma), la tendència es va mantenir però amb un lleuger augment de CO2

Les grans extincions: 





A finals del Permià va haver una gran extinció de rèptils i els dinosaures van ocupar ràpidament els hàbitats. Aquesta extinció s’atribueix a efectes volcànics. A finals del Triàsic va haver una extinció en la qual només van quedar els crocodilomorfs i els dinosaures. Ambdós grups es van diversificar molt. Aquesta extinció també s’atribueix al vulcanisme. A finals del Cretaci va haver la gran extinció dels dinosaures. S’explica per vulcanisme però també per impacte d’un meteorit al golf de Mèxic.

ORNITHODIRA Sinapomorfies Ornithodira  

Tíbia més llarga que el fèmur Metatarsians reunits en ram, del 2 al 4 allargats. Morfologia associada al bipedisme.

74 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s

Pterosauria Sinapomorfies de Pterosauria    

Mà amb 3 dits petits i un 4t allargat aguantant la membrana principal (braquipatragi: membrana principal que envolta tota l’ala) Os pteroide: suporta la membrana anterior o propatagi Pelvis curta Tronc curt

També poden haver membranes posteriors entre el 5è dit de cada extremitat posterior o bé del turmell a la cua.  

En un quiròpter, la part distal de l’ala està aguantada pels dits que van del 2 al 5 En ocells qui aguanta la part distal de l’ala és la mà

Envergadura de les ales: 25cm-11(12)m – al límit del que es pot aguantar per volar. Crestes cefàliques: prolongacions de l’os frontal amb dissenys molt variats. A vegades aquestes crestes estaven ornamentades per material ceratinitzat. La funció es creu que podria ser bàsicament per comunicació social. S’han especulat altres funcions com la de contrapès a la mida del bec o l’estructura general del cos durant el vol i per l’intercanvi de calor (aquesta última està poc recolzada ja que l’os no es veu gaire vascularitzat). Dentició variable segons el tipus d’alimentació: insectes, peixos, filtradors (amb barbilles de filtració a la mandíbula inferior), dents trituradores... Presència d’unes estructures filamentoses o picnofibres (assimilades a pèls). Podrien servir com a elements per l’aïllament tèrmic. A part també podrien tenir una funció per l’aparellament.

Es diferencien dos grups: o o

Ramforincoïdeus: coll curt i cua llarga Pterodactiloideus: coll larg i cua relativament petita

Tema 6: Arcosaures

| 75

DINOSAURIA Sinapomorfies de Dinosauria 



Extremitat toràcica és menys de la meitat de llarga que la pèlvica (es creu que originàriament eren bípedes, el fet de ser quadrúpedes és una adaptació secundària) Fossa supratemporal (excavació)

Saurischia 

Pubis dirigit cap a la part cranial

Onitiscia  

Pubis dirigit cap a la part caudal Fenestra antorbital reduïda

En la línia evolutiva que porta cap als ocells s’observa una tendència en dirigir la pubis cap a la part posterior. Aquesta semblança amb els dinosuria és una homoplasia.

Que el pubis estigui dirigit cap una banda o cap a una altra està relacionat amb la inserció de la musculatura. En arcosaures primitius hi ha uns músculs protractors que connecten la cintura pelviana amb el fèmur i uns músculs retractors que connecten el fèmur amb les vèrtebres de la cua.  

Els Saurisquis bípedes han modificat els punts d’inserció al pubis per una major mobilitat. En Ornitischis trobem dues situacions: o Quadrúpeda: el múscul protractor va directament al pubis. Algun dels musculs retractotrs anirien a la cua. o Bipeda (variació): expansió cranial del pubis. Els músculs protractors anirien també a buscar aquesta prolongació del pubis.

76 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r

Thyreophora  o o

Amb fileres d’escuts a la superfície dorsal del cos STEGOSAURIA: amb escuts aquillats i aplanats ANKYLOSAURIA: amb espines còniques

Cerapoda 

Diastema entre les dents premaxil·lars i maxil·lars

o

HETERODONTOSAURIDAE: bípedes, amb quatre dits al peu, amb galtes per acumular l’aliment, 3 m, relativament petits ORNITHOPODA  Iguanodontidae: Mà amb dits molt gruixuts, el polze amb forma de punta com a estructura de defensa, 10m.  Hadrosauridae: Dits units per membranes de manera que no eren apreciables externament. Trobem dues vies evolutives: amb crestes (sòlides o buides) o sense. Amb tubs buits dins el crani i crestes o no. PACHYCEPHALOSAURIA: amb la part dorsal del neurocrani abombat. El marge del crani amb puntes o algun tipus d’ornamentació. CERATOPSIA. Amb un volant ossi a la part posterior del cap com a protecció òssia del coll. El volant podia incrementar-se amb puntes. Podien presentar banyes. Amb moltes fileres de dents. Dents disposades en columnes tant a dalt com a baix.

o

o o

Tema 6: Arcosaures

| 77

CURIOSITAT, Miasaura: es van trobar uns jaciments amb nius i molts ous d’aquests gènere. Formaven una colònia reproductora amb una separació de 100 m entre els nius (comportament gregari en el moment de la reproducció). Hi havia una cura parental dels joves que durava molt de temps. Comportament similar al que trobaríem amb els ocells.

Sauropodomorpha  

Crani relativament petit Al menys 10 vèrtebres cervicals formant un coll llarg

o

DIPLODOCOIDEA: fins a 40 m. Coll llarguíssim aguantat per uns lligaments anomenats lligaments nucals fixats a unes espi nes dorsals de les vèrtebres. Aquest lligament permet mantenir el coll en tensió i aixecar-lo. La cua també era molt llarga i amb funció de defensa. TITANOSAURIA: mides enormes, difícilment poden haver formes de vida més grans a questes: fins a 35 m. Eren herbívors i es movien en grup. Presentaven gastròlits a l’estómac (pedres per triturar l’aliment).

o

Theropoda    

Fenestra maxil·lar Mà amb dits allargats. 1-3 armats amb urpes corbades Peu llarg i estret amb el 5è metatarsià reduït a una petita placa Tíbia i fíbula molt juntes

78 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Es creu que el factor que va conduir a la diversitat dels dos grups de dinosaures va ser la xarxa tròfica. La segona fase evolutiva va estar marcada per factors associats al tipus de locomoció.

  

Predadors grans (fins a 12m), moviment lent, preses grans, utilitzen les mandíbules per la captura de les preses Predadors més petits, amb moviment ràpid, alimentats de preses més petites i utilitzaven les extremitats allargades per la captura de preses Predadors de mida intermitja o petita, ràpids, amb preses que podien ser grans. Utilitzaven una urpa que es trobaven al segon dit del peu....