Title | Vocabulari Històries perverses |
---|---|
Author | Oriol Muñoz |
Course | Competencia Lingüística: Lengua catalana (C1) y Lengua castellana (C1) |
Institution | Universitat Ramon Llull |
Pages | 7 |
File Size | 194.7 KB |
File Type | |
Total Downloads | 49 |
Total Views | 142 |
Download Vocabulari Històries perverses PDF
Desig de Desig ● ● ● ● ● ● ●
● ● ● ● ●
Circumspectes → que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa. Viandes → menjar Randa → punta feta de fil gruixut Panegíric → discurs i gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament a l'emperador romà o un alt càrrec imperial. Dring → so viu que fa un objecte de metall o vidre en rebre un xoc. Adés → en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present (fa poc) Raciocini → El raciocini és la capacitat que tenen les persones de fer servir la raó per a conèixer les coses, examinar-les i treure'n conclusions. Si no fem ús del raciocini podem cometre moltes bestieses. Paorós → Que fa molta por Vànova → Cobrellit d'abric i d'ornament, generalment fet de punt o ganxet. Cofoi → satisfet i envanit alhora. Llambregada → mirada ràpida. Loquacitat → qualitat de loquaç (que parla molt).
Kreuzeberg
● Virtuts càrniques: La carn, referint-se a les característiques del cos. ● Rave: esdeveniment de música i ball, generalment electrònica, que dura tota la nit i de vegades l'endemà. ● Críptica: No palès, ocult, amagat. Que serveix per a amagar. ● Grolleria: Bast, poc fi, quant al material o al treballat. ● Dojo: en abundància ● Engolidor: xuclador ● Gràcil: prim i delicat ● Raciocini: efecte ● Manyaga: carícies ● Desmanyotada: Mancat de destresa, d’aptesa manual. ● Oboè: instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. ● Guspires: espurnes. ● Nissaga: persones amb un avantpassat comú i trets de caràcter compartits. Rosina, my darling -
De retruc: D’una manera indirecta.
-
D’antuvi: Sovint amb el qualificatiu de bell o primer anteposat a antuvi, de primer moment, abans de tota altra cosa.
-
Dring: Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.
-
Galdosos: Lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc., s’aplica a aquelles coses que hom esperava que fossin boniques, correctes, ben fetes, etc.
-
(Prou que em) Reca: Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer.
-
Escatològic: Relatiu o pertanyent als excrements i al seu estudi.
-
Sibil·lí: Misteriós, enigmàtic.
-
Beatífic: Ple de beatitud, de placidesa.
-
Recatada: Que es comporta amb prudència i cautela.
-
Bandarra: Persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció.
-
Et miraran de cua d’ull: Mirar de costat una cosa, dissimuladament, fent veure que no es mira.
-
Proesa: Acte de valor.
-
Senderi: Discerniment.
-
De bursada: D’un cop, atropelladament, amb excessiva pressa.
-
Catalitzador: Que produeix una catàlisi.
-
Congènits: Existent a la naixença o des de la naixença o que forma part d'un individu per herència dels seus ascendents.
-
Esmorteir: Fer menys viu, intens, violent.
-
Amarar: Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeix la major quantitat possible de líquid.
-
Fruir: Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada
Beatus ille -
-
Enfardissat: Omplir de farda (alguna cosa). Ganyolar: udolar. Arrapapats: Principalment la mort, un estat d’èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Anar a raure: Acabar sense voler en un lloc. Raure: Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d’una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les desigualtats. / Estar-se en un lloc. Frivolitat: Qualitat de frívol. De poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi. Aixecar la camisa: Enganyar (algú) abusant de la seva credulitat. Resclosa: obra de fàbrica / construcció feta en un canal o riu. Vísceres: Òrgan intern d’un animal, especialment els continguts a les cavitats toràcica i abdominal. Emanava: Escapar-se sota la forma de partícules subtils. Ensonyadament: ensonyat (adj. Que té son).
-
-
Carn ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●
Capolar: tallar una cosa a trossos petits. Reguitzell: Llarga sèrie de coses. Raquític: Escàs, migrat. Esquifit: No té la grandor deguda, no arriba a la mida. Decandiment: Pèrdua de força, ànim o importància. Esoterisme: Conjunt de coneixements i pràctiques religioses. Balandrejar: Oscil·lar, balancejar. Setí: Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques. Esmolat: Fer més agut el tall d’una eina. Beatífic/a: Fa benaventurat algú. Sopor: Son letàrgic, estat intermediari entre l’ensopiment i el coma. Cobegeu: Cobejar, desitjar de manera intensa quelcom difícil d’aconseguir. Beatitud: Felicitat perfecta, tranquil·la. Espasmòdic:Està produït per contraccions musculars. Refulgent: Brilla o emet llum intensa. Abaltis: Ensopir-se, quedar-te sense ànim Gallet: Petita palanca amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils, que serveix per a disparar tot accionantla amb el dit. Displicent: No troba gust en res, no posa interès en res.
Humilitat (pàg 79): Acte de modèstia, submissió. Vanitat (pàg 79): Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. Deure monacal (pàg 80): Obligació moral pertanyent als monjos o a les monges. Excelsa caritat (pàg 80): Un sublim, excel·lent o situat en el lloc més elevat amor compassiu al proïsme. Metànoia (pàg 80): Canvi profund de la manera de pensar, de sentir i d’obrar. Fel i sever (pàg 81): Dolor amarg i no gens indulgent amb les febleses; estricte i rígid en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Rancúnia (pàg 81): Escarnia encarnar (pàg 81): Atansés atansar (pàg 82): Enze (pàg 84): És una persona aturada, que no sap mai què ha de fer, que sembla poc intel·ligent. Befar (pàg 85): És una burla que es fa d'algú. Capir (pàg 87): Entendre, explicar-se. Exèquies (pàg 87):Cerimònies funerals que es fan a un difunt Decandia decandiar (pàg 90): (decandir) anar perdent la força, la vigoria. Lectio divina (pàg 91): (lectura divina). Metodologia de reflexió i oració d’un text bíblic utilitzat pels catòlics des dels primers anys del cristianisme. Bios praktikos (pàg 92): (vida pràctica) Apatheia (pàg 92): absència d'emocions, afeccions, sentiments i passions. Encíclica mediator dei (pàg 94): (encíclica: carta que fa el Papa als seus fidels) (Mediator dei: encíclica emitida el 1947 pel Papa Pío XII). Trasbals (pàg 94):Preocupació o pertorbació de la tranquil·litat d'una persona.
●
Eunucs (pàg 98): home al que han practicat una castració.
L’intocable - Ambre (pàg 127): MINERAL - Resina fòssil de diverses coníferes utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació - Raïa (pàg 127): primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de raure o tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de raure - Cobejava (pàg 127): Desitjar alguna cosa que posseix un altre. - Doll (pàg 127): Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi. - Pedants (pàg 128): "mestre social" - deformació popular de pedagog. - Panteixà (pàg 129): Respirar agitadament, amb panteix. - Llanguit (pàg 129): Patir de llangor. El certamen va anar llanguint fins que va desaparèixer. - Perícia (pàg 130): Pràctica, habilitat, en un art, en una ciència. - Avesar (pàg 131): Acostumar, habituar, acarrerar. - Pregon (pàg 131): D'una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o de l'entrada endins. - Sanglota (pàg 134): - anèmica - cobejava: Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona) - matussera: Que s'ha fet sense tècnica, sense cura o amb un mal acabat - sacsejava: Moure intensament d'una banda a l'altra - quarks: partícules - baticul: cop donat al cul
Fobofòbia ● Paüra: Gran por ● Sageta: Fletxa ● Esglaiat: Por causada per la imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada. ● Torbat: Alterar la quietud, serenitat, lucidesa, (d'algú o d'alguna cosa). ● Llambregada: Mirada ràpida ● Delectant-se: Fer gustar un plaer intens. ● Quequegen: ● Sadolli: satisfet ● Bords: Contorn superior d’una nau ● Fardell: Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d'arpillera, de roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada. ● Nafres: Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d'un teixit orgànic, generalment la pell. ● Doll: raig abundant de líquid ● Congriades: acumuluació d’elements ● Adelerats: Ple de deler. ● Dissort: Desgràcia ● Fruïció: l’efecte
● ● ●
Baldaquí: Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l'edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc. Escarmentat: dany infligit a algú per la identificació ant. del càstig amb la humiliació i l'avergonyiment. Endebades: En va, sense efecte, inútilment.
Xirigueig Xirigueig: acció de xerricar Bossut: que forma bossa o està ple de bosses. Fòrmica: Material laminat plàstic que s’usa per a recobrir certs materials, com ara la fusta.
Borborigme: Soroll produït per la mescla de gasos i líquids a l’intestí. Vànova: Cobrellit d’abric i d’ornament, generalment fet de punt o ganxet. Iconclasta: Eixida: espai clos i descobert a un costat d’un edifici i en comunicació amb aquest. Pati exterior d’una casa. Murga: cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d’escoltar o de suportar. Esllomat: (Esllomar: fer malbé la ronyonada) Té la zona dels ronyons fets malbé. Flaire: olor Fel: Rancúnia (sentiment d'odi envers algú) Sèver: producte obtingut de l’àlies dent incisions a les fulles, recollit en forma líquidai finalment solidificat en una massa fosca i amargant, emprant en medicina. Llúpol: Planta de la família de les cannabàcies, dioica i enfiladissa. Perbocar: Vomitar. Bacona: Persona que és bruta físicament o moralment. Fruir: Sentir un viu plaer. Caixó: Caixa petita amb tapa o sense, destinada a guardar-hi alguna cosa. Bassiol: toll (Toll: soy ple d'aigua, bassiot) Colradura: Vernís transparent tenyit de color groguenc. Trinca: Corda que serveix per a subjectar un pal d’una nau, per a amarrar una perxa o una àncora. Ral: Unitat monetària d’àmplia difusió a Europa des del segle XIII. Adossar: Recolzar. Sonso: Mancat de vivor, de gràcia.
MIRALL EN FUGA Giragonsa: Que fa voltes. Celeritat: Rapidesa. Providència: Mesura presa per endavant en vista d'una necessitat esdevenidora o possible. Ral: Moneda emesa pel rei. Tràngol: Conflicte, problema, cosa difícil de resoldre.
Tisana: Decocció de substàncies medicinals en aigua. Folgat: Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Disbauxa: Excés, ús immoderat d’alguna cosa. Sodomia: Coit anal. Pansit: Mancat de delit, de bon humor. Caterva d’ignorants : Entre els romans, cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares. Incunable: Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit aparegut al segle XV Brins: Tros petit i solt d'un filament o cosa que té una forma semblant Clacà: del verb clacar: Xerrar per passar el temps o sobre temes poc importants. Enardir: Excitar o fer més viva una passió, una baralla o una discussió Aplom: Actitud serena i segura davant d'una situació compromesa, una dificultat o un problema. Anorreà: del verb anorrear: Reduir a no res, destruir del tot. Llagoteria: acció de llagotejar. Tractar de seguir amb lloances falses, exagerades. Basarda: Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. Bibliòfil: Persona aficionada als llibres preciosos, rars. Fotesa: Cosa de poca importància. Perspicàcia: Qualitat de visió mental aguda. Batlle: Alcaldessa Virolla: Peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un bastó, d’un paraigua, d’una ombrel·la, etc., oposat al puny. Boix: Estampa obtinguda amb la tècnica de gravat al boix. Fat:
Divinitat o força desconeguda que, segons els pagans, fixava per endavant
l’encadenament dels esdeveniments.
ALFONSO eixorc: esteril apegalosos: Que enganxa esmerçat Emprar, invertir, diners. escadusseres: Que sobra, que resta solt, que no fa joc, respecte a un conjunt de coses que es compten, venen, disposen,
amalgamen: avesats Acostumar, habituar, acarrerar. fèrriament
escarafalls: Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús. basarda: sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens
furgo agullonat Estimular, incitar a obrar. malfiança : Manca de confiança ufanosa: que es glorieja, d'una cosa, s'hi fa veure. ferrenya: De complexió, posat, caràcter, etc., forts, robusts. desconhort: Animar, exhortar paorosa Persona puruca solcada Acció de solcar; Fer solcs en la terra. misantropia Aversió als homes i en general a la societat. filaberquí Eina per a foradar que consisteix en una maneta semicircular o de doble colze m’abellia Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació bromos: Boirós frisança Neguit del qui frisa.Impacientar-se vivament vanitosa Que té molta vanitat fruir Sentir un viu plaer, esfilagarsades Desfer en filagarses. ignominiós Que mereix el menyspreu públic fútil De no gens d'importància perbocar Afegir un perboc a la punta o al tall d'una eina envilidor Que envileix. Fer vil, menyspreable cepat De constitució robusta oriünds Que té l'origen en tal o tal lloc, originari cobejança Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona. sadollada Satisfet, tip. gavadal En abundància. misantrop Afectat de misantropia llambregada Acció de llambregar. fermava Lligar, clavar, alguna cosa en una altra perquè no se'n pugui separar...