Vocabulari Històries perverses PDF

Title Vocabulari Històries perverses
Author Oriol Muñoz
Course Competencia Lingüística: Lengua catalana (C1) y Lengua castellana (C1)
Institution Universitat Ramon Llull
Pages 7
File Size 194.7 KB
File Type PDF
Total Downloads 49
Total Views 142

Summary

Download Vocabulari Històries perverses PDF


Description

Desig de Desig ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ● ●

Circumspectes → que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa. Viandes → menjar Randa → punta feta de fil gruixut Panegíric → discurs i gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament a l'emperador romà o un alt càrrec imperial. Dring → so viu que fa un objecte de metall o vidre en rebre un xoc. Adés → en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present (fa poc) Raciocini → El raciocini és la capacitat que tenen les persones de fer servir la raó per a conèixer les coses, examinar-les i treure'n conclusions. Si no fem ús del raciocini podem cometre moltes bestieses. Paorós → Que fa molta por Vànova → Cobrellit d'abric i d'ornament, generalment fet de punt o ganxet. Cofoi → satisfet i envanit alhora. Llambregada → mirada ràpida. Loquacitat → qualitat de loquaç (que parla molt).

Kreuzeberg

● Virtuts càrniques: La carn, referint-se a les característiques del cos. ● Rave: esdeveniment de música i ball, generalment electrònica, que dura tota la nit i de vegades l'endemà. ● Críptica: No palès, ocult, amagat. Que serveix per a amagar. ● Grolleria: Bast, poc fi, quant al material o al treballat. ● Dojo: en abundància ● Engolidor: xuclador ● Gràcil: prim i delicat ● Raciocini: efecte ● Manyaga: carícies ● Desmanyotada: Mancat de destresa, d’aptesa manual. ● Oboè: instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. ● Guspires: espurnes. ● Nissaga: persones amb un avantpassat comú i trets de caràcter compartits. Rosina, my darling -

De retruc: D’una manera indirecta.

-

D’antuvi: Sovint amb el qualificatiu de bell o primer anteposat a antuvi, de primer moment, abans de tota altra cosa.

-

Dring: Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.

-

Galdosos: Lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc., s’aplica a aquelles coses que hom esperava que fossin boniques, correctes, ben fetes, etc.

-

(Prou que em) Reca: Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer.

-

Escatològic: Relatiu o pertanyent als excrements i al seu estudi.

-

Sibil·lí: Misteriós, enigmàtic.

-

Beatífic: Ple de beatitud, de placidesa.

-

Recatada: Que es comporta amb prudència i cautela.

-

Bandarra: Persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció.

-

Et miraran de cua d’ull: Mirar de costat una cosa, dissimuladament, fent veure que no es mira.

-

Proesa: Acte de valor.

-

Senderi: Discerniment.

-

De bursada: D’un cop, atropelladament, amb excessiva pressa.

-

Catalitzador: Que produeix una catàlisi.

-

Congènits: Existent a la naixença o des de la naixença o que forma part d'un individu per herència dels seus ascendents.

-

Esmorteir: Fer menys viu, intens, violent.

-

Amarar: Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeix la major quantitat possible de líquid.

-

Fruir: Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada

Beatus ille -

-

Enfardissat: Omplir de farda (alguna cosa). Ganyolar: udolar. Arrapapats: Principalment la mort, un estat d’èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Anar a raure: Acabar sense voler en un lloc. Raure: Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d’una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l’herba que s’hi ha fet, les desigualtats. / Estar-se en un lloc. Frivolitat: Qualitat de frívol. De poc pes, de poca importància, perquè hom s’hi interessi. Aixecar la camisa: Enganyar (algú) abusant de la seva credulitat. Resclosa: obra de fàbrica / construcció feta en un canal o riu. Vísceres: Òrgan intern d’un animal, especialment els continguts a les cavitats toràcica i abdominal. Emanava: Escapar-se sota la forma de partícules subtils. Ensonyadament: ensonyat (adj. Que té son).

-

-

Carn ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

Capolar: tallar una cosa a trossos petits. Reguitzell: Llarga sèrie de coses. Raquític: Escàs, migrat. Esquifit: No té la grandor deguda, no arriba a la mida. Decandiment: Pèrdua de força, ànim o importància. Esoterisme: Conjunt de coneixements i pràctiques religioses. Balandrejar: Oscil·lar, balancejar. Setí: Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques. Esmolat: Fer més agut el tall d’una eina. Beatífic/a: Fa benaventurat algú. Sopor: Son letàrgic, estat intermediari entre l’ensopiment i el coma. Cobegeu: Cobejar, desitjar de manera intensa quelcom difícil d’aconseguir. Beatitud: Felicitat perfecta, tranquil·la. Espasmòdic:Està produït per contraccions musculars. Refulgent: Brilla o emet llum intensa. Abaltis: Ensopir-se, quedar-te sense ànim Gallet: Petita palanca amb l’extrem lliure en forma d’arc, incorporada a la part de sota de la clau de les armes de foc portàtils, que serveix per a disparar tot accionantla amb el dit. Displicent: No troba gust en res, no posa interès en res.

Humilitat (pàg 79): Acte de modèstia, submissió. Vanitat (pàg 79): Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. Deure monacal (pàg 80): Obligació moral pertanyent als monjos o a les monges. Excelsa caritat (pàg 80): Un sublim, excel·lent o situat en el lloc més elevat amor compassiu al proïsme. Metànoia (pàg 80): Canvi profund de la manera de pensar, de sentir i d’obrar. Fel i sever (pàg 81): Dolor amarg i no gens indulgent amb les febleses; estricte i rígid en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Rancúnia (pàg 81): Escarnia encarnar (pàg 81): Atansés atansar (pàg 82): Enze (pàg 84): És una persona aturada, que no sap mai què ha de fer, que sembla poc intel·ligent. Befar (pàg 85): És una burla que es fa d'algú. Capir (pàg 87): Entendre, explicar-se. Exèquies (pàg 87):Cerimònies funerals que es fan a un difunt Decandia decandiar (pàg 90): (decandir) anar perdent la força, la vigoria. Lectio divina (pàg 91): (lectura divina). Metodologia de reflexió i oració d’un text bíblic utilitzat pels catòlics des dels primers anys del cristianisme. Bios praktikos (pàg 92): (vida pràctica) Apatheia (pàg 92): absència d'emocions, afeccions, sentiments i passions. Encíclica mediator dei (pàg 94): (encíclica: carta que fa el Papa als seus fidels) (Mediator dei: encíclica emitida el 1947 pel Papa Pío XII). Trasbals (pàg 94):Preocupació o pertorbació de la tranquil·litat d'una persona.



Eunucs (pàg 98): home al que han practicat una castració.

L’intocable - Ambre (pàg 127): MINERAL - Resina fòssil de diverses coníferes utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació - Raïa (pàg 127): primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de raure o tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de raure - Cobejava (pàg 127): Desitjar alguna cosa que posseix un altre. - Doll (pàg 127): Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi. - Pedants (pàg 128): "mestre social" - deformació popular de pedagog. - Panteixà (pàg 129): Respirar agitadament, amb panteix. - Llanguit (pàg 129): Patir de llangor. El certamen va anar llanguint fins que va desaparèixer. - Perícia (pàg 130): Pràctica, habilitat, en un art, en una ciència. - Avesar (pàg 131): Acostumar, habituar, acarrerar. - Pregon (pàg 131): D'una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o de l'entrada endins. - Sanglota (pàg 134): - anèmica - cobejava: Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d’una cosa o d’una persona) - matussera: Que s'ha fet sense tècnica, sense cura o amb un mal acabat - sacsejava: Moure intensament d'una banda a l'altra - quarks: partícules - baticul: cop donat al cul

Fobofòbia ● Paüra: Gran por ● Sageta: Fletxa ● Esglaiat: Por causada per la imminència d'un gros perill, d'una desgràcia sobtada. ● Torbat: Alterar la quietud, serenitat, lucidesa, (d'algú o d'alguna cosa). ● Llambregada: Mirada ràpida ● Delectant-se: Fer gustar un plaer intens. ● Quequegen: ● Sadolli: satisfet ● Bords: Contorn superior d’una nau ● Fardell: Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d'arpillera, de roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada. ● Nafres: Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d'un teixit orgànic, generalment la pell. ● Doll: raig abundant de líquid ● Congriades: acumuluació d’elements ● Adelerats: Ple de deler. ● Dissort: Desgràcia ● Fruïció: l’efecte

● ● ●

Baldaquí: Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment brocat i amb incrustacions de pedres precioses, que a l'edat mitjana fou molt emprat per a fer dossers, cortines, etc. Escarmentat: dany infligit a algú per la identificació ant. del càstig amb la humiliació i l'avergonyiment. Endebades: En va, sense efecte, inútilment.

Xirigueig Xirigueig: acció de xerricar Bossut: que forma bossa o està ple de bosses. Fòrmica: Material laminat plàstic que s’usa per a recobrir certs materials, com ara la fusta.

Borborigme: Soroll produït per la mescla de gasos i líquids a l’intestí. Vànova: Cobrellit d’abric i d’ornament, generalment fet de punt o ganxet. Iconclasta: Eixida: espai clos i descobert a un costat d’un edifici i en comunicació amb aquest. Pati exterior d’una casa. Murga: cosa que resulta pesada o amoïnosa de fer, d’escoltar o de suportar. Esllomat: (Esllomar: fer malbé la ronyonada) Té la zona dels ronyons fets malbé. Flaire: olor Fel: Rancúnia (sentiment d'odi envers algú) Sèver: producte obtingut de l’àlies dent incisions a les fulles, recollit en forma líquidai finalment solidificat en una massa fosca i amargant, emprant en medicina. Llúpol: Planta de la família de les cannabàcies, dioica i enfiladissa. Perbocar: Vomitar. Bacona: Persona que és bruta físicament o moralment. Fruir: Sentir un viu plaer. Caixó: Caixa petita amb tapa o sense, destinada a guardar-hi alguna cosa. Bassiol: toll (Toll: soy ple d'aigua, bassiot) Colradura: Vernís transparent tenyit de color groguenc. Trinca: Corda que serveix per a subjectar un pal d’una nau, per a amarrar una perxa o una àncora. Ral: Unitat monetària d’àmplia difusió a Europa des del segle XIII. Adossar: Recolzar. Sonso: Mancat de vivor, de gràcia.

MIRALL EN FUGA Giragonsa: Que fa voltes. Celeritat: Rapidesa. Providència: Mesura presa per endavant en vista d'una necessitat esdevenidora o possible. Ral: Moneda emesa pel rei. Tràngol: Conflicte, problema, cosa difícil de resoldre.

Tisana: Decocció de substàncies medicinals en aigua. Folgat: Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Disbauxa: Excés, ús immoderat d’alguna cosa. Sodomia: Coit anal. Pansit: Mancat de delit, de bon humor. Caterva d’ignorants : Entre els romans, cossos d'exèrcit de les nacions bàrbares. Incunable: Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit aparegut al segle XV Brins: Tros petit i solt d'un filament o cosa que té una forma semblant Clacà: del verb clacar: Xerrar per passar el temps o sobre temes poc importants. Enardir: Excitar o fer més viva una passió, una baralla o una discussió Aplom: Actitud serena i segura davant d'una situació compromesa, una dificultat o un problema. Anorreà: del verb anorrear: Reduir a no res, destruir del tot. Llagoteria: acció de llagotejar. Tractar de seguir amb lloances falses, exagerades. Basarda: Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. Bibliòfil: Persona aficionada als llibres preciosos, rars. Fotesa: Cosa de poca importància. Perspicàcia: Qualitat de visió mental aguda. Batlle: Alcaldessa Virolla: Peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un bastó, d’un paraigua, d’una ombrel·la, etc., oposat al puny. Boix: Estampa obtinguda amb la tècnica de gravat al boix. Fat:

Divinitat o força desconeguda que, segons els pagans, fixava per endavant

l’encadenament dels esdeveniments.

ALFONSO eixorc: esteril apegalosos: Que enganxa esmerçat Emprar, invertir, diners. escadusseres: Que sobra, que resta solt, que no fa joc, respecte a un conjunt de coses que es compten, venen, disposen,

amalgamen: avesats Acostumar, habituar, acarrerar. fèrriament

escarafalls: Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús. basarda: sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens

furgo agullonat Estimular, incitar a obrar. malfiança : Manca de confiança ufanosa: que es glorieja, d'una cosa, s'hi fa veure. ferrenya: De complexió, posat, caràcter, etc., forts, robusts. desconhort: Animar, exhortar paorosa Persona puruca solcada Acció de solcar; Fer solcs en la terra. misantropia Aversió als homes i en general a la societat. filaberquí Eina per a foradar que consisteix en una maneta semicircular o de doble colze m’abellia Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació bromos: Boirós frisança Neguit del qui frisa.Impacientar-se vivament vanitosa Que té molta vanitat fruir Sentir un viu plaer, esfilagarsades Desfer en filagarses. ignominiós Que mereix el menyspreu públic fútil De no gens d'importància perbocar Afegir un perboc a la punta o al tall d'una eina envilidor Que envileix. Fer vil, menyspreable cepat De constitució robusta oriünds Que té l'origen en tal o tal lloc, originari cobejança Desig viu o il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona. sadollada Satisfet, tip. gavadal En abundància. misantrop Afectat de misantropia llambregada Acció de llambregar. fermava Lligar, clavar, alguna cosa en una altra perquè no se'n pugui separar...


Similar Free PDFs