4. CONDUCTISME CLÀSSIC PDF

Preview

Summary

Download 4. CONDUCTISME CLÀSSIC PDF

Description

CONDUCTISME CLÀSSIC  EEUU

John Broadus WATSON (1878-1958) -

Objecte: Abandonar l’estudi de la consciència i estudiar la CONDUCTA Tasca: Predir i controlar la conducta, ha de ser útil. Mètode: Qüestiona la introspecció; la psicologia ha de fer-se OBJECTIVA i centrar-se en ALLÒ OBSERVABLE. La PSICOLOGIA com a CIÈNCIA DE LA CONDUCTA.

L’obra de Watson va evolucionar molt al llarg del temps. Se’n poden distingir clarament tres períodes: 1. Etapa de formació i pre-conductista. 2. Conductisme metodològic (1913-1920). (Al 1913 sorgeix també el primer article fundacional de la Gestalt, a Europa. 3. Negació de la consciència i exageracions propagandístiques (1920-1920 aprox.).

1. ETAPA DE FORMACIÓ I PRE-CONDUCTISTA Watson  Família desestructurada, sense pare (bebia), fills problemàtics i mare que intentava ser estricta. Això provoca en Watson un gran impuls d’autoafirmar-se sigui com sigui. Estudia a la Universitat, a Chicago on es troba amb James. Però ell ja comença a fixar-se en la conducta i no en la consciència. -

-

Comença treballant amb animals (rates, micos i ocells) fent psicologia comparada però se n’adona que a la universitat on ho fa es prioritza l’estudi de les persones i anirà canviant la seva orientació. Cap als 30 anys (1908): càtedra de Psicologia humana. Esbós d’una psicologia basada en E  R, sense consciència ni introspecció (sap que existeixen els processos emocionals i cognitius però per motius metodològics prescindeix del seu estudi). o Algun altre autor des de l’APA, parla com ell d’una crisi de la consciència i ataca la introspecció. o Experiència com a catedràtic  Rivalitat en la universitat. o Com explicar el pensament.

2. CONDUCTISME METODOLÒGIC -

-

Es manifesta com a conductista (1913). Estudi de la conducta amb els mètodes objectius de la ciència, prescindint de la consciència, sense afirmar-la ni negar-la. Dos pressupòsits teòrics: o L’organisme s’ajusta al medi ambient gràcies a les conductes instintives (resultat de l’espècie) i als hàbits apresos (propi de cada individu). o Les respostes, tot allò que fem, està determinat per estímuls interns o externs. Objectiu de la psicologia: predir i controlar la conducta;

-

“Donada una resposta poden predir-se els seus estímuls, i donats uns estímuls, és possible predir la resposta” (Watson, 1913). Això va suscitar gran interès per part dels psicòlegs aplicats (intentaven resoldre problemes en la vida quotidiana). Contacte amb la clínica: actitud positiva respecte a les teories psicoanalítiques. Desenvolupament infantil. Tres emocions innates en els nen: por, còlera i amor (les altres són apreses).

(Watson en un principi connecta amb Freud i comparteix alguns punts de la seva teoria). 3. NEGACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA I EXAGERACIONS PROPAGANDÍSTIQUES (19201930) - S’enamora d’una treballadora de la universitat, estant casat. Li confessa a un company i aquest ho diu i el forcen a dimitir de la Universitat. Això va sentar-li molt malament, un cop molt fort. - Tindrà repercussions negatives: Fa afirmacions no perquè les cregui o les hagi comprovar sinó crear polèmica. o N’és un exemple la negació de la consciència, o que és nociu pels nens que estiguin en contacte amb els pares  El cuidado psicológico del niño (1930). Proposa educar els infants sense manifestacions externes d’afecte. - Tindrà també repercussions també positives: Començarà a treballar en el camp de la publicitat i el revolucionarà. El conductisme (1930) converteix l’home en màquina de reflexes condicionats controlada per estímuls externs. - Abans de morir li van fer un homenatge o reconeixement de l’APA (1957).

PSILLOGIA CONDUCTISME DE WATSON: OBJECTE La conducta és tota activitat que cerca l’ajustament al medi ambient (tot allò que fa o diu l’organisme per a adaptar-se). La psicologia com a disciplina útil: -

Control de la conducta Predicció de la conducta

Inconvenient: Control, manipulació, no llibertat. Avantatge: Podem crear una societat utòpica, hi ha esperances de canvi, no està tot determinat.

La psicologia científica pretén formular lleis i principis amb els quals la societat organitzada pugui controlar les accions humanes. (1919) Aprenentatge  E  R PSICOLOGIA CONDUTISTA DE WATSON: MÈTODE -

Observació Experiment Reflex condicionat Informes verbals Tests mentals Experimentació social

CONDUCTISME DE WATSON: TEMES D’ESTUDI

1. EMOCIONS Watson arrel del seu treball amb els nens comença a estudiar d’emocions. Parla de reaccions emocionals per a classificar-les com a resposta, conducta. Tot i que venen donades per causes internes tenen correlats físics. En un principi formula una teoria sexual de les emocions molt vinculada a les reaccions fisiològiques i a la teoria de Freud. Emocions principals  PLAER / DISPLAER Posteriorment formula una teoria menys fisiològica i més conductual i arriba a la conclusió de que hi ha tres emocions innates: - Por  provoca la reacció de fugida o bloqueig. Investiga a què tenen por els nens: pèrdua d’equilibri, sensació de caure, sorolls forts... - Còlera: plors, crits, tensió, puntades, mossegades... Provocada per la frustració... - Amor: somriure... Provocada per el contacte en zones erògenes... A mesura que va desenvolupament el conductisme Watson va donant menys importància i una connotació negativa a les emocions. En un principi diu que existeixen perquè ens faciliten l’adaptació, són necessàriament. Posteriorment va canviant d’opinió. Tres fases en la seva concepció sobre el paper de les emocions: -

Són potents instigadores de l’acció Milloren el rendiment, motiven Provoquen reaccions infantils negatives que pertorben la conducta normal de l’adult i no permeten l’aprenentatge adequat i per tant dificulten l’adaptació.

CONDICIONAMENT del nen ALBERT  Instauració de pors. Tot i que com l’adopten no s’arriba a desfer el condicionament . Conclusions: -

Es poden condicionar emocions. Aquest condicionament es pot generalitzar (no només ens fa por la rata també altres animals peluts, amb moviment...). Persistència de la por, al cap d’un mes, es manté un condicionament. Eliminació de la por. Watson va pensar en quatre mètodes per desfer el condicionament: o Extinció experimental: no presentar l’estímul negatiu. o Recondicionament: Al costat de la rata presentem un estímul apetitiu que podria ser:  Sexual (carícies...) o  Aliment (galetes...). o ?? La Mary Jones és la primera en posar en pràctica de forma clínica el fet de desfer en condicionament  dessensibilització sistemàtica. ...

2. CONDCUTES INSTINTIVES Instints: “Combinació de respostes congènites que es despleguen serialment sota l’estimulació adequada.” (1914). EMOCIONS vs INSTINTS Desordre (E) vs Organització (I)

Massives i implícites (E) vs Localitzades i explícites (I) En un principi parla més de les conductes instintives però van perdent pes al llarg de evolució de la teoria. Evolució de la conducta instintiva respecte a l’hàbit al llarg de la teoria: a) Conductes al servei de la conservació de la vida b) Reaccions d’atac i defensa, que necessiten ajuda de l’hàbit per a ser útils per a la supervivència c) Tendències manipulatives, que requereixen més hàbit d) Les tendències instintives expliquen la individualitat (no personalitat  no existeix el concepte, dotació instintiva diferent) e) Els instints acaben al servei de l’hàbit (prescindeix dels instints) 3. HÀBITS MOTRIUS O MANUALS L’Aprenentatge com a tema fonamental pel conductista, degut a la seva rellevància pel control de la conducta. Mentre que els instints són organitzacions innates de respostes davant d’un estímul, difícils de modificar, els hàbits són organitzacions apreses de respostes davant un estímul i molt mal·leables. Estudia els hàbits manuals: mirar i manipular objectes, gatejar, caminar... Aquests configuren els primers passos de la psicologia de l’aprenentatge. Quan aprenem no aprenem conductes noves sinó una nova configuració o organització de moviments o petites conductes. Té una perspectiva, doncs, molecular. 4. LLENGUATGE I PENSAMENT Gran dilema o problema: el pensament i llenguatge. El que és el pensament és un procés progressiu d’internalització de moviments executats davant dels objectes i del llenguatge. El pensament és una conducta, és material i corpòria. El pensament implica una activitat de tot el cos (vincle PENSAMENT – EMOCIÓ). Va rebutjar la idea d’imatges mentals i concep la creativitat com a capacitat de solució de problemes, d’executar respostes lleugerament diferents que ens comportin més èxit, no com una capacitat de crear i ser original. Tots aquests són conceptes complexes. 5. TRASTORN MENTAL I PERSONALITAT  conductes desadaptatives o patològiques. Es donen per mal aprenentatge. Per solucionar cal reeducar, desfer i refer l’aprenentatge. Reconeixement d’algunes aportacions de Freu, influència d’algunes experiències passades, de la infància i dels aprenentatges i reaccions innates donats llavors que interfereixen en el comportament adult (malgrat aquests aprenentatges passats no són útils ni vigents). També accepta la idea de Freud de que hi ha possibilitat de reconduir aquests processos i formar nous sistemes d’hàbits.

Si més no, l’objectiu o felicitat per Freud és ser conscient del conflicte intern que es dóna per tal d’acceptar-lo i superar-lo. En canvi, per Watson és la supervivència, l’adaptació. Segons Watson, les neurosis: -

Tenen l’origen en hàbits mal apresos en la infància. Consisteix en la inadequació de respostes als objectes i situacions de la vida ordinària. Condicionament: “normalitat” de la “patologia”

Per Watson no existeix la patologia de forma biològica, simplement reflecteix u aprenentatge inadequat que si es canvia s’aconseguirà la normalitat. La psicoteràpia, en conseqüència, consisteix en el des aprenentatge. La personalitat, per Watson és el total d’actius (aprenentatges adequats, positius) i de passius (aprenentatges erronis, negatius) posseïts per un individu en el camp de la reacció. CRÍTIQUES AL CONDUCTISME DE WATSON -

-

Mecanisme, eliminació de propòsits i la voluntat, la persona actua com un autòmat, no decideix. Redueix l’ésser humà a un mecanisme. EL conductisme redueix el comportament al moviment i canvis fisiològics (vísceres, moviments de músculs...). Per part de la Gestalt, critica que el conductisme sigui la reflexologia de músculs i vísceres. Pavlov visita el 1929 EEUU i fa una distinció entre el condicionament de Pavlov (associació d’estímuls: Pavlov i Watson) i aprenentatge instrumental (Skinner, es caracteritza per voler incidir en la realitat).

NEOCONDUCTISME: Estan d’acord en part dels postulats de Watson però també fan determinades crítiques. Autors representatius: -

Edward C. Tolman (1886-1959): Conductisme cognitiu (Propositiu) .. ...

ASPECTES COMUNS ENTRE LA MAJORIA D’AUTORS NEOCONDUCTISTES -

Es dóna importància a la teoria, volen aplicar una psicologia conductista amb bases científiques i teòriques. (excepte Skinner que prescindirà de teoria, és neoconductista radical, mai fa hipòtesis explicatives sempre es basa en l’experiència). A més, es veuen recolzats per un corrent filosòfic que s’anomena Positivisme, cercle de Viena. Busquen la ciència més sòlida, vàlida i creuen que és la física perquè es basa en teoria (que tracten conceptes inobservables, per estudiar-los, la ciència operativitza aquests conceptes establint definicions delimitades i fent-los mesurables) i avança gràcies a aquesta però hi ha també experimentació i constatació empírica per tal de demostrar, provar i aplicar. Per tant, a la psicologia tal com la plantejava Watson li falta elaborar teories, models explicatius, es limitava a observar conducta i experimentar amb determinats estímuls.

-

-

-

-

Objecte d’estudi: L’aprenentatge  Tema central de la seva psicologia. La finalitat de l’aprenentatge és sempre l’adaptació. Creuen que s’aprèn mitjançant assaig i error però afegeixen els propòsits, mapes mentals... Experiments amb animals. Experimentació molt diferent a la Gestalt, experimentació en laboratoris, molt controlada mentre que la Gestalt experimentava en ambients naturals pels animals. Conductes molars: o La psicologia com a “ciència objectiva de la conducta molar”. És a dir, no estudien la conducta en la unitat i sinulritat de cada moviment, o acte reflex sinó que estudien la conducta de forma més global. Watson explicava cada moviment mentre que els neoconductistes tenen més en compte altres elements que intervenen en la conducta, no només els físics (també congnitius) i entenen conducta com un conjunt de moviments, p.e. llegir, caminar... Més relleu a l’organisme: o EOR

DISCREPÀNCIES ENTRE NEOCONDUCTISME Diferents interpretacions de: -

Ciència i paper de la teoria Aprenentatge: Què s’aprèn, Perquè s’aprèn (Tolman diu que aprenem encara que no hi hagin reforços, mentre que Skinner diu que aprenem per reforçament). Conducta: Concepció distinta de la conducta molar: o Gestalten – signes (Tolman) o Conductes adaptatives (Hull) o Operants (Skinner)

TOLMAN: CONDUCTISME PROPOSITIU -

-

-

-

Psicologia: Ciència de la conducta molar (s’acostumen a definir pel moviment i la conducta produeix quelcom nou, no només una suma de reflexes sinó un tot).  Rep influència de la Gestalt  La conducta és més que la suma dels moviments o activacions fisiològiques que la formen, és una producció nova. S’aprèn una conducta no els moviments que la formen aïlladament. Característiques de les conductes molars: o Té una intenció: Anar a o escapar de”. o Té un efecte o modificació en l’ambient (intercanvi) amb el medi ambient, ús d’instruments de forma creativa. o Les conductes són selectives, l’individu aprèn quina resposta realitzar per arribar a un objectiu (hi ha un propòsit, gran canvi) seleccionant el medi més ràpid per assolir-lo. Propòsits i cognicions: quan s’arribi a la meta es calmarà la tensió, degut a que l’individu ha aconseguit el seu objectiu (saciar la fam, comprar quelcom determinat..). Aconseguir el propòsit és la motivació per la conducta i és la recompensa ja en si. Equació de la conducta: Intenta predir i controlar la conducta arribant a una equació que permet fer referència a entitats inobservables en la que intervenen moltes

-

-

variables. La conducta és una funció o combinació de totes aquestes variables, és molt més complex que estímul i resposta. Variables intermitges: o Demandes d’objecte de meta (propòsits): inclinacions i aversions. o Expectatives (cognicions). o Capacitats. Aprenetatge de “Gestalten-Signes” (representacions mentals): o Aprenentatge latent: Les rates poden aprendre sense recompensa. Experiment: Grup 1. Les rates, al laberint, troben la sortida en 7 dies sense recompensa. Grup 2. Troben la recompensa i sortida al tercer dia. Grup 3. Es rep recompensa trobin la sortida o no. Conclusions: Totes aprenen la diferència que marca la recompensa és modificar el temps en què s’aprèn la conducta. o Canvis en la resposta habitual: Si normalment ho he fet d’una forma encara que canviïn les condicions trobaré la manera, les rates trobaven vies alternatives però sempre preferint les més ràpides per la sortida. Hi ha orientació i mapes cognitius (explicació provisional de la realitat). o Orientació espacial

HULL: CONDUCTISME DEDUCTIU (no està d’acord amb les teories de Tolman, ho veu massa abstracte, massa conceptes mentalistes) -

-

-

Conducta molar: Conducta adaptativa que està formada per un conjunt de moviments i actua per tal de cobrir determinades necessitats (son, gana...). La motivació de la conducta és reduir un impuls, per tant, el que la conducta permet reduir desequilibris interns i facilitar l’adaptació. Aprenentatge: o Procés d’adquisició de connexions Estímul – Resposta. o Que permet modificar la conducta en funció de l’experiència prèvia (ens permet adaptar-nos). o Reducció de desequilibris... o El que aprenem són associacions d’estímul – resposta. Mètode hipotètic deductiu: o Parteix de principis generals (hipotètic) que s’han d’anar deduint, traient conclusions (deductiu). o Permetia fer afirmacions més vàlides i generals (que el mètode empíricinductiu) amb el suport de la lògica i les matemàtiques. o I també permetia fer afirmacions sobre fenòmens complexos en els que operaven diverses lleis o principis primaris. o A partir d’aquí, l’experimentació permetia corroborar les hipòtesis plantejades des de la teoria. Conclusions: Tolman passa a la història per l’enginy dels seus experiments, per descobrir mitjans concrets per esbrinar conceptes relacionats amb l’aprenentatge mitjançant l’experimentació (mètode més inductiu  experimentem i després teoritzem). Per la seva part, Hull destaca per les seves aportacions teòriques, mètode hipotètic deductiu. Entre Hull i Tolman s’escriuen cartes i es fan crítiques, Hull diu que els conceptes de Tolman són massa abstractes. En la seva correspondència, en un

principi guanya la batalla Hull ja que té un cos teòric molt sòlid i estructurat, però més endavant, quan es doni més importància a la cognició guanyarà importància Tolaman.

SKINNER: CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL Orígens intel·lectuals: En un principi volia ser escriptor, va estudiar literatura. Aquest interès per la literatura té la finalitat per ell de comprendre el comportament i la naturalesa humana. A nivell pràctic treballarà en un laboratori.

-

Influències: Teoria de l’evolució de Darwin: Supervivència, Adaptació i Entorn. Conductisme de Watson. Positivisme empiricista (no el cercle de Viena, que era positivisme lògic, aquests es centren en les constatacions empíriques).

Característiques del conductisme radical: -

-

Èmfasi en allò observable de la conducta, prescindint tant de l’organisme com de les teories. Mètode: Condicionament operant o instrumental. Comença en la segona guerra mundial ensinistrant coloms per llençar bombes allà on toqués. Objecte d’estudi i títol tesi d’Skinner: La conducta dels organismes. Concepció de la naturalesa humana i el control social (“Walden dos”; “Més enllà de la llibertat i de la dignitat” llibertat i dignitat no existeix, ens ho hem inventat, les persones fem en funció del que hem après que és reforçat): o Determinisme conductual. Tot allò que fem està determinat per les seves conseqüències (per Watson també estava determinada i era predictible però pels estímuls). o La conducta humana està controlada pel medi ambient social. Manipulant l’entorn controlem la conducta de les persones. (Visió pessimista perquè no hi ha llibertat, positivista perquè hi ha possibilitat de canviar la conducta). o Possibilitat de millorar la condició humana modificant l’ambient. Condicionament operant. Mètode experimental per estudiar la conducta individual i té com a eina la caixa d’Skinner. Conclusions dels experiments: Les rates no aprenen moviments específiques sinó conductes que aconsegueixen un resultat (o operant) o evitar-lo.

Els operants són tipus de intenció, però que observem

pontàniament, sense cap onductes que procedeixen

de l’organisme. Es produeixen perquè els organismes explorem l’entorn, i en aquesta exploració, a causa d’algunes conductes es donen conseqüències i associem la conducta a la conseqüència de forma que la resposta ja és intencional. OPERANTS -

Respostes que operen sobre el medi ambient. Per obtenir un estímul reforçant. Procedeixen de l’organisme Reforçament: Raó fixa o variable i Interval fix o variable. Càstigs Extinció Control de l’estímul (estímuls antecedents a la conducta que permeten predir que passarà després, estimula la conducta) Moldejament...