Aigua embotellada PDF

Preview

Summary

Aigua embotellada...

Description

ORIGEN: L’aigua va ser embotellada per primera vegada al 1622 al Regne Unit. Aquesta pràctica es va tornar molt popular als anys 70 per Europa i Estats Units ja que es creia que les fonts naturals d’aigua tenien efectes curatius i terapèutics. Per aquest motiu també, l’aigua embotellada es va vendre a les farmàcies com a medicina fins als anys 90. Al 1783 Johann Jacob va intentar imitar la efervescència de l’aigua mineral creant així l’aigua amb gas. Ho va fer a Ginebra, on va fundar la famosament coneguda empresa Schweppes. Es va tornar molt famosa uns anys més tard quan Joseph Hawkins va rebre la patent per fer “aigua mineral d’imitació”. Gràcies als avenços i a la disminució dels costos de l’embotellament i a que en aquella època es tenia molta por del còlera i el tifus, es van arribar a vendre milions d’ampolles a l’any als Estats Units. A principis del 1900 un metge anglès va posar fi a l’epidèmia del. Com a conseqüència, la demanda d’aigua embotellada va disminuir. Tot i això, degut als anuncis de televisió, l’aigua, sobretot amb gas, va seguir essent popular i a partir de la Segona Guerra Mundial l’aigua embotellada es va distribuir per totes les botigues i restaurants com a beguda. Hi ha diferents tipus: -

Aigua mineral natural: són extretes d’un jaciment subterrani o poden ser captades d’algun pou o galeria.

-

Aigües de deu: són les d’origen subterrani que surtin espontàniament a la superfície. Són extretes sense haver patit cap exposició a possibles fenòmens contaminants, degut al seu origen subterrani. Conserven molts minerals i propietats de la terra, per tant la sotmetem a estrictes controls de qualitat abans d’embotellar-la, ja que ha de complir les normatives establertes per AESAN.

-

Aigües preparades: tenen qualsevol tipus de procedència i són sotmeses a tractaments fisicoquímics autoritzats per tal que adquireixin les característiques de potabilitat.

A l’etiqueta hi ha la informació del manantial o deu d’on s’ha extret. Per exemple, la de Font Agudes s’ha extret al manantial Ballanes, a Arbúcies, Girona.

EXTRACCIÓ: La major part de l’aigua dolça és subterrània o es troba en forma de gel als casquets polars. La que utilitzem per beure és la subterrània i hi ha diversos mètodes per poder extreure-la. El mètode més comú per extreure l’aigua subterrània és el pou. És un forat a terra recobert de maons o de formigó. Tenen un diàmetre gran però són poc profunds i serveixen com a dipòsit per l’aigua i per poder-la pujar a la superfície. Es sol utilitzar per extreure l’aigua de la pluja que ha penetrat al terreny. És molt probable que aquesta aigua contingui nitrats que poden ser perjudicials per nosaltres i per tant s’ha de fer estudis físics i geològics de la zona i anàlisis per determinar les característiques de l’aigua i els seus possibles efectes. També hi ha els sondejos. Són semblants als pous però són més estrets i molt més profunds. Poden arribar a fins als 300 o 400 metres de profunditat. Són molt útils per treure l’aigua de gran profunditat. Per fer-ho, s’ha d’instal·lar una motobomba i una canonada. Però abans d’extreure-la s’han de tenir compte uns paràmetres de control, tant del terreny d’on l’extraurem com de l’emmagatzematge d’aquesta aigua. S’ha de protegir la deu d’on s’extreu l’aigua i evitar qualsevol tipus de contaminació. S’extraurà amb bombes d’acer i pujarà per canonades també d’acer. S’ha de tenir en compte el pH i a l’hora d’emmagatzemar-la, netejar els tancs i desinfectar-los, per evitar qualsevol tipus de contaminació de l’aigua. En el cas de les aigües de deu, no cal fer cap pou ni sondejos ja que l’aigua surt a la superfície, i per tant es recull directament.

PROCÉS D’EMBOTELLAMENT L’aigua mineral és sense dubte un gran privilegi. Gràcies a les seves propietats i puresa ens ajuden a la nostra hidratació i a que el nostre cos segueixi funcionant. Però perquè aquesta aigua ens pugui arribar fins al supermercat perquè nosaltres la puguem comprar, ha de passar per uns processos fins a ser embotellada. Gràcies a que els metges recomanaven l’aigua com a medicament, la seva demanda va augmentar i va créixer la industria d’envasat. En pocs anys es va acabar arribant a la seva total automatització. Gràcies a la incorporació d’avenços tecnològics, junt amb les facilitats de transport, permeten la seva ràpida difusió des del lloc de producció fins als supermercats, on les comprem. Primer de tot es fa el procés de purificació de l’aigua, on s’eliminen els possibles elements estranys que puguin contaminar l’aigua. A continuació té lloc el procés d’embotellat. Abans de completar aquest procés, l’ampolla ha de ser etiquetada i tractada. La de Font Agudes, per exemple, es caduca al 2021, tal i com indica l’ampolla. Els envasos es netegen per assegurar la higiene i la seguretat de l’aigua. Les ampolles solen estar fetes de politereftalat d’etilè, ja que és força resistent i serveix com a barrera. A continuació, l’ampolla és emplenada fins a una certa mida i tot seguit es tapa per tal d’evitar que es vessi o que entrin elements contaminants que puguin contaminar la puresa de l’aigua. La tapa s’ajusta de tal manera per aconseguir que sigui hermètica. Finalment arriba l’ultima etapa de la producció de l’aigua embotellada, l’embalatge. Es codifiquen les ampolles i es deixen en una safata on són envoltades per una pel·lícula de plàstic, per desprès poder ser comercialitzades. Per fer el procés d’embotellament de l’aigua es requereix d’equips de purificació i molta higiene per tal de conservar les característiques i puresa de l’aigua. Per tal d’evitar una possible contaminació del producte s’intenta reduir el nombre de persones que manipulen l’aigua i els materials. Per tant, aquest és un procés força automatitzat,

cosa que redueix la ocupació de mà d’obra però a la vegada redueix els costos de la producció i s’augmenta el volum produït. CARACTERÍSTIQUES QUÍMIQUES DE L’AIGUA La composició química de les aigües varia en funció del tipus i característiques de roca per on es filtra, el moment en què es va filtrar, la profunditat i la temperatura durant el seu recorregut pel subsol. La seva composició és un terme diferencial de qualitat, ja que determina els beneficis que presenta als organismes. Una de les variables que determina la seva qualitat és que no variï la seva composició. L’aigua és químicament neutra, té un pH de 7. En estat pur és incolora, inodora i insípida. A més a més, és un dissolvent universal. Les aigües minerals tenen la obligació d’indicar la seva composició química, a partir del residu sec, la quantitat de sals i minerals que tindria al evaporar-se l’aigua a una determinada temperatura. Per exemple, l’ampolla de 50 centilitres de Font Agudes conté 572, mg de calci en un litre de l’aigua, o 16 mg de clorur, de l’aigua evaporada a 180ºC. Segons la quantitat de sals que conté una aigua mineral la podem classificar -

Mineralització molt dèbil: té menys de 50 mg per litre. Són aptes per tothom.

-

Mineralització dèbil: menys de 500 mg per litre, com la de Font Agudes.

També pot ser de mineralització forta, recomanades per persones amb propensió a tenir càlculs renals. La càlcica afavoreix a la mineralització òssia i ajuden a compensar les pèrdues de calci. Són recomanades sobretot per persones grans, embarassades o nens. La sòdica està recomanada per a gent amb la tensió molt alta. Les bicarbonatades ajuden a la digestió i neutralitzen l’acidesa....