10. Elogi DE L’ Aigua - Fitxa tècnica. Professor de l\'assignatura:Miquel Chacón PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

ELOGI DE L’AIGUA

1)Fitxa tècnica a)Títol Elogi de l’aigua b)Autor Eduardo Chillida c)Cronologia 1987 d)Tècnica Formigó armat e)Mides 7,2 x 12 x 6,5 metres f)Estil Abstracte g)Tipologia Escultura exempta i)Localització Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

2)Context

a)Històric Durant la dècada dels 80 el món va estar sacsejat per una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, per una altra banda, arribava a la seva fi (caiguda del mur de Berlín 1989), que va suposar tota una nova redistribució política de l’Europa de llavors, així com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. Dit i fet, el 1991 es va signar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea. Contextualitzant més concretament l’obra que ens encomana aquí, hem de dir que ja al 1987 es coneixia que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics del ’92. Aquest esdeveniment va comportar l’encàrrec de moltíssimes infraestructures noves, així com escultures per tal de decorar la ciutat i modernitzar-la. 3) Anàlisi formal i estilística a) Elements plàstics L’escultura presenta una gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats que s’atansen a l’aigua de l’estany artificial que hi ha a sota. Les 54 tones de l’estructura es troben penjant a l’aire gràcies als 4 potents cables d’acer que la subjecten, i al ser una escultura exempta es pot mirar des de diferents punts de vista. Els braços que s’acosten a l’aigua (poder recordar a una urpa) al ser corbats donen dinamisme a l’obra. Els protagonistes de l’obra són: el material (formigó armat), un element que es manifesta més enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies, i que respecta la natura i li dóna autenticitat; la gravetat, que es fa notar amb la sensació de lleugeresa que transmet l’escultura tot i el seu pes; l’aire, que embolica l’espai de l’obra i s’ha de considerar com un material més; i l’aigua, que en paraules del propi Chillida, és la meitat de l’escultura. La composició de l’Elogi de l’aigua és força equilibrada. Això s’aconsegueix mitjançant les línies rectes de la part superior que contrasten amb les ondulants i de formes més orgàniques línies de la part inferior de l’obra. L’escultura està en funció de l’espai (ell s’autodenomina “arquitecte del buit”), i té un lleuger moviment expressat per les diferents línies. El color és un de sol, i la llum, al ser una textura no llisa sinó més aviat rugosa, no rellisca i per tant, no dóna efecte de brillantor. b) Estil L’estil abstracte és un corrent que, a grans trets, podem resumir com a: modalitat artística que prescindeix de les formes figuratives. Tot i així, l’obra de Chillida és molt

personal. Opta per obres de grans proporcions, de formes molt simples (també molt pures), i que estan estretament connectades amb la natura.

4) Tema, significat i funció b) Significació, missatge Els quatre braços que surten del cub superior de l’estructura recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per tal d’atrapar l’aire que l’envolta. Relació entorn-escultura. L’obra pot recordar també, fixant-nos ara amb el reflex que es produeix a l’aigua de l’estany, al mite d’Eco i Narcís. c) Funció Decorativa, Barcelona 92. 5) Models i influències a) Antecedents L’obra monumental de Chillida recorda tant per la seva monumentalitat i materialitat com per la seva perfecta integració en l’entorn, recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments megalítics prehistòrics. c) Relació amb altres obres Elogio del horizonte, 1990. Lugar de encuentro V, 1975. Peine del viento, 1976....