7.NIT DE Lluna - Fitxa tècnica. Professor de l\'assignatura:Miquel Chacón PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

NIT DE LLUNA

1)Fitxa tècnica a)Títol Nit de lluna b)Autor Leandre Cristòfol c)Cronologia 1935 d)Tècnica Assemblatge e)Mides 71 x 40 cm f)Estil Surrealista i)Localització MNAC (Barcelona)

2)Context

a)Històric Internacionalment, Nit de lluna va ser elaborada dins del període d’entreguerres. El Crac del 29 havia sumit el món en una profunda crisi econòmica. Comencen a aparèixer les avantguardes artístiques amb motiu del descontentament social. A Europa també és el període en el que els feixismes van començar el seu alçament: Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya. Tots sabem com va acabar això pocs anys després (Segona Guerra Mundial). A Espanya era el temps de la Segona República (mal context internacional per adoptar aquest canvi, però ja es sap que sempre hem anat al revés), concretament a un any abans de l’esclat de la Guerra Civil i on la tensió entre franquistes i republicans es palpava gairebé de manera física a l’ambient. 3) Anàlisi formal i estilística a) Elements plàstics Nit de lluna és una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau, que fa de base. És una obra purament formal, sense cap ornamentació afegida, en la que hi trobem un joc de contrastos: els dos objectes quotidians (el fus i l’ou) estan descontextualitzats, desproveïts de la seva funció pràctica. En ells trobem, en canvi, un significat poètic. La composició és també molt senzilla: un eix diagonal que ve donat per la posició del fus de filar, i que contrasta amb la mobilitat de la línia corba de l’ou, i amb la peça circular de la part inferior. Això, sumat a l’efecte que dóna la llum natural, ens diu que l’obra té un equilibrí físic i real, i atemporal alhora. b) Estil Leandre Cristòfol té un estil, dins del surrealisme, molt propi. Es basa en l’automatisme pur. El surrealisme, en general, apareix l’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton (ideòleg del grup). L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits, opressius... 4) Tema, significat i funció a) Tema Un fus de filar i un ou de sargir sobre una plataforma

b) Significació, missatge Obra simbòlica. El fus de filar i l’ou de sargir són una reproducció de l’inconscient de l’artista. En paraules del mateix Cristòfol: “Va arribar un moment que vaig pensar que els perdria (referint-se als pares), i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb els que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare (...). Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”. Per tant, trobem reflectits en l’obra els records d’infantesa, al costat de la família, de l’autor. És un reflex del món inconscient de Cristòfol, el que el porta als seu passat més estimat. c) Funció Decorativa, lúdica i il·lustrativa. 5) Models i influències a) Antecedents Leandre Cristòfol està relacionat, en quant a la transformació dels objectes quotidians en objectes poètics, amb Marchel Duchamp, tot i que no amb el mateix sentit. L’actitud del català s’acosta més a la de les escultures objecte de Miró o als poemes objecte de Joan Brossa....