Fitxa d\'obra 1. Mare de Déu dels Consellers PDF

Preview

Summary

Saqué un 10....

Description

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

MARE DE DÉU DELS CONSELLERS

A) FITXA TÈCNICA I IMATGE Lluís Dalmau. Mare de Déu dels Consellers. 1443 – 1445. Oli i tremp sobre fusta. 3, 11 x 3, 11 m. Gòtic flamenc. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) [200034-000], Barcelona, Espanya.

B) CONTEXT HISTÒRIC I CULUTRAL Aquesta obra gòtica flamenca se situa en l’època de la Baixa Edat Mitjana, concretament al Gòtic (segles XII – XVI). Al segle XII, feudalisme, religió i monarquia van marcar les pautes d’una societat que va iniciar un període d’expansió gràcies al creixement demogràfic i al perfeccionament dels mètodes agrícoles i comercials, amb l’objectiu unificador i universalista. Aquest procés va culminar al llarg del segle XIII, amb l’inici d’una etapa de prosperitat econòmica i comercial que va permetre la puixança dels burgs – paraula d’origen germànic per designar un castell, una ciutat fortificada, una població amb muralles o una vila lliure durant l’Edat Mitjana – i de les ciutats, i el sorgiment d’una nova classe social a partir de l’enriquiment mercantil: la burgesia. Van ser els burgesos qui van facilitar que la cultura passés a mans dels ordes mendicants – un tipus d’orde religiós catòlic caracteritzat per viure de l’almoina dels altres – de les ciutats. Aquests ordes franciscans i dominicans, principalment, van crear escoles i universitats que van esdevenir grans centres culturals d’Europa. Al segle XIV va sorgir fam, guerres, epidèmies – apareix la Pesta Negra de 1348 – que van provocar el daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats d’Europa. També va afectar la religió, quelcom s’observa en la creació escultòrica i pictòrica, i en l’art en general.

Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

1

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

Paral·lelament, sorgeix un nou pensament, l’ Humanisme, que va donar lloc a una visió del món basada en l’experiència individual de l’ésser humà i en la reflexió crítica. Pel que fa a l’art específicament, l’art gòtic va nàixer a l’Illa de França (París i la seva rodalia), i des d’aquí es va estendre cap a l’Europa occidental, continental i insular. L’art gòtic queda instaurat entre mitjans del segle XII i les primeres dècades del segle XIV, però a Itàlia, a l’inici del segle XV, va quedar substituït pel Renaixement, mentre que a Espanya, Anglaterra i Portugal va perdurar fins als primers anys del segle XVI. L’art gòtic queda dividit en tres etapes:  Període inicial (segona meitat del segle XII i inici del segle XIII): evolució cap a la configuració de les noves formes gòtiques.  Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV): etapa clàssica i d’expansió.  Període final o flamíger (segle XV i inicis del segle XVI): pèrdua de l’harmonia formal, i substitució per l’exuberància ornamental.

En referència a l’autor de l’obra, Lluís Dalmau és un pintor, es creu, valencià de qui no se sap amb certesa ni el seu any de naixement ni el de mort. Està considerat un dels instructors de l’estil gòtic flamenc de la península Ibèrica. Va treballar a la cort del rei Alfons V d’Aragó. En 1431, va viatjar a Bruges (Bèlgica) per estudiar la tècnica del tapís. Allà, va descobrir la pintura de l’escola flamenca i va quedar admirat pel pintor Jan van Eyck, amb qui es creu que va tenir contacte personalment a finals dels anys 20 de la dècada, a Castella (Espanya). De fet, la pintura de Dalmau, evidencia el coneixement directe de l’obra de Jan van Eyck. En les obres del pintor valencià s’aprecia un estudi minuciós de les expressions. Gràcies a això, Dalmau va introduir la tècnica de la pintura a l’oli i de l’estil hispanoflamenc a la Corona d’Aragó i Catalunya; i va tenir gran implantació a Espanya fins al segle XVI. No es té constància de totes les seves obres, tot i que es creu que eres de gran qualitat. Avui només conservem dues obres: La Mare de Déu dels Consellers, i el Retaule de Sant Baldiri per a l’església parroquial de Sant Boi del Llobregat. Tota la seva obra va quedar recollida per Bartolomé Bermejo i Jaume Huguet, entre d’altres.

Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

2

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

C) ESTIL El terme “gòtic” va ser introduït al segle XVI pels renaixentistes com a despectiu, ja que ho consideraven un art inferior i bàrbar. Va ser al segle XIX, amb l’arribada del Romanticisme germànic, quan es va reivindicar com a part important. L’art gòtic és caracteritzat per la preeminència de la temàtica religiosa, tractada amb trets molt suaus i amb una definició de les figures i escenes naturalista. Les característiques que trobem concretament en la pintura són la desaparició de la pintura mural i la generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i la pintura de vitralls; temes bàsicament religiosos però també profans; pintura gòtica dominada pel naturalisme i l’expressivitat de les figures; l’ús de la pintura al tremp – rovell d’ou barrejat amb làtex de brot de figuera i aigua –, i a Itàlia, el fresc – la més usual. Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc que serveix com a suport pels diferents pigments dissolts en aigua. Després s’afegeix una segona capa d’emblanquinament, que consta d’una barreja de calç i sorra –, i la pintura a l’oli – és una barreja de pigments amb oli de llinassa o de nou, i que dóna un color brillant –. A més, es distingien quatre estils: l’estil francogòtic o lineal (segles XII – XIII); l’estil italogòtic (1250 – 1400); l’estil internacional o cortesà (1375 – 1425); i l’estil o escola flamenca (segle XV).

D) ANÀLISIS FORMAL La Mare de Déu dels Consellers, està considerada una de les peces més importants en la pintura gòtica flamenca, realitzada a Catalunya. Fa alguns anys, es creia que l’obra estava realitzada al tremp, però José Gudiol Ricart – arquitecte i historiador nascut a Vic en 1904 i mort a Barcelona en 1985 – va fer un estudi que va demostrar que estava feta a l’oli amb la mateixa tècnica utilitzada pels pintors flamencs. L’escena està emmarcada per una estructura arquitectònica luxosa d’estil flamíger, on es distribueixen tres franges verticals amb diferents grups de figures a estatura real. A més, hi ha una clara superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i de perspectiva. Per a aconseguir-ho, situa la Mare de Déu, els consellers i els sants en primer pla; els àngels cantors en segon pla; i el paisatge de fons en tercer pla, el qual és d’estil més nòrdic que mediterrani, i s’aprecia a través d’una traceria gòtica molt treballada. A més, reforça la il·lusió de profunditat i perspectiva del mosaic alicatat del paviment.

Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

3

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

La composició de l’obra és tancada, perquè tots els elements es dirigeixen al centre del quadre, la Mare de Déu i el Nen Jesús; i unitària perquè els diferents personatges interactuen. Quant a la línia d’horitzó, és baixa per així potenciar i monumentalitzar el tema representat. L’ús de la tècnica a l’oli – és una barreja de pigments amb oli de llinassa o de nou, i que dóna un color brillant – juntament amb la del tremp – rovell d’ou barrejat amb làtex de brot de figuera i aigua –, permet aconseguir un treball molt minuciós tant per a detalls de lletres, paisatges, rostres, textures. En aquesta obra, aquesta minuciositat s’aprecia en detalls com els del paisatge de fons, les lletres dels cantorals, les filigranes del tron, els cabells de la Mare de Déu, els elements decoratius de l’arquitectura i les diverses textures dels vestits dels personatges. L’obra té una pinzellada dibuixística, ja que hi ha un predomini de la línia sobre el dibuix, i utilitza formes molt fines. La Mare de Déu està asseguda sobre un tro d’estil gòtic pintat amb ornaments d’escultures i coronat amb un alt dosser amb un pinacle al centre i dos més petits a ambdós costats. Està coberta amb un mantell de color blau, rivetat amb una sanefa d’or i amb perles. El Nen Jesús està cobert amb el perizonium (vel translúcid), que deixa entreveure la seva anatomia. Per a aconseguir-ho, l’artista utilitza la tècnica de les veladures – consisteix en la superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les capes més profundes i donen una aproximació més gran a la realitat tangible –. Respecte als consellers, vesteixen gramalles vermelles – túnica llarga fins als peus de l’època – recobertes amb pell. Pel que fa al color, és molt ric i harmoniós. Utilitza vermells i blaus en els vestits, que fan contrast clarament amb els ocres i grisos de la superfície arquitectònica. Aquest contrast ajuda a dinamitzar el conjunt de l’obra. La llum, no és real, sinó que crea simbolisme.

E) TEMÀTICA I SIGNIFICAT L’obra de la Mare de Déu dels Consellers, és una obra devocional que retrata amb molt detallisme i minuciositat fidel als cinc integrants del Consell de Cent: Joan Llull, Francesc Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. El Consell de Cent és un organisme que, des del segle XIII fins al segle XVIII, va dirigir la ciutat de Barcelona. Per això, avui dia hi ha un carrer anomenant Consell de Cent en l’Eixample de la ciutat comtal. L’any 1443, els cinc membres van decidir que faltava un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona, i van pagar per tenir-ho, i com a Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

4

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

conseqüència, un retaule. Un retaule és un conjunt d’imatges que es poden veure darrere de l’altar. D’aquest concretament, només s’ha conservat la taula central, que està exposada a una de les sales del MNAC. Els membres del Consell de Cent, volien aparèixer en l’obra tal com ells són i per això, el 4 de setembre de 1443, van escollir al valencià, ja que en l’època pocs pintors eren capaços de fer una pintura realista. Dalmau va aconseguir unes expressions força realistes, tant, que algunes de les cares semblen una foto. La Mare de Déu presideix l’escena, ja que estava dedicada a ella. Representar a la verge amb els cabells rossos i arrissats – símbol de virginitat –, no era gens freqüent en l’època, però Dalmau estava molt influenciat per la pintura gòtica flamenca, i va decidir seguir l’estil del seu admirat Jan van Eyck. De fet, es pot comparar la verge amb l’obra del flamenc: La Mare de Déu del canonge Van der Paele (1436). El Nen Jesús, porta un penjoll – amulet de corall al coll, que se li posava als nens que acabaven de néixer per a evitar malalties i donar bona sort. Els cinc personatges són retratats en actitud d’admiració a la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A la dreta de la Mare de Déu, trobem als consellers – de dalt a baix – Joan Llull, Francesc Llobet i Joan Junyent; i al costat santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona. A l’esquerra, a Ramon Savall i Antoni de Vilatorta; i rere a sant Andreu, patró del consistori, que carrega amb aquesta creu perquè, segons la tradició diu, va morir crucificat. En la festivitat del qual, s’elegien els cinc consellers principals del Consell de Cent el 30 de novembre. Apareixen agenollats i resant mentre el Nen Jesús els beneeix. Si ens fixem, cap dels cinc integrants mira a la verge. Al contrari del que es pot creure, no és una manca de respecte, ja que pensaven que a la verge només se li podia veure amb els ulls del cor. Per les finestres, es veu un paisatge idíl·lic amb diverses ciutats: a la dreta, veiem com llueixen les quatre barres de la senyera. Això es relaciona amb l’obra pel fet que l’acció que representen els membres és la de resar a la verge per demanar-li que protegeixi Barcelona i que els ajudi a governar-la el millor possible. Com a detall, la pintura està plena de símbols cristians que queden, més o menys, amagats: els quatre lleons que sostenen el tron de la verge, representen el tron de Salomó, rei d’Israel; els micos de la part superior remeten al pecat original d’Adan i Eva, per la qual cosa no estaven ben vistos; les sis figures que adornen el tronc són profetes i sibil·les – dones amb la facultat de predir el futur, igual que els profetes –; al capitell esquerre veiem sant Pere, i al dret trobem a sant Joan; les perles que envolten la joia de la Mare de Déu són dotze, com els dotze apòstols i les dotze tribus d’Israel; els àngels lloen la puresa de la verge amb les seves cançons. Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

5

ROCÍO GARCÍA EGEA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES – 1

7 de abril de 2015

A la predel·la – plataforma sobre la qual s’aposenta un altar – hi figurava, ja que actualment està perduda, la imatge de la Pietat, flanquejada per escenes de les vides de santa Eulàlia i sant Andreu. I per últim, s’observa que al paviment i al medalló de la volta hi ha l’escut de la ciutat comtal; i paral·lelament, al sostre hi ha una volta de creueria que mostra, també, l’escut de la ciutat de Barcelona.

BIBLIOGRAFÍA  “L’art gòtic”. A: J. R. Triadó Tur; M. Pendás García; X. Triadó Subirana. Història de l’Art. Barcelona: Vicens Vives, 2012. Lluís Dalmau  Arteguias. Lluis Dalmau, Biografia y obra. 2007. http://www.arteguias.com/lluisdalmau.htm [Consultada: 06 d’Abril de 2015]. Mare de Déu dels Consellers  Edu3. La Verge dels Consellers. 2007. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21951 [Consultada: 06 d’Abril de 2015].  Wikipedia. Virgen dels Consellers. 2015. http://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_dels_Consellers [Consultada: 06 d’Abril de 2015].

Mare de Déu dels Consellers – Lluís Dalmau |

6...