Desenvolupament psicoevolutiu dels nens PDF

Preview

Summary

Tema 1: ​Característiques bàsiques del desenvolupament psicoevolutiudels nens i nenes dels sis als dotze anys. Aspectes cognitius, motrius,afectius i socials. Implicacions en el desenvolupament del procéseducatiu i d’ensenyament-aprenentatge.IntroduccióEn aquest tema, i amb la idea de tenir una visi...

Description

Tema 1: C  aracterístiques bàsiques del desenvolupament psicoevolutiu dels nens i nenes dels sis als dotze anys. Aspectes cognitius, motrius, afectius i socials. Implicacions en el desenvolupament del procés educatiu i d’ensenyament-aprenentatge. Introducció En aquest tema, i amb la idea de tenir una visió global i rica del desenvolupament psicoevolutiu dels nens/es, ens recolzarem en nombrosos estudis de diversos autors des dels seus corrents de pensament. L’Educació Primària és l’etapa més important per al desenvolupament mental, social i afectiu dels/les alumnes. L’escolarització marca l’inici del contacte del nen amb la societat, la relació amb els pares varia iniciant-se un procés gradual de dependència i autonomia, i apareix el grup de semblants com a referent important.

1. Característiques bàsiques del desenvolupament psicoevolutiu dels nens i nenes dels sis als dotze anys 1.1. Consideracions conceptuals ●

Creixement:

arguments

de

quantitat

d’una

característica

humana

determinada. Se sol aplicar a característiques físiques, perquè són quantitatives visibles (alçada, pes...). ●

Maduració: desenvolupament que es produeix en absència de la pràctica o de l’aprenentatge. L’aparició de diverses conductes depèn de la maduració de certes estructures específiques.

●

Aprenentatge: canvi permanent de conducta produit com a conseqüència de la pràctica. Aquest procés succeeix en la interacció de l’individu amb el medi. S’incorporen nous coneixements, valors i habilitats culturals i socials.

●

Desenvolupament: procés de canvis en el comportament, en el pensament, en l’afectivitats, relacionats amb l’edat i les diferents formes d’organitzar l’activitat.

La noció de desenvolupament designa un procés de canvi progressiu, això és, de valoració cap a formes de conducta que es valora com a superiors dins d’una determinada concepció del món.  Pinillos (1991)

1.2. Característiques del procés de desenvolupament Segons Beltrán Llerá (1992) els trets característics del procés de desenvolupament són:

●

Diferenciació: el desenvolupament és un procés de diferenciació. Al llarg de tot el procés evolutiu els alumnes adquireixen unes capacitats i habilitats que els diferencien d’estadis inferiors i superiors. Per exemple, la intel·ligència, que al principi de l’etapa evolutiva és una habilitat general que va diferenciant-se amb el temps en habilitats especials: espacial, numérica, verbal…

●

Integració: conseqüència de la diferenciació. Evolutivament observem la forma en la qual s'organitzen les habilitats dels alumnes en patrons complexos, que els diferencia d’alumnes de cursos inferiors, però a la vegada els integren en un grup de referència.

●

Processos de transacció entre organisme i ambient: procés de canvi continu en el qual el nen es desenvolupa assimilant tot el que l’està succeint a ell i el seu entorn, mentre combina totes aquestes experiències amb experiències prèvies. Resultat és una nova organització, un nou producte de totes aquestes interaccions.

●

En el desenvolupament es revela l’individu com una totalitat: el desenvolupament cognitiu no solament està influït per uns determinants biològics, sinó que també intervé en el desenvolupament del mateix, les experiències de vida, la naturalesa, la cultura, les relacions humanes, etc.

●

L’individu és un sistema obert d’energia: que els nens tinguin un sistema obert significa que els alumnes són influïts per l’ambient. Aquesta actitud és la necessària per un bon desenvolupament social, afectiu i cognitiu.

●

Estadis successius: forma d’interpretar el desenvolupament que el subjecte ha de recórrer independentment del seu context social o cultural. Els estadis no poden ser de caràcter quantitatiu, sinó qualitatiu.

●

Plasticitat: l’home al llarg de la seva vida està obert de forma permanent al desenvolupament de la seva personalitat. La naturalesa humana és plàstica i es manifesta la capacitat per reorganitzar l'estructura personal al llarg de tota la vida.

1.3. Teories del desenvolupament Les teories del desenvolupament fan referència al conjunt d’idees i procediments utilitzats a la pràctica educativa. Les teories tenen una doble funció: ●

Funció descriptiu-explicativa: el seu propòsit és una base on s’exposin els fets essencials i claus explicatives sobre el desenvolupament.

●

Funció predictiva: la teoria va més enllà dels fets coneguts i aventura prediccions empíriques sobre els fets que poden ocórrer.

1. Teoría Psicoanalítica (S Fred) Per a la psicoanàlisi, l’estructura de la personalitat presenta tres instàncies que delimiten l’ésser humà: a) Allò: l'inconscient.Quan neix, el nen és pur Allò, és instint. L’Allò es guia pel principi del plaer, que determina que l’instint sigui satisfet al moment. b) Jo: és la part racional i e sva generant a partir de la interacció amb la realitat. El Jo, per tant, té la missió d’intervenir entre l’Allò i la realitat existent. El Jo es regeix pel principi de la realitat, és a dir, cal satisfer l’Allò, perù d’una manera apropiada i realista. c) Superjò: busca la perfecció i l’autocrítica, Assimila els valors morals dels pares. Partint d’aquest base, el desenvolupament humà es seqüencia en les següents etapes: 1. Dels 0 als 6 anys: transició de l’Allò al Superjò ●

Etapa oral: l’etapa de la lactància. El nen experimentarà plaer amb tot el relacionat amb la boca.

●

Etapa anal: comprèn des de la lactància fins als 3 anys. Tot l’interès se sentra en el control i autocontrol dels esfínters. El nen comença a tenir autonomia.

●

Etapa fàl·lica: des dels 3-4 anys als 6. El centre del plaer s’estableix en la part genital, reflectit en la curiositat, inspecció i estimulació del òrgans genitals.

2. Dels 6 als 12 anys ●

Etapa de latència: l’escola i els amics absorbeixen per complet l’interès i la capacitat d’atenció del nen. Els impulsos sexuals ‘s'adormen.

●

Etapa genital: es correspon amb l'adolescència i, per tant, amb el despertar de la maduresa sexual.

2. Teoría Psicosocial (Erikson) Entén que les etapes de la teoría psicosexual de Freud són limitades.

Afegeix que el desenvolupament de l’ésser humà s’enriqueix amb l’ambient. Per a Erikson cada etapa del desenvolupament implica una dificultat la qual cosa es denomina crisi de maduresa, que cada persona haurà de resoldre. La interacció entre les característiques pròpies de cada un i l’ambient social en el qual viu el subjecte són els factors clau que permeten que aquestes crisis de maduresa es resolguin o nom, i permetin l’accés a la següent etapa. Distingeix les següents etapes: 1. Etapa de la confiança versus desconfiança (0-1 any): primera dificultat que el nen ha d’aborda. Aquest necessita confiar i tenir la seguretat que les seves necessitats bàsiques seran cobertes. 2. Etapa d’autonomia versus vergonya i dubte (1-3 anys): el nen comença a explorar el món que l’envolta. Ha d’aprendre el control d'esfínters i l’inici de parlar, la qual cosa incita a que comenci a ser autosuficient. 3. Etapa iniciativa versus culpabilitat (3-6 anys): els nens volen realitzar moltes activitats, tenen curiositat, major autonomia, iniciativa per investigar, experimentar… per la qual cosa en ocasions no respecten els límits imposats per pares i educadors, sentint-se culpables. 4. Etapa de l’activitat versus inferioritat (7-11 anys): coincideix amb l’etapa escolar, per tant, tot allò relacionat amb l’escola serà important. És important que se senti competent en àrees i activitats, encara que en d'altres per les seves habilitats li suposin un problema. La interacció social és fonamental, sentir-se integrat en el grup...Els docents tenim un paper fonamental per reforçar els èxits i ajudar en les dificultats, com fomentar un bon ambient grupal. 5. Etapa de l’adolescència (12 anys d’ara endavant): ha de trobar la seva identitat personal, respondre a la pregunta qui sóc jo?. En aquesta etapa es busca la identitats exual, rol social... Teories de l’aprenentatge: Conductisme Autors com Watson, Skinner i Tolman són els creadors d’aquest corrent. Es posa èmfasi en la manera en la qual les persones aprenem una conducta

específica. L'aprenentatge es basa en el condicionalment. El condicionalment basa l'aprenentatge en l'associació d'estímuls i respostes.

Teoria de l'Aprenentatge Social Conceptes bàsics: tota conducta és apresa i s’aprèn a través del reforç. Tesis de Bandura sobre l'aprenentatge per observació, es du a terme mitjançant 4 processos: a) Atenció: l’alumne aprèn en funció de l’atenció que presta al model que li interessa. Influeix la conducta observada, el nivell d’estimulació, les expectatives, aspiracions dels agents implicats… b) Retenció: capacitat que té el nen d’emmagatzemar i recuperar la informació en la seva memòria, influida pel nivell cognitiu. c) Producció: determina la fidelitat amb la qual en nen reprodueix la conducta. Es veu influida per la complexitat de la conducta i les habilitats físiques de l’individu. d) Motivació: quin grau de motivació té el nen per reproduir la conducta. La motivació està influïda per les expectatives, incentius i reforços. Constructivisme Contraposició amb el conductisme. Planteja que el subjecte és un constructor actiu dels seus coneixements i estructures cognitives. L’aprenentatge és el resultat d’aquest procés de construcció. Teories cognitives: Se centren en l’estudi de l'estructura i desenvolupament dels processos del pensament, especialment com afecta això a la comprensió de la persona sobre el seu món. Teoria cognitiu-evolutiva de Piaget Per aquest autor el nen té una percepció i comprensió del món que és quantitativament diferent de la dels adults. Tot sembla dependre de la intel·ligència, de manera que fins i tot la personalitat depèn de la capacitat individual de cada persona per organitzar la seva experiència. Per a Piaget tots tenim una profunda necessitat d’equilibri. L’equilibri és un estat d'harmonia mental, que s’aconsegueix quan els esquemes concorden amb les experiències reals de les persones. Els esquemes son les formes de pensar i interactuar amb les idees i objectes de l'entorn. Pot passar que els

esquemes no encaixin amb les experiències i llavors apareixen els desequilibris, les crisis, la confusió. Quan se supera la confusió, el que fem és modificar esquemes vells per nous. Seguint aquesta línia de pensament, el desenvolupament cognitiu s’aconsegueix mitjançant 2 processos: 1) L’organització:consisteix a organitzar les idees que es vcan assimilant perquè tinguin sentit. 2) L’adaptació: consisteix a adaptar les idees per incloure noves formes de pensar. L’adaptació s’aconsegueix mitjançant dos mecanisme que funcionen a l’uníson i són: a) L’assimilació

o incorporació de noves idees a l’esquema

actual. b) L’acomodació o procés pel qual la nova informació queda perfectamente integrada a l’estructura cognitiva i intel·lectual.

Teoría constructivista històtico-cultural: Vigotsky Aquesta utor entén que gràcies a la interacció social dels nens i nenes amb els adults del seu entorn, el seu aprenentatge és implícit en la pròpia interacció, fent que els nens aprenguin constantment. En aquesta interacció els adults aporten als nens de manera intencionada o no: habilitats pràctiques, socials i de tipus intel·lectual o cognitiu. Els mestres, en la interacció social a l’aula, habilitats, conceptes, estratègies...que considrem oportuns en el moment del procés d’e-a. Vigotsky

creu

que

l’aprenentag

està

relacionat

amb

el

desenvolupament, ja que les “un aspecte necessari i universal del procés

de

desenvolupament

de

les

funcions

psicològiques

culturalment organitzades i especificament humanes”. Assenyala que el desenvolupament intel·lectual de l’individu no pot entendre’s com a independent del medi social en el qual és immersa la persona. Per a ell, el desenvolupament de les funcions psicològiques superiors es dona primer en pla social i després en el nivell individual. Per tant, la interacció social és el context idoni per adquirir els coneixements propis d’una cultura. L’instrument més important d’interacció social és el llenguatge. El nen l’adquirira mitjançant aquesta interacció social.

Les etapes del desenvolupament (estadis) que considera Vigotsky són: ●

Impulsivitat motriu (0-2 mesos): el nen respon de manera reflexa als estímuls. Es passa de moments de quietud a moments de nerviosisme. Predomina la funció de construcció de l’objecte.

●

Emocional (2-12 mesos): la figura de la mare es converteix en un agent que aporta estats de benestar. Predomina la construcció del subjecte.

●

Sensoriomotor (12-36 mesos): manipula i experimenta amb els objectes que es troba. L’espai que l’envolta es transforma totalment, gràcies a que camins. Comença l’activitat simbòlica, ja que el nen comença a parlar. Predomina la funció del construcció de l'objecte.

●

Personalisme (3-6 anys): es formarà una imatge de si mateix caracteritzada pel negativisme: el nen s’oposa als adults. Mostrarà les seves habilitats imitant-los i representant diferents papers socials. Predomina la funció de construcció del subjecte.

●

Categorial (6-11 anys): el pensament és més organitzat, va integrant la informació que li arriba de l’exterior. Comença a tenir coneixement de la realitat més significatiu i amb major sentit. Construcció de l'objecte.

●

Pubertat

i

adolescència:

construirà

el

seu

propi

jo

independent, sorgirà una nova fase d’oposició, sobretot amb els pares. Construcció del subjecte.

2. Aspectes cognitius, motrius, afectius i socials dels nens i nenes de 6 a 12 anys Teoría de Piaget: els tres estadis evolutius en què divideix aquest autor el desenvolupament cognoscitiu, sensoriomotriu, operacions concretes i formals.

2.1. Aspectes cognitius dels nens de 6 a 12 anys Intel·ligència sensoriomotriu (0-2 anys) El nen adquireix habilitats motòriques en resposta als estímuls ambientals, però encara no és capaç de representar el món internament. Mitjançant

l’activitat, el nen construeix les subestructures cognitives que serviran per al desenvolupament perceptiu intelectual posterior. Intel·ligència representativa mitjançant operacions concretes (2-11 anys) Aquest estadi es divideix en 3 subestadis: 1. Pensament preconceptual o simbòlic (2-4 anys) → comença el desenvolupament de l’habilitat per usar símbols. Als 2 anys el nen comença a distingir el significant (símbols com paraules o imatges) i el significat (els esdeveniments, objectes i acciones a què es refereix el significant). Comencen els jocs simbòlics. Piaget defensa que aquest procés representacional és motòric, no verbal. 2. Pensament intuïtiu (4-7 anys) → dominació clara en les funcions cognitives dels processos de percepció sobre dels processos de pensament. Els canvis estan amb el vocabulari, la memòria i la imaginació

que

ens

mostren

noves

estructures

i

habilitats

cognoscitives. El seu pensament és irreversible, una vegada divideix un objecte perd l’habilitat per pensar en aquest com un tot. També és estàtic, pensa els objectes com si tinguessin estats permanents. El nen és incapaç de posar-se al lloc de l’altre (egocentrisme). 3. Operacions concretes (7-11 anys) → apareix el pensament operacional, és a dir, a aquesta edat els nens són capaços de realitzar actes mentals o operacions en resposta als canvis ambientals, poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes. Segons Piaget les operacions cognitives lògiques que els nens poden realitzar en aquest estadi són 3: ●

Classificació: agrupar objectes en classes. Reconeixement d’objectes en funció de les seves semblances encara que no coincideixen en totes les seves característiques.

●

Ordenació: relacionar objectes dins d’una sèrie, és a dir, reunir els objectes en funció d’alguna diferència que existeix entre ells.

●

Conservació: els nens tenen constància que els objectes es mantenen, encara que canviï la seva aparença. Aquesta capacitat d’apreciar la conservació permet suposar que el nen ha aconseguit el que Piaget anomena la descentració, és a dir,

l’habilitat per familiaritzar-se amb més d’una faceta d’un objecte, situació o esdeveniment, la qual cosa li permet ser més flexible en les respostes que doni a la seva realitat externa.

Aquesta

descentració

condueix

a

nivells

de

consciència que permeten percebre els estats emocionals d’altres i superar l’egocentrisme.

Operacions formals (a partir de 12 anys) Apareix el pensament formal o hipotètico.deductiu. Són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció. Assoleixen el pensament formal que els permet pensar lògicament sobre problemes abstractes, per la qual cosa han de deslligar la forma del raonament del seu contingut.

2.1.1 Desenvolupament moral Des del marc de l’aprenentatge social, hi ha nombroses invetsigacions que estudien els canvis que es produeixen en la conducta moral. Totes aquestes investigacions presenten una sèrie de punts comuns que resum Marchesi (1997) en els següents: ●

El desenvolupament moral és l'aprenentatge de la conducta socialment acceptable i l’adquisició i internalització de les normes i els valors transmesos per les persones que envolten el nen en els seus diferents ambients.

●

No es produeix una progressió evolutiva regular i homogènia als diferents components del desenvolupament moral, encara que s’han de trobar efectes estables i acumulatius si les mateixes condicions d'aprenentatge es mantenen al llarg del temps.

●

La conducta moral s’aprèn com qualsevol altre comportament, principalment a través de l’experimentació de les conseqüències de la propia conducta i de l’observació de la dels altres.

●

Factors cognitius, com la capacitat d’interpretar la informació i representar l’experiència en forma simbòlica, l’anticipació de les conseqüències dels esdeveniments i les expectatives que s’adquireixen sobre el mateix ocupen un paper rellevant en el comportament moral davant d’una situació determinada.

Kohlberg considera que les etapes del desenvolupament moral estan determinades pel desenvolupament cognitiu dels individus i manté que el desenvolupament moral estan determinades pel desenvolupament cognitiu dels individus i manté que el

desenvolupament moral es construeix sobre els conceptes morals de les fases anteriors i que la seqüència es fica, encara que l'últim nivell variarà segons l’entorn cultural. Estableix els següents nivells de desenvolupament moral: ●

Moral preconvencional (4-10 anys): el nen jutja les coses per les conseqüències dels actes. El control de la nostra conducta està marcat per autoritats externes. Es divideixen en dos estadis: ○

Estadi 1 Moralitat heterònoma → la moral està orientada cap al càstig-obediència

○

Estadi 2 Individualisme → la moral està orientada a seguir les regles quan es tracta de l’interès immediat d'algú. La raó per fer el bé és satisfer les pròpies necessitats reconeixent que les altres persones tenen el seus interessos.

●

Moral convencional...