Tema 2.2 Estructura dels animals PDF

Preview

Summary

Download Tema 2.2 Estructura dels animals PDF

Description

UNIVERSITAT DE GIRONA

TEMA 2.2 : ESTRUCTURA DELS ANIMALS BIOLOGIA D’ORGANISMES I SISTEMES Ivan Moix Fernández 1r de Biologia

Índex INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 1 BASES ESTRUCTURALS DELS ARQUETIPUS .................................................................................... 1 SIMETRIA ................................................................................................................................... 1 FULLES EMBRIONÀRIES ............................................................................................................. 2 ANIMAL DIBLÀSTIC ................................................................................................................ 2 ANIMALS TRIBLÀSTICS........................................................................................................... 3 Acelomats .......................................................................................................................... 4 Pseudocelomats ................................................................................................................ 4 Celomats............................................................................................................................ 4 CONSTRUCCIÓ DEL TUB DIGESTIU ............................................................................................ 5 PRINCIPALS GRUPS ........................................................................................................................ 6 DIBLÀSTICS ................................................................................................................................ 6 F.PORÍFERS ............................................................................................................................ 6 F.CNIDARIS ............................................................................................................................ 6 TRIBLÀSTICS – ACELOMATS ....................................................................................................... 6 F. PLATIHEMINTS ................................................................................................................... 6 TRIBLÀSTICS – PSEUDOCELOMATS............................................................................................ 6 F. NEMATODES ...................................................................................................................... 6 TRIBLÀSTICS – CELOMATS ......................................................................................................... 6 F. ANÈL·LIDS........................................................................................................................... 6 F. MOL·LUSCS ........................................................................................................................ 6 Cl. Gasteròpodes ........................................................................................................... 6 Cl. Bivalves ..................................................................................................................... 7 Cl. Cefalòpodes.............................................................................................................. 7 F. ARTRÒPODES ..................................................................................................................... 7 SF. CRUSTACIS ................................................................................................................... 7 SF. QUELICERATS ............................................................................................................... 7 Cl. Escorpins .................................................................................................................. 7 Cl. Aranyes ..................................................................................................................... 7 SF. MIRIÀPODES ................................................................................................................ 7 SF. HEXÀPODES ................................................................................................................. 7 APORTACIONS BIOLÒGIQUES DEL FILUM ARTHROPODA ............................................................. 7

APÈNDIX ARTICULATS................................................................................................................ 7 CUTÍCULA .................................................................................................................................. 7 METAMERITZACIÓ..................................................................................................................... 8 TAGMATITZACIÓ ....................................................................................................................... 8 SF. CRUSTACIS ................................................................................................................... 8 SF. QUELICERATS ............................................................................................................... 9 SF. MIRIÀPODES ................................................................................................................ 9 SF. HEXÀPODES ................................................................................................................. 9 ALTRES FILUMS............................................................................................................................ 10 F. EQUINODERMS ................................................................................................................ 10 F. CORDATS.......................................................................................................................... 10 SF. VERTEBRATS (craniats) .............................................................................................. 10 PRINCIPALS AVENÇOS DELS VERTEBRATS ................................................................................... 11 CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS ...................................................................................... 11 CLASSES ....................................................................................................................................... 11 PEIXOS CARTILAGINOSOS........................................................................................................ 11 Cl. Conidricti ................................................................................................................ 11 PEIXOS OSSIS ........................................................................................................................... 11 Cl. Osteïctis .................................................................................................................. 11 SubCl. Actinopterigis ............................................................................................... 12 SubCl. Sarcopterigis ................................................................................................. 12 EVOLUCIÓ DELS TETRÀPODES ..................................................................................................... 12 ELS AMFIBIS ................................................................................................................................. 13 CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS MODERNS ................................................................................ 13 ELS RÈPTILS.................................................................................................................................. 13 CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS MODERNS................................................................................. 14 LES AUS........................................................................................................................................ 14 ORIGEN DEL VOL EN TETRÀPODE:........................................................................................... 14 ADAPTACIONS AL VOL ............................................................................................................. 14 BIODIVERSITAT DE LES AUS ..................................................................................................... 15 ELS MAMÍFERS ............................................................................................................................ 15 CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS ............................................................................................. 15 BIOENERGÈTICA, BIOSÍNTESI I METABOLISME BASAL ................................................................ 16 ENERGIA NETA PEL MANTENIMENT ....................................................................................... 16

ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ ........................................................................................ 16 ANIMALS ENDOTERMS I ECTOTERMS ......................................................................................... 17 CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS SEGONS LA TEMPERATURA CORPORAL .................................... 17 SEGONS L’ESTABILITAT DE LA TEMPERATURA CORPORAL ..................................................... 17 SEGONS LA FONT DE CALOR CORPORAL ................................................................................. 18 ANIMALS ENDOTERMS: ....................................................................................................... 18 ANIMALS ECTOTERMS: ........................................................................................................ 18 ISOMETRIA I ALlOMETRIA ........................................................................................................... 18

INTRODUCCIÓ La diversitat animal es classifica mitjançant: 1. Història evolutiva 2. Arquetips: nivell d’organització (cel·lular, tissular, òrgans i sistemes), simetria, fulles embrionàries. L’arquetip és el disseny estructural exclusiu que té cadascun dels grups taxonòmics d’animals i que els identifiquen com a grup.

BASES ESTRUCTURALS DELS ARQUETIPUS SIMETRIA

“Secundaria”

1a en aparèixer

2a en aparèixer

Divideix en 5 segments els quals

A partir d’un punt central té eixos o

Un eix central que genera

són tots iguals.

radis i cada segment és igual a la

una part que és la imatge

resta.

espectral a l’altre.

Anèmones, meduses,...

Majoria dels animals.

Només equinoderms.

1

FULLES EMBRIONÀRIES

Blàstola = estructura embrionària formada per una esfera de cèl·lules buides per dins (una sola capa de cèl·lules) que si pateix un procés d’invaginació podem distingir dues fulles embrionàries (teixit cel·lular que donaran més cohesió en l’organisme de l’individu). BLÀSTOLAgastrulació>GÀSTRULA La blàstula pateix una invaginació.

ECTO ENDO

Gàstrola Podem distingir dues fulles embrionàries1. La capa externa (ectoderma) i la capa interna (endoderma). ANIMAL DIBLÀSTIC Són aquells animals els quals tenen dues fulles embrionàries (ecto i endoderma), és a dir, presenten una gàstrula diblàstica. Zigot, mèrula, blàstula, gàstrula diblàstica. Les fuller embrionàries donaran lloc als diferents teixits: 



Ectoderma: o

teixits epitelials exteriors (pèl, ungles, plomes) i cristal·lí

o

Sistema nerviós

Endoderma: o

Teixits epitelials interiors, que regulen el transport de mol·lècules, tan d’alimentació (tub digestiu) com de gasos (respiració –pulmons-)

1

Fulles embrionàries = teixitsembrionaris que donaran lloc a altresteixits

2

ANIMALS TRIBLÀSTICS Es forma una gàstrula triblàstica per l’aparició d’una tercera fulla embrionària per: 

Esquizocèlia: l’origen del mesoderm pot ser endoderm o ectoderm



Enterocèlia: l’origen del mesoderm és l’endoderm

EL procés fins la gastrulació és igual al dels animals diblàstics, però després entra en joc un tercer teixit.

3

EL mesoderma és aquest tercer teixit que es presenta en els animals triblàstics. Les fuller embrionàries donaran lloc als diferents teixits: 



Ectoderma: o

teixits epitelials exteriors (pèl, ungles, plomes) i cristal·lí

Estructures

o

Sistema nerviós

homòlogues

Endoderma: o

Teixits epitelials interiors, que regulen el transport de mol·lècules, tan d’alimentació (tub digestiu) com de gasos (respiració –pulmons-)



Mesoderma: o

Eritròcits (SISTEMA CIRCULATORI)

o

Leucòcits (SISTEMA CIRCULATORI)

o

Condròcits (TEIXIT CARTILAGINÓS)

o

Miòcits (TEIXIT MUSCULAR)

o

Osteòcits (TEIXIT OSSI)

o

Gametòcits (GÀMETES)

o

Fibròcits (TEIXIT CONJUNTIU)

Dins els triblàstics, depenent de la distribució i grandària del mesoderma trobarem tres tipus de celomes: els acelomats, els pseudocelomats i els celomats. Acelomats El mesoderma pot deixar un forat al mig. Cavitat digestiva ECTO MESO ENDO

Pseudocelomats Si la cavitat és més gran.

ECTO MESO ENDO Celomats 4

Si el mesoderma fa una capa de cèl·lules al voltant de l’endoderma i per sota de l’ectoderma.

E

ECTO MESO ENDO

CONSTRUCCIÓ DEL TUB DIGESTIU

5

PRINCIPALS GRUPS DIBLÀSTICS F.PORÍFERS Són diblàstics. No es considera que tinguin teixits veritables. No hi ha gastrulació i no presenten simetria. Exemple: les espònges F.CNIDARIS També són diblàstics. Són radiars. Exemples: meduses, coralls, actínies (tomàquets de mar), anemones,...

TRIBLÀSTICS – ACELOMATS F. PLATIHEMINTS Són els cucs plants com la tènia. Són de simetria bilateral.

TRIBLÀSTICS – PSEUDOCELOMATS En aquest grup trobem les algues. La majoria són paràsits F. NEMATODES Només cal saber aquest fílum.

TRIBLÀSTICS – CELOMATS F. ANÈL·LIDS Són esquizocelis. Presenten una organització metamèrica: presenten el cos organitzat en segments anomenats metàmers. Com a classe podríem trobar els oligoquetes i hirudinis (no cal saber-ho) F. MOL·LUSCS En aquest grup trobem tres classes importants: Cl. Gasteròpodes Per exemple són els cargols terrestres i marins, els llimacs i els nudibranquis.

6

Cl. Bivalves Formats per dues closques. Trobem els musclos, navalles, vieires, cloïsses, etc. Cl. Cefalòpodes En aquesta última classe trobem els pops, sèpies, calamars, neutíols,... F. ARTRÒPODES Són els que tenen més èxit evolutiu. Trobem 4 subfílums importants. SF. CRUSTACIS Trobem escamarlans, llagosta, crancs, galeres i els “cuc bola”. SF. QUELICERATS Tenen 4 parells de potes. Algunes classes importants: Cl. Escorpins Cl. Aranyes SF. MIRIÀPODES Trobem els centpeus, milpeus, escalopendres,... SF. HEXÀPODES Tenen tres parells de potes i hi trobem els insectes.

APORTACIONS BIOLÒGIQUES DEL FILUM ARTHROPODA Els artròpodes són els primers en colonitzar el medi terrestre.

APÈNDIX ARTICULATS Estan formats per artells, que són les subunitats i aquestes estan articulades. Per tant, tot i ser rígides, es poden moure.

CUTÍCULA Format per quitina, proteïnes, lípids i a vegades, carbonat càlcic. La seva funció principal és la impermeabilització, estructural (exosquelet) i protecció davant la depredació.

7

La presència d’una cutícula rígida impedeix el creixement de l’individu.

Per resoldre-ho, els artròpodes presenten un procés anomenat MUDA, que consisteix en la renovació periòdica de la cutícula per una talla més gran. La muda es pot produir dierses vegades al llarg de la vida d’un artròpode.

METAMERITZACIÓ Segmentació del cos en segments o metàmers (igual que els anèl·lids) Cada segment està format per 4 plaques: 1 x terga dorsal (tèrgum) 1 x esterna ventral (estèrnum) 2 x pleura lateral (pleura) Les

plaques de cada

segment estan

connectades per una cutícula flexible i prima.

TAGMATITZACIÓ Fusió de segments en diferents graus. Permet l’especialització funcional de diferents parts del cos,

augmentant

la

seva

eficàcia.

SF. CRUSTACIS

Crancs, llagostes, gambes, porquets san antoni, dàfnies, copòpodes, cirrípedes,... CÈFALON: sistema nervios i aparell vocal PEREION: locomoció PLEON: orifici genital i moviment natatori

8

SF. QUELICERATS Aranyes, escorpins, àcars, opilions,... PROSOMA: òrgans sensorials, estructura locomotora i aparell vocal OPISTOSOMA: organs biscerals, genitals i òrgan que sintetitza la taranyina

PROSOMA: òrgans sensorials, estructura locomotora i aparell vocal MESOSOMA: no apèndix, bisceres i genitals METASOMA: cua (agulló i glàndula del verí)

SF. MIRIÀPODES

CAP: regió cefàlica i aparell vocal TRONC: regió locomotora i tota la resta

SF. HEXÀPODES CAP: aparell sensorial i vocal TÒRAX: locomoció i (si en tenen) ales ABDOMEN: genitals i bisceres

9

ALTRES FILUMS F. EQUINODERMS Trobem els lliris de mar, estrelles de mar, eriçons de mar,...

F. CORDATS Presència de la notocorda cordill nerviós que travessa longitudinalment l’individu. En vertebrats és la medul·la espinal. Esta format per diferents subfílums.

SF. VERTEBRATS (craniats) Estan formats per un esquelet òssic o cartilaginós.

Trobem els NO MANDIBULATS com els mixins o les llampreses. I els MANDIBULATS.

Els mixins són paràsits que mengen cadàvers, sobretot l’estòmac. Les llampreses parasiten peixos o mamífers marins. Les seves dents van perforant la pell fins arribar a la sang i la xuclen.

Dels mandibulats cal saber-ho tot. Els conidris i osteïcs formen

part

dels

peixos. Juntament amb els

amfibis

són

anamniotes. Els demés, amniotes.

10

PRINCIPALS AVENÇOS DELS VERTEBRATS 

ENDOESQUELET  Pot ser ossi o catilaginós. És una estructura interna de suport d’un animal, permet el moviment del cos, a més a més de tenir la funció de donar forma al animal, permet la fixació dels músculs, tendons i protegeix el sistema nerviós.



TENEN FARINGE I RESPIRACIÓ EFICAÇ



SISTEMA NERVIÓS EVOLUCIONAT



PARELLS D’EXTREMITATS  ja sigui per locomoció aquàtica o terrestre

CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS 1. Tegument (teixit orgànic que cobreix el cos d’un animal o algun dels seus òrgans interns) format per epidermis pluriestratificada i dermis 2. Epidermis queratinitzada que pot estar modificada en estructures tegumentàries: glàndules o fàneres (són estructures complementàries i visibles sobre la pell o que sobresurten d'ella, com ara les escates, peülles, plomes, ungles i banyes) 3. Sistema circulatori tancat 4. Celoma ben desenvolupat 5.

Sistema digestiu complet i sistema excretor amb ronyons

6. Cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua postanal 7. Reproducció sexual amb individus dioics (dos sexes)

CLASSES PEIXOS CARTILAGINOSOS Cl. Conidricti Són peixos que es caracterizen per presentar un esquelet de cartílag, el seu cos hidrodinàmic està recobert per una pell aspra, i tenen unes aletes rígides que no es poden plegar. Trobem quimeres, de subclasse Holocèfals, i taurons o rajades de subclasse Elasmobranquis, existeixen aproximadament unes 970 espècies vivents.

PEIXOS OSSIS Cl. Osteïctis Són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d’esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, poden tenir cartílag però en poca quantitat. 11

És un dels dos grans grups que co...