Pac a psicologia desenvolupament II PDF

Preview

Summary

PAC2...

Description

PAC A - Psicologia desenvolupament II Psicologia del Desenvolupament II (Universitat Oberta de Catalunya)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Sandro Garcia ([email protected])

MariaMagdalenaHidalgoSancho

PAC A - DESENV OLUPAM EN T PSI COSOCI AL I AFECTI U Pregunta 1 LES AMISTATS EN LES DIFERENTS ETAPES DEL CICLE VITAL ADOLESCÈNCIA - Com són les amistats, característiques i funcions: Les relacions amb els iguals i en particular, les relacions d'amistat, adquireixen una gran rellevància en l'adolescència. Són relacions definides com associacions voluntàries, basades en la igualtat, reciprocitat i frenesí, una de les experiències més constants i satisfactòries que tenen lloc en la vida de l'individu i una demanda bàsica del desenvolupament en l'adolescent (Martínez i Fuertes, 1999). En aquesta etapa hi tenim tres fases i en cada una d’elles l’amistat adquireix un significat particular segons Douvan i Adelson, extret del material didàctic de Moreno Hernández (2014):  Fase Primerenca: 11-13 anys- Es centra més en l’activitat que en la interacció. Els amics són per fer coses, no hi ha sentiment propi de relació d’amistat.  Fase Intermèdia: 14-16 anys – Explosiona el sentiment d’amistat. Un amic es caracteritza per la lleialtat i la confiança, algú amb qui poder parlar amb sinceritat dels problemes i de qui es pot rebre suport i consell.  Fase Posterior: a partir dels 17 – Continua la importància de compartir confidències, però l’amistat es viu de forma més relaxada, sense l’obsessió de ser abandonats o traïts. S’adquireix un grau més gran d’independència juntament amb l’establiment de relacions de parella. “L'adolescència és, sens dubte, un dels moments del cicle vital en què els iguals cobren una especial importància” (Moreno, Muñoz, Perez, i Sanchez, 2004). Els cinc estadis de Dunphy dels 13 als 21 anys en són un clar exemple on al primer hi tindríem colles d’un sol sexe aïllades, al segon colles de nois i noies que interactuen, al tercer grups heterosexuals per donar després lloc al quart on s’agrupen en colles heterosexuals per finalitzar en el cinquè que hi tindrien lloc les relacions de parella i grups de parelles de forma voluntària. Les amistats en l’adolescència ho són tot, la relació amb els amics compleix la funció important de suport psicològic i d’ajuda a la creació de la identitat. A vegades el seu aspecte exclusiu les converteix en una soledat compartida, que pot restringir una sociabilitat més oberta. (González et al., 2015) Per finalitzar dir que el rol dels amics en quan a agents de socialització es torna extremadament important i diferent a l’exercit pels pares. Mentre que aquests últims segueixen mantenint una important influència sobre els valors fonamentals a cultivar; amb els amics aprenen noves formes d’interacció en una relació simètrica. (Fuertes Martín, Martínez Álvarez, i Hernández, 2001) JOVENTUT - Com són les amistats, característiques i funcions: En la joventut tenim més amics que en cap altra etapa, això es debut a que durant els anys juvenils s'és, per una part, més independent i autodeterminat que en l'adolescència, i, per una altra, sovint es tenen menys responsabilitats i pressions financeres que en l'adultesa. Durant la joventut es busca intimitat física i emocional tant amb els companys romàntics com amb els iguals, independentment de les relacions que s'hi estableixin o de la situació familiar en la qual es visqui després.. (Fierro Arias, 2016) En general, les dones estableixen més relacions d'amistat, més íntimes i amb més participació social que els homes a causa del tipus de socialització de gènere. En qualsevol cas, encara que la majoria dels joves té amics, cada vegada es disposa de menys temps per a compartir amb ells a mesura que s'avança en fites importants relatives a la família i la feina. D'altra banda, la presència de les noves tecnologies, si bé possibilita més oportunitats de comunicació i de conèixer amics i parelles potencials, paradoxalment pot limitar el contacte, la intimitat i la convivència.” (Fierro Arias, 2016) Segons Salvy et al.(2009) “friendships may increase youth’s motivation to engage in physical activity and promote greater physical activity in youth” pel que tenim que l’amistat adquireix una rellevància especial en la vida dels joves, per a qui la solitud constitueix un problema més significatiu, i més encara en el cas de viure sol. Els joves solters tenen com a activitat preferida visitar els amics, i els seus patrons de diversió i lleure són similars als adolescents. D’altra banda, les relacions socials de les parelles amb fills, tendeixen a intensificar-se amb les famílies d'origen dels pares, i a disminuir la convivència amb els amics, encara que d'aquests, igual que dels familiars, se sol rebre suport emocional i ajuda material tal i com ens conta Fierro (2016) PÀGINA 1 | 6 

Descargado por Sandro Garcia ([email protected])

MariaMagdalenaHidalgoSancho

PAC A - DESEN V OLUPAM EN T PSI COSOCI AL I AFECTI U Per concloure dir que, malgrat que en la joventut es conviu menys amb els iguals que en l'adolescència, els llaços es reforcen, i substitueixen d'alguna manera la freqüència per intimitat i estabilitat. (Fierro Arias, 2016) ADULTESA - Com són les amistats, característiques i funcions: Les amistats al llarg de la vida adulta satisfan necessitats diverses, i es caracteritzen per la interdependència i per una vinculació emocional positiva. L'amistat s'identificaria amb relacions en les quals hi ha intimitat sense passió, amb compromís o sense (afecte i amor de companys, respectivament) segons Sternberg (Fierro Arias, 2016) Per als qui no estan aparellats o estan redefinint-se com a individus després d’experimentar el “niu buit”, les amistats constitueixen un suport encara més fonamental. Doncs per la resta, si dividíssim hipotèticament qualsevol dia d'una persona adulta, en termes molt generals, en grups de vuit hores, trobaríem que un terç el dedica a treballar, un altre a dormir, i un altre a la resta d'activitats, incloses les relacions interpersonals i el lleure, el que deixa el paper de les amistats en un darrer terme. En la mitjana edat les persones prenen més consciència del pas del temps, això comporta una avaluació i revisió constant d'un mateix, de les relacions i de les metes; procés durant el qual els adults es van concentrant en qüestions existencials, pràctiques i personals, deixant de banda la prioritat de les amistat que hi havia en l’adolescència i en la joventut. (Cuevas Fernández, Rico Muñoz, i Fierro Arias, 2014) “Compared to acquaintances, close friends are more likely to be responsive to one’s troubles, to sense the nature, degree, and source of one’s distress, and to engage in supportive behavior that is appropriate to one’s needs, even if costly in time or effort. Thus, close friends are able to offer emotional support as well as instrumental forms of assistance, such as helping with car trouble or with relocation to a new home. Understanding the number of friends people have and the quality of these friendships can help us determine the extent to which people have close friends they can turn to for companionship, confide in, and count on when they are in trouble” (Gillespie, Lever, Frederick, i Royce, 2015) A tall de conclusió, podem afirmar que la relació amb les amistats a l’adultesa deixa de ser de caire quantitatiu, per convertir-se en qualitatiu. VELLESA - Com són les amistats, característiques i funcions: Les persones grans tendeixen a interactuar entre elles més que amb altres grups d'edat, per a mantenir la seva autoestima i tenir una imatge d'elles mateixes tan positiva com sigui possible. S’afirma que els grans formen una subcultura o grup minoritari homogeni que els ajuda a mantenir la identitat i l'autoestima, tal i com ens diu Fernández de Tróconiz i Montorio (2014). En la teoria de la selectivitat social de proposada per Laura Carstersen: es considera les persones grans expertes en saber utilitzar els seus recursos per a aconseguir una experiència positiva de l'envelliment. Així, se'ls ha de considerar com un grup actiu en organitzar ambients socials que els permeten garantirse un envelliment òptim. Aquesta teoria es basa en estudis que demostren que, al llarg del cicle vital, les persones tendeixen gradualment a interactuar amb un nombre de persones més reduït. La restricció significa un patró adaptatiu, ja que si bé hi ha una deliberada retirada de contactes socials perifèrics, es mantenen o augmenten relacions amb amics íntims o la família. Aquest fet ha de ser interpretat en el sentit que una selecció social "estreta" compliria la funció de maximitzar els guanys i minimitzar els riscos en l'àrea social i emocional, això és, el que es perd en quantitat es guanya en qualitat al igual que en l’adultesa. Les persones grans tindrien –comparades amb persones més joves– una xarxa social més pròxima, estarien més satisfetes amb la seva xarxa social i probablement no voldrien tenir més amics. Comparativament amb altres edats, en la vellesa les xarxes socials tendeixen a ser més reduïdes i la freqüència dels contactes interpersonals disminueix. També, en aquesta edat semblen adquirir més importància les relacions íntimes, i la figura del "confident" és especialment significativa per al benestar de la persona gran, doncs aporta suport emocional. Aquest paper és exercit, en primer terme, per l'altre membre de la parella, seguit d'amics, fills i germans. Finalment dir que, alguns néts veuen els avis com a amics i com a persones amb qui els agrada estar. En general, els avis senten satisfacció per estar amb els néts. Estar amb ells és també una manera de renovació personal. (Fernández de Trocóniz i Montorio Cerrat, 2014) Nota: les similituds i diferències més característiques de cada etapa venen ressaltades en negreta. PÀGINA 2 | 6 

Descargado por Sandro Garcia ([email protected])

MariaMagdalenaHidalgoSancho

PAC A - DESEN V OLUPAM EN T PSI COSOCI AL I AFECTI U Pregunta 2 Xerrada 1:  PRESENTACIÓ PERSONAL: Bones tardes, soc Malén Hidalgo, psicòloga col·legiada del GABINET LIFE STORY, del qual en soc membre des de la seva constitució l’any 20XX.  OBJECTIU: L’Ajuntament de Sant Llorenç ens ha sol·licitat l’organització d’unes xerrades per assessorar a les parelles d’aquest poble sobre quins són els canvis que hi ha en una parella des del moment que inicien la maternitat-paternitat fins l’arribada del “niu buit”.  INTRODUCCIÓ: En aquesta primera xerrada ens introduirem dintre del marc contextual de la parella i el seus i fonaments inicials.  CONTINGUT: En principi i com a fil conductor del que seran les tres xerrades i poder analitzar com la parella s’insereix en el teixit social vos explicaré la noció d’àmbits de desenvolupament del marc ecològic de Bronfenbrenner, el qual us ajuda a situar i organitzar perspectiva . (Diapositiva amb el marc ecològic familiar.): “El desenvolupament humà està icat per àmbits. Un àmbit o microsistema és una delimitació de l'espai racteritzada per activitats, relacions interpersonals i rols. àmbit primordial dels individus que formen la parella, és la mateixa parella. A ntinuació, en la cultura occidental, hi trobem el treball, els fills, la família, les mistats i les activitats de lleure. El pas d'un microsistema a un altre constitueix una transició ecològica, com per exemple el matrimoni, l’inici de la maternitat-paternitat, una nova feina, etc. Els àmbits (microsistemes) en què la parella participa de manera simultània estan vinculats entre si i constitueixen el mesosistema. Hi ha àmbits en què la persona no hi participa directament però, que influeixen en el seu desenvolupament, aquests àmbits constitueixen l'exosistema. (Feina de l’altra, escola dels fills, etc.) Finalment, les institucions econòmiques i polítiques en l'esfera nacional, i també les grans orientacions ideològiques de la societat (sistema de valors) incideixen poderosament en el desenvolupament de la parella. Aquestes institucions constitueixen el macrosistema”(Perinat, Miras Mestres, i Onrubia Goñi, 2014) 2-(Diapositiva amb començament de compromís): En els primers anys del matrimoni o unió (primera etapa del microsistema del cicle de vida familiar), les parelles han de decidir si volen tenir fills, decisió que és influïda per consideracions de diversos tipus que fan variar el mesosistema personal i de la parella, com poden ser interrupcions laborals, restriccions a la llibertat personal, els costos econòmics, els canvis en la relació matrimonial i els hàbits, la necessitat de compatibilitzar diferents rols i factors psicològics en la decisió d'embarassar-se (Fierro Arias, 2016)  Precs i preguntes.  Moltes gràcies per la vostra atenció i la confiança depositada en nosaltres. Xerrada 2:  PRESENTACIÓ PERSONAL y OBJECTIU (repetició de la primera xerrada).  INTRODUCCIÓ: En aquesta segona xerrada es fa mostra del que representa l’inici de la maternitatpaternitat i del que suposarà ama la infantesa dels fills.  CONTINGUT: 3-( Diapositiva amb inici maternitat-paternitat): Quan arribem a la transició a la paternitat succeeixen diversos ajusts, que cada gènere viu d'una manera diferent. Entre les diferències destaca que la mare sol donar prioritat a la maternitat, i hi ajusta considerablement el seu estil de vida; l'home, en canvi, intensifica el seu esforç laboral per a satisfer necessitats de manteniment. En conjunt, per a un ajust eficaç o menys estressant incideixen l'autoestima dels pares, la felicitat conjugal, les característiques del fill, les condicions socials i la preparació per a la criança (Fierro Arias, 2016). 4-(Diapositiva amb parella i fills): La parella reflecteix canvis sobretot en les relacions sexuals i en les activitats compartides, de vegades fins i tot a llarg termini. Respecte a la distribució de rols i la divisió de tasques a la llar, és interessant dir que la transició a la paternitat contribueix a la seva "tradicionalització"; fins i tot les dones assumeixen moltes més tasques del que es considera femení encara que abans hi hagués un repartiment més igualitari (Fierro Arias, 2016). PÀGINA 3 | 6 

Descargado por Sandro Garcia ([email protected])

MariaMagdalenaHidalgoSancho

PAC A - DESEN V OLUPAM EN T PSI COSOCI AL I AFECTI U També s’ha de tenir en compte, que hi ha una sèrie de microsistemes i etapes que estan "subordinades" o definides en funció de les etapes del desenvolupament dels fills des del naixement, passant per la infantesa, adolescència i la adultesa amb l’etapa del niu buit i, que són aquests canvis que s’esdevenen en les relacions familiars els elements clau en el desenvolupament de l’adultesa, considerada com “un pont entre dues generacions”(Cuevas Fernández et al., 2014)  Precs i preguntes.  Moltes gràcies per la vostra atenció i la confiança depositada en nosaltres. Xerrada 3:  PRESENTACIÓ PERSONAL y OBJECTIU (repetició de la primera xerrada).  INTRODUCCIÓ: En aquesta tercera xerrada conclourem amb el que suposa la generació sandvitx i la transició al niu buit.  CONTINGUT: 5-(Diapositiva amb generació sandvitx): Una de les principals tasques de desenvolupament dels pares és la d'afavorir l'autonomia dels fills, i ajudar-los que aprenguin a viure d'una manera independent. Però, en molts casos, aquesta responsabilitat ve afegida a la feina de donar resposta emocional i prestar ajuda als canvis que comporta la relació amb els seus pares ja envellits. El que fa que la parella compti amb menys temps de lleure i la relació sigui un tret d’obligacions sense compensació afectiva en molts casos. (Cuevas Fernández et al., 2014) 6-(Diapositiva amb niu buit): Quan l'últim fill abandona la llar familiar per a viure de manera independent, es produeix el que alguns autors han denominat el niu buit. Aquest període del cicle vital familiar representa canvis en els rols i estils de vida dels pares. En especial, aquests canvis poden ser més acusats per a les mares l'activitat principal de les quals havia estat la criança dels fills i/o per a als pares i mares que senten que la seva vida laboral no els va permetre passar-hi tot el temps que volien. En aquest moment, els adults es tornen a trobar que han de redefinir els seus interessos com a individus i les seves metes com a parella. Algunes persones poden viure la situació del niu buit com un esdeveniment alliberador i una oportunitat de retrobar-se amb la parella. Al contrari, també hi hauria aquells que decideixen finalitzar la seva relació i buscar nous horitzons, amb una nova relació de parella o tot sols, donat que el vincle que els unia s’ha difuminat i amb el pas dels temps s’havien pogut distanciar. (Cuevas Fernández et al., 2014)Des del GABINET LIFE STORY hem volgut, amb aquestes xerrades donar llum i coneixement sobre les etapes que tenen lloc des del moment en que es decideix tenir fills, fins al moment en que aquests parteixen de casa, ja sigui per estudiar afora, com perquè ja han refet la seva vida. Està clar que la passió (atractiu físic, excitació i conducta sexual) té tendència a minvar amb els anys però segons la teoria triangular de l’amor d’Sternberg,(Fierro Arias, 2016) si perduren la intimitat (sensació de contacte estre i profund) i la decisió i compromís (consciència de l’enamorament i compromís de conservar aquest amor) la parella és mantindrà sòlida i estable al llarg dels anys. La nostra conclusió és que en un ambient cooperatiu, on les mostres d’afecte, l’assertivitat i agafar-se la vida amb sentit de l’humor, fins i tot en els moments més difícils, no hi faltin. Aquesta actitud sempre suavitzarà les arestes que la vida ens posi al davant. No hi ha receptes, ni veritats absolutes dintre de la convivència però, estem segurs que des d’un ambient cooperatiu la unitat familiar agafarà força i consistència i no es difuminarà el vincle afectiu. Tots som “Astres d’un mateix univers, però brillant amb llum pròpia”  Precs i preguntes.  Moltes gràcies per la vostra atenció i la confiança depositada en nosaltres.

Pregunta 3 1. Entrada al glossari: Teoria triangular de l'amor 2. Comentaris a aportacions dels companys/es: a) Comentari sobre generativitat. b) Comentari sobre difusió d’identitat. c) Comentari sobre adolescència primerenca. PÀGINA 4 | 6 

Descargado por Sandro Garcia ([email protected])

MariaMagdalenaHidalgoSancho

PAC A - DESEN V OLUPAM EN T PSI COSOCI AL I AFECTI U Autoavaluació 1-. Qualificació: A 2-. Crec que la meva PAC mereix una A, perquè es compleixen satisfactòriament, en les tres respostes, els criteris demanats:  Organització (format i estructura).  Autoria (persuasió, capacitat crítica i argumentativa i l’ús de les fonts).  Claredat (llenguatge d’especialitat i comprensibilitat)  Correcció (Ortografia i convencions)

Bibliografia Cuevas Fernández, I., Rico Muñoz, R., & Fierro Arias, J. D. (2014). El desenvolupament durant l’edat adulta. En

FUOC

(Ed.),

Psicologia

del

desenvolupament

II

(3a

ed.).

Barcelona.

Recuperat

de

http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=216470 Fernández de Trocóniz, M. I., & Montorio Cerrat, I. (2014). El desenvolupament durant l’envelliment: Estabilitat, canvi i adaptació. En FUOC (Ed.), Psicologia del desenvolupament II (3a ed.). Barcelona. Recuperat de http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=216471 Fierro Arias, J. D. (2016). El desenvolupament durant la joventut. En FUOC (Ed.), Psicologia del desenvolupament

(3a

II

ed.,

p.

88).

Barcelona.

Recuperat

de

http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=216472 Fuertes Martín, J. A., Martínez Álvarez, J. L., & Hernández, A. (2001). Relaciones de amistad y competencia en las relaciones con los iguales en la adolescencia. Revista de psicología general y aplicada: Revista de la

Federación

Española

de

Asociaciones

de

...