4013 PAC 2 - EJERCICIO PAC 2 PDF

Preview

Summary

Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011- 2012PAC 2Narrativa audiovisualComentari de l’enunciatAquesta segona Prova d’Avaluació Continuada tenia com a objectiu l’anàlisi d’un llargmetratge: Billy Elliot (Stephen Daldry, 2000).Per a elaborar l’anàlisi de la pel·lícula, calia veure com es constru...

Description

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

PAC 2 Narrativa audiovisual

Comentari de l’enunciat

Aquesta segona Prova d’Avaluació Continuada tenia com a objectiu l’anàlisi d’un llargmetratge: Billy Elliot (Stephen Daldry, 2000).

Per a elaborar l’anàlisi de la pel·lícula, calia veure com es construeix el text cinematogràfic proposat. Havíeu de donar resposta, de forma precisa i clara, a una sèrie de reflexions, tot prenent com a base els trenta minuts inicials del llargmetratge.

Us recordo que, per a superar aquesta segona Prova d’Avaluació Continuada havíeu d’haver deixat constància, com a mínim, de tots els punts relacionats amb l’anàlisi. Com a la PAC 1, ja sabeu que tots aquells

i

aquelles

que

heu

ampliat

i

enriquit

l’anàlisi

amb

documentació bibliogràfica, amb connexions amb altres referents audiovisuals, amb les vostres reflexions, etc., haureu comprovat que la vostra qualificació s’hi ha vist millorada.

Us mostro una proposta d’anàlisi possible de Billy Elliot. Es només una proposta inicial que s’hauria d’ampliar amb la vostra reflexió i interpretació personal de les dades obtingudes, prenent, com a punt de partida, les qüestions plantejades a l’enunciat de l’activitat.

1/8

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

L’ocularització A continuació s’hi esmenten alguns dels exemples d’ocularització corresponents als primers trenta minuts de l’audiovisual (s’hi han exemplificat només alguns casos representatius, no la totalitat dels casos).

Ocularització interna primària

-

00:07:33: Visió que correspon al noi que lluita al ring amb Billy.

-

00:07:36: Visió que correspon a Billy.

-

00:07:39: De nou tenim la visió que correspon al noi que lluita amb Billy.

Ocularització interna secundària

-

00:06:20: Billy i Michael parlant a la porta del gimnàs.

-

00:11:40: Billy parlant amb la senyoreta Wilkinson (ella al seu cotxe).

-

00:18:31: La bibliotecària parla amb en Billy.

-

00:24:54: El pare veu com el seu fill fa ballet, se l’emporta de la classe.

-

00:25:36: Billy discutint amb el seu pare a la cuina de casa seva.

-

00:28:52: La conversa de Billy i la senyoreta Wilkinson a la porta de la casa d’ella.

2/8

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

Ocularització zero (la predominant en aquest film)

-

00:04:03: Billy i el seu germà discutint a l’habitació, per la nit, pel tema del disc ratllat.

-

00:13:55: Debbie i Billy parlant sobre el ballet mentre caminen pel carrer.

-

00:15:13: Billy, Debbie i la senyoreta Wilkinson al final de la classe de ballet.

-

00:21:27: Billy ballant pels carrers del barri, content.

-

00:23:42: El pare i el germà de Billy al supermercat, assetjant un esquirol.

El raccord (segons Noël Burch)

A

continuació

s’hi

exposen

alguns

dels

nombrosos

exemples

corresponents als primers trenta minuts del llargmetratge (s’hi han triat només alguns casos representatius, no la totalitat dels casos).

Rigorosament continus

-

Billy a la seqüència inicial dels crèdits.

-

Billy tocant el piano, el pare el recrimina.

-

Billy i Michael parlant a la porta d’entrada del gimnàs.

-

El pare i el germà de Billy cridant contra els esquirols que van a treballar a les mines.

-

Billy i la seva àvia al cementiri.

3/8

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

Hiat entre les continuïtats temporals (el·lipsi) -

00:04:03: Des que Billy troba l’àvia perduda fins que, ja de nit, discuteix amb el seu germà pel tema del disc ratllat.

-

00:08:02: Des que un noi tomba en Billy al ring fins que el veiem, una estona després, amb el sac de sorra.

-

00:11:32: Des que Billy acaba la primera classe de ballet fins que el veiem tornant a casa seva.

-

00:13:37: Des que Billy està amb la seva àvia (a la tomba de la seva mare) fins que el veiem ja per la nit parlant de la mort amb el seu germà.

-

00:14:31: Des que Billy parla amb la Debbie, pel carrer, fins que el trobem a casa seva tocant el piano.

-

00:14:38: Des que veiem Billy tocant el piano fins que el trobem amagat en un lavabo per tal de poder anar a classe de ballet.

-

00:25:36: Des que el pare el treu de classe de ballet fins que els trobem discutint sobre el tema ja a casa.

-

00:28:14: Des que veiem Billy ballant amb ràbia pels carrers fins que el trobem buscant la casa de la senyoreta Wilkinson.

4/8

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

El·lipsi indefinida

-

No s’aprecia cap exemple d’aquest tipus de raccord, tret d’un pla del film (00:20:48) en què podem observar en Billy estirat al llit, dient “prepárate”. La roba ens dóna la clau ja que en un moment posterior (01:14:47) tornem a recuperar aquest mateix pla (és exactament el mateix enquadrament).

-

Potser fins i tot, també podriem considerar com a exemple d’el·lipsi indefinida els primers plans del film: veiem en Billy saltant de manera espectacular —a càmera lenta— mentre hi apareixen els crèdits d’inici. De nou, la roba del protagonista ens pot oferir indicis per arribar a aquesta idea. Després, hi veurem un parell de plans en què sembla que es recupera aquest moment inicial del llargmetratge (00:20:43 i 00:20:52) perquè en Billy porta la mateixa roba i, a més, el trobem al mateix espai físic.

-

Tanmateix,

trobem

un

conjunt

de

plans

que

es

poden

emmarcar dins d’aquesta categoria. Es tracta de alguns plans que s’alternen: Billy al lavabo de casa seva imitant les postures del llibre de ballet; Billy a classe amb la resta de companyes de ballet i la senyoreta Wilkinson; Billy en diferents llocs de casa seva provant de fer el gir (notem que es tracta de moments diferents, en el temps, perquè Billy hi apareix amb roba diferent i la senyoreta Wilkinson també). El fragment també es podria considerar, d’alguna manera, un retrocès indefinit, ja que potser

ens

trobem

davant

(flashback).

5/8

un

moviment

retrospectiu

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

Retrocès

-

No s’aprecia cap exemple d’aquest tipus de raccord.

Retrocès indefinit (flashback)

-

No s’aprecia cap exemple d’aquest tipus de raccord (veure, però, l’ultim dels exemples de l’apartat el·lipsi indefinida).

*Nota aclaratòria:

Als materials didàctics de l’assignatura es defineix el tercer tipus de raccord, l’avanç temporal o el·lipsi indefinida, com a prolepsi. Cal distingir, doncs, la diferència entre el·lipsi i prolepsi:

-

El·lipsi: després de fer un salt temporal l’acció continua, no tornem al moment anterior.

-

Prolepsi (o flashforward): seria una anacronia visual, és a dir, que implicaria veure escenes —o plans— futures per després fer una tornada al temps present. La prolepsi es dóna quan després de fer al·lusió al futur el temps recupera la seva linealitat. Bordwell (La narración en el cine de ficción, p. 79) aporta un bon exemple de prolepsi:

6/8

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

Considérese Danzad, danzad, malditos (They Shoot Horses, Don’t They?, 1969). La acción de la maratón de baile queda interrumpida por breves imágenes del arresto y del juicio del protagonista. Sólo al final de la película, cuando el héroe dispara a su compañera de baile, entendemos las imágenes como flashforwards del juicio. […] (El flashforward) nos permite echar una ojeada al resultado antes de que hayamos captado toda la cadena causal que conduce hasta él.

Alguns i algunes de vosaltres, però, heu considerat una altra distinció:

-

El·lipsi (hiat entre les continuïtats temporals): seria un tipus d’el·lipsi gairebé imperceptible per l’espectador, una el·lipsi que no es nota. A més, podem determinar de manera més o menys exacta la seva durada.

-

El·lipsi indefinida: en aquest tipus, en canvi, no podem determinar amb exactitud la durada del fragment suprimit.

En aquesta distinció el que es té en compte és la durada aproximada del temps eliminat amb la el·lipsi, per això trobem el·lipsis “definides” i el·lipsis “indefinides”. He considerat com a correctes les dues classificacions (el·lipsi definida vs el·lipsi indefinida, el·lipsi vs prolepsi), ja que he trobat aquestes dues diferents tipologies a les vostres pràctiques.

Tanmateix, si voleu ampliar aquesta qüestió, podeu consultar:

-

Cap.

5,

“Temporalidad

narrativa

y

cinematográfico, F. Jost i A. Gaudreault. 7/8

cine”,

de

El

relato

Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau de Comunicació 2n semestre del curs 2011-2012

-

Cap. 6, “Narración y tiempo”, de La narración en el cine de ficción, D. Bordwell.

El gènere

Billy Elliot és una obra que pertany, bàsicament, al gènere del drama. No obstant, hauríem de fer referència, sobretot, a diferents aspectes ja que, pel que fa a aquest gènere, no podem afirmar que sigui l’únic que definiria el llargmetratge de Stephen Daldry, això seria una simplificació d’alguns trets de l’obra audiovisual.

Si més no, també es pot comentar —com heu fet alguns i algunes de vosaltres— la presència d’altres gèneres o subgèneres —o més ben dit, trets definitoris d’altres gèneres— en el film:

-

Musical

-

Comèdia

-

Social/denúncia

-

Melodrama

-

D’autor

En aquest punt de l’anàlisi també s’hauria d’haver comentat el que implica el concepte de gènere: la seva existència (o negació), les seves característiques i definició, els problemes que pot suposar la seva aplicació a les obres audiovisuals, etc. Tanmateix, es podrien haver comentat algunes de les teories i reflexions de Robert Stam (el normativisme, etc.).

8/8...