PAC 2 - La Constitución PDF

Preview

Summary

La Constitución...

Description

La constitució PAC 1 - Historia contemporània

Catalina Jiménez Mansilla UOC 2020 | [email protected]

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

2) Cultura popular i religió. Des d’una perspectiva global, quina rellevància tingué la cultura popular i la religiositat en les revolucions del segle XIX? Analitza de quina manera les demandes religioses i els intermediaris

eclesiàstics

incidiren

en

els

processos

revolucionaris. Podries definir distintes tipologies i agrupar-les per categories per facilitar-ne la seva comprensió? Per què creus que la clau religiosa i cultural són aspectes molt presents en les interpretacions sobre les revolucions? Per abordar aquesta qüestió caldria mirar la primera i la segona onada revolucionària de J. Osterhammel, en concret les revolucions americanes, la rebel·lió Taiping a la Xina, la rebel·lió de l’Índia de 1857, etc. Els temes 2, 3 i 8 del mòdul 1 també poden ser útils per observar l’aparició de la sociabilitat i l’espai públic crític a Àsia i Àfrica, com s’aborda el fenomen revolucionari a Europa i la reformulació del liberalisme a Àsia, Amèrica Llatina o Àfrica.

El segle XIX és el segle de la Revolució i de les revolucions. La primera fou la Revolució Industrial, que anava a canviar radicalment la vida al planeta. Les segones són les múltiples revolucions socials i polítiques que agitaren el segle més inquiet de la història. A Europa, les revolucions van estar marcades per la simbòlica presa de la Bastilla al 1789 a principis de la Revolució Francesa. Aquesta significà el triomf de l’ordre burgés sobre l’antic Règim. Posteriorment, la rebel·lió francesa, va inspirar a un seguit de reivindicacions socials arreu del vell continent. Autors com J. Osterhammel, a partir d’aquesta perspectiva, defensen que una revolució és un fet local que pretén un efecte universal i que per tant el moviment francès fou clau per la consciència grupal de la necessitat de canvi als països europeus. A més, aquest tipus d’esdeveniments, no només van tenir lloc a Europa, sinó que també a la resta del món s’aixecaren diferents grups socials per fer front als governs opositors. Segons J Osterhammel (2015), encara que aquests moviments tenen llocs a diferents parts del món i

1

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

per causes diverses, tots coincideixen en un mateix fet la defensa de la causa de la Humanitat. (p. 733)

Per tant, podem arribar a la primera conclusió que la causa revolucionària te com a promotors la defensa de la llibertat, progrés i universalitat. També, accentuar l’objectiu d’aconseguir un canvi radical a partir de la població d’a peu, on les bases del poder no participaren. Al segle XIX, es van produí un conjunt d’aixecaments rebels, que no van aconseguir els seus fins, però que foren relativament interessants pels seu origen de tipus religiós o social. Serien exemples com el patiment intern d’una societat com fou el cas dels esclaus d’Haití o els camperols de la Xina, quan s’adonen que hi pot haver una manera més digna de sobreviure, tendeixen a gravitar cap a aquesta idea. La rebel·lió de Taiping n’és un bon exemple. Aquesta rebel·lió va ser una revolució radical basada en motivacions polítiques i religioses al segle XIX.

En primer lloc, destacar que les guerres de religió han estat rares en la història de la Xina. En els casos aïllats en què els líders rebels van intentar recolzar-se sota una bandera religiosa, generalment van fracassar. La rebel·lió de Taiping va ser diferent. El conflicte va començar sota el lideratge de Hong Xiuquan (1814-64), un candidat decebut a l' examen de la funció pública que, influït pels ensenyaments cristians, va tenir una sèrie de visions i es creia fill del Déu i germà petit de Jesucrist , enviat a reformar la Xina. Un amic de Hong, Feng Yunshan, va utilitzar les idees de Hong per organitzar un nou grup religiós, la God Worshippers 'Society (Bai Shangdi Hui ), que va estar format pels camperols empobrits de la província de Guangxi . Al, 1847 Hong es va unir a Feng i als adoradors de Déu, i tres anys després els va liderar en rebel·lió. L'1 de gener de 1851, va proclamar la seva nova dinastia , el Taiping Tianguo ("Regne Celestial de la Gran Pau"), i va assumir el títol de Tianwang, o "Rei Celestial". El seu credo, per compartir propietats en comú, va atreure a camperols, treballadors i miners afectats per la fam, així com la seva propaganda contra els governants estrangers manxú de la Xina. Per tant, aquest primer conflicte analitzat d’inspiració occidental i caràcter pagès, posseïa una ideologia igualitària d'inspiració mística o religiosa que en la seva 2

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

majoria s’enllaçava amb el pensament taoista i en clara reaccionar al dirigisme confucià. Aquestes revoltes actuaven com "vàlvula d'escapament" i tenien la missió de revocar la dinastia regnant i sumi la seva administració degut a la falta d'exemplaritat o corrupció dels governants.

Un altre conflicte que és produí degut a la influència de la colonització Britànica fou el Motí Sepoy o també conegut com Primera Guerra de la Independència. A diferència del conflicte xinés, la revolta a la Índia no té uns orígens basats en la protesta per part de la població rural, sinó l’esdeveniment va tenir lloc a partir d’una rebel·lió de soldats. Pel que fan els orígens de l’aixecament, va tenir com a causes principals per una banda, la introducció de la creença del domini britànic en la vida política, econòmica i cultural de la Índia, poder que aprofitaren per usurpar el control dels estats principats hindús que estaven sota les aliances subsidiàries dels britànics. Per altre banda, una altra preocupació seriosa va ser el ritme creixent d’Occidentalització, per la qual la societat hindú es veia afectada per la introducció d’idees occidentals. Els missioners desafiaven les creences religioses dels hindús. El moviment humanitari va portar reformes que van anar més a allà de la superestructura política. Per exemple, es van dur a terme reformes com els conversos al cristianisme havien de compartir amb els seus parents hindús la propietat de la finca familiar. Per tant, hi havia una creença generalitzada que els britànics pretenien trencar el sistema de castes. La introducció de mètodes d’educació occidentals va suposar un repte directe per a l’ortodòxia, tant hindú com musulmana. L’opressió i la occidentalització per part dels europeus fou l’esclat d’un conflicte per recuperar la unió com a nació i evitar l’amenaça de la vida tradicional a partir de forçar a la conversió al cristianisme al poble indi.

Ambdós conflictes analitzats tenen en comú el caràcter protonacionalsita i patriòtic, on a partir de la imposició d’un model ja sigui estranger o local, la població reaccionà. No van tenir èxit però si que marcaren un després a la història dels països. El moviment que sí va triomfar fou la Revolució Americana, però té uns fonaments totalment diferents als anteriorment analitzats. Segons J Osterhammel, al conflicte americà es combatia per la implantació de models 3

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

socials, ja que després de la incertesa de la revolució americana del segle XVIII, els colons americans demandaren una sèrie de llibertats i drets a la metròpoli, fet que curiosament deixà fora als esclaus afroamericans que des d’un principi no van conèixer el que era ser lliures, demostrant així l’individualisme de l’home blanc. Per tant, La Guerra Civil és convertí en l’esdeveniment central de la consciència històrica nord-americana. Mentre la Revolució de 1776-1783 va crear els Estats Units, la Guerra Civil de 1861-1865 va determinar quin tipus de nació seria. La guerra va resoldre dues qüestions fonamentals que la revolució va deixar a l’aire: si els Estats Units havien de ser una confederació d’estats sobirans o una nació indivisible amb un govern nacional sobirà; i si aquesta nació, nascuda d'una declaració que tots els homes van ser creats amb un dret igual a la llibertat, continuaria existint com el país més gran d'esclavitud del món. La guerra va tenir un final exitós en respecte als fonaments analitzats anteriorment sobre el significat de revolució, ja que a la primavera de 1865 tots els principals exèrcits confederats es van rendir i, quan la cavalleria de la Unió va capturar el president confederat Jefferson Davis que fugia a Geòrgia el 10 de maig de 1865, la resistència es va esfondrar i la guerra va acabar. Va començar el llarg i dolorós procés de reconstrucció d’una nació unida lliure d’esclavitud. Hem analitzat tres conflictes diferents marcats, per una banda, per la capacitat de mobilització dels homes vinculats a la fe. Una fe que s’aprofità de la situació d’emergència d’un poble empobrit a conseqüència del projecte expansionista europeu, però que encara així motivà a la població més desfavorida a lluitar pels seus ideals. Per altra banda, els altres dos esdeveniments estan relativament enllaçats amb les demandes populars i la necessitat d’un discurs revolucionari per obtenir una sèrie de drets i llibertats que no havien estat aconseguits fins al moment, a partir de la via pacífica.

Personalment penso que la religió i la guerra, a vegades han estat entrellaçats al llarg de la història. Des de les Creuades del 1095 fins avui en dia, hem vist l’esclat d’innumerables conflictes lliurats en nom de la fe. Afecta la forma en què els combatents es mobilitzen i es preparen. Regula la manera de lluitar, 4

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

incloent l'organització de la unitat i la presa de decisions estratègiques. A més, les identitats religioses, les creences, les pràctiques i els símbols configuren com i quan els combatents persegueixen la pau, fins i tot quan la religió no és el pretext per lluitar.

5

Catalina Jiménez Mansilla – PAC 2 La constitució

Bibliografia

Reverdecer de la Esclavitud". En: Bayly, C.A. El nacimiento del mundo moderno, 17801914. p. 472-480. Madrid: siglo XXI 2010. ISBN 9788432313257 ESP Web .

"Revoluciones. De Filadelfia a San Petersburgo pasando por Nankín". En: Osterhammel, Jürgen . La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX. p. 730-810. Barcelona: Crítica, 2015. ISBN 9788498928693

6...