Correcció PAC 1 - Solució professor PAC 1 PDF

Preview

Summary

Solució professor PAC 1...

Description

Comentaris PAC 1 - Diferències humanes i diversitat cultural! La primera PAC de la nostra assignatura ha consistit en fer un treball sobre el capitol I ( La meva identitat, les meves pertinences) del llibre les identitats que maten de l’escriptor Amin Maalouf i sobre uns capítols el còmic Persèpolis. L’objectiu bàsic d’aquest exercici consisteix a veure fins a quin punt s’han assimilat els continguts dels primers mòduls de la nostra assignatura i fins a quin punt sou capaços d’aplicar-los a l’anàlisi del text d’en Maalouf i de M. Satrapi. La revisió dels vostres treballs s’ha fet en funció dels criteris que vam incloure en el document explicatiu de la PAC. En primer lloc us parlaré d’alguns aspectes de tipus formal i de contingut que també tenen la seva incidència en la revisió/qualificació de la PAC i després faré alguns comentaris generals sobre els aspectes més interesants d’aquesta PAC1. 1.- La majoria de vosaltres heu optat per presentar el treball seguint el guió que plantejavem en el document explicatiu de la PAC. Altres en canvi heu optat per un redactat continuu i sense punts o apartats. Penso que, en 5/6/7 pàgines, és millor afegir algun apartat o punt per fer més comprensible i facilitar la lectura del treball. Si la PAC consta de 4 preguntes, no costa res indicar on s’inicia la resposta a cada una d’aquestes qüestions. Ara el que no heu de fer en un treball de 6 pàgines és el que han fet 3 companys/es vostres: copiar les preguntes senceres de la PAC. Apa, amb les 3 preguntes ja tinc una pàgina de les 6 feta. A més a més un parell d’aquets/es 3 inclouen cites literals dintre del text. Crec que amb un treball de 6 pàgines tampoc cal usar/abusar de les cites literals: ompliu les pàgines amb el que diuen altres i no pas amb les vostres paraules i reflexions. A la PAC2 cal anar amb compte amb aquestes qüestions. Exemple: “1 Relaciona els plantejaments de l’A. Maalouf i de Marjane Satrapi amb els continguts dels mòduls de l’assignatura. És a dir, relaciona les idees exposades pels dos autors amb els continguts estudiats als mòduls 2 (La diversitat cultural des de l’òptica de les relacions interculturals), 3 (L’emergència de l’etnicitat) i 4 (La perspectiva interpretativa d’en Geertz). No has de resumir tots els continguts exposats als mòduls 1-4, només aquells que són rellevants per entendre i contextualitzar els dos textos. (Extensió apartat 1: 2 pàgines). 2 Tant Maalouf com Satrapi ens permeten aproximar-nos al tema de la cultura i la identitat des d'una visió autobiogràfica. En tots dos textos podem veure com es construeixen i modifiquen les identitats a nivell individual. En aquesta creació i recreació de les identitats intervenen diferents aspectes. Per una part podem trobar les 1) experiències viscudes i les que ens han explicat o hem vist, també podem parlar de 2) les experiències heredades: la familia de naixement i l’etnia de la que formen part (context grupal, grup social i cultural) i, en darrer lloc, també podem citar 3) la dimensió espacial: els llocs on s’ha viscut. Com es configuren les identitats de l’Amin Maalouf i de la Marjane en funció de tots aquests aspectes que acabem de citar? És a dir: com influeixen tots aquests aspectes (lloc de naixement, experiències viscudes, llocs on s’ha viscut) en la configuració i els canvis en la identitat dels autors dels textos d’aquesta PAC1. (extensió aproximada de l’apartat 2: 2 pàgines) →M. G. Smith (1965) per a descriure la situació donada als territoris colonitzats on coexistien colonitzadors, natius sotmesos i altres grups intermediaris. Segons aquests autors, la dominació, el conflicte i la inestabilitat eren les característiques de les societats plural →A.Semprini (1997). Le multiculturalisme. Model multicultural maximalista. Hi ha grups que reclamen la separació i una autonomia política completa. Els factors culturals i ètnics són més valorats que la ciutadania. Pressuposa la fragmentació, separació i juxtaposició de múltiples espais monoculturals que reivindiquen una identitat específica.

→"El diálogo y el conocimiento del otro no es suficiente para garantizar la convivencia. Es necesaria una negociación en paridad, lo que significa la renuncia a la ventaja que otorga el poder." T. San Román (1996). Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía (p. 132). Madrid: Tecnos/UAB Com podeu veure quasi 2 pàgines de redactat fet per un altre, entre les preguntes i les cites. Res de cites, el contingut del text l’heu de redactar vosaltres! 2.- Aquest exemple que us he posat ens serveix també per parlar d’un altre tema: la bibliografia i les cites bibliogràfiques. Aquesta PAC1 i, també, la PAC2 consisteixen en enfrontar-vos amb els textos dels materials de l’assignatura i els articles que cal llegir a cada PAC i no fa falta que aneu a buscar un mediador extern (com ho poden ser articles de la xarxa, blocs, pàgines web…) per buscar suggeriments per fer el vostre treball. Millor fer el treball amb els mòduls, els articles (Maalouf, Satrapi) i el vostre cervell. Podeu mirar i usar bibliografia, però la part més important del treball consisteix en treballar els mòduls i els articles concrets de la PAC i fer-ne la relació i per fer-ho no es imprescindible anar a buscar bibliografia. En relació a la bibliografia hi ha certs aspectes que, segons la meva opinió cal millorar: A.- Fer la PAC a partir del que un altre autor diu sobre l’Amin Maalouf i no pas a partir de la reflexió vostra sobre la lectura del text del Maalouf. Un company/a vostre/a així ho ha fet. Quan parla del Maalouf la majoria de les vegades fa referència a altres autors, que no són pas els dels mòduls: “Clastres també accepta que l´etnocidi és un procés actiu de destrucció de la cultura mitjançant l´eliminació de les diferències i una transformació de l´individu en elements del grup dominant. Russ (1983:103-117) proposa la “negación por medio de la falsa categorización” per explicar el procés d´etnocidi mitjançant la dialèctica i consisteix a desvirtuar els trets identitaris mitjançant la dotació d´una categoria “equivocada” al grup que es vol considerar inferior.” Aquesta conceptualització de l´etnicitat com si fos un constructe teòric i una vivència personal s´aparten dels conceptes d´etnicitat proposats per els corrents “essencialistes” com l´essencialisme estratègic” proposat per Spivac (1998) que descriu l´etnicitat com una posició política estratègica generadora d´un procés d'apoderament dels grups subalterns per tal de subvertir les relacions de dominació, explotació i subjecció. Aquesta afirmació es pot recolzar en el fet que no tota la concurrència a les fronteres entre diferents cultures utilitzen les mateixes pertinences però amb diferents sentits. Per exemple, si s'accepta que Europa està en un procés de secularització creixent, és difícil proposar un tret antagònic a l'Islam que pugui explicar la realitat de l'enfrontament (Leibrand, 2016). Maalouf proposa una cultura global de frontera amb unes identitats generades en el context de les relacions de poder o bé en el context de les relacions de bescanvi (aquesta darrera sembla una opció contextual millor). De totes maneres, que la violència s'origina a causa d'una reducció a pocs atributs de la identitat, ja que la identitat és la responsable de dotar de significació a les experiències personals (Martín-Consuegra, 2014). Quan Satrapi arriba a Viena, intenta adaptar-se als nous valors sense renunciar als seus mitjançant un procés de transculturació en el qual hi ha una transmissió d'hàbits i costums sense desplaçar-ne cap (Jameson, 1996). En els dibuixos, el cos de Marji representa les transformacions físiques, mentals i emocionals (Ferrer, 2016). Així, el vel que mostra Marji, no només és el reflex d'un “sentimiento nostàlgico y retrògrado” com afirma Maalouf, sinó que recull una tradició social (el vel com a protecció i com a símbol de castedad) amb un significat de separació de l'altre. En un sentit més general significa la resistència a les polítiques hegemòniques d'Occident (Lamrabat, 2014).

Leibrand, I. (2016) Espacios intermedios e identidades híbridas en la literatura de la migración. Espéculo 17-27. Malouf, A.(1999) Identidades asesinas. Madrid: Alianza Editorial. Martín-Consuegra, M.D. (2014) ¿Identidades asesinas? Revista de Antropología Experimental (14) 29:431-442. Pardo, J.L. (16/01/2011) La Vanguardia. Russ, J. (1983) Cómo acabar con la escritura de las mujeres. España: Dos Bigotes/ Barrett. Satrapi, M. (2009) Persépolis. Vol. 3. Madrid: Norma editorial. Spivak, G. C. (1998) ¿Puede hablar el sujeto subalterno? Orbis Tertius, 3 (6), 175-235. http:// www.fuentesmemoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.2732/p r.2732.pdf No aneu a buscar el que diuen els altres per fer el vostre treball: cal usar els plantejaments dels principals autors dels mòduls de la nostra assignatura per reflexionar sobre el Maalouf i el còmic. B.- Cal citar bé les referències. Tant dintre del text com a la biblibliografia. I vosaltres com a psicòlegs heu d’emprar la descripció feta per l’APA. Coses que no estan bé: .- Equivocar-se amb el nom i cognoms dels autor. Bé, ja se que els meus cognoms també son nom. És a dir que tinc 3 noms: Agustí, Andreu i Tomàs. Però el meu nom és Agustí i algu/na de vosaltres creu que el meu nom és Tomàs: (Andreu, T & altres, 2014). Aquesta persona també confon el que podria ser la referencia de la monografia de la vostra assignatura amb el que són els capítols concrets. El material de la vostra assignatura està coordinat per Jordi Pascual i jo mateix. Així que quan fem referència a la globalitat podríem posar (Andreu i Pascual, 2014). Però si per exemple fem referència al que diu Geertz, llavors el capítol sobre aquest autor l’ha fet el Jordi Pascual i la referència seria (Pascual, 2014). En tots dos casos caldia citar per separat a la bibliografia final tant el llibre en general com el capítol concret del Geertz. .- També cal tenir clar que quan es fa una cita literal dintre del text cal posar la pàgina. No serveix posar (Maalouff, 1999), cal posar (Maalouff, 199:34). Tampoc s’ha de posar el titol del text: T. San Román (1996). Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía (p. 132). Madrid: Tecnos/UAB, cal fer-ho així: (San Román, 1996:132). 3.- Cal cuidar la presentació del treball. Es demana un treball d’anàlisi i reflexió, no una poesia. Dic això pel fet que 4 de vosaltres heu entregat un document amb aliniació a l’esquerra i cal entregar-lo amb justificació dreta/esquerra. La homogeneïtzació, defensa la monoculturalitat, les normes i els valors de la cultura dominant seran adoptats per la resta que perdran les seves característiques culturals pròpies fins transformar-los en individus indiferenciats, en el cas de la Satrapi, va arribar a negar la seva nacionalitat per tal d’encaixar amb un grup d’amics austríacs. Per exemple amb la Lucia, al principi no s’entenien, ja que ella no parlava alemany ni la Lucia francès, però amb el temps la Lucia li va ensenyar una mica d’alemany a la Marjane per el que es va adaptar per poder mantenir una espècie de amistat. En canvi, Maalouf, indica en el seu llibre que per tal d’acabar amb aquesta monoculturalitat, els grups de poder s’han de redistribuir i configurar per reconèixer que totes les cultures sigui quina sigui son dignes i hi ha d’haver una igualtat entre totes, per tal d’aconseguir-ho es requerirà molt d’esforç i constància, una bona forma de fer-ho es veient mon, llegint, relacionant-se amb diferents individus per tal d’aprendre d’ altres cultures i enriquint-nos d’elles. En Maalouf, indica en el seu llibre que de tant en tat es fa un examen d’identitat, rebuscat a la seva memòria per fer que aflorin el major número de components de la seva identitat, el agrupa i fa una llista, i d’aquesta manera recorda qui és, d’on ve i la diversitat d’aquests elements dispars s’ha configurat la seva personalitat i identitat, no s’ha d’oblidar el passat sinó que s’ha d’aprendre d’ell per enfrontar-nos a possibles problemes futurs.

Millor així: La homogeneïtzació, defensa la monoculturalitat, les normes i els valors de la cultura dominant seran adoptats per la resta que perdran les seves característiques culturals pròpies fins transformar-los en individus indiferenciats, en el cas de la Satrapi, va arribar a negar la seva nacionalitat per tal d’encaixar amb un grup d’amics austríacs. Per exemple amb la Lucia, al principi no s’entenien, ja que ella no parlava alemany ni la Lucia francès, però amb el temps la Lucia li va ensenyar una mica d’alemany a la Marjane per el que es va adaptar per poder mantenir una espècie de amistat. En canvi, Maalouf, indica en el seu llibre que per tal d’acabar amb aquesta monoculturalitat, els grups de poder s’han de redistribuir i configurar per reconèixer que totes les cultures sigui quina sigui son dignes i hi ha d’haver una igualtat entre totes, per tal d’aconseguir-ho es requerirà molt d’esforç i constància, una bona forma de fer-ho es veient mon, llegint, relacionant-se amb diferents individus per tal d’aprendre d’ altres cultures i enriquint-nos d’elles. En Maalouf, indica en el seu llibre que de tant en tat es fa un examen d’identitat, rebuscat a la seva memòria per fer que aflorin el major número de components de la seva identitat, el agrupa i fa una llista, i d’aquesta manera recorda qui és, d’on ve i la diversitat d’aquests elements dispars s’ha configurat la seva personalitat i identitat, no s’ha d’oblidar el passat sinó que s’ha d’aprendre d’ell per enfrontar-nos a possibles problemes futurs. 4.- En alguns casos alguns de vosaltres exposeu els plantejaments dels diferents autors o bé els vostres raonaments de manera molt concisa, més aviat frases telegràfiques i/o redacció tipus esquema, és millor fer-ho amb paràgrafs sencers així els plantejaments i els arguments dels autors queden millor reflectits i expressen una idea sencera i clara, que tothom pot entendre al llegir-la. Les afirmacions cal raonar-les i argumentar-les, és la única manera per a que qui llegeix un text pugui entendre’l i qui l’ha de qualificar pugui adonar-se del nivell de comprensió de qui l’ha redactat. Cal fer un redactat on els arguments estiguin desenvolupats coherentment. Exemple 1: paràgrafs telegràfics en els que que costa seguir quin raonament vol expressar el seu autor i tampoc queda gens clar amb quin text hem de relacionar el que ens comenta: L’origen d’aquesta aproximació es troba relacionada amb l’enfocament de Pierre Clastres, encara que aquest, s’enfoca més en el genocidi i l’etnocidi, ambdós parlen del etnocentrisme a nivell global. Maalouf, defineix que hi ha una tendència de confondre alguns trets concrets amb tota la identitat sencera, per tant, proposa que aquesta sigui de caràcter ampli i lliure, mentre que Clastres culpa a l’organització estatal de la transformació del etnocentrisme en genocidi. Lévi-Strauss, també critica la globalització en la cultura, ja que la cultura occidental interfereix en les altres a través de la imitació, la qual, transmet un sentiment de llibertat i tot de característiques positives que com ja he mencionat, imiten les altres cultures, i doncs, no donen pas a que aquestes evolucionin de de la integritat i costums d’aquestes. Per tant, proposa que les cultures minoritzades, adoptin un paper defensiu, per tal de mantenir les distàncies interculturals i no assimilar ni integrar la seva identitat com la d’una cultura que no és la pròpia. ……. La definició d’identitat que Maalouf critica pels elements identificadors com ho són el color de la pell, la religió i la llengua, podria identificar-se amb la concepció de situacionalista de la etnicitat, per tant, s’aproxima a Barth. A diferència, el primordialisme de Geertz, es basen en trets rígids com la llengua o les tradicions, predominant sempre els factors innats Costa percebre el que ha entès/assimilat l’alumne/a que ha escrit aquestes frases.

5.- Tot i aquests aspectes, la majoria dels treballs han estat força bé. Les poques qualificacions baixes (alguna C- i alguna C+) bàsicament obeeixen al fet d’entregar menys pàgines de les demanades. Si demanem 6 pàgines no podeu entregar-ne 2 o 3, és fer menys d’un 50% del que es demana. Tampoc podem deixar preguntes per contestar. Feia semestre que no passava, però aquesta vegada 3 de vosaltres heu deixat una de les 3 preguntes de la PAC en blanc. Alltres aspectes que fan que la nota baixi són els següents: poca relació o relació molt forçada dels plantejaments de l’A. Maalouf i M. Satrapi amb els autors dels mòduls (alguns sembla que no els han llegit) i també el respondre a més d’una de les preguntes de manera molt concisa i deixar-se aspectes importants dels plantejaments dels diferents autors implicats en la PAC1, o no explicar bé la seva relació. Exemple 1 de redacció fluixa i que no demostra els coneixements de l’alumne/a ja que no argumenta ni desenvolupa les afirmacions/relacions que fa: “ Així doncs, aquí trobem el primer “problema cultural” que ella podrà patir, ja que entre Iran i Àustria hi ha un gran canvi. Però, al còmic, veiem que el canvi es cap a negatiu envers a la seva condició de ser dona i el diferent significat que té en cada país esmentat (Geertz, simbolisme interpretatiu).” Cal explicar la relació entre Geertz i la frase anterior: és a dir argumentar la relació. Només amb el nom de Geertz i el simbolisme interpretatiu no trobem cap argument que relacioni Geertz amb les afirmacions que fa aquest/a alumne/a. Aquest altre paràgraf del mateix treball tampoc ens presenta gaire reflexió ni argumentació: Seguidament, a Maalouf li preocupa el canvi d’una adscripció identitària que és sana i s’acaba transformant en assassina. I en un punt diferent tenim a en Pierre Clasters que s’interessa per els fenòmens extrems com el genocidi i l’etnocidi amb els que el relaciona amb l’existència de l’eina estatal. El llibre s’anomena Identidades asesinas (1999). Hem d’argumentar i desenvolupar les idees que presentem. També us ho he comentat al punt 4 d’aquest missatge. També hem de tenir present que, a banda de respondre a totes les preguntes, cal fer-ho amb la seva totalitat, és a dir respondre totes les preguntes de l’enunciat. Per exemple, al punt 2 calia analitzar el text de Satrapi i el de Maalouf. Bé, un/a de vosaltres únicament parla de Satrapi: L’esser humà de vegades s’esforça en escreix per obtenir respostes simples a preguntes complexes, i el que expressa Maalouf quan parla de com li han arribat a demanar que expressi quina és en el fons “la seva identitat” en el més “profund de si mateix” seria en certa manera voler reduir una qüestió multifactorial a un únic factor. En el còmic de “Persèpolis”, la Marjane es troba en múltiples ocasions amb persones que fan una identificació única amb una essència única, és a dir, o et veuen només com a una iraniana, com a una lladra, com a una immigrant.... reduint a la unitat, una qüestió summament complexa i rica. En certa manera, es pretén reduir a un únic target la identitat d’una persona que està conformada per tota la seva trajectòria vital. Les monges veuen a la Marjane simplement com una iraniana maleducada quan la monja li diu a la pàgina 5 del capítol “La Pasta” (Satrapis, 2000): “És veritat el que diuen dels iranians que no tenen educació”, reduint la identitat de la Marjane a ser iraniana, i per tant, sense educació. També podem veure que, quan la Marjane decideix mentir sobre la seva nacionalitat dient que és francesa, enlloc de “reconeixer” que és iraniana, també (en aquet cop ella mateixa) està fent una reducció de la seva identitat a la nacionalitat. Una altra ocasió és quan a capítol “Love Story” (Satrapis, 2000), la mare del professor de francès, es dirigeix a la Marjane reduint la essència de la seva identitat, a la seva condició de

persona immigrant: “Ho entenc molt bé. T’has d’esforçar tres vegades més que els altres per sortir-te’n. Les coses van així per als immigrants. A mi també em va passar quan vaig arribar a França.” Una altra situació en aquets mateix capítol, és quan la Marjane recorda la ocasió en que un vell li havia dit: “Estrangera fastigosa, ves-te’n” i ho lliga amb el fet que la mare de la seva parella, en Markus, l’acusa d’abusar d’ell i la seva situació per obtenir el passaport austríac, és a dir, ambdós redueixen la seva persona al fet de ser immigrant. Al capítol “El Mocador”, la Sra. Frau Doktor Heller redueix la identitat de Marjane a la de lladra, quan sospita que...