Modificat Respostes PAC 1 Raquel Baena PDF

Preview

Summary

PAC1 noves mirades de la psicopedagogia...

Description

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

1. A l’escena Don Gregorio fa el paper de guia, acompanya els seus alumnes en el seu viatge cap a l’aprenentatge. Tal com es diu a l’article de Pallarès, Traver i Planella (2016) el mestre està adaptant-se als seus alumnes i els respectius interessos, establint connexions amb els infants que en aquell moment estan aprenent. El paper del professor és acollir els dubtes dels infants i acompanyar-los en l’aprenentatge, en el qual els protagonistes són els alumnes. A conseqüència d’un discurs general, cada infant està creant el seu criteri propi, ja que no està imposant cap pensament ni judicis de valor. A més a més, es pot apreciar que el seu paper proporciona estabilitat i confiança als infants, els quals confien plenament en els seus coneixements, i, per tant, no hi ha una simple transmissió d’aquests (Pallarès et al., 2016). A més a més, s’estableix aquest respecte de manera bidireccional, ja que Don Gregorio també els proporciona un tracte respectuós: atén les necessitats dels alumnes, els escolta i després respon. Pel que fa al llenguatge corporal del docent, dirigeix la mirada als ulls dels alumnes que fan les preguntes, parla i s’expressa amb un to de veu que marca l’amor amb què s’està explicant cada fet i varia el seu to de veu mostrant entusiasme i delicadesa (Ibarra, 2016). Això complementa el pensament que es comenta a l’article de Pallarès et al., (2016): el professor no s’imposa ni es mostra autoritari, i l’educand no és “objecto de dominio o posesión” (Romero S6nchez i Pérez Morales, 2013: 105). Don Gregorio està proporcionant un bon ambient aprofitant la sortida a l’entorn i està beneficiant-se de l’actitud receptiva i activa dels infants per afavorir l’aprenentatge, construït, en aquest cas, a partir del diàleg que s’està establint. El professor està dotat del coneixement que està aportant sobre l’entorn i té la capacitat d’improvisació a mesura que les preguntes van sorgint (Santos Gómez, 2013). Aquest diàleg parteix de les motivacions dels alumnes, i el professor indueix una interacció intencionada, ja que l’actitud és oberta per respondre dubtes

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

i explicar experiències convida a dialogar: utilitza noves paraules i a partir d’aquí els alumnes pregunten i s’estableix un diàleg que permet construir un coneixement conjunt. A més a més, aprofita “exemples i situacions úniques” (Santos Gómez, 2013: 4) per ensenyar als alumnes, com el moment en el qual la papallona es posa sobre la flor. A l’article d’Ibarra Rosales (2016), s’explica que Max van Manen (1998), el creador del concepte de tacte pedagògic, entén l’educació com una formació per a la vida. I quina formació per a la vida és millor que sortir a l’entorn i conèixer-lo, estimar-lo. També podem observar com el professor dóna vida a la teoria que s’ha explicat a classe posant-la a la pràctica, creant aprenentatge significatiu que permeti que els seus alumnes connectin allò que ja saben entrant en contacte amb la natura, construint a partir de la base dels seus coneixements previs. A més a més, connecta amb l’experiència personal de cadascun dels alumnes per comprendre un concepte en comú i posa un exemple de la vida quotidiana. 2. A l’anterior apartat podem observar com realment el professor posseeix el tacte pedagògic. Confia en els seus alumnes i els dota de motivació per conèixer i pensar, per tenir esperança. En un principi podem observar la desil·lusió de l’infant pensant que el professor el maltractarà, però finalment resulta ser un raig d’esperança perquè la seva concepció sobre el que passaria és errònia. En aquest cas, Don Gregorio és l’esperança de Moncho. Es pot detectar la il·lusió per part del professor en l’escena en la qual esmenta que si una sola generació creix lliure en Espanya, ningú podrà arrabassar-los la llibertat. En aquest sentit, el professor imparteix les seves sessions de manera que els alumnes pensin de manera crítica i no es limitin a reproduir coneixement sense pensar-ho. Tal com menciona Pallarés Piquer (2019: 93) “Hablar de esperanza tiene que ver con la necesidad de consolidar a una ciudadanía crítica que no se vea abocada a pr6cticas escolares limitadas a la racionalidad sino

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

a los acuerdos de razonabilidad”. El professor, apart d’aportar coneixements ha de convidar a l’educand a reflexionar. Durant tot el visionament podem observar que l’esperança és l’eix vertebrador del professor, dirigida a tots els alumnes, que per ell signifiquen la generació que serà lliure. A l’article de Pallarès Piquer (2019), tenim també una cita que acompanya aquest pensament, en la que Freire (1985) inclou a l’escola i la família com a agents que preparen al futur. Els infants aprenen i saben aplicar els seus coneixements a la realitat que els envolta, com per exemple a l’escena tres, en la qual l’infant explica d’on provenen les patates mentre la mare les està pelant. Com es pot apreciar al vídeo de les parts de la pel·lícula “la lengua de las mariposas” ens trobem davant una població submisa per una raó política i social i la població està oprimida, però una peça tan important del trencaclosques, com és l’educació, s’està resistint gràcies al professor, que ajuda als seus nens i nenes atenent a les seves individualitats (com a la conversació sobre la mort amb Moncho), a pensar per si mateixos, a ser creatius, a elegir, a aprendre explicant teoria que pot ser perfectament aplicada a la pràctica. En aquest cas, el desenllaç és trist, perquè l’opressor ha guanyat. I no només perquè el professor és segrestat, sinó perquè l’esperança (la població infantil), cau en la imitació dels adults, i, influenciats per les famílies, traeixen a la persona que els ha donat llibertat i els ha aportat l’esperit crític i les paraules amb el qual l’estan acusant. 3. A la pel·lícula “Profesor Lazhar” podem observar l’evitament per tractar-ho tot de manera integral i transversal. Sembla que l’individu s’hagi de dividir en tres parts: la part psicològica i emocional (que es tracta únicament quan estan amb la psicòloga), l’educació

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

(que és la tasca encomanada pels pares) i l’ensenyament (els professors han de centrar-se únicament en les dades acadèmiques i competències dels alumnes). En un principi el professor arriba amb pensaments d’aportar coneixements, però va adonant-se de la necessitat dels infants per parlar d’un succés del qual està gairebé prohibit parlar. Com s’al·ludeix a l’article d’Ortega Ruiz (2016) hi ha ensenyaments que es donen depenent de la situació concreta del context i de l’alumne. En aquest cas, el professor està atent a tots els alumnes davant una situació que pren més importància que els coneixements acadèmics. Per aquest motiu el professor tracta d’atendre les necessitats i curiositats de cadascun d’ells individualment i personalment, ja que la resta de la comunitat educativa acata les normes i s’adapten únicament al pla d’estudis. Lazhar els acompanya durant un procés de dol que pretenen que se superi amb unes hores amb la psicòloga. A l’escola s’ha d’educar per a la vida, i la mort també forma part d’aquesta. Per tant, no s’hauria de tractar únicament quan succeeix, sinó de manera preventiva i natural, ja que són els adults (i en conseqüència, la societat i cultura) els que fan un tabú d’aquesta temàtica. Sobretot s’hauria de fer de manera transversal i segons la demanda dels alumnes. A més a més l’educació emocional també pren rellevància, ja que les emocions i els sentiments formen part de la nostra vida i aquests modelen les relacions socials i la relació amb nosaltres mateixos, com podem observar a la pel·lícula. Possiblement la “no experiència” com a professor permet que Lazhar miri més enllà dels coneixements teòrics i tingui més facilitats per conèixer les seves necessitats com a persones i no només com a alumnes. Per això ell és testimoni, els acompanya, i “m6s que una relación basada en la competencia profesional-técnica, es una relación testimonial” (Ortega Ruiz, 2016: 259).

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

Al moment en què es descobreix la foto pintada de la difunta mestra i es du a terme la reunió amb el professorat, es vol castigar a l’infant pel fet, però Lazhar vol mirar més enllà de l’acció i reclama fixar-se més amb el que significa que l’infant hagi fet això. Ortega Ruiz (2016), explica que l’educador no es pot limitar a ser un “bon professional” sinó que ha de posseir sensibilitat, i l’actuació que el mestre esmenta seria l’adequada al context en el qual ens trobem. El professor actua de manera respectuosa amb els alumnes, i, a partir d’una redacció apareix la demanda dels alumnes per expressar el que senten, ja que el mestre els dóna llibertat i seguretat per expressar-se. Altrament, podem observar que en cap ocasió interromp als alumnes i els deixa parlar. Gràcies a aquesta dinàmica sabem com els principals protagonistes d’aquesta història han viscut aquesta situació i com hi ha pensaments que els estan atordint. Podem observar com s’acomiada amb la seva faula, en la qual parla metafòricament de la mort a través d’un concepte que ha aparegut molt a classe: la crisàlide. Finalment, trenca novament les normes i dóna una abraçada a l’alumna amb la qual ha tingut una connexió especial, acceptant una nova pèrdua: el professor Lazhar. Referències Déry, L. , McCraw. K (productors) i Falardeau, P. (director) (2011) Profesor Lazhar [pel·lícula]. Canad6: Micro_scope

Ibarra Rosales, G. (2016). El tacto pedagógico: Una propuesta de la enseñanza ética. Boletín Redipe, 5(10), 17-26.

Raquel Baena Marí PAC 1. Noves mirades de la psicopedagogia Universitat Oberta de Catalunya

Ortega Ruiz, P. (2016) La ética de la compasión en la pedagogía de la alteridad. Revista española de pedagogía, Vol. 74, nº 264, 243-264

Pallarès Piquer, M. (2019) El Twitter de Paulo Freire. Resignificaciones y horizontes de la educación desde “Pensar con los sentimientos”. Utopia y Praxis Latinoamericana, 24, 83-99. Universidad de Zulia, Maracaibo-Venezuela

Pallarès Piquer, M.; Traver, J.; Planella, J. (2016) Pedagogía del cuerpo y acompañamiento, una combinación al servicio de los retos de la educación. Teoría de la educación, 28, 2, 139-162. Universidad de Salamanca

Rillet, A. (2017, 28 març). La lengua de las mariposas Escenas pedagógicas [vídeo] https://www.youtube.com/watch?v=6RQ2hD81TBE&t=183s

Romero S6nchez, E. y Pérez Morales, C. (2013) Aproximación al concepto de responsabilidad en Lévinas: implicaciones educativas. Bordón, 64 (4), 99-110.

Santos Gómez, M (2013) Educación, símbolo y tacto. M6s all6 del modelo instrumental de la pedagogía”. Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura. Vol. 189-763, a073

Van Manen, M. (1998) El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós....