Solució PAC 2 dret mercantil 1 catala PDF

Preview

Summary

solució pac 2 dret mercantil 1 catala 2n semestre...

Description

03.517 DRET MERCANTIL I Semestre feb. 21 – jul. 21

Unitat 2

Solució orientativa PAC 2

La institucionalització del mercat Vertader o fals 1. Si es detecta algun error en el contingut del RM, la persona interessada haurà de sol.licitar al mateix RM la seva correcció. FALS. Segons l’art.7 Reglament Registre Mercantil, que recull el principi registral de legitimació, el contingut del RM es presumeix exacte i vàlid i els seus assentaments es troben sota la salvaguarda dels Tribunals, produint els seus efectes mentre no s’inscrigui la declaració judicial de la seva inexactitud o nul.litat. De manera que si algú entén que el contingut del RM no s’ajusta a la realitat, haurà d’acudir no al RM sinó als tribunals ordinaris per obtenir una sentència que així ho reconegui. 2. Les resolucions de la CNMC es poden recórrer davant la jurisdicció ordinària, en concret davant dels jutjats mercantils, doncs precisament l’art.86 ter LOPJ els atribueix la competència objectiva per conèixer de la matèria relacionada amb l’aplicació de la Llei de Defensa de la Competència. FALS. Les resolucions de la CNMC, segons l’art.48 LDC, no es poden recórrer en via administrativa i només es pot interposar contra elles recurs contenciós administratiu, per tant no davant dels jutjats mercantil sinó davant la jurisdicció contenciós administrativa. 3. Els empresaris que realitzin una conducta col.lusòria que sigui sancionada per la CNMC hauran de fer front en qualsevol cas al pagament de la corresponent sanció econòmica fixada en la resolució de la CNMC. FALS. La LDC preveu un règim de clemència en virtut del qual la CNMC pot eximir a una empresa o persona física infractora del pagament de la multa si aporta elements de prova que permetin obrir un expedient en relació a un càrtel. Per gaudir d’aquest règim, però, l’infractor haurà de complir els requisits que preveu l’art.65 LDC. 4. Els comentaris crítics publicats en una plataforma com TripAdvisor en relació a un restaurant podrien ser constitutius d’actes de denigració prohibits per la Llei de Competència Deslleial a l’art.9. CERT. Els tribunals han conegut d’aquest supòsit, en concret el Jutjat de primera instància núm.7 de Barcelona, en la seva sentència de 18 de setembre de 2019, que va conèixer de la demanda presentada per un restaurant contra TripAdvisor per les crítiques negatives que apareixien en aquesta plataforma sobre el seu establiment. Si bé en aquest cas no va plantejarse la deslleialtat per denigració sinó per altres actes deslleials, és cert que la Llei de Competència Deslleial podria aplicar-se, per reunir-se els pressupòsits d’aplicació i per tant no seria desencertat buscar la protecció de la LCD en aquesta mena de supòsits, tot i la dificultat que no es considerin encabides en l’àmbit de la llibertat d’expressió.

DRET MERCANTIL I PAC 2

5. Les invencions creades per un treballador que ha estat contractat amb aquest propòsit pertanyen en tot cas a l’empresari que l’ha contractat. CERT. Així ho reconeix l’art.15 LP, que denomina “invencions pertanyents a l’empresari” a aquelles invencions realitzades pel treballador durant la vigencia del seu contracte amb l’empresari que sigui fruit d’una activitat d’investigació constitutiva de l’objecte del seu contracte. És també cert que en cas que l’aportaci´opersonal del treballador a la invenció i la importancia d’aquesta per a l’empresari excedeixi de manera evidente del contingut del contracte, el treballador tindrà dret a una remuneración suplementària, però en tot cas la invenció pertanyerà a l’empresari. 6. Que una fleca vengui les baguettes a 20 cèntims la unitat, tot i que li costi produir-la 50 cèntims, és legítim en la mesura en què la fixació de preus és lliure. FALS. És cert que en principi la fixació de preus és lliure, però la venta a pèrdua, que així es denomina la venta realitzada sota cost o sota preu d’adquisició, pot arribar a ser deslleial si, segons l’art.17 LCD, indueix a error als consumidors sobre el nivell de preus d’altres productes o serveis del mateix establiment, si desacredita la imatge d’un producte o establiment aliens o si forma part d’una estratègia encaminada a eliminar a un competidor del mercat. 7. Entitats com les comunitats de propietaris, les associacions de consumidors o comunitats de béns no queden incloses en l’àmbit subjectiu de la Llei de competència deslleial i per tant no els resulta d’aplicació aquesta normativa. FALS. L’àmbit subjectiu de la LCD està previst a l’art.3 i es refereix als “empresaris, professionals i a qualsevol altra persona física o jurídica que participi en el mercat”, sense que sigui necessari que existeixi “una relació de competència entre el subjecte actiu i el passiu de l’acte de competència deslleial”. 8. La forma d’unes galetes es pot protegir tant a través de la marca com del disseny industrial. CERT. Segons l’art.4 LM pot constituir una marca “la forma del producte” i la Llei de protecció jurídica del disseny industrial (Llei 20/2003, de 7 de juliol) entén per disseny “l’aparença de la totalitat o part d’un producte, que es derivi de les característiques de les línies, contorns, colors, forma, textura o material del producte” (art.1). De fet, tenim exemples de les dues opcions: la marca tridimensional consistent en la silueta de la galeta en forma de dinosaure de Galletas Artiach (Dinosaurus) i el disseny industrial de Cuétara consistent en una galeta farcida d’arròs inflat amb xocolata (Chocoflakes). 9. Diferents persones poden registrar marques idèntiques o similars en diferents classes de productes i serveis i per això es podria admetre el registre de la marca ZARA per identificar neveres. FALS. Regeix en matèria de marques el principi d’especialitat, segons el qual no es poden registrar marques que siguin idèntiques o semblants a altres que identifiquuin productes o serveis idèntics o semblants. Per tant, segons aquest principi podrien existir marques idèntiques o semblants, sempre i quan identifiquin productes o serveis diferents. Ara bé, aquest principi d’especialitat es trenca en el cas de les marques de renom, que gaudeixen d’una protecció reforçada, prevista a l’art.8 LM. Zara podria considerar-se, en aquest sentit, una marca de renom i per tant no es podria registrar una marca idèntica o semblant a Zara encara que fos per identificar productes o serveis diferents als que identifica Zara. Tenim pronunciaments judicials en aquest sentit.

2 Feb. 21 – jul. 21

DRET MERCANTIL I PAC 2

10. El govern pot intervenir en el procediment de control de les concentracions econòmiques, ja sigui autoritzant una operació que hagi estat prohibida per la CNMC o prohibint una operació que hagi estat autoritzada pel mateix organisme, sempre i quan respongui a causes d’interès general diferents a la defensa de la competència (per exemple, seguretat nacional). FALS. El Govern pot intervenir només quan la CNMC hagi prohibit o sotmès a condició d’una operació de concentració, no quan hagi estat autoritzada. Així ho reconeix l’art.60 LDC quan estableix que el Ministre d’Economia i Hisenda podrà elevar la decisió sobre la concentració al Consell de Ministres per raons d’interès generals quan la CNMC hagi resolt prohibir la concentració o hagi resolt subordinar la seva autorització al compliment de determinats compromisos propostes pels notificants o condicions.

Anàlisi jurisprudencial Un dels actes deslleials prohibits per la Llei de Competència Deslleial és la comparació deslleial. Els actes de comparació o publicitat comparativa estan permesos sempre que compleixin amb els requisits que la Llei imposa, bàsicament que es refereixin a béns o serveis amb la mateixa finalitat o dirigits a satisfer les mateixes necessitats, que sigui objectiva entre una o més característiques essencials, pertinents, verificables i representatives dels béns o serveis. Aquests tipus d’actes són els que volem abordar en aquest exercici treballant la Sentència del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 1997 (número de resolució 126/1997, ponent Jesús Marina Martínez-Pardo). Podeu veure el vídeo de l’anunci publicitari que és objecte d’enjudiciament en aquest enllaç. Per fer aquest exercici et demanem que localitzis, llegeixis i analitzis amb atenció la sentència referida i a partir d’aquí: 1. Identifica i descriu el supòsit de fet origen del cas i el seu recorregut judicial fins a la seva finalització a través de la sentència estudiada, prestant sempre atenció prioritària no tant a les qüestions o motius de natura processal com sí als directament relacionats amb les matèries analitzades al llarg del mòdul 2 dels materials de l’assignatura. El cas sorgeix arran de la campanya de publicitat que Pepsi Cola va iniciar el 1991 i que Coca Cola va entendre com a il.lícita, per la qual cosa va fer un requeriment a Pepsi Cola sol.licitant-ne el cessament, al que Pepsi Cola no va accedir. L’anunci consistia en “l’actuació d’un cantant de rap que durant un concert davant nombrós públic consumeix una beguda refrescant “Pepsi Cola”; en un moment determinat una veu en off anuncia el canvi de la beguda per un altre “refresc de cola” en el moment en què el cantant beu un got de color blanc, en què no es veu cap marca ni distintiu, canvia de manera brusca el ritme de la seva actuació, que ja no és música rap trepidant sinó una cançó melòdica, davant el desconcert de l’auditori, fins que un dels espectadors li llença una llauna de Pepsi, el cantant veu i torna al rap. S’utilitza en la cançó melòdica la paraula “feeling”, que precisament apareix als anuncis de Coca Cola. Segons Coca cola, Pepsi està incorrent amb l’emissió d’aquest anunci en un acte de publicitat il.lícita, en concret pel seu caràcter comparatiu, denigrant i enganyós. Cap d’aquestes pretensions però és admesa pel Tribunal, que desestima totes les pretensions i com a màxim qualifica la publicitat referida d’ “exagerada”, però en cap cas de deslleial.

3 Feb. 21 – jul. 21

DRET MERCANTIL I PAC 2

2. Si el Tribunal entén que no concorren els requisits de l’art.10 LCD sobre els actes de comparació, es podria prohibir la conducta enjudiciada per aplicació de l’art.4 LCD, que conté la clàusula general de deslleialtat en virtut de la qual es considera deslleial tot comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe? La resposta ha de ser negativa perquè el TS té ja com a doctrina consolidada establert que la clàusula general de deslleialtat no pot aplicar-se de forma acumulada als articles que tipifiquen actes deslleials específics, per sancionar actes que no compleixen els requisits d'aquests actes específics, sinó com a tipus independent per sancionar actes, conductes no previstes específicament en la resta de preceptes. 3. Compara aquesta sentència amb la STS 22 de febrer de 2006 (número de resolució 130/2006, ponent José Ramón Ferrándiz Gabriel) i valora els diferents arguments utilitzats pel Tribunal per decidir com ho fa en un i altre cas. En aquest cas, l’empresa Engel, SA, titular d’un establiment denominat “Perfumerías Cañellas” a Palma de Mallorca va difondre un missatge publicitari, amb la finalitat de promoure la venta dels seus productes i amb motiu de l’apertura d’un establiment d’El Corte Inglés, SA en la referida ciutat, des de finals de novembre de 1994 fins a principis de gener de 1995, que deia el següent: “en fragancias y perfumes el nuevo Corte se queda corto... ante el gran recorte de siempre de Perfumerías Cañellas". Aquest missatge es va difondre mitjançant el dipòsit dels papers que el contenien per les bústies de les cases de la ciutat i també en l’interior de premsa diària i finalment amb un gran cartell en la façana del local de la seu de l’establiment. El Corte Inglés va demandar a Engel per competència deslleial denigratòria. En aquest cas, el Tribunal sí entén que existeix un acte denigratori, relacionant-lo amb un acte de comparació, i ho argumenta de la següent manera: “el mensaje publicitario contiene referencia, no expresa pero sí inequívoca, a una competidora de la anunciante ("el nuevo Corte..."), en términos tales que sus destinatarios no podían sino identificarla de modo nítido (la actora acababa de abrir un nuevo establecimiento en la ciudad). Además, se establece en él una comparación entre la oferta de la anunciante (... "ante el gran recorte de siempre en Perfumerías Cañellas") y la de la competidora (... "se queda corto"), con la finalidad de destacar que los precios de unos productos eran mejores para los consumidores que los de los de los otros”. Segueix argumentant que com que el missatge “alude explícita o implícitamente a un competidor o a los bienes o servicios ofrecidos por un competidor, hay que entender que se trata de un supuesto de publicidad comparativa, la cual está permitida siempre que cumpla los requisitos que la norma le impone y que, en principio, son más rigurosos que los exigidos para otras modalidades, como consecuencia de la necesidad de tutelar los legítimos intereses de los competidores aludidos, además de garantizar a los consumidores una información objetiva y veraz. Y dado que toda comparación implica un cierto grado de descrédito para la actividad, las prestaciones o el establecimiento ajenos, la medida de lo tolerable depende del contenido del mensaje, que ha de ser interpretado en su conjunto, sin descomponerlo en partes y atendiendo a la impresión global que sea susceptible de generar en los destinatarios, así como de la necesidad de utilizar la minusvaloración para llevar a cabo una comparación adecuada a todas las exigencias legales que la convierten en lícita. Con la publicidad cuestionada se trasladó a los consumidores de los productos de perfumería un doble mensaje: el de afirmación de que los precios establecidos por la anunciante eran más bajos que los de su nueva competidora (lo que, como se señala en la sentencia de la primera instancia, no se ha demostrado cierto); y el consistente en que los precios de la demandante, que acababa de abrir su establecimiento en la ciudad y se hallaba en la urgente situación de captar clientela, eran elevados, no solo en relación con los de la anunciante, sino con lo que las circunstancias exigían ("...se queda corto"), lo que constituía un juicio de valor apto para desprestigiar la actividad comercial de la competidora, innecesario al fin de establecer una comparación útil o tolerable para el buen funcionamiento del sistema concurrencial”.

4 Feb. 21 – jul. 21

DRET MERCANTIL I PAC 2

Cas pràctic El 1973 en Rafel López, un professional amb una experiència dilatada en la instal·lació de tendals i després d’anys treballant per empreses del sector, decideix crear una empresa, Toldos Collblanc, SL, que es va acabar convertint en referent en el sector. Al cap dels anys l’empresa comença a ampliar la seva activitat a cortines i estors, treballant amb marques internacionals de molt prestigi i amb productes sempre moderns i tècnicament molt ben acabats, especialitzant-se també en la fabricació i comercialització de tendals per quioscos de premsa. Fins i tot va acabar protegint alguns dels tendals pensats expressament per aquest tipus d’espais a través de drets de propietat industrial. Precisament un dia que en Rafel passejava per Barcelona va veure com en alguns quioscos de la ciutat s’estava utilitzant un tendal com el seu però no l’havia ni fabricat ni comercialitzat la seva empresa. Així que va fer algunes trucades i va descobrir que aquells tendals que eren pràcticament iguals als seus els fabricava l’empresa Toldos de Barcelona, SL. D’altra banda, una de les eines de màrketing imprescindible per a Toldos Collblanc, SL és el seu catàleg de productes, desenvolupat pel seu personal, amb una multitud de referències de productes i fotos, de periodicitat trimestral, que distribueixen entre els establiments col.laboradors. Doncs bé, Toldos Collblanc SL s’assabenta que una empresa de bricolatge ha obert un nou establiment a Barcelona i ha començat a distribuir un catàleg que és quasi idèntic al seu. 1. Llegit i analitzat el supòsit de fet descrit, digues quin creus que seria el títol de propietat industrial que millor serviria per protegir el tendal per quioscos de premsa fabricat per Toldos Collblanc, SL. I el catàleg? Justifica la teva resposta. El tendal per quioscos de premsa fabricat per Toldos Collblanc es podria protegir a través del model d’utilitat. Sembla el més apropiat en aquest cas, si bé no s’hauria de descartar la possibilitat d’acudir a la patent. Segons l’art.137 LP, poden protegir-se com models d’utilitat les invencions industrialment aplicables que, essent nomes i implicant activitat inventiva (menor que la de la patent), consisteixin en donar a un objecte o producte una configuració, estructura o composició de la que resulti algun avantatge pràctic per al seu ús o fabricació. Pel que fa al catàleg, en canvi, no és susceptible de protecció per mitjà de cap títol de propietat industrial. És una creació que no compleix cap funció tècnica i la seva part estètica tampoc semblaria tenir cabuda en l’àmbit del disseny industrial, i per això la seva protecció s’hauria de vehicular a través de la propietat intel.lectual, tot i que tampoc és segur que un tribunal admetés aquesta opció si manqués originalitat. Aquest cas va ser abordat per la STS 64/2017, de 2 de febrer de 2017, , en què una empresa de distribució de productes de bricolatge i material per la construcció demanda a una altra empresa del sector perquè entenia que havia plagiat el seu catàleg, en atenció a les similituds i coincidències en el tipus de paper, format, paleta de colors, estructura interna, criteris de codificació visual, tipografia, etc... 2. Toldos Collblanc, SL vol demandar a Toldos de Barcelona, SL perquè deixi de fabricar els tendals. Està legitimat per fer-ho? Què podria fer Toldos de Barcelona, SL per defensar la seva actuació i seguir fabricant i comercialitzant els seus tendals? Si Toldos Collblanc ha protegit la seva invenció, tal com hem apuntat, a través de model d’utilitat, pot interposar el conjunt d’accions civils que la LP reconeix als titulars d’un dret de patent o model d’utilitat a l’art.71 (per remissió de l’art.148). D’estimar-se l’acció de cessament dels actes que violen el seu dret, Toldos de Barcelona hauria de deixar de fabricar els referits tendals objecte del model d’utilitat. Per la seva banda, en resposta a les accions interposades per Toldos Collblanc, Toldos de Barcelona, SL podria, en via de reconvenció, en base a l’art.120 LP, interposar una acció de nul.litat del model d’utilitat, al.legant falta de novetat per exemple. Si es declarés aquesta nul.litat, s’entendria que el model d’utilitat registrat mai va ser vàlid i com a conseqüència d’això Toldos de Barcelona podria seguir fabricant els tendals en qüestió.

5 Feb. 21 – jul. 21

DRET MERCANTIL I PAC 2

3. Respecte al catàleg, què pot fer Toldos Collblanc, SL per defensar els seus interessos i impedir que altres empreses facin catàlegs com el seu? Com ja hem apuntat en la resposta a la primera pregunta, un catàleg hauria de protegir-se a través dels drets d’autor. Ara bé, a l’ordenament mercantil sí podríem trobar una protecció complementària a aquella, en concret en la Llei de Competència Deslleial. En la sentència referida anteriorment, precisament, es planteja l’existència d’actes deslleials per aprofitament de la reputació o l’esforç aliè via clàusula general de la deslleialtat (art.4 LCD) o per imitació (art.11) i en base a aquesta defensa, Toldos Collblanc podria interposar les accions de competència deslleial pertinents, previstes a l’art.32 LCD: acció declarativa de deslleialtat, de cessament, de remoció dels efectes, de rescabalament dels danys i perjudicis, etc.

6 Feb. 21 – jul. 21...