PAC 3: DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I COMUNICATIU ENTRE 0 I 12 ANYS PDF

Title PAC 3: DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I COMUNICATIU ENTRE 0 I 12 ANYS
Course Psicologia del Desenvolupament
Institution Universitat Oberta de Catalunya
Pages 4
File Size 156.2 KB
File Type PDF
Total Downloads 63
Total Views 153

Summary

Último ejercicio de la assignatura ...


Description

Assignatura

Codi

Data d’inici

Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament I

10.501

14/11/2018

17/12/2018

PAC 3: DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I COMUNICATIU ENTRE 0 I 12 ANYS Resolució de la PAC 3 Escriu aquí les teves respostes: Tasca 1: explica els factors que han pogut intervenir en el procés de socialització dels infants agressors (35%) La família té un paper fonamental en la socialització dels infants, és l’encarregada d’ensenyar les normes i representacions social, i els infants interioritzen tot el que veuen dels pares i mares, fins a regular la seva vida. La conversa entre progenitors i fills és una eina molt potent per poder regular, reforçar i prohibir certs comportaments, i per tant segurament no deuen haver viscut una conversa normalitzada en relació a la homosexualitat. Així com tampoc els deuen haver controlat i redirigit en conductes socialment no acceptades com per exemple molestar, interrompre, insultar, etc. O jocs en els quals la violència és la principal acció. La comunicació amb els fills és l’eina més important a l’hora de la socialització. Pel que fa a la transmissió de valors, és important que els pares i mares transmetin uns valors socials que donin pas al respecte i la tolerància de la diversitat en tots els sentits del món. Els infants són una còpia dels seus pares i mares, així doncs faran tot allò que vegin fer els pares. Si escolten un comentari despectiu el creuran com a vàlid, i tindrà una repercussió en la reacció empàtica dels infants. També hi influeix els companys i companyes, i el que s’aprèn d’estar quotidianament amb ells.

Tasca 2: tenint en compte l'edat de Jamel, com creus que s'hagués desenvolupat la seva identitat i el seu desenvolupament psicosexual si hagués estat acceptat al seu entorn escolar? (25%) Si els seus companys i companyes haguessin acceptat l’homosexualitat del nen projectant una bona imatge. Al no tenir una bona percepció de Jamel aquest no podia construir la identitat pròpia segura. En la seva edat Jamel es troba en una segons Freud en una etapa de latència, a partir dels 6 anys, en la qual s’està identificant sexualment, està superant el complex d’Èdip i està desenvolupant i enfortint el jo, on necessita un suport de l’entorn social, que en el seu cas no ha rebut. Tot i aquest avanços segueix amb preocupacions sexuals. Al acabar aquesta etapa, el nen hagués passat a una etapa genital, a partir dels 12 anys amb l’arribada de la pubertat.

Página 1 de 4

Assignatura

Codi

Data d’inici

Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament I

10.501

14/11/2018

17/12/2018

A nivell de desenvolupament moral i social, i segons els estadis proposats per Kohlberg Jamel es trobaria en un segon estadi, dins del nivell 1, anomenada orientació al relativisme instrumental en la qual neix l’interès propi davant de les ordres i regles, i busca la satisfacció pròpia. I finalment a partir dels 12 anys passaria a un segon nivell que equivaldria a la superació de l’adolescència. I finalment, si parlem de identitat sexual, a partir dels 7 anys els infants ja han adquirit consciència de la identitat sexual i per tant, Jamel sabia que seria un nen per tota la vida. Però tot i això, ell tenia clar la seva orientació sexual, i sabia que li agradaven els nois, gustos que no tenen perquè anar lligats de la identitat sexual. L’orientació sexual es pot desenvolupar al llarg de la vida però tot i així en Jamel ja ho havia fet.

Tasca 3: preparar una xerrada de 30 minuts dirigida a pares i mares de totes les escoles d’educació infantil i primària adscrites al teu consell comarcal (40%) Bona tarda, m’agradaria començar aquesta xerrada amb una dinàmica que ens permetrà reflexionar al voltant del tema que volem parlar i treballar avui: per una banda la prevenció i control de l’assetjament, i per altra banda la tolerància i respecte a la diversitat de gènere. Al mig de la sala hi ha uns post-it i m’agradaria que en parelles responguéssiu amb total sinceritat i anònimament a dues preguntes: 1. A casa quantes vegades s’ha parlat de la diversitat sexual, de l’homosexualitat o heterosexualitat? 2. A què jugàveu quan éreu petits, i a què juguen ara els vostres fills? Si ens centrem inicialment en la primera pregunta és important parlar del paper de la família en la socialització dels infants i en l’aprenentatge de les normes i valors socials i culturals. Vosaltres sou responsables de la regulació d’algunes de les coses que aprenen els vostres fills i filles. Així és molt important mesurar què dieu a casa, com ho dieu i de quina manera us dirigiu a ells i elles. Per tant, centrantnos en la comunicació que establim amb els nostres fills. És important crear moments de conversa en els quals podem conversar i escoltar als fills i filles. És important crear un diàleg de respecte i tolerància a casa, normalitzeu la diversitat sexual, expliqueu experiències que hageu viscut, ja sigui de diversitat sexual com de respecte o injustícia. Mostreu als vostres fills i filles situacions en les quals no us hageu sentit respectats i com us sentíeu en aquestes situacions. L’interès per la sexualitat dels vostres fills i filles neix en una fase anomenada fàl·lica, entre els 4-5 anys en la qual els infants tenen molta curiositat pel plaer, per descobrir i explicar quines diferències hi ha entre els dos sexes, i és important començar a normalitzar-ho i parlar-ne. És important treballar la sexualitat amb els nostres infants, no només a casa sinó també a l’escola, i trencar amb els estereotips que hi ha en funció de la identitat sexual. Així com la tolerància amb aquests temes. Hem de ser conscients que els nens i nenes són conscients de moltes coses a una edat primerenca. A mode de coneixement, segons la teoria de la ment els nens i nenes des dels quatre anys són capaços de Página 2 de 4

Assignatura

Codi

Data d’inici

Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament I

10.501

14/11/2018

17/12/2018

comprendre que les altres persones tenen intencions, desitjos i pensaments diferents. Així doncs, és important que ja des dels quatre treballem l’assertivitat i la conducta prosocial amb els nostres infants. I a partir de la següent citació quedaria clar a que ens referim quan parlem de comportament prosocial: "Són comportaments prosocials aquells que, sense buscar recompenses externes, afavoreixen altres persones o grups o la consecució d'objectius socials; són els que augmenten la possibilitat de generar una reciprocitat positiva de qualitat, solidària en les relacions interpersonals [...]" (Roche, 1995). (Perinat, 2017) Ara passem a treballar la segona pregunta què us he fet en relació al joc. I començarem parlant d’un article del diari el Periódico escrit per Imma Fernández el passat 13 de maig en relació al joc “ Fornite”. I m’agradaria que només llegíssim uns fragments seleccionats: “La Organización Mundial de la Salud (OMS) tratará por primera vez a partir de junio la adicción a los videojuegos como un trastorno, incluyéndolo en la 'Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE-11)'. El documento describe la adicción como un patrón de comportamiento de juego tan grave que "prevalece frente a otros intereses vitales, con un deterioro significativo en el ámbito familiar, social, educacional, personal...". […] Compiten un centenar de usuarios y el reto es ser el último en quedar en pie. […] El psicólogo Daniel Lloret Irles, especialista en conductas adictivas, alerta que los chavales están "perdiendo la variabilidad de disfrutar de otras muchas cosas"(Fernández, 2018)”. El joc és una eina de relació, no per trencar les relacions socials. Relacionar-se a partir de les tecnologies no dóna peu a adquirir certes habilitats socials , saber com tractar a l’altre. Si oferim jocs en el que la violència és la base de relació, els nostres infants aprendran a relacionar-se a partir de la violència. Jugar pot aportar molts aprenentatges però cal que els infants explorin entorn, possibilitats i amistats. A partir del joc, s’aprendran moltes normes socials. Segons la psicologia del desenvolupament existeixen tres tipus de joc, correlatius a unes edats i en funció dels aprenentatges obtinguts pels infants: el joc mogut, sense regles situat en una fase infantil; als dos anus apareix el joc simbòlic, i més tard el joc de fantasia, entre els 4 i 7 anys; i finalment el joc de regles a partir del 7 anys on es poden entendre les regles del joc. Fins aquí la xerrada d’avui, espero que hageu gaudit i si hi ha algun dubte exposeu-lo obertament.

Página 3 de 4

Assignatura

Codi

Data d’inici

Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament I

10.501

14/11/2018

17/12/2018

Referències Bruner, J. (2003). Juego, pensamiento y lenguaje. Infancia Educar de 0 a 6, 2003, número 78. p. 4-10. ISSN 1130-6084 Fernández, I. (2018) Padres y expertos libran una batalla contra el videojuego 'Fortnite'. ElPeriódico. Disponible

a:

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180513/padres-expertos-contra-adiccion-

videojuego-fortnite-6803171 Garaigordobil, M. (2006). Relevancia de la empatía en el desarrollo de la personalidad durante la infancia. Infocop Online. ISSN 1886-1385 Perinet, A (2017). Psicologia del desenvolupament I: Desenvolupament social, afectiu i comunicatiu. (3a ed.) Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Perinet, A (2017). Psicologia del desenvolupament I: Desenvolupament socioafectiu en nens i nenes de 2 a 11 anys. (3a ed.) Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Rovati, L. (11 de Febrero de 2016) ¿Quieres ser para tus hijos una figura de cartón?. Bebés y más. Trevarthen, C. (1984). How control of movements develops. In H. T. A. Whiting (Ed.), Human motor actions: Bernstein reassessed (pp. 223–261). Amsterdam: Elsevier. Trevarthen, C. (1992). An infant’s motives for speaking and thinking in the culture. In A. H.Wold (Ed.), The dialogical alternative: Towards a theory of language and mind (pp. 99–137). Oslo, Norway: Scandanavian University Press. Autor desconegut (2018). La madre de un niño de nueve años atribuye su suicidio al acoso en el colegio tras declararse

gay.

La

Vanguardia.

Disponible

https://www.lavanguardia.com/sucesos/20180828/451517978343/nino-nueve-anos-gay-se-suicidaacoso.html

Página 4 de 4

a:...


Similar Free PDFs