Pac 3 historia psicologia uoc PDF

Preview

Summary

Download Pac 3 historia psicologia uoc PDF

Description

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Testimonis del passat: Dinàmiques del record i l’oblit

•

Presentació i Objectius

•

Enunciat: descripció teòrica de la pràctica

•

Materials

•

Criteris d'avaluació

•

Format de lliurament

•

Data límit de lliurament

1

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Presentació Objectius Amb la realització de la PAC 3 volem aconseguir una sèrie d'objectius que s'especifiquen a continuació: •

Construir una perspectiva global i crítica dels continguts de la història de la psicologia treballats durant el curs.

•

Aprendre a valorar les aportacions de cada escola psicològica com contribucions a un diàleg constant entre present i passat.

•

Reflexionar sobre diferents procediments historiogràfics assajats per a fer la història de la disciplina psicològica.

•

Desenvolupar la tècnica del comentari de text com eina per a situar en perspectiva històrica el moment present de la psicologia.

2

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Enunciat de la PAC Introducció Com hem pogut veure al llarg de les dues primeres PACs, no només existeixen diverses maneres de concebre i narrar la història de la psicologia, i els seus esforços de per pensar i estudiar el funcionament de la memòria, sinó que, a més a més, història i memòria es troben sempre entrellaçades, de forma que certes maneres d’entendre la història fan possibles certs conceptes de memòria, i certes formes de recordar i d’oblidar, ens ofereixen visions alternatives respecte això que anomenem el passat. Així, a la primera Unitat hem debatut envers d’aquestes interrelacions entre ciència, història i memòria, estudiant com diferents sensibilitats psicològiques aborden aquests problemes des de diferents punts de vista. A la PAC 2, hem continuat endinsant-nos en les concepcions i aproximacions que es van desenvolupar al voltant del tema de la memòria a partir d’un text molt previ a la constitució de la psicologia com a disciplina independent o científica, fins al punt que alguns autors qüestionarien si veritablement pot concebre's aquest text com a part de la psicologia, implícitament plantejant així la pregunta respecte de què és el que la disciplina psicològica hauria de recordar. Resulta evident, a més a més, que així com les relacions entre memòria i història resulten cabdals per la constitució de la psicologia com a disciplina, les problemàtiques que aquests dos conceptes encerclen, excedeixen preocupacions exclusivament acadèmiques, i resulten qüestions fonamentals en tots els àmbits pràctics de la vida quotidiana on es volen establir fets vinculats al passat. Un exemple d’això és clarament l’àmbit judicial, on l’establiment d’un fet des d’un punt de vista legal freqüentment requereix fer ús de les experiències mnèmiques de testimonis que, basant-se en la seva memòria, contribueixen a establir fets passats. Com podrem veure en aquesta PAC, doncs, estudiar i entendre la història de la memòria, i la memòria de la història, és no només crucial per desenvolupar una comprensió complexa del desenvolupament de l’anomenada ‘psicologia científica’ al segle XX, sinó també per comprendre les diferents maneres en què el desenvolupament d’aquesta disciplina ha influenciat, i ha sigut influenciat per altres àmbits socials, legals, i polítics on aquests tipus de saber han adquirit conseqüències de particular importància. Així, en aquesta PAC explorarem comparativament els treballs de dos importants autors d’aquest període pel desenvolupament de la psicologia científica, però pertanyents a escoles, geografies, trajectòries i moments molt diferents: és a dir, Sigmund Freud i Hugo Münsterberg. Això ho farem, a més a més, a partir de les seves respectives reflexions no només al voltant de les dinàmiques psicològiques del record i l’oblit en general, sinó més específicament, buscant valorar quines implicacions aquestes reflexions han tingut i poden tenir, per la manera com entenem les possibilitats i dificultats associades a la pràctica del testimoni. En resum: Quines són les conseqüències de certes teories de la memòria desenvolupades al llarg de la història de la psicologia per concebre les possibilitats i dificultats d’oferir un testimoni sobre el passat? Continuant –i sofisticant– la modalitat emprada en la PAC2, aquesta PAC3 es planteja com un comentari de text comparatiu que haurà d'elaborar-se individualment i seguint una metodologia particular que explicarem a continuació. Enunciat de la proposta Un comentari de text és un treball d'anàlisi, reflexió i crítica entorn d'un o més textos determinats. Per a l'assignatura d'Història de la Psicologia, aquesta eina és

3

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

essencial perquè ens permet apropar-nos al pensament d'una època passada. Per aquesta raó, el comentari de text és el tipus de treball d'avaluació que farem al llarg del que ens queda de curs. Per ajudar-vos en l'elaboració d'aquest exercici pràctic, hem plantejat una senzilla estructura que guiarà el vostre discurs en el treball escrit. Tot comentari de text ha de constar d'aquests quatre apartats fonamentals: 1. Una contextualització que situï les visions que els autors exposen sobre el tema en qüestió, justificant-la des de les seves respectives perspectives teòriques i prenent com a punt de partida el concepte sobre el qual reflexionen. 2. L'anàlisi dels continguts. Per a tal fi us proposarem una sèrie de preguntes-guia que us seran de gran ajuda per traçar una coherència argumental en el vostre discurs i les vostres reflexions i comparacions al voltant dels textos a treballar. Recordeu que les preguntes no s’han de respondre una a una (no es tracta d'un examen, sinó d'un comentari de text), per la qual cosa es recomana fer-ho de forma argumentada i relacionant i integrant les respostes a les diferents preguntes. 3. Unes conclusions que hauran de tancar el treball, reprenent de forma molt resumida els punts més destacats del vostre treball, des d'una orientació crítica i personal. 4. Una bibliografia que contingui totes les referències citades al llarg del treball, en ordre alfabètic i respectant escrupolosament la normativa de la American Psychological Association (APA). Tingueu en compte que una bona bibliografia, tant per la seva qualitat selectiva com per la fidelitat i el rigor amb que s'apliquin les normes de citació de l'APA, pot ser crucial a l'hora d'avaluar els treballs.

Text 1 Entre los numerosos ejemplos de desmentida de recuerdos ingratos que he visto entre los parientes de enfermos, mi memoria ha guardado uno como particularmente raro. Una madre me informaba sobre la infancia de su hijo neurótico, ahora púber, y me refirió que él, como todos sus hermanos, se había orinado en la cama hasta grandecito, lo cual en verdad no carece de peso para un historial clínico neurótico. Algunas semanas más tarde, cuando ella quiso anoticiarse del estado del tratamiento, tuve ocasión de señalarle los signos de una disposición patológica constitucional en el joven, y entre ellos invoqué el rasgo de mojarse en la cama, que la anamnesis había puesto de relieve. Para mi asombro, ella puso en tela de juicio el hecho tanto para ese hijo como para los demás, preguntándome de dónde podía yo saberlo, hasta que al fin tuvo que oír de mí que ella misma me lo había referido poco tiempo antes, y por ende lo había olvidado. También en personas sanas, no neuróticas, hallamos abundantes indicios de que una fuerte resistencia se contrapone al recuerdo de impresiones penosas, a la representación de pensamientos penosos. […] Uno se ve precisado a hacer de este afán defensivo elemental contra representaciones que pueden despertar sensaciones

4

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

displacenteras[…], uno de los pilares fundamentales del mecanismo que es el portador de los síntomas histéricos. Y no se objete, contra el supuesto de esa tendencia defensiva, que […] a menudo nos resulta imposible, por lo contrario, librarnos de recuerdos penosos que nos persiguen, y ahuyentar emociones afectivas penosas como el remordimiento, los reproches de la conciencia moral. Es que no se afirma que esta tendencia defensiva pueda abrirse paso dondequiera, que en el juego de las fuerzas psíquicas no pueda tropezar con factores que, con fines diversos, aspiren a lo contrapuesto y lo produzcan en desafío a aquella. Como principio arquitectónico del aparato anímico se deja [deducir] la estratificación, la edificación a partir de instancias que se superponen unas a otras, y es muy posible que aquel afán defensivo corresponda a una instancia psíquica inferior, y en cambio instancias superiores lo inhiban. Comoquiera que sea, abona la existencia y el poder de esta tendencia defensiva el hecho de que podamos reconducir a ella procesos como los de nuestros ejemplos de olvido. Vemos que mucho se olvida por sí mismo como tal; donde esto no es posible, la tendencia defensiva desplaza su meta y produce, al menos, el olvido de otra cosa de menor sustantividad, que ha entrado en enlace asociativo con lo genuinamente chocante. El punto de vista que aquí desarrollamos, según el cual unos recuerdos penosos caen con particular facilidad en el olvido motivado, merecería aplicarse en muchos campos donde hasta hoy no se lo ha tenido en cuenta o se lo consideró sólo en mínima medida. Así, no me parece que se lo haya destacado lo suficiente en la apreciación de los testimonios que se presentan ante un tribunal, donde es evidente que se atribuye al juramento del testigo un exagerado influjo purificador sobre su juego psíquico de fuerzas. En cambio, es de universal aceptación que debe tomarse en cuenta ese motivo en la génesis de las tradiciones y de la historia legendaria de los pueblos: lleva a borrar del recuerdo lo penoso para el sentimiento nacional. Quizás un estudio más detenido establecería una completa analogía entre el modo en que se forman las tradiciones de un pueblo y los recuerdos de infancia del individuo. Freud, S. (1901/1986), Psicopatología de la Vida Cotidiana. Obras Completas de Sigmund Freud, vol. 6, pp. 145-146. Buenos Aires: Amorrortu. Traducció de José Luis Etcheverry. Text 2 Mi argumento es que en ningún campo se observa una variación tan grande de los límites de normalidad como en el de la memoria, y esto se aplica tanto a sus dimensiones positivas como a sus dimensiones negativas, tanto al recuerdo como al olvido. Olvidar no supone en sí mismo un defecto o un síntoma patológico. Por el contrario, no podríamos llevar a cabo los propósitos de nuestras vidas si no descargáramos constantemente nuestra memoria de cuestiones superfluas. Estaríamos perdidos si tuviésemos que retener en nuestra memoria cada cara que vemos por la calle y cada anuncio que vemos en los periódicos. Nuestra mente ha de fluir y fluir. E incluso le solicitamos a nuestra memoria normal que de alguna forma siga a nuestra imaginación. No nos importa recordar impresiones de forma exacta; nuestra percepción está llena de pequeñas lagunas que nuestra memoria imaginativa constantemente rellena con asociaciones apropiadas, y cuando recordamos un paisaje, queremos tener una imagen redondeada y no nos importa si la ola del mar tenía exactamente esta curva o si el árbol tenía justo éste número de ramas. Por el contrario, recordamos bien cuando seleccionamos el material, eliminamos partes dignas de ser olvidadas, y añadimos a partir de nuestra propia imaginación otras partes que se adaptan bien a la reproducción de la experiencia original.

5

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Pero es evidente que, cuando asume proporciones mayores, este suprimir y suplantar de las ideas de la memoria nos vuelve incapaces de adaptarnos a la vida. Si no podemos recordar nuestra experiencia previa, y si, además, nuestra imaginación nos engaña mediante la ilusión de pseudo-memorias, nos encontramos completamente perdidos en el mundo social, y sólo el cuidado en un asilo puede protegernos de la destrucción total. Sin embargo, quién decidirá cuándo se alcanza el límite en el que olvidamos y suplantamos demasiado: en ningún otro lado es la frontera más amplia, y en ningún otro lado es ésta más importante, que en la psicología de los tribunales. Podemos encontrarnos aún dentro del terreno de lo normal. Puede ser simplemente cansancio lo que hace decrecer nuestra resistencia contra la invasión de ilusiones engañosas en nuestra memoria. O puede ser una simple excitación emocional; sin duda, el mero hecho de estar en la silla del testigo despierta, en muchas mentes, debido a su importancia y solemnidad, una excitación que es especialmente favorable a la apertura de la memoria a la sugestión y a la confusión de ideas que se agrupan junto a otras ideas con un tono fuertemente emotivo. Muchas memorias incluso sucumben frente a una pregunta sugestiva o impresionante. Y más importante aún es la sugestión de toda la situación y especialmente de sus elementos sociales. […] La falta de fiabilidad de la memoria no tiene nada que ver con las intenciones o la veracidad del testigo. El hombre promedio sabe en cualquier caso demasiado poco acerca del funcionamiento de su propia mente, y sus variaciones particulares suelen escapar a su atención. […] En este sentido, no hemos de olvidar que nuestro conocimiento de nuestra propia personalidad y sus acciones es una función de la memoria. Nos conocemos a nosotros mismos, en un sentido psicológico, a través de la memoria entrelazada de nuestras acciones y experiencias, y esta auto-conciencia que se reproduce está siempre abierta a todas las vicisitudes y defectos propios del recuerdo en otras áreas. Münsterberg, H. (1908), On the Witness Stand: Essays on Psychology and Crime, pp. 157-160. New York: Doubleday, Page & Co. Traducció pròpia. Preguntes generals per a l’estructuració del comentari de text 1. Contextualització Introdueix el lector en el tema central dels textos a comentar. Se suggereix partir d'un nou títol de creació pròpia que resumeixi la idea de base que es desprèn del text i del teu treball. Així mateix, ha de situar-se els autors en relació amb la història de la psicologia tenint en compte el període al que pertanyen, segons puguis fer a partir de les lectures de les unitats corresponents a aquesta PAC. 2. Anàlisi i discussió de les idees contingudes en el text Argumenta críticament les idees contingudes en els textos a comentar. Podeu prendre com a punt de partida tot un ventall de possibilitats a l'hora d'analitzar els continguts a treballar. No es tracta de fer un resum de les principals idees, sinó de posar-les en contrast amb altres plantejaments afins o contraris al punt de vista dels autors, comparant els seus punts de vista. Per a això, haureu de recolzar-vos bibliogràficament en tantes referències com considereu oportunes, sempre que quedin justificades en el treball escrit. Per exemple: -

Tots dos textos elaboren reflexions sobre les dinàmiques de la memòria (tant del record com de l'oblit) emfatitzant diferents mecanismes explicatius.

6

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

-

-

Quins són aquests mecanismes i com es relacionen amb les tradicions de pensament psicològic a les quals aquests autors pertanyen respectivament? Justifica el teu argument fent ús de cites textuals dels fragments donats. A quin altre autor al·ludeix Münsterberg quan proposa que la ment ha de 'fluir y fluir'? I quin va ser el debat entre aquest autor (al·ludit per Münsterberg) i Wilhelm Wundt? Malgrat les seves diferències, Freud i Münsterberg tracten els processos mnèmics en termes d’una complexa activitat psíquica interna. Com es comparen aquestes teories del funcionament de la memòria amb les premisses teòriques del conductisme de Watson?

Aquestes són possibles propostes d'acció, però podeu presentar altres línies d'anàlisi, si ho considereu oportú, i si indiqueu explícitament quines són les línies que desenvolupareu. 3. Conclusions Quines serien les implicacions de les reflexions de Freud i Münsterberg sobre la memòria per la psicologia del testimoni? I penses que la història de la psicologia (de la memòria) podria contribuir al desenvolupament de processos legals diferents? Si és així, com?

7

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Materials Els materials de base per a la realització d'aquesta PAC3 són totes les lectures corresponents a les Unitats 1, 2, 3, 4 i 5, així com qualsevol de les fonts recomanades a l'aula pel vostre/a consultor/a.

8

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Criteris d’avaluació Es valoraran especialment els següents aspectes en l’elaboració d’aquesta activitat: •

Raonar i defensar de manera consistent els arguments presentats.

•

Utilitzar el llenguatge acurat, tècnic i precís de l’assignatura, emprant un estil propi i sense reproduir literalment ni resumir les idees del material.

•

Relacionar els textos amb els materials de l’assignatura.

•

Capacitat d’anàlisi, de síntesi i de crítica.

I pel que fa les competències transversals especificades a la Graella de Planificació de l’Aprenentatge: •

Capacitat per comprendre les limitacions de la perspectiva de l’anàlisi psicològica del comportament humà i incorporar aportacions conceptuals i tècniques d’anàlisi pròpies d’altres disciplines.

•

Capacitat per comparar i posar en relació conceptes, models i posicions teòriques diferents.

•

Capacitat per pensar i llegir de forma crítica i creativa, adoptant un enfocament científic i ètic en els diferents àmbits de la professió.

•

Capacitat per comprendre i respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics.

•

Capacitat per analitzar i sintetitzar.

9

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Format de lliurament El treball ha d’incloure un apartat de “Bibliografia” que reculli tots els documents consultats. La cita dels documents ha de seguir la normativa de la APA (American Psychological Association), aspecte que es tindrà molt en compte per a l’avaluació del treball. A l’espai “Recursos” de l’assignatura (“Normativa APA”) trobareu una sèrie de guies i documents que facilitaran la correcta aplicació de la normativa. Un bon ús de la Normativa APA és molt recomanable a l’hora d’avaluar els vostres treballs. Cada activitat ha de presentar-se de manera individual en un document en format .rtf (Rich Text Format) o pdf, i no ha de superar les 2000 paraules. El format de lletra ha de ser Verdana o similar, tamany 10. Heu de tenir en compte que, per defecte, programes com Microsoft Word guarden els fitxers com .doc o .docx, i, per tant, cal especificar expressament el format .rtf o .pdf quan es guarda el document. L'activitat ha de lliurar-se a través del RAC (Registre d’Avaluació Continuada) des de l’apartat d’Avaluació! de l’aula. Recordeu indicar el vostre nom i cognoms en totes les pàgines del document; també! la vostra aula. No s’ha d’enviar còpia a la bústia del consultor/a.

10

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Prova d'Avaluació Contínua. PAC-3.

Data límit de lliurament La data límit per el lliurament d’aquesta PAC 3 és el dia 01/12/2014 a les 24:00 hores. Les activitats lliurades més tard no seran admeses EN CAP CAS.

11...