8 Art dels ibers PDF

Title 8 Art dels ibers
Course Art Antic i Medieval
Institution Universitat Pompeu Fabra
Pages 3
File Size 81.9 KB
File Type PDF
Total Downloads 45
Total Views 207

Summary

Download 8 Art dels ibers PDF


Description

Tània Roselló Sabaté

Universitat Pompeu Fabra

ART ANTIC I MEDIEVAL ART DELS IBERS Sistema polític d’oligarquia Sistema econòmic basat en l’agricultura i ramaderia Reben influències dels colonitzadors Grecs Fenicis Cartaginesos Desapareixen diluïts sota la influència de la cultura romana -

Característiques

Característiques Urbanisme matusser i pobre. Emplaçats habitualment en turons. Emmurallats, totalment o parcialment. Muralles ciclòpies i de reble. Habitatges adossats a les muralles i sense ordenació. Presència de l’habitatge del cabdill. -

Habitatges

Característiques Ús del sistema de mainell amb arcs i voltes per aproximació de filades. No s’identifiquen ni temples ni palaus. Construccions d’adob, pedra, reble, tàpia i fusta.. La majoria d’un sol pis, però també trobem de dos. Sòcols de pedra i murs de tàpia, adob o reble. Cobertes amb embigats, brancatges ¡ fang. Poques cambres. Androceu i gineceu. -

Ullestret, Girona

Tània Roselló Sabaté

Universitat Pompeu Fabra

Ciutadella ibèrica Ullastret, Puig Sant Andreu. Ullastre, prop d’Emporion/um Habitat pels indigetes (Indika o Indikesken) (Esteve de Bizanci s. VI) Fundat el segle VI aC i abandonat en el segle II aC. Va mantenir relacions comercials amb grecs i fenicis establerts a Emporion. Hi trobem muralles, habitatges, cisternes, sitges i espais públics. Trobem habitatges aristocràtics. Muralles del segle VI aC, aplicades vers el 400 aC. Segle III aC, Guerra Púnica, noves reformes. -

Calafell. Tarragona

Poblacions de poca durada: s. VI – II aC A la part superior la zona del cabdill. Muralla en un principi en la part superior feta de tàpia, no era de molta grandària. Dintre de les cases hi havia un altell -

Les Masies de Roda Tornabous: lloc difícil de defensar-se

-

Característiques de l’arquitectura funerària o

Tombes de cambra Típiques del sud peninsular Excavades sota terra o sobre ell en túmuls Poden recordar els tholos micènics

o

Monuments Turriformes Construcció quadrada, amb podi i cos superior decorats amb escultures i/o relleus. Rematats per un cos amb motllures El més importants: Pozo del Moro (MAN)

Pilars estela: Petit podi, basament esgraonat, amb pilar i capitell, rematat per un brau. Molt nombrosos Probablement seria l’enterrament del poble, més fàcil de fer Escultura o Dama d’Elx: Estàtua de pedra calcària. Dona que porta tiara punxeguda i rodets circulars laterals. Espatlles cobertes amb mantell. Tres collars amb porta-amulets i amforetes. Arracades de placa i ínfules. Està mulitada, era de o

-

Tània Roselló Sabaté

-

Universitat Pompeu Fabra

cos sencer. Vestida d’una forma ritual. Al principi no sabíem què era: dona, sacerdotessa, divinitat? Ja que es va trobar totalment descontextualitzada. La troballa de la Dama de Baza va aclarir la seva funció: és una escultura funerària i que probablement sigui una sacerdotessa, una divinitat o la pròpia dama difunta. Claríssima influència grega en el rostre, demostra que els ibers tenien una capacitat tècnica força acurada (coneixien el treball amb pedra, inclús, la cera fosa). Era policroma. Darrera disposa d’un reconditori on sabem que s’hi va trobar alguna resta òssia. o Dama de Baza: descoberta el 1970. Estàtua en pedra sorrenca. Figura sedent. Ens ha arribat totalment sencera. Vestida amb un mantell i caputxa. Porta un collaret amb porta-amulets i petites àmfores. Arracades de placa i ínfules. Trobada a l’interior d’una cambra funerària. Mà dreta sobre la cama i a la mà esquerra un ocellet. Està asseguda sobre un tro alat. Està més elaborat el bust que la resta del cos. Les sabates amb punxa son utilitzades a les mares de déu romàniques. Probablement és una divinitat protectora. El que té a sota son urnes asinaries. La presència d’armes demostra que era una tomba mixta. El mantell també recorda al romànic. Ceràmica vermella i brava d’estil iber, però inspirada en les primeres ceràmiques gregues. o Dama del Puig des Molins, Eivissa: aquest lloc estava ocupat pels fenicis, per això tenim influencies i art molt diferent. Ulls rasgats, influència oriental. o Exvot, Jenet: molt petites, genet que va vestit amb un cas guerrer i que probablement és un exvot d’un guerrer. Ceràmica ibera

A finals del segle VIII aC coneixien la ceràmica al torn Convivència de tècnica al torn fins a principis segle VI Policromia simple, bicolor o tricolor....


Similar Free PDFs