La Guerra dels Trenta Anys.docx PDF

Preview

Summary

Download La Guerra dels Trenta Anys.docx PDF

Description

ndiazmon



NEUS DÍAZ MONTANÉ

CULTURA I INSTITUCIONS

2017-2018

Causes de la Guerra dels Trenta Anys

La Pau de Westfàlia també és anomenada Tractats de Münster i d’Osnabruck. Aquesta Pau de Westfàlia posa fi a la guerra més destructiva a l’Europa Moderna fins llavors. Les causes d’aquest enfrontament són político-religioses. Comença amb un problema religiós a Bohèmia i acaba amb una gran guerra europea. Des de la part protestant d’Alemanya s’havia produït una expansió del calvinisme. Tot i ser minoritari a Alemanya, sí que era molt actiu, eren pocs però es feien sentir. Tot això a la regió del Palatinat, Bohèmia, Bremen, etc. El que fa és trencar aquest statu-quo de la Pau d’Augsburg (pau entre catòlics i protestants del Sacre Imperi, 1555). Això és a la part protestant. A la zona catòlica, hi ha una expansió dels jesuïtes, una de les parts més bel·ligerants que volien combatre els calvinistes (que serien la branca bel·ligerant dels protestants). El 1609, es firma la Carta de Majestat, que s’ofereix i s’estableix una espècie de llibertat pels protestants. La política anti-protestant de l’emperador Maties I del Sacre Imperi (1557-1619) i el seu hereu Ferran, fa que tot s’acabi escalfant. L’Arxiduc Ferran d’Èstiria (1578-1637), que s’havia creat amb jesuïtes, per tant, no obert en aquest sentit religiós, promou una política catòlica. Però els luterans convoquen la Dieta de Praga el 1618, al Castell de Hradcany. Tiraran per la finestra a dos dels representants imperials, a Martinitz i a Slawata. Aquests fets van ser aprofitats per tots. Pels protestants és un símbol de l’alliberament, i pels catòlics és una prova de la brutalitat dels protestants. Els països implicats en aquesta guerra són diversos: l’Imperi Espanyol, el Sacre Imperi, la Lliga Catòlica (països alemanys catòlics), El Palatinat, Saxònia, Dinamarca, Suècia, França Anglaterra, Holanda, Bohèmia... El que podem veure és que és una guerra europea, disputada essencialment a Alemanya, però que té un abast continental. A més, és l’exemple, dins de tota aquesta Història Moderna d’Europa, més clar de patiment de la població civil i les empreses militars de les monarquies. Abans de les Paus de Westfàlia, el 1648, hi ha altres tractats menors, com la Pau de Praga, el 1635. Aquesta pau és una pau firmada per l’Emperador i la majoria dels estats protestants alemanys. Hi ha diversos punts a destacar: en primer moment hi ha una tolerància oficial del calvinisme (recordem que estava fora de la Pau perpètua i era una de les causes de la Guerra dels Trenta Anys); en segon lloc, la restitució de les terres eclesiàstiques secularitzades; la reposició de l’elector palatí; una amnistia general. Aquesta última només s’aconsegueix poc després de la Batalla de Jankou (1645, victòria sueca sobre els imperials). Els dos temes més espinosos d’aquesta pau serien la tolerància oficial del calvinisme i la reposició de l’elector, que vol dir qui té el control del territori i qui té més poder, més enllà de l’Emperador.

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

CULTURA I INSTITUCIONS

2017-2018

Serà a partir del 1645 que hi ha la primera reunió de les delegacions de tots els països bel·ligerants. Qui no està en aquestes negociacions de pau és el Papa. La Santa Seu havia perdut el poder, perquè els protestants, qui anaven guanyant, no el reconeixien. Hi ha dos blocs: els Corpus Catholicorum, que són 72 membres; i l’altre és el Corpus Evangelicorum, que són 73 membres. A nivell numèric no hi ha diferències, però sí en com actuen. Hi ha catòlics de diferents pensaments: anti-emperador, n’hi ha que són més radicals... En canvi, els protestants es presenten units, i això els afavoreix. El març del 1648 arriben a un acord sobre temes religiosos i molt favorables als protestants. Se situa una data normativa establerta: l’1 de gener del 1624. És a dir, totes les confessions creades abans seran legals. -

Les potències exteriors

Les dues potències estrangeres que actuaven a territori alemany, que eren França i Suècia, arriben a la pau. Suècia volia els territoris que havia aconseguit d’Alemanya, per evitar fer un territori alemany molt unit (i evitar un equilibri de poders). Volien quedar-se part d’Alemanya per tal que el poder estigués dividit i no hi hagués una hegemonia alemanya. A Suècia se li entreguen Bremen i Verven. A més, els suecs exigeixen una quantitat de diners: 30 milions de tales. Al final els donen 5 milions de tales. França, Mazzarino exigia que li fossin reconeguts les parts de conquesta que havia fet, sobretot, Alsàcia i Renania. L’Imperi, evidentment, no volia. El setembre del 1646, els francesos abandonen l’Alsàcia a canvi d’1.6 milions de tales. Hi ha com una mena de pau pre-liminar entre França i l’Imperi, però la guerra continua dos anys més. Tan per part de suecs com de francesos. Els francesos, el que proposen als imperials és que Lluís XIV tingués l’estatus de príncep de l’Imperi, una indemnització de guerra i una solució pel Palatinat. La resposta de Maximilià va ser que no, que acaba implicant un canvi d’hegemonia. El 1648, els francesos volien la pau perquè els esclata La Fronda i han de recular. Per tant, el 1648 arribem a aquesta pau amb una França que desitjava signar-la, perquè tenen una revolució interna; Suècia també volia la pau, ja que amb aquesta indemnització de pau de 5 milions ja els estava bé; i la Monarquia Hispànica el que fa és reconèixer la sobirania i independència d’Holanda. Això els convenia per una raó: estaven asfixiats per les diverses guerres, Felip IV no tenia diners, i així podia anar contra Bèlgica i no contra Holanda. Els holandesos, el que fan és tancar el riu Scheldt de qualsevol comerç excepte l’holandès. Són diverses mesures que fan els holandesos perquè acceptin aquesta pau, els espanyols. També imposen drets de duana als holandesos als ports de Flandes, per tant, controlaran els ports.

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

CULTURA I INSTITUCIONS

2017-2018

Paral·lelament tenim la Companyia de les Índies Orientals d’Holanda pressionant, perquè el que volen és que els reconeguin el comerç amb tota Amèrica. El que fan és reconèixer les conquestes holandeses fetes en els territoris de la Corona de Portugal.

Apareix el concepte d’equilibri de poders. Es reconeixen també les raons de cada Estat. Apareix la sobirania nacional com a tal. El Sacre Imperi i l’Església catòlica han col·lapsat el panorama. S’havia demostrat que aquestes dues grans entitats no podien garantir res. Neix l’Estat com a tal, fins a aquest moment eren monarquies, governs, ara ja podem parlar d’Estats. No hi ha cap àrbitre, ni poder supra-nacional, que actués com a tal. Abans el Papa actuava com a àrbitre de la cristiandat; ara ja no, queda a fora, perquè els protestants no el reconeixen. Per tant, Inocenci X queda fora del tractat....