La Guerra Civil PDF

Preview

Summary

Del cop d’estat a la Guerra Civil Els insurrectes contra la República havien previst un cop d’estat que els permetés apoderar-se dels òrgans de govern, declarar l’Estat de guerra i sufocar les oposicions.1 L’aixecament militar17 juliol 1936 pronunciament militar anomenat “Alzamiento Nacional” s’inic...

Description

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 1. Del cop d’estat a la Guerra Civil Els insurrectes contra la República havien previst un cop d’estat que els permetés apoderar-se dels òrgans de govern, declarar l’Estat de guerra i sufocar les oposicions. 1.1 L’aixecament militar 17 juliol 1936

pronunciament militar anomenat “Alzamiento Nacional” s’inicia a les casernes de

Melilla 18 juliol

Franco arriba al Marroc i pren el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. Es van revoltar caps

militars a Espanya: Mola a Pamplona, Goded a Mallorca... El govern de la República va trigar a reaccionar . Ni Azaña (president) ni Casares Quiroga (cap de govern) van prendre mesures i es va perdre un temps vital per defensar la República. Quiroga va dimitir i Azaña nomena José Giral cap de govern. 19 juliol

s’autoritza el lliurament d’armes als sindicats i als partits del Front Popular els quals amb

una part de l’exèrcit republicà i la Guàrdia d’Assalt van plantar cara a Madrid i Barcelona als colpistes i van impedir l’èxit del cop d’estat. El pronunciament va triomfar a Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i Canàries i algunes ciutats andaluses. Va fracassar a Catalunya, València, part cantàbrica, Castella- La Manxa, Extremadura, Madrid i gran part d’Andalusia. 1.2 La insurrecció a Catalunya L’encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya va ser el general Goded. El 18 de juliol a Catalunya les organitzacions d’esquerra i militants de la CNT i UGT van assaltar armeries i organitzar una estructura de resistència. Amb la Guàrdia d’Assalt i la Civil van enfrontar-se als insurrectes. El cap militar de Barcelona, Llano de la Encomienda, era lleial a la República. Goded a Barcelona deté a Llano i reorganitza les tropes però a la nit la capitania general és assaltada i Goded és detingut. Els insurrectes a Catalunya es van rendir ja que van trobar una forta resistència. La victòria es va celebrar com un gran triomf popular perquè el paper de les organitzacions d’esquerra havia estat decisiu. 1.3 La consolidació dels bàndols A finals de juliol els insurrectes ocupaven bona part del territori espanyol. La situació va derivar cap a un enfrontament civil armat amb la formació de 2 bàndols: -

Insurrectes: militars conservadors, monàrquics, grups catòlics, falangistes, carlins i els que es van oposar a les reformes de la República. Es definien com a nacionals i catòlics. Intenció: restablir

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) l’ordre per mitjà d’una dictadura militar i recompondre el poder civil en forma de monarquia o república. Els falangistes volien imposar el feixisme i els carlins la instauració de la monarquia carlina. -

Lleials a la República: eren les classes populars i la majoria d’ells estaven afiliats en les organitzacions sindicalistes, anarcosindicalistes i s’anomenaven “rojos”. Defensaven la legitimitat republicana i feien costat al Front Popular.

2. Perquè la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional? L’esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i revolucionàries (socialistes i comunistes), i els règims feixistes (Alemanya i Itàlia). Es va creure que en Espanya s’estava produint un enfrontament armat que molts temien a escala mundial. L’opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República. En van ser partidaris els partits obrers i al URSS. Les forces conservadores de les democràcies (França, EUA i Regne Unit) i els governs feixistes, veien en la insurrecció de Franco un fre al comunisme. Tant els insurrectes com el govern de la República van recórrer a l’exterior per trobar suport. Els insurrectes van enviar agents als països feixistes per obtenir ajuda militar (avions i armes). Els republicans van demanar col·laboració militar i política de França però els governants de les democràcies van ser prudents perquè no volien que el conflicte s’escampés per Europa. Regne Unit: defensava una política de pacificació a l’Alemanya nazi i va dir a França que si ajudava als republicans, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant l’amenaça de Hitler. Per això França va crear un Comitè de No-intervenció. Això va constituir una injustícia per la República i una de les causes per la qual va ser derrotada. 3. El bàndol republicà: guerra i revolució 3.1 Un clima de revolució social L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda en la societat catalana. L’Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser perseguits durant les primeres setmanes (assassinats, crema d’esglésies i convents...). La violència va arribar a ser extrema perquè es van cometre molts fets delictius. Conformació d’un poder popular Al juliol 1936 va sorgir un poder popular format al voltant dels sindicats i dels partits d’esquerres. Es van crear comitès locals que vas substituir els ajuntaments. Es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes integrat per les forces oposades als insurrectes. Es va ocupar de la formació de les columnes de milicians, ordre públic, organització del treball...

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) El govern de la República va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, on s’hi integraven les milícies populars. A l’agost la situació es va agreujar perquè les tropes feixistes progressaven i això va posar en qüestió la dissolució de l’exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies. Col·lectivitzacions i economia de guerra Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses. Uns decrets de govern de la República de la Generalitat van donar cobertura legal a les confiscacions industrials i de terres efectuades pels organismes populars. Al 1936 es crea el Consell d’Economia de Catalunya: va dissenyar un pla socialista de reorganització econòmica. Es va promulgar el decret de col·lectivitzacions. Per mantenir una activitat productiva i atendre les necessitats de subsistència es van decretar mesures com el control de la banca, regulació dels salaris, creació d’entitats de crèdit públic... 3.2 El govern de Largo Caballero (1936-1937) A Madrid, el setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes on s’hi van incorporar ministres anarquistes. Es va traslladar el govern de la República a València. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes i obreres per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l’estat, militarització de les milícies i formació de l’Exèrcit Popular. Va tenir problemes amb els comunistes i anarcosindicalistes ja que encara que els anarcosindicalistes participaven en un govern d’unitat, no renunciaven a practicar la seva pròpia política. A Catalunya Lluís Companys continuava com a president de la Generalitat. Setembre 1936

es forma un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

-

Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes

-

Els comitès locals són substituïts per ajuntaments

-

Centralització dels serveis policials

-

Es reconstrueix l’aparell judicial per posar fi a la violència

-

Militarització de les milícies

La Generalitat va iniciar la intervenció en l’economia per supeditar-la a les necessitats de la guerra. Fets de Maig del 1937 Els problemes que van afeblir el govern de Caballero van esclatar a Barcelona als primers dies de maig del 1937. Els mesos anteriors s’havien produït aldarulls.

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 3 de maig 1937

les tensions esclaten violentament a Barcelona quan les forces de la Generalitat

desallotgen els anarquistes que havien ocupat l’edifici de la Telefònica, amb el propòsit de tenir el control de les comunicacions. Això comportà l’enfrontament dels militants de la CNT i el POUM amb els del PSUC, ERC i la UGT, que van donar suport a la Generalitat. Es van crear barricades i el conflicte va durar més d’una setmana. Es va saldar amb la derrota dels anarquistes i del POUM i una crisi molt profunda. Cada cop hi havia més tensions entre el govern republicà i Catalunya per la desconfiança del govern sobre la capacitat de la Generalitat per governar, dirigir la guerra i controlar els sectors polítics i sindicals més radicals. 3.3 El govern de Negrín. La resistència a ultrança Els Fets de Maig van disminuir la influència anarquista i van enfortir les posicions comunistes. D’acord amb les directrius soviètiques, els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i detenció dels líders. Caballero es va negar a les exigències comunistes i va dimitir. Es constitueix un nou govern presidit per Juan Negrín. El govern va deixar d’incloure els sindicats i es va constituir en partits polítics. Es va il·legalitzar el POUM i els líders van ser detinguts. -

Es va reforçar el poder central

-

Es va unificar la direcció bèl·lica

-

Es van integrar totes les milícies a l’Exèrcit Popular

-

Es va establir un control sobre la producció industrial agrària

A Catalunya es va formar un govern presidit per Companys i fonamentat en l’aliança entre ERC i PSUC. Novembre 1937

Negrín trasllada el govern de València a Barcelona per tal de controlar els

recursos econòmics i militars. El govern republicà va assumir l’ordre públic, el comerç exterior, administració de justícia i indústria de guerra... Negrín va proposar una política de resistència a la República fins la fi, tot i que va estar fins al final buscant un acord amb l’enemic que mantingués la República i la democràcia. Programa Tretze Punts: preveia la permanència de la República després d’un procés electoral democràtic quan acabés la guerra. Franco va dir que només acceptaria una “rendició sense condicions”. Març 1938

al territori republicà mancaven aliments i productes bàsics i s’hi sumaven els daltabaixos

militars i el cansament de la guerra. Negrín insistia en la necessitat de resistir amb l’esperança que l’inici del conflicte a Europa entre potències democràtiques i feixistes, alleugerís la presència alemanya i italiana a Espanya. La pèrdua de Catalunya al febrer del 39 i la sortida cap a l’exili del govern de la República, Catalunya i País Basc, van mostrar que la República tenia els dies contats. 4. Quines dues opcions es van enfrontar al bàndol republicà?

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Es va intentar justificar el cop d’estat dient que en la República s’hi estava preparant una revolució dirigida pels sindicats obrers la qual eliminaria la propietat privada, la religió i l’Estat, però això no tenia fonament. Va ser la insurrecció militar el que va provocar que al territori fidel a la República s’hi estengués una revolució social. Els fidels: anarquistes (CNT-FAI), comunistes del POUM i part de l’UGT defensaven que les transformacions revolucionàries eren el mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra. Un altre sector format per gran part dels republicans, comunistes (PCE) i socialistes (PSOE) acceptaven la necessitat de canvis en la condició social i econòmica però creien que el més important primer era guanyar la guerra. Eren partidaris de posar ordre, controlar les col·lectivitzacions, reforçar vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un Estat fort. 5. La zona insurrecta: la construcció d’un estat totalitari 5.1 Militarització i comandament únic A la “zona nacional” hi va haver un ordre mantingut per la disciplina militar i proclamació de l’Estat de guerra. La mort del general Sanjurjo i el fet que la insurrecció no triomfés van plantejar el lideratge en la direcció militar i en el govern del territori nacional. Es crea una Junta de Defensa Nacional. Al 1936 Franco és designat cap de l’Alzamiento, cap de govern i Generalísimo. 5.2 La creació del partit únic Octubre 1936

comandament únic, els insurrectes havien prohibit els partits polítics que formaven

part del Front Popular i els sindicats. Només eren legals la Falange Española, JONS i la Comunión Tradicionalista. Es tolerava CEDA i grups monàrquics. Abril 1937

crea el decret d’unificació basant-se en el model d’Estat feixista italià i alemany de partit

únic i un cap amb poders plens. Aquest decret establia la creació d’un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la unificació de falangistes i carlins. Franco era el cap nacional del partit, que va adoptar l’uniforme amb la camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins amb la salutació feixista del braç enlaire. 5.3 El govern de Burgos El procés d’institucionalització del Estat franquista va culminar al gener de 1938 amb la formació del primer govern de Franco que concentrava en ell la funció de cap d’Estat i la presidència del govern. L’Estat s’inspirava en el feixisme i defensava un model conservador i el catolicisme. -

Abolició de la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral

-

Supressió de les llibertats religiosa, política i sindicat

-

S’imposa la censura en la premsa i en els mitjans de comunicació

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) -

Supressió dels estatuts d’autonomia i restabliment de la pena de mort

Hi havia una violència extrema que formava part de les directrius fixades pels dirigents de la insurrecció i que va comportar l’aniquilació dels vençuts. Març 1938

s’aprova el Fuera de Trabajo: llei fonamental inspirada en el feixisme italià, amb un

sindicat que agrupava els empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i reivindicacions obreres. Es respectava la important influència de l’Església catòlica. Estat confessional, es deroguen les lleis del matrimoni civil i del divorci, s’estableix el culte religiós en l’ensenyament i l’exèrcit. S’institueix una retribució estatal pel clero. La zona nacional esdevé un Estat totalitari. 6. Viure en guerra La guerra va alterar la vida quotidiana de tots els espanyols. Les dificultats per sobreviure, la fam i la manca de productes bàsics van ser constants, i més en el bàndol republicà. Hi va haver una persecució de moltes persones a causa dels seus ideals polítics o religiosos. En la zona rebel la repressió i el terror formaven part de la política institucional del règim totalitari. Les condicions i el paper de les dones també va canviar. A la zona republicana tenien més llibertat i igualtat. Moltes es van allistar com a milicianes i van substituir els homes a les fàbriques, hospitals, oficines... Però a la zona nacional, el paper de la dona era fer les tasques de la llar o l’assistència social. 7. L’evolució del conflicte bèl·lic 7.1 La batalla de Madrid El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid. Després de travessar l’estret (juliol 1936), les tropes d’Àfrica van aconseguir l’enllaç amb la zona rebel del nord després d’eliminar la resistència de Badajoz. Setembre 1936

Franco va ocupar Toledo. A l’octubre ja era a les portes de Madrid.

Octubre 1936

el govern de la República va decretar la mobilització general per salvar Madrid.

Homes i dones van fortificar els accessos i l’interior de la ciutat. Van néixer consignes que es van fer mítiques com “No passaran” i “Madrid, tomba el feixisme” Novembre 1936

el govern republicà es va traslladar a València i deixa a Madrid en mans d’una junta

presidida pel general Miaja i la seva defensa a mans del comandant Rojo. Tot i els atacs aeris, Madrid va resistir a l’ofensiva de l’exèrcit nacional. Això va ser possible gràcies a les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat, una columna anarcosindicalista comandada per Buenaventura Durruti (que hi va trobar la mort). La resistència a Madrid va tancar la fase de la guerra anomenada “columnes”, ja que les tropes republicanes estaven formades per columnes de milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats. 7.2 Les batalles del Jarama y Guadalajara

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Els insurrectes van iniciar dues maniobres per aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València. Febrer 1937

batalla del Jarama: els insurrectes van travessar el riu però van ser detinguts pels

republicans i no van aconseguir aïllar la ciutat Març 1937

batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes aliades de Franco van ser

derrotades davant de l’Exèrcit Popular = Primera gran victòria republicana 7.3 La batalla del nord Franco va canviar l’estratègia de la guerra i va traslladar la lluita al nord, a la franja cantàbrica. Els combats principals es van produir entre l’abril i l’octubre de 1937. Els fronts de combat es van desplaçar d’est a oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries. Els insurrectes, comandats per Mola, van portar l’atac contra Biscaia. Abril 1937

bombardeig aeri damunt la població civil de Guernica. Va ser realitzat per l’aviació

alemanya i italiana per ordre de Franco, i va provocar moltes víctimes Juny 1937

Bilbao és ocupada i els republicans ataquen Brunete (prop de Madrid) i més tard

Belchite (al costat de Saragossa), però no van poder evitar que els insurrectes entressin a Santander i després a Astúries, on es va lliurar una batalla entre el setembre i l’octubre. La franja del nord va quedar en mans dels rebels. 7.4 La fractura del territori republicà Desembre 1937

es creen les Brigades Mixtes a l’exèrcit republicà i al seu capdavant hi havia el

general Rojo. Es pretenia consolidar l’organització castrense i que l’exèrcit fos eficaç per la guerra. L’exèrcit es va proveir de comandaments professionals i s’hi van integrar els quadres procedents de les milícies (Juan Modesto....) L’exèrcit republicà, amb la intenció de prendre iniciatives, va realitzar ofensives. Hivern 1937-1938

batalla de Terol que va portar a l’ocupació republicana de la ciutat fins al febrer. Al

febrer de 1938 l’exèrcit de Franco va començar la campanya d’Aragó a Terol i va arribar al Mediterrani al mes d’abril. El territori republicà va quedar dividit en 2 zones, una era Catalunya. Franco va decidir continuar l’atac cap al sud i lliurar combats a Castelló i València (capital de la República). 7.5 La batalla de l’Ebre: ocupació de Catalunya La batalla de l’Ebre va ser l’últim intent dels republicans per aturar l’avançament dels franquistes, recuperar el territori i unir les dues zones republicanes.

TEMA 12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 25 juliol 1938

comença la batalla amb l’atac republicà entre Mequinensa i Amposta i ocupen

Gandesa durant uns mesos. Franco hi va enviar reforços (aviació alemanya i italiana) i a la primeria de novembre l’exèrcit republicà va haver de replegar-se ja que l’exèrcit franquista avançava ocupant Tarragona i travessant l’Ebre. 16 de novembre

es considera acabada la batalla i Franco decideix fer l ’ofensiva contra Catalunya.

Ocupa Tarragona i Barcelona. Febrer 1939

cau Girona i això significa la fugida cap a França de refugiats (membres del Parlament

català i govern de la Generalitat, govern República, membres de les Corts republicanes...) Catalunya va quedar ocupada. 7.6 La fi de la guerra Febrer 1939

la República només disposava de la zona del centre (Madrid i regió mediterrània del

nord de València fins a Almeria). Negrín volia continuar la guerra, NO hi va haver cap batalla important. El Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco i al març Azaña presenta la dimissió com a president de la República. Principis març 1939

insurrecció a Madrid contra el govern de la República dirigida pel coronel

Casado. Creia que la influència dels comunistes en la República era la causa de l’allargament de la guerra i seria possible acabar-la ...