4. Apunts esquemàtics - La guerra civil espanyola PDF

Preview

Summary

4. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936 -1. El cop d’estat del 18 de juliol de 1936- El cop d’estat: causes i preparació- Del cop d ́estat a la guerra- Component internacional de la guerra2. Evolució militar del conflicte3. Evolució política- Zona republicana (Evolució)- Zona nacional (Organització)4. La ...

Description

4. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-1939

1. El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 - El cop d’estat: causes i preparació - Del cop d´estat a la guerra - Component internacional de la guerra 2. Evolució militar del conflicte 3. Evolució política - Zona republicana (Evolució) - Zona nacional (Organització) 4. La guerra a Catalunya

1.

El cop d’estat del 18 de juliol de 1936

 Preparació i causes

Temor a una radicalització de les esquerres Govern que posava en perill els interessos de oligarquia terratinent i industrial, Església. Enfrontament de dos sectors diferents de la societat espanyola. Algú ha dit que és la versió moderna, del segle XX, de les Guerres Carlines. Des del 1931 al 1936 els sectors es van enfrontar políticament. A partir del 1936 es van dirimir militarment. Causes estructurals [eterna disputa de dos sectors] Causes conjunturals [el clima polític entre febrer i juliol del 1936]

UME (Unió Militar Espanyola) com a embrió del cop d´estat Sanjurjo des de l´exterior (Lisboa) planificava el cop Goded, Mola, Fanjul, Villegas, Yagüe, Queipo de Llano involucrats. Franco no s´havia pronunciat clarament. Restava a l´espera. El cop havia de començar a Africa i s´anirien sumant els generals de les diferents regions militars. A principis de juliol tot estava preparat.

 Fracàs del “cop d´estat”

Aixecament comença el dia 17 de juliol a Melilla amb gral. Yagüe Franco al dia següent es trasllada de Canàries a Àfrica i es posa al capdavant de la insurrecció. El dia 19 Mola decreta l´estat de guerra a Navarra. Sanjurjo mort en accident d´avió el 20 de juliol. Províncies de Castella la Vella es sumen a l´aixecament. El gral. Cabanellas es revolta a Saragossa. Entre els dies 19 i 20 Galícia es suma als colpistes. Queipo de Llano va sumar part d´Andalusia a la revolta. El gral. Goded va revoltar les Balears. A la major part del país la insurrecció va fracassar sobretot per l´oposició de la classe obrera. Barcelona, Madrid, la flota i una bona part de l´aviació van ser els punts bàsics que impediren una ràpida victòria dels militars insurrectes. La zona de Llevant i el Nord (P. Basc) van continuar fidels a la República. També la zona de la Manxa, i les províncies orientals d´Andalusia. Mola des de Navarra, i Franco des del sud havien de convergir sobre Madrid. Però com que les tropes del primer van tenir dificultats per avançar, Franco es va convertir en el líder dels rebels. Mort el general Sanjurjo en accident d´aviació i afusellat el gral. Goded a Barcelona, Franco va ser nomenat per una junta militar Cap de govern i generalíssim dels exèrcits. Es va convertir en El líder indiscutible de l´anomenada Espanya nacional.

CATALUNYA. L´acció de les organitzacions sindicalistes (CNT i FAI) i el suport de la Guàrdia d´Assalt, els Mossos d´esquadra, la Guàrdia Civil, i les forces militars del Prat van parar el cop d´estat i van obligar Goded a rendir-se. Per coordinar esforços es va crear el COMITÉ CENTRAL DE MILICIES ANTIFEIXISTES, al capdavant del qual estava el president de la generalitat Lluís Companys.

 Del cop d’estat cap a la guerra Zona nacional

Zona republicana

Marroc Part d´Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó La Rioja Balears (tret de Menorca)

Catalunya València Madrid Castella La Manxa Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d´Andalusia

El fracàs de la insurrecció a gran part d´Espanya va fer que es convertís en una guerra que va durar fins l´abril de 1939. La República

mantenia els principals centres industrials de la perifèria dominava les zones d´agricultura d´exportació disposava de bona part de la flota i de l´aviació controlava l´or i els valors monetaris del Banc d´Espanya

Bona part de l´exèrcit s´havia aixecat, però les classes obreres s´avien armat i salvaren la República Pels insurrectes era vital passar l´estret cosa que va ser possible gràcies a la intervenció de l´aviació alemanya (20 Junkers-52) i italiana (11 Savoia-81). En una setmana 14000 homes amb el seu equip van ser transportats a la Península. A més el 6 d´agost el vaixell alemany Ushamo va arribar a cadis amb un carregament de municions, canons i avions de caça Heinkel; tot això sota la vigilància del cuirassat Deutschland.

 Component internacional de la guerra Els estats europeus van seguir el desenvolupament de la guerra i hi van participar. Estats feixistes com Alemanya i Itàlia van ajudar els militars revoltats. Aviat van reconèixer el govern de Franco. L´URSS es va inclinar per la República fent augmentar la influència del PCE en el seu govern. Estats democràtics, com França i Gran Bretanya dubtaven perquè no volien un enfrontament amb els estats feixistes. França estava predisposada a ajudar la República, Gran Bretanya, no. Tenien por a més d´un triomf revolucionari a Espanya. Setembre de 1936 es constitueix a Londres el Comitè de No-intervenció, format per uns quans països que es Comprometen a no ajudar cap dels dos bàndols en lluita.

2.

L´evolució del conflicte

1. Pas de l´estret [Juliol-Octubre 1936] • Primers dies d´agost. Pels insurrectes era vital passar l´estret cosa que va ser possible gràcies a la intervenció de l´aviació alemanya (20 Junkers-52) i italiana (11 Savoia-81). En una setmana 14000 homes amb el seu equip van ser transportats a la Península. A més el 6 d´agost el vaixell alemany Ushamo va arribar a Cadis amb un carregament de municions, canons i avions de caça Heinkel; tot això sota la vigilància del cuirassat Deutschland. • Ocupació d’Andalusia, Extremadura, ... 2. Defensa de Madrid [Novembre 1936 - Març de 1937] • Dirigida pel general Miaja • Els republicans comptaven amb l´ajut de les Brigades Internacionals i material de la URSS. • Franco va dirigir dues ofensives: per la vall del Jarama (febrer 1937) i per Guadalajara (març 1937) • Les dues van ser un fracàs sobretot la segona que havien dut a termes els Italians del CTV Comando di truppe volontarie. • El fracàs sobre Madrid va fer que comencés una llarga guerra.

3. Campanya del Nord [Març 1937 – Octubre 1937] • Objectiu: la franja del Cantàbric, una zona que estava isolada. • L’ocupació d’aquesta zona comporta el domini de la industria pesada i mineria. • Franco disposava d’una immensa concentració d’artilleria i aviació. • A partir d’abril del 37 s’inicia una terrible campanya de bombardeigs. • [GUERNIKA, 26 d’abril de 1937]. Juny cau Bilbao; agost cau Santander; octubre cau Gijón i la resta d´Astúries. • República: contraofensives per obligar Franco a dividir les seves forces: Brunete, juliol del 37; Belchite agost-Setembre del 37. Fracàs!

4. Trencament del front d´Aragó [Desembre 1937 - Març de 1938] • L´abril les forces nacionals van ocupar Lleida, Balaguer, Tremp, Vinaròs. • La franja mediterrània havia quedat dividida en dues parts aïllades. • El govern de la República comença per primera vegada a veure la guerra perduda. 5. Batalla de l´Ebre i caiguda de Catalunya [Juliol 1938 – Febrer 1939] • El govern de la República s´ho va jugar tot i hi va enviar tot el que tenia en quant a homes i armament. Va ser una campanya de desgast. • Hi intervenen 300.000 homes [entre 50000 i 60000 morts] • Finalment el novembre l’exèrcit nacional va iniciar l’ocupació de la resta de Catalunya; una ofensiva que va ser molt ràpida. • 15 de gener del 1939 cau Tarragona • 26 de gener, cau Barcelona • 4 de febrer cau Girona. • Companys i el govern de la Generalitat; Azaña, Negrin i el govern de la República van iniciar el camí cap a l’exili a França.

6. El final de la guerra [Març-Abril 1939] • El 28 de març les tropes nacionals van entrar a Madrid • El dia 30 es va ocupar Alacant on s’havien concentrat els últims republicans.

En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, las tropas nacionales han ocupado sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1 de abril de 1939

3.

Evolució política

1. Zona republicana

Setembre de 1936 Largo Caballero, primer ministre Representa l´ala més radical del socialisme espanyol Va integrar ministres anarquistes al seu govern Intent de reconstrucció de l´estat: recuperació del control Organització d´un exèrcit fort Governs de concentració No hi havia unitat d´acció. Republicans, socialistes moderats i comunistes donaven prioritat a guanyar la guerra primer i a deixar el procés revolucionari per després; anarquistes i socialistes radicals pensaven que s´havia de dur a terme a l´hora revolució (ocupació de terres i fàbriques per part de pagesos i obrers; eliminació propietat privada; nacionalitzacions; ...). Aquestes discrepàncies van ser molt fortes entre els diferents partits comunistes PCE i PSUC per una banda i POUM per una altra. Fets de 1937 Guàrdia d´assalt seguint ordres de la Generalitat intenten ocupar l´edifici de la Telefònica per assegurar-se que els anarcosindicalistes no poguessin escoltar les trucades entre els presidents de la Generalitat i de la República. Va esdevenir una batalla campal pels carrers de Barcelona. PCE i PSUC demanen dissolució del POUM a Largo Caballero; es nega, l´obliguen a dimitir. Juan Negrín forma nou govern format per socialistes i comunistes sense la presència d´anarquistes. La primera mesura, fou la dissolució del POUM. El seu líder Andreu Nin és detingut, portat a Madrid i assassinat per agents d´Stalin amb la Complicitat dels comunistes espanyols i catalans. Durant el govern Negrín els comunistes van ser els més influents en l´àmbit polític i militar; s´imposaren les seves tesis i el govern tingué un control absolut; s´aturaren les col·lectivitzacions. El govern es traslladà a Barcelona l´octubre de 1937 i va assumir les competències de la Generalitat, que quedà pràcticament marginada. Es canalitzen tots els esforços per guanyar la guerra. Redacció del Programa dels 13 punts, conté les bases per a finalitzar la guerra i els principis polítics que havien de regir la República. Les seves repercussions internacionals foren escasses. Governs durant la guerra: JOSE GIRAL 19-VII-1936 fins 3-IX-1936 F. LARGO CABALLERO fins 8-V-1937 J. NEGRIN fins el final de la guerra

2. Zona nacional

Octubre del 1936 els generals de la Junta de Defensa Nacional van escollir el general Franco com a Generalísimo de los ejércitos y Jefe de gobierno del estado español. Entre 1936 i 1937 va anar estructurant el seu poder. Ideològicament recolzat en un nou partit FET y de las JONS.(abril de 1937); així quedaven integrades en un únic projecte polític les diverses tendències que donaven suport a la insurrecció. Gener de 1938 forma el seu primer govern; aprova una primera llei, Fuero del trabajo inspirada en la ideologia feixista i la doctrina social de l’Església; estableix la censura de premsa i impremta; adopta el títol de el Caudillo; promulgació de la Llei d´administració central de l´estat, que conferia poders totals a Franco obtenció de la benedicció de l’Església. Va establir en fi una dictadura militar. Governs: 24-VII-1936 Gral. CABANELLAS Junta de Defensa Nacional 3-X-1936 F. DAVILA ARRONDO Junta Técnica del Estado 3-VI-1937 F. GOMEZ JORDANA Junta Técnica del Estado 30-I-1938 F. FRANCO BAHAMONDE 1r govern

4.

La guerra civil a Catalunya

- A Catalunya la guerra va tenir 3 etapes:

a) Etapa plenament revolucionària. Juliol-setembre de 1936. Les organitzacions sindicals es van fer amb el poder real. Dualitat de poders: Generalitat i organitzacions sindicals en especial CNT-FAI. Companys es veu obligat a crear el CCMA. Aquest comitè va organitzar operacions militars d´ajut a altres indrets i va organitzar l´ocupació de fàbriques; i va dirigir les persecucions contra polítics i militants de dreta. Cambó dirigent de la Lliga es va exiliar. b) Recuperació lent del poder per part de la Generalitat amb l´ajut dels comunistes del PSUC. A partir de finals de 1936 i sobretot a partir dels fets de maig de 1937. Es van dissoldre el CCMA. c) Tercera etapa en la que el govern central de la República es trasllada a Barcelona el final d´octubre de 1937 (AzañaNegrín) i eclipsa la Generalitat.

- Organització de l´economia

Agost del 1936 creació del Consell d´economia de Catalunya, per reorganitzar l´economia. El 24 d´octubre es veu obligada, pels fets consumats, a aprovar el Decret de les col·lectivitzacions. Es va mantenir en línies generals una economia de mercat. Les col·lectivitzacions no van afectar molt el sector agrari ni l´industrial; no va afectar gens la banca ni caixes d´estalvi, ni empreses de capital estranger. Creació d´una Comissió d´indústries de guerra, per la fabricació de material de guerra.

- El 5 d´abril de 1938, a Burgos, Franco deroga l´Estatut de Catalunya. A partir de l´abril de 1938 s´inicia l´ocupació del territori català que s´allargarà fins el gener del 1939. El govern de la Generalitat es traslladà finalment a França....