Fases de la Guerra Civil Espanyola PDF

Preview

Summary

FASES GUERRA CIVIL (1936 – 1939)PRIMERA FASE (agost 36 – finals 37):Objectiu del bàndol rebel  dominar Madrid, la capital.Els rebels estan a Marroc i volen passar per l’estret de Gibraltar però està ocupat per vaixells republicans. Franco demana ajuda a Hitler i Mussolini. Alemanya els hi envia avi...

Description

FASES GUERRA CIVIL (1936 – 1939) PRIMERA FASE (agost 36 – finals 37): Objectiu del bàndol rebel  dominar Madrid, la capital. Els rebels estan a Marroc i volen passar per l’estret de Gibraltar però està ocupat per vaixells republicans. Franco demana ajuda a Hitler i Mussolini. Alemanya els hi envia avions i transporten tropes a Sevilla (1r transport aeri de tropes de la història). L’exercit rebel del nord, liderat per Mola, aconsegueix ocupar la ciutat d’Irún. És important ja que aconsegueixen controlar la frontera amb França i ocupen una part del País Basc. Van cap a Madrid. Batalla de Madrid: els rebels venen des del nord (Irún) i des del sud (Sevilla) fins a Madrid. El govern republicà (Azaña) decideix abandonar la capital i van a València per mantenir-se com a govern. Madrid queda en mans d’una Junta de Defensa amb suport de les Milícies Populars (anarquistes/socialistes: UGT, CNT) i brigades internacionals. Franco avança des del sud i Badajoz es va resistir però l’acaben ocupant i detenen a 1500 persones republicanes i les va afusellar. Missatge que volia donar: cuidado amb qui no l’obeís. Abans d’arribar a Madrid, Franco es desvia i va a Toledo per una raó sentimental (va estudiar a l’acadèmia militar de Toledo) i perquè en aquesta acadèmia hi havia famílies nacionalistes que estaven resistint atacs dels republicans des del juliol del 36. Vol alliberar a aquesta gent del setge perquè la premsa parli bé d’ell i quedi com un heroi. L’Alcàsser de Toledo va ser alliberat per tropes franquistes, però a la premsa es va manipular fent que Franco mateix els havia alliberat. Els republicans intenten dominar Saragossa però fracassen i també intenten alliberar Mallorca i també van fracassar. Mallorca era important perquè les tropes italianes (aliats dels nacionals) la feien servir de base militar/aeroport i bombardejaven des d’allà a Barcelona i la resta del mediterrani.

Després de Toledo, els nacionals inicien la conquesta de Madrid (que és defensada per una Junta de Defensa + Milícies Populars) i van aconseguir que no passessin. (febrer 36) SEGONA ETAPA: Campanya del nord: Franco decideix canviar d’estratègia i ocupa el nord d’Espanya (País Basc i Astúries) perquè era una zona industrial i tàctica militarment. BOMBARDEIG DE GERNIKA: No té cap interès militar però si simbòlicament. Ja que és la ciutat on hi ha el símbol de la pàtria basca. El bombardeig el fa l’aviació alemanya, l’objectiu és la població civil. Després de mesos de residència per part dels republicans, els rebels ocupen el nord però mor el general Mola. Els republicans volen contraatacar i fan dues ofensives a Brunete (Madrid) i Belchite (Aragó) però fracassen. TERCERA ETAPA: Franco i els seus generals decideixen avançar des del nord cap al mediterrani passant per Teruel. Així aconseguirien dividir Catalunya de l’altre zona republicana. A partir d’aquesta tercera etapa la república reconverteix les Milícies Populars en un exèrcit amb comandaments, disciplina i estratègia. EXÈRCIT POPULAR Desembre del 37  BATALLA DE TERUEL: Els republicans ataquen la ciutat i es fan amb el control de Teruel. Durant el gener del 38 hi ha diverses alternatives i finalment el febrer del 38 l’acaben dominant els franquistes. Aquesta victòria fa que els franquistes acabin ocupant també Castelló i divideixen la zona republicana. També ocupen Aragó i una part de Catalunya (Vall d’Aran, Lleida). QUARTA ETAPA (juny 38 – febrer 39): BATALLA DE L’EBRE: La república entén que és una batalla clau ja que si perden els hi serà molt fàcil als rebels ocupar Catalunya. Per tant hi concentren molts soldats i recluten molts joves a lluitar (LLEVA DEL BIBERÓ).

Aquesta batalla comença el juliol del 38 amb un atac dels republicans que travessen el riu i avancen 20km cap al sud. Això pilla per sorpresa als nacionals però igualment els republicans s’han de retirar, comença una guerra de trinxeres (Serra de Pàndols i Serra de Cavalls). Els republicans tenen desavantatge ja que els rebels tenen posicions elevades i compten amb aviació. Els republicans aguanten la batalla fins el desembre del 38. A partir del febrer del 39, els rebels comencen l’ocupació de Catalunya sense cap tipus de resistència. Ataquen pel nord, per la costa i pel centre. El 9 de febrer, els franquistes arriben a França, per tant, acaben d’ocupar Catalunya. Març 39: Ja només quedava la zona sud-est d’Espanya republicana (Madrid, València, Alacant, Almería...). Decideixen resistir-se i lluitar fins al final, però el Coronel Casado fa un cop d’estat a Madrid contra la Junta de Defensa perquè es rendissin a Franco. FINAL DE LA GUERRA CIVIL (1 d’abril del 39): Franco fa l’últim comunicat de la Guerra Civil espanyola declarant la victòria dels rebels i el fi de la guerra civil. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE L’ESPANYA NACIONAL Tot el poder està basat amb l’exèrcit, s’organitza l’estat en vers l’exèrcit. La capital de l’Espanya nacional va ser Burgos, on es va fer el primer govern de l’Espanya nacional i es va crear la Junta de Defensa Nacional (juliol 36). Juliol – Novembre 1936  En aquesta primera junta hi ha una gran discussió perquè Franco vol ser la màxima autoritat militar i també política (concentració de poders). Els de la junta no hi veuen problema en que sigui la màxima autoritat però alguns no es fien d’ell (per la seva mentalitat freda i la seva manipulació). Però finalment, reunits a Salamanca, decideixen donar-li a Franco la màxima autoritat política com a Generalíssim i Caudillo. Però amb la condició que quan acabés la guerra civil ho deixaria de ser. L’acord va ser firmat per Nicolas Franco (el germà) i se l’hi va “oblidar” escriure la condició.

Franco va unificar les forces polítiques (Decret d’unificació) i només va quedar un partit: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Més tard (1959), el partit va passar a dir-se Movimiento Nacional, l’església donava suport a l’Espanya Nacional (Nacionalcatolicisme). Aquest estat feixista es basa en la forta repressió, Llei d’Administració Central de l’Estat: -

Concentració de poders legislatius

-

Dictadura feixista autoritària

-

Política econòmica intervencionista...