El dinar campestre fitxa PDF

Preview

Summary

resum de les notes de classe ajbda jaa a...

Description

El dinar campestre 1. Fitxa tècnica -

Títol: El dinar campestre Autor: Manet Cronologia: 1863

-

Tècnica: oli sobre tela Estil: realista/preimpressionista

-

Tema: costumista Localització: Museu d’Orsay, París

2.Context històric i cultural Ens situem a mitjans del s.XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials. Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol... Les obres de l’artista són rebutjades, tal com li va passar a Manet el 1863 amb el Dinar campestre exposat junt amb altres obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

3.Biografia de l’autor Manet va ser un pintor francès (1832-1883) que començà en un taller de pintura academicista i està influenciat per pintors del Renaixement i del Barroc. A la mort del pare canvia i trenca la manera d’aplicar el color, de modelar els personatges, la perspectiva, el tema, el tractament del nu... Mostra influència de Goya i Velázquez. Mestre i inspirador dels impressionistes, els quals coneix a Argenteuil. A partir d’aquest moment observem una evolució d’ell cap a l’Impressionisme.

4.Anàlisi formal Descripció→ Veiem un grup de persones enmig d’un bosc fent un esmorzar o un dinar. Es representa a dos homes i dues dones, una nua i l’altra mig nua. Tres conversen asseguts i vestits i l’altra s’està refrescant en un rierol. Elements plàstics→ ● ●

Predomini del color per sobre la línia Pinzellada solta i ràpida. En els plans més propers, més detallada i, en els més llunyans,

●

més difosa Color: predomina el verd en tota la seva plenitud, juga amb tots els tons. També

●

destaquen el blau de les teles, el blanc de les dones i el negre. Llum: diàfana (present en tota l’obra). No hi ha clarobscur. Aplica la llum a partir del color i crea diferents zones, algunes més il·luminades i d’altres més ombrívoles. Ombreja jugant amb la gamma de colors, la llum també representa la profunditat.

●

Profunditat: recorda a una perspectiva lineal (el punt de fuga és el cel) però no està resolta, ja que:

○ ○

L’horitzó està molt alt Proporcions no aconseguides.

-

El resultat és com si els personatges estiguessin superposats: Primer pla: una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones Segon pla: una noia nua i dos homes vestits

- Tercer pla: una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol Composició→ tancada i piramidal, ja que els personatges tendeixen a anar cap al centre. Una persona mira a l’espectador→ la noia. És un nu provocatiu. Els arbres tanquen la composició i ajuden a crear el punt de fuga (d’un triangle en què els vèrtexs de la base són la dona nua i l’home de la dreta). Els personatges estan poc modelats, són plans perquè no juga amb contrastos de llums ni ombres. Elements expressius→ Poc dinamisme, els personatges són molt estàtics. Cada personatge sembla independent tot i que formen part d’un grup. Obra realista perquè és un tema quotidià, plasmat de forma objectiva però també impressionista pel tractament de la llum i el color.

5.Anàlisi conceptual Tema: una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena. Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d’amistats de l’autor, que varen posar per a ell per a la realització del quadre. L’obra va ser mal rebuda per la majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques. Moralment, es considerava de mal gust perquè era un nu contextualitzat en la realitat quotidiana (una innocent excursió burgesa) i es va veure com una mena d’apologia del llibertinatge. Artísticament, per les deficiències esmentades, intolerables en una època en què la perfecció tècnica es valorava molt. Significat i funció: El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges d’allò que la pintura moderna havia de ser per a Manet: no ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i costums actuals), llibertat de l’artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena, etc. Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest sentit l’autor pren una postura deliberadament provocadora, cosa acabarà sent molt comuna en ell. =Ruptura de la perspectiva renaixentista, creació de l’espai exclusivament a través de la llum i el color. Tenia una funció decorativa per ser exposada al Saló d’Exposicions.

6.Models i influències Models: pel tema: Concert Campestre, Tizia // per l’estil: Courbet, Realisme. Influències: per l’estil: Impressionisme // pel tema: Dinar Campestre, Picasso -

Altres obres de Manet: Música a les Tulleries, 1862; Olimpia, 1863...