Fitxa 73. El Pensador - Apuntes 8 PDF

Preview

Summary

Fitxa 73. El PensadorAutor: Auguste Rodin Cronologia: S. XIX - XX Estil: impressionista Tipologia: escultura exempta Material: bronze Tema: simbòlic Localització: Musée Rodin (París)COMENTARI DE LA FITXA (context històric)Rodin es va matricular a l’escola de belles arts deParís però els seus treball...

Description

Fitxa 73. El Pensador

Autor: Auguste Rodin Cronologia: S. XIX - XX Estil: impressionista Tipologia: escultura exempta Material: bronze Tema: simbòlic Localització: Musée Rodin (París)

COMENTARI DE LA FITXA (context històric) Rodin es va matricular a l’escola de belles arts de París però els seus treballs no eren acceptats ja que la seva manera d’entendre l’escultura topava amb l’academicisme típic del Neoclàssic. Finalment va viatjar a Itàlia on va trobar la manera definitiva de crear (veure models i influències).

DESCRIPCIÓ FORMAL (surt a l’examen) Es tracta d’una escultura exempta i sabent. El material és bronze i l'aspecte del personatge representat trenca completament amb les directrius acadèmiques del moment, és a dir, no té cap característica del neoclassicisme. Aparentment aquesta obra sembla inacabada i sembla poc pulida, però això està fet expressament perquè Rodin busca el simbolisme d’una acció concreta i no pas una representació fidel de la anatomia humana, com es feia en el neoclassicisme i a l’època clàssica. L’autor no vol que ens distreiem ni perdem el temps amb la suposada postura del cos humà, sinó amb l’actitud del personatge representat. A més a més és desporcionat. El tamany de les mans indica la intel·ligència, Rodin les fa grosses indicant que la reflexió i/o el pensament és una senyal d’intel·ligència, de sabiduria. Rodin crea un espai buit entre el cap i els genolls, que és una zona invisible i material, que és el que li dona força aquesta obra. D’això se’n diu composició centripaca donat que tota l’energia està concentrada en aquesta obra, i això fa que el personatge estigui molt concentrat en ell mateix. L’aspecte inacabat fa que tingui tot l’aspecte d’atenció corporal que reforça aquesta sensació de concentració; en diuen modelat en tensió.

TEMÀTICA El Pensador és la representació de la reflexió humana davant d’un destí que és inevitable, la mort. Davant d’això no hi ha altre remei que acceptar-ho per donar-li sentit a la vida. Aquesta és, segons Rodin, una mostra de sabiduría humana. Aquesta obra havia de formar part d’un conjunt format per un centenar d’estàtues del mateix autor que s’inspiraven en l’obra literària “La divina comèdia” de Dante i el seu títol havia de ser La porta de l’infern en la que s’havia de crear una porta inspirada en la porta del paradís de Florència. El Pensador, que és de les poques estàtues que va fer per aquest encàrrec, havia d’anar just davant la porta (de l’infern).

MODELS I INFLUÈNCIES En el seu viatge a Itàlia va conèixer de prop l’obra de Miquel Àngel que el va influir molt. D’entrada l’anomenada terribilità de Miquel Àngel, molt present amb el David i el muses, en la que aquests personatges mostren una gran tensió continguda. I per altra banda els no finitos. Pel que fa a la creativitat la trobaríem en el cas del pensador en la seva tensió corporal aparentment relaxada, i pel que fa el no finito el veiem en l’aparent feina inacabada del pensador, ja que sembla que l’obra no està prou ben polida, fent que sigui l’espectador i acabi mentalment de “construir l’obra”. L’obra del pensador i les demés obres de Remen, també influeix molt en l’expressionisme i l'impressionisme, tots dos moviments són de finals del XIX i principis del XX. -

L’expressionisme, és un corrent on l’artista vol reflectir les emocions del personatge representat i sovint, això s’ha de fer, deforman poc o molt, aquella figura urbana, perquè com espectadors no ens distreiem amb cap perfecció retòrica i estiguem més atents els sentiments o emocions, que expressa el personatge pintat o esculpit.

-

L’impressionisme, deixa aparentment inacabada una obra fent que l'espectador l’acabi de construir mentalment, és molt típic del antiacaladissime. També entre el segle XIX i el XX, hi ha un estil escultòric que es diu el simbolisme, que s’inscriu dins del modernisme i que consisteix en representar determinades situacions humanes d’una manera simbòlica, sense retratar a ningú, en el cas del pensador, la figura simbolitza la seva temàtica, és a dir, la reflexió humana davant del destí final de la humanitat....