El pensador - Comentari de text PDF

Preview

Summary

Comentari de text...

Description

Títol: El pensador Autor: Auguste Rodin (1840 – 1917). Cronologia: 1880-1900. Estil: impressionisme. Tècnica: fosa. Material: bronze. Tipologia: escultura exempta. Cromatisme: monocroma. Dimensions: 198 cm. Localització actual: Musée Rodin, París. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL. Auguste Rodin treballà en la figura de El pensador entre el 1880 i el 1900. En aquests anys, simultàniament a l’avenç de la industrialització i l’establiment de la societat liberal, es va produir el fenomen de la presa de consciència de la classe obrera. L’evidència de les desigualtats socials i econòmiques, derivades del procés d’industrialització, van conduir a l’aparició de les doctrines socialistes, que s’oposaven a l’individualisme de la ideologia liberal burgesa. El 1870, en el marc del procés d’unificació d’ Alemanya, esclatà la guerra francoprussiana. Napoleó III fou derrotat a Sedan, s’aguditzaren les tensions entre monàrquics i republicans, els prussians assetjaren París, i acabà esclatant la revolta de la Comuna. A la darreria del segle XIX, amb l’ensorrament del Segon Imperi, la nova Tercera República Francesa buscà glorificar els seus herois i la història de la nació. Al mateix temps, les principals potències europees es llançaren a la consecució del domini colonial d’Àfrica i d’Àsia, amb la finalitat d’obtenir matèries primeres, mercats i una posició estratègica en el concert internacional. Des de finals de segle, la tensió i els conflictes es van multiplicar, tot anunciant l’arribada de la Primera Guerra Mundial. ESTIL. En la segona meitat del segle XIX a Europa convivien diferents estils: Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme, Simbolisme, Impressionisme… En una ment com la de Rodin, oberta, inquieta i receptiva, és normal que s’hi barregessin, i que l’artista rebés diferents influències culturals, malgrat que ell no va admetre cap més mestre que la natura. Tanmateix, la seva preocupació per la llum i la captació del moviment el vinculen directament amb el moviment impressionista. Ara bé, l’impressionisme és un estil fonamentalment pictòric; a més, hi ha dues característiques que allunyen Rodin d’aquesta tendència: – El treball en un espai interior (el taller), perquè l’escultura no permet altra cosa. – La preocupació per reflectir les passions i els drames humans. Els esbossos, la multiplicitat de plànols i els acabats rugosos de Rodin, influïts pel non finito de Miquel Àngel, són conscients i buscats. Es tracta de recursos mitjançant els quals atorga llum als volums, amb la finalitat d’aconseguir més expressivitat. També algunes escultures de Rodin semblen resistir-se a abandonar el bloc de marbre. Per altra banda, Rodin trenca definitivament amb el concepte academicista d’escultura com a art que expressa allò que és perdurable. La idea de temps i de moviment és implícita en l’escultura d’aquest artista. La notable capacitat de Rodin li va permetre de treballar amb tot tipus de materials, tècniques i formats. La seva passió física per l’escultura el portà, de vegades, a modelar-la amb les seves pròpies mans. (Fins i tot, en una ocasió, el naturalisme extrem i les dimensions reals de l’obra exposada van fer que un jurat belga acusés l’artista d’haver practicat un buidatge del natural). TEMÀTICA. Inicialment, El pensador estava pensat per formar part de la decoració escultòrica d’una porta monumental. Concretament, havia d’ocupar la llinda de La porta de l’Infern i havia de representar el poeta Dant contemplant-lo. Més endavant, però, la figura, desvinculada ja del marc arquitectònic, va adquirir vida pròpia. Actualment s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment, Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge del poeta, sense la intenció que s’assemblés físicament a Dant, sinó amb el desig de modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat al seu tràgic destí mortal. El va anomenar Dant pensador mostra un personatge nu, amb els braços, les mans i els peus sobredimensionats, assegut en una roca. El tors, lleugerament inclinat endavant, fa que el seu cap descansi damunt la mà dreta mentre que el braç esquerre reposa relaxat a la falda. Aquesta composició confereix al personatge una actitud

reflexiva. Rodin mostra un personatge despullat perquè pretenia la representació d’una figura heroica. Segons paraules del propi Rodin l’obra representa a ”un home nu, ajupit sobre un roc, un roc on els seus peus es crispen. Amb el puny contra les dents, està pensant. El pensament fecund s’elabora lentament en el seu cervell. No és cap sominador, és un creador”. En el projecte inicial , la Porta de l’Infern - que recorda la Porta del Paradís de Ghiberti , al baptisteri de Florència -, s’organitza en dos panells rectangulars, en els quals apareixen 186 figures nues, de petites dimensions, que es retorcen i s’agiten. Es tracta de la representació del gènere humà, descendent d’Adam i Eva, que ha estat condemnat a l’infern, després de la caiguda en el pecat. TIPOLOGIA Es tracta d’una escultura exempta, sedent i inicialment adossada, perquè s’havia concebut per anar incorporada a la llinda de La porta de l’infern. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA. TRACTAMENT DE LA MATÈRIA ESCULTÒRICA. El Pensador està fet amb bronze aplicant la tècnica de la cera perduda, que consisteix en... Rodin va donar un tractament irregular al modelat de la figura amb la finalitat de poder expressar la força interna i els sentiments del personatge. Aquest aspecte i el fet que l’escultura no estigui polida, sinó que es tracti d’una superfície insinuada, ha fet que l’obra es consideri impressionista. Rodin recórre al contrast entre les zones rugoses i les zones brillants, que no estan polides a la manera clàssica, sinó que deixen que es vegi el modelat fet per l’artista. Aquest recurs potencia un clarobscur molt expressiu. En el tractament anatòmic destaca la desproporció d’alguns membres i sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si enlloc d’estar fent un exercici mental estigués fent un gran esforç físic. Aquesta paradoxa s’ha d’entendre a partir de la voluntat de l’artista de donar vida a les seves figures, representant-les en moviment. L’obra presenta algunes diferències en l’acabat. Els dits i les mans són les parts més treballades, potser per conferir una major vitalitat al personatge i incorporar interessants jocs de llum a la superfície. Per altra banda s’observa un non finito, influència de Miquel Àngel, que junt amb la duresa deliberada de les formes i el laboriós modelatge fan de l’obra un exemple clar de l’estil de Rodin. ELEMENTS FORMALS. El personatge es troba en una posició tancada, en una actitud de màxima concentració: el colze dret descansant damunt la cama esquerra, els llavis, recolzats sobre els artells de la mà dreta, i l’altra mà, estesa sobre el genoll esquerre. El procés d’activitat mental es palesa en la tensió de tota la musculatura. El pensador és viu, en moviment, i del seu cos aflora la seva lluita interna. L’escultura presenta una clara composició tancada i centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l’entorn exterior. Les línies compositives dibuixen diagonals entrecreuades i en ziga-zaga. A més, els trets anatòmics principals del personatge (el cap, els braços i les cames) es relacionen entre si de manera que la composició permet inscriure tota l’escultura en una figura geomètrica regular. FUNCIÓ I SIGNIFICAT FUNCIÓ. La figura formava part del gran projecte que Rodin havia ideat per a una porta monumental del museu de les Arts Decoratives de París que tenia com a motiu el tema de la Divina Comèdia, de Dant, pel qual sentia un notable interès des del seu viatge a Itàlia el 1876. La magnitud del projecte, titulat La porta de l’infern, va superar l’escultor i mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat inicialment. L’encàrrec el va fer Edmond Tusquet, sotssecretari d'Estat l’any 1880. Es pensava en un retaule decorat amb 11 baixos relleus i amb escenens compartimentades basades en la Divina Comèdia, a la manera de La Porta del Paradís de Ghiberti. Però a mesura que avançava en la feina, Rodin va concebre una

porta monumental, de 6 m d’alçada, amb alts relleus, que havia de seguir un esquema semblant al Judici Final de Miquel Àngel. SIGNIFICAT. En una universalització posterior del tema, s’hi ha volgut veure l’ésser humà en l’acte transcendental de la construcció del pensament racional, acte mitjançant el qual supera l’estadi animal i s’eleva a la categoria d’ésser pensant. Però en aquest moment descobreix el tràgic destí que li està reservat a la humanitat. MODELS I INFLUÈNCIES. L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel. El viatge a Itàlia de 1875 van apropar-lo a Donatello i Miquel Àngel de qui va captar la terribilità de les seves figures, el tractament del moviment, els volums sobredimensionats d’algunes parts del cos i la intensitat de l’acció muscular. Del seu propi país, és innegable la influència de la pintura de Monet i del modelatge de l’escultor francès Carpeaux. Alguns han assenyalat que l’actitud del seu personatge es troba emparentada amb l’obra Ugolino i els seus fills (1861) de Carpeaux (inspirada a la vegada en Miquel Àngel), amb l’escultura de Lorenzo de Mèdici de la Sagristia Nova de l’església de San Lorenzo de Florència, i amb el Jeremies de la volta de la Capella Sixtina (aquestes dues últimes, obres de Miquel Àngel). La seva estada a Brussel·les el van posar en contacte amb les carnalitats de les pintures de Rubens, que també el van influir. Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèria com el gust per les formes arrodonides van tenir una gran ressò en l’escultura modernista i, en general, en la de principis del segle XX. ALTRES OBRES DE L’AUTOR. Els burgesos de Calais (1884-1886) El bes (1886) Monument a Balzac (1897)....