1- Comentari TEXT T6 - Constitució de Cadis PDF

Preview

Summary

Comentario de las la constitución de Cádiz. De los comentario que piden en selectividad...

Description

COMENTARI DE TEXT 4: La Constitució de Cadis (1812). La Constitució de 1812 fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola, redactada per les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814). El text objecte de comentari presenta alguns dels articles més importants d'aquest document constitucional de caràcter liberal. Es tracta d'una font primària i de naturalesa jurídica segons el contingut. El text s'enquadra en el context de la Guerra del Francès (1808-1814), conflicte bèl·lic entre Espanya i França que s'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques a l'interior del país i acabà el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. El setembre de 1808, mesos després de l'inici del conflicte, es va formar la Junta Suprema Central, que va assumir la regència fins a la tornada de Ferran ViI i va convocar Corts per elaborar una Constitució pel regne. Des d'un principi es va decidir que les Corts fossin unicamerals i no estamentals. Els representants a les Corts eren d'ideologies diverses, encara que predominaven els liberals. El projecte constitucional al va elaborar una comissió parlamentària i el text es va promulgar el 19 de març de 1812, motiu pel qual també se la coneix com La Pepa. Aquest fragment a comentar, recull alguns dels articles més significatius del document constitucional on es regulava la vida politica i els drets dels ciutadans. Així doncs, ART 3 sosté que la sobirania resideix en la nació, que té el poder d'establir les lleis del Regne. A més, s'establia la divisió de poders, en la qual la corona s'encarregava de l'executiu, les Corts amb el rei del legislatiu i únicament els tribunals de l'administració de justícia ART 15, 16 i 17. Per altre banda, ART 4 concedia a la nació l'obligació de la defensa de principis clarament liberals com són la Ilibertat, la propietat i els drets individuals. Aquests articles donaren per finalitzada l'etapa absolutista per donar pas a un sistema polític liberal. La Constitució establia una monarquia moderada hereditària on el poder del rei quedava limitat per la Constitució i les Corts però tenia dret a proposar i vetar lleis. El sistema d'elecció dels representants a les Corts es faria per sufragi universal masculí. Per altra banda, declarava la confessionalitat de l'Estat, ja que reconeixia únicament l'exercici de la religió catòlica. Es reconeixien una sèrie de drets i llibertats per als ciutadans, com la llibertat de premsa. Pel que fa a l'organització del territori, es fixava un estat centralitzat dividit en províncies amb un codi civil i una fiscalitat comuna, del qual també en formaven part els territoris americans. Es va crear la Milícia Nacional, una organització de ciutadans armats que tenen la responsabilitat de defensar el sistema constitucional. A més de la Constitució, les Corts de Cadis van aprovar també un seguit de lleis i decrets destinats a enderrocar l'Antic Règim. Així doncs, es prengueren mesures desamortitzadores com l'eliminació de la primogenitura i la confiscació i venda de les terres comunals i dels municipis. Per altra banda, els gremis foren suprimits i els privilegis de la Mesta i la Inquisició foren derogats. L'obra de Cadis no va tenir gaire incidència pràctica ja que la situació de guerra en què es trobava el país ho impedia i a l'acabament del conflicte, la tornada de Ferran VII a l'absolutisme monàrquic va frustrar la seva aplicació. Així i tot, durant el Trienni Liberal el 1820 es van intentar establir la Constitució de 1812 però el 1823, la Santa Aliança va restablir l'absolutisme i la Constitució de Cadis fou derogada. Posteriorment, al 1836, es va restablir la Constitució i va estar vigent fins què fou substituida per la Constitució de 1837.

En conclusió, la Constitució de Cadis, encara que tingué una aplicació efímera, va servir com a base fonamental dels documents constitucionals posteriors, així com en els moviments d'emancipació de les colònies i la redacció de les constitucions liberals dels nous països. Per altra part, donat el seu caràcter liberal, marca el començament de les línies del que havia de ser la modernització del país, la introducció liberalisme i la ruptura amb l'Antic Règim. COMENTARI DE TEXT 4: La Constitució de Cadis (1812). "DON FERNANDO SETÈ, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, i en el seu absència i captivitat la Regència del regne, nomenada per les Corts generals i extraordinàries, a tots els que les presents veiessin sapigueu: que les mateixes Corts han decretat i sancionat el següent: Art. 3. La sobirania resideix essencialment a la nació, i pel mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir lleis fonamentals. Art. 4. La nació està obligada a conservar i protegir amb lleis sàvies i justes la llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la componen (...). Art 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei. Art 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establerts per la llei (...) (Constitució de Cadis, 1812. Fragments). Comenta el text següent, fent referència a aquestes qüestions: 1a. Defineix breument la Guerra del Francès o Guerra de la Independència. 2a. Què varen ser les Corts de Cadis? 3a. Explica les característiques del sistema polític establert amb la Constitució de 1812....