Comentari de text Perfectament Recordo PDF

Preview

Summary

Comentari de text complet sobre el poema Perfectament Recordo....

Description

LITERATURA CATALANA 2N BTL

ACTIVITAT: Comentari de text PERFECTAMENT RECORDO (Vent d’aram, Joan Vinyoli) Ens trobem davant d’un poema que porta per títol Perfectament recordo de Joan Vinyoli, poeta català molt influenciat per R. M. Rilke que mostra la seva ànima sensible als seus poemes i idealitza els records del passat. La seva poesia és popularment coneguda com una poesia amb una gran càrrega sensorial degut a l’abundància de profunditat als poemes. Aquest poema pertany al llibre Vent d’aram que va ser publicat el 1976. Perfectament recordo se situa a la pàgina 62 dins de la segona part del llibre, en la qual es desenvolupen temes d’amor. Joan Vinyoli va escriure Vent d’aram durant la seva època de maduresa creativa, en què, a través de la vulnerabilitat, la fragilitat i el desconcert, desenvolupa la seva posició pessimista envers la vida. Perfectament recordo s’inclou dins de la segona part del llibre, on trobem la poesia de caire amorós. En general, Vent d’aram, recull els grans temes de la poesia de Vinyoli com ara la natura, l’amor, la mort, el pas del temps, el record, la recerca vital, la soledat, l’anhel de transcendència, la creació poètica i el poder de la paraula, entre d’altres. El propi títol suggeridor fa referència al vent que bufa a la tardor, és a dir, a l’època de la decadència i la fragilitat física. En aquesta segona part, l’autor transita constantment de l’amor al desamor, del guany a la pèrdua; expressa el sentiment del foc viu alimentant la passió amorosa i alhora destruint-la. Isabel Abelló va ser la inspiració essencial que li fa obrir un nou horitzó i per tant, la protagonista del sentiment d’amor que transmet el poeta al llarg dels diversos poemes que comprenen aquesta part. Perfectament recordo és una clara representació de la relació carnal, sensorial i eròtica que té l’autor amb la seva estimada quan es reuneixen en una trobada furtiva plena de passió i consumeixen l’amor de pressa degut a la por que els provoca ser descoberts. Pel que fa a l’anàlisi de la mètrica, ens trobem davant d’un poema d’una única estrofa i de vers lliure. Joan Vinyoli concebia la poesia com a eina indagatòria del propi ser, per tant no solia estructurar-la. En canvi, cal esmentar que empra una gran quantitat de figures retòriques i de símbols que intensifiquen el significat del poema. Primerament, el propi títol del poema conté el record, que, tal com hem esmentat prèviament, serveix d’eina evasiva

LITERATURA CATALANA 2N BTL

per a Vinyoli. A més, trobem una metàfora al segon vers “amb foc als ulls”, simbolitzant la passió de l’estimada quan es dirigeix cap al seu estimat que l’espera en el fosc, és a dir, a les ombres. El “fosc” ens transporta a l’obscuritat, per tant, a la relació clandestina que viuen els dos amants, ja que s’han de trobar d’amagat per a consumar l’amor degut a la submissió del joc social “com si fóssim uns altres”. Al vers cinc, el poeta ens condueix al carrer on es produeix la trobada furtiva dels dos amants, i li adhereix tres adjectius plens de sons sords “terrós i pedregós i rost”, els quals ens indiquen el secret de la seva relació acompanyats d’una polisíndeton per tal de reforçar l’expressió. A continuació, trobem una altra polisíndeton a la qual se li suma una anàfora “i, allà, contra la tàpia [...] i quan el goig fou caçat [...] i més tard ens trobàrem [...]”. al setè vers, trobem una clara al·literació de la essa simulant la sensualitat que devora els cossos dels amants “ens abraçàrem sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú” i intuint la consumació d’amor posterior. Al següent vers, es fa referència a “l’esglai convuls” que representa el clímax i el punt àlgid de la consumació d’amor dels dos estimats. “Vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents”, després de l’excitació màxima, se separen i dissimulen l’esclat de plaer tot just succeït. I pel que fa als últims dos versos, Vinyoli remarca altre cop l’essència de la relació clandestina que viuen furtivament els dos amants. En resum, podem concloure que Perfectament recordo és una imatge sensorial que recorda el poeta de la unió eterna d’ambdós cossos que s’esdevé en aquell carrer del raval oblidat on no poden ser descoberts. Hi ha un clar component salvatge, instintiu, passional i profund en relació als altres poemes més espirituals i morals que comprenen el llibre. Per tant, Vinyoli vol emfatitzar amb aquest poema la idealització dels records com a moments espontanis que queden marcats a les ments de manera eterna deixant una petjada inoblidable, i en els quals pots evadir-te sempre que ho necessitis, fent així de la poesia una eina que descobreix i indaga en el propi ser....