Torre eiffel - Comentari de text PDF

Preview

Summary

Comentari de text...

Description

- Autor: A.G. Eiffel (1832-1923). - Nom de l’edifici: Torre Eiffel. - Cronologia: 1887-1889. - Localització: París. - Estil: arquitectura de ferro. -Materials bàsics de construcció: ferro forjat. -Sistema constructiu: amb materials industrials. -Dimensions: 305 m x 125 mAutor: Alexandre Gustave Bonnickhausen Eiffel (1832 – 1923). Enginyer i industrial francès, expert en estructures metàl·liques. Es graduà com a enginyer químic, i treballà per a una empresa d’equipament per a ferrocarrils, fins que creà la seva pròpia constructora: Eiffel et Cie. Va aconseguir prestigi internacional construint importants estructures. (ponts, estacions, galeries...). Treballà tant a Europa com a Amèrica i a Àsia (colònies franceses). Context històric: Exposició universal de París de 1889. S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobrí una extensió de 96 Ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica de la foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar. Anàlisi formal. La torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 15000 peces de ferro. entrecreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols. que s’aixeca fins a una alçada de 324 m. d’aquests, els 24 últims corresponen a l’antena de ràdio que s’hi va afegir posteriorment. La forma piramidal de la torre, dividida en quatre parts separades. per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat. El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 m i fa les funcions de base. Aquesta estructura de planta rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen damunt de vuit gats hidràulics. cadascun i que van units cadascun i que estan units per mitjà de quatre arcs. Damunt d’aquesta planta rectangular s’aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera. inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars. es trobin i que arribin fins a un mirador situat a 274 m d’alçada. Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat d’estabilitat de l’estructura. va ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria. Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i descens dels visitants, així com també restaurants, magatzems i botigues. i fins i tot un museu, situat a les dues plataformes inferiors. Entorn i integració urbanística. La torre Eiffel és el monument més alt de París i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l’ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d’una proporcionalitat. i una integració urbanística excel·lent, malgrat que en un primer moment va ser molt criticada. Funció, contingut i significat. La Segona Revolució Industrial va facilitar el fet que a mitjan segle XIX s’organitzessin, a diferents ciutats del món. exposicions en què es mostraven els grans

avenços de la invenció tecnològica i industrial. Com havia passat ja amb el Crystal Palace de Joseph Paxton a l’Exposició Universal de Londres l’any 1851. la torre Eiffel també va ser concebuda amb l’objectiu de ser el símbol de l’Exposició Universal de París. celebrada l’any 1889 en commemoració del centenari de la Revolució Francesa. En l’època, la torre Eiffel no va tenir gaire acceptació, i un gran nombre d'intel·lectuals politics i enginyers la van rebutjar. Malgrat tot, ha esdevingut actualment el símbol de París i fins i tot de França. Uns anys, abans, a la ciutat de Barcelona, Eiffel havia presentat. la seva proposta a l’organització de l’Exposició Universal del 1888. El seu projecte no va ser acceptat i es va preferir la construcció. d’un arc de triomf, obra de l’arquitecte català Josep Vilaseca. Models i influències. Durant la Revolució Industrial, el ferro i el vidre va començar a utilitzar-se com a material arquitectònic. i això va afavorir la construcció d'edificis amb grans espais interiors. (estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques) com el Crystal Palace de Joseph Paxton. L’ús d’aquests materials també va permetre edificar ponts i viaductes molt agosarats. Aquesta novetat va ser majoritàriament impulsada pels enginyers. mentre que els arquitectes construïen edificis seguint els models del passat. En aquest context, la torre Eiffel és el paradigma del futur de l’arquitectura basada en l’enginyeria. en contraposició a la mirada inerta de l’arquitectura historicista envers el passat. Charles Barry: Joseph Paxton: Londres. (reconstruït a partir de 1840) Parlament de Crystal Palace (1851)....