3-Discòbol. Fitxa tècnica. PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

DISCÒBOL

1) Fitxa tècnica a) Títol Discòbol b) Autor Miró c) Cronologia Cap al 460-450 aC d) Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre) e) Mides 1’53 m d’alt f) Estil Grec clàssic g) Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus) h) Tema [obres plàstiques] Atleta en el moment de màxima tensió i) Localització Museu “Nazionale Romano delle Terme”. Roma. Vàries còpies més en altres museus i llocs 2) Context ● Miró va viure aquesta etapa, moment en què s’unifiquen els criteris creatius i

els escultors arriben a un domini total de la tècnica que permet d’establir cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions entre les diverses parts del cos. ● Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de repòs i expressió serena. En les figures vestides el tractament de la roba permet suggerir les formes ocultes, en compte d’amagar-les com es feia a l’època arcaica. ● És l’inici del període clàssic i de la recerca de la perfecció. ● Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.

3) Anàlisi formal i estilística a) Elements plàstics ● Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7; ● Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8). ● Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor. ● Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró). ● Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat). ● Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat. ● Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus. ● El material segueix sent el marbre o el bronze. ● Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos. ● El jove atleta representat en el moment de màxima tensió: l’instant en què, apunt de llençar el disc, s’inclina cap endavant i tira el braç dret amb el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per poder-lo llançar amb més força; en el moment següent farà un pas endavant, es girarà i deixarà anar el disc, tot impulsant el llançament amb el moviment del cos. ● Capta el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc, el cos es contrau i tots els músculs són en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur. ● El llançador amb el tors girat per aprofitar la seva força i amb el cap tombat per mirar el disc, està totalment concentrat en la seva empresa. ● Tot el pes recau sobre la cama dreta, que recolza en el peu dret (ferm en el terra) i el cos s’enrosca com una espiral, que recorre dels peus fins al cap.

4) Tema, significat i funció ● Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista, quan es dóna el màxim desequilibri del cos (il·lustra l'ideal atlètic de l'època).

● En la recerca de formes noves, Miró va saber captar com ningú, fins aleshores, el moviment. Aquesta posició fou considerada un gran avenç en la tècnica escultòrica. ● Aquest tipus d’escultures es feia per homenejar als vencedors dels jocs atlètics (demostra la gran importància que tenien per als grecs els jocs), però l’escultura no guardava mai cap versemblança amb l’atleta. Els artistes grecs intentaven plasmar en les seves obres la bellesa ideal. ● Des de l'època arcaica, els atletes van ser considerats herois de les diverses polis que entraven en competició. ● Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssima consideració social i els eren dedicats monuments commemoratius. ● El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest període, era destinat a ser exposat en públic, en un punt estratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés.

5) Models i influències ● És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels joves representats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir els músculs del cos. ● Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuaren investigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És una novetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior. ● Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de forma que aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de noves tècniques. ● Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic i hel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendències marcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com el Renaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega....