2-Panteó. Fitxa tècnica. PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

PANTEÓ

1)Fitxa tècnica a)Títol Panteó b)Autor Desconegut c)Cronologia 118-128 d)Tècnica Arquitectura amb arcs e)Mides 43,44 m f)Estil Romà Imperial g)Tipologia Temple i)Localització Camp de Mart (Roma)

2)Context

a)Històric La construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.C., Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va destruir el temple gairebé del tot; va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. Tot i que no se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció potser fou APOL·LODOR DE DAMASC. La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran repte que porta al límit la resistència dels materials. 3)Anàlisi formal i estilística a)Planta Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el protagonisme de lafaçana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura. Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs (tan sols es recolza en els laterals). b)Alçat Pòrtic perípter i octàstil, rectangular i arquitravat, amb 16 columnes gegantines monolítiques de granit egipci, de fusts llisos i 18 metres d’alçada amb capitells, originàriament, revestits de bronze i, ara, capitells i rosats i bases de marbre blanc; columnes disposades en files, una d’exterior de 8 columnes exemptes suporten un entaulament. Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs.

c)Façana A l’entaulament hi ha una inscripció que fa referència a l’antic temple d’Agripa i que sosté el frontó triangular de la façana, frontó sense decoracions.

d)Espai interior L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar. e)Estil ● escola ● autor 4)Entorn i integració 5)Significat i funció a)Simbolisme El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus (“CASA DE TOTS ELS DÉUS”), tant als propis, com als de les terres conquistades en les batalles i guerres, i incloent-hi els emperadors divinitzats. El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil). Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior. b)Funció Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat. El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.

6)Models i influències a)Antecedents Sistema arquitravat grec

b)Influències posteriors Durant el Renaixement i el Barroc aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes i va influir en obres importants. c)Relació amb altres obres Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429), església de Santa Croce, Florència....