Fitxa 70. Magatzems Carson, Pirie, Scott PDF

Preview

Summary

Mgatzem Carson, història de l'art...

Description

Fitxa 70. Magatzems Carson, Pirie, Scott

Autor: Louis Sullivan Cronologia: S. XIX - XX Estil: escola de Chicago Tipologia: civil Material: ferro, formigó i vidre Localització: Chicago (EUA)

COMENTARI DE LA FITXA (context històric) La ciutat de Chicago, com totes les ciutats nord americanes, els edificis eren de toxos però l’estructura era de fusta, però quan la ciutat ja era gran, al 1871 va patir un gran incendi que va destruir el centre de la ciutat. Calia reconstruir-la com fos mirant de trobar una manera ràpida i rendible de fer-ho. A Europa, en aquella mateixa època, ja neixia el Modernisme, és a dir, edificis que utilitzaven la tecnologia industrial de les bigues i pilars de ferro (ciment armat), per construir edificis que després eren decorats amb les anomenades arts decoratives. Chicago va ser reconstruida però prescindint de les arts decoratives i així es basaven bàsicament en la funcionalitat de l’edifici. Això va fer que les escoles d’arquitectura s’especialitzessin en aquest tipus d’arquitectura i agaféssin personalitat pròpia donant lloc a l’anomenada Escola de Chicago. Aquesta escola té un lema: “la forma s’ha d’adaptar a la funció, mai al contrari”. Aquesta arquitectura de ferro, igual que la Torre Eiffel, permet construir edificis capaços d’aguantar en moltes vegades el seu propi pes, és el naixement del gratacel.

DESCRIPCIÓ FORMAL Exterior Es tracta d’un edifici 11 plantes, algunes menys en el carrer de la cantonada, que tot i que la seva notable alçada (hem de tenir present que estem en el entorn de 1900) presenta un aspecte força horitzontal. Tota la seva façana és una successió, repetida de finestres exactament iguals que li donen un aspecte que podria ser munòtom. L’única diferència es troba en la cantonada, en la què l’edifici, fa un xamfrà arrodonit amb les finestres més petites. El xamfrà a l’entrada hi ha una decoració modernista. Interior (surt a l’examen també) Un cop s’ha vist l’exterior, i entrem en l’interior, ens adonem que fora i a dins en certa manera són quasi un mateix concepte, ja que l’espai resulta ser, visualment, molt obert, no només per l’espai si no per la llum natural. Aquest afecte s’aconsegueix gràcies a l’anomenada finestra de Chicago, que ocupa tot l’espai que ocuparia el mur, entre el terra i el sostre, i entre pilar i pilar. Això permet que des de l’exterior es pugui veure l’interior, i també a l'inrevés. Al seu interior hi ha espais compartimentats, creant un sol espai unitari, en una sola planta.

INTEGRACIÓ URBANÍSTICA L’edifici s’integra perfectament en el traçat previ dels carrers fent que en el carrer ample l’alçada de l’edifici sigui lleugerament superior a la de la façana del carrer més estret. Es troba per tant, en una cantonada.

FUNCIÓ (surt a l’examen) Tal com diu el lema de l’Escola de Chicago, aquest edifici està pensat únicament per la funció pel qual va ser construit: uns grans magatzems entesos com una gran botiga on a cada planta els taulells es puguin distribuir de la manera que es vulgui perquè no hi ha parets. La llum que entra per les finestres també contribueixen a l’estalvi energètic.

Actualment aquest edifici, malgrat que conserva el nom, ja no és aquesta gran botiga sinó que s’ha convertit en un bloc d’oficines i l’única botiga que té és la planta baixa.

MODELS I INFLUÈNCIES (context històric i artístic) Aquest tipus d'arquitectura tan funcional arriba a Europa on el gratacel de mica en mica s’hi va implantar. A Europa els anys 30 neix el racionalisme, que és una resposta el modernisme. Té molt èxit a Alemanya, però en mica en mica s’escampa per Europa, (a Catalunya hi apareix el CATCPAC,...