Mare de Déu de les Roques PDF

Preview

Summary

comentario de la obra de arte...

Description

IES Torre Vicens 1996-97 Història de l’Art-COU

La Mare de Déu de les Roques • Títol: La Mare de Déu de les roques. • Datació: 1483-1486 • Autor: Leonardo da Vinci, nascut al petit poble florentí de Vinci (1452-1519), es va formar al taller de Andrea del Verrocchio, típic taller florentí. L'aprenentatge al taller va estimular el seu coneixement sobre la perspectiva, l'anatomia i fins i tot la botànica.. • Ubicació original: Pintura que formava part d'un tríptic (era la fusta central) que va ser completat per Ambrogio de Predi, un deixeble. Aquesta obra fou encarregada el 1483 per la Confraria de la Immaculada Concepció per a l’església de sant Francesc de Milà, l’encàrrec estipulava un pagament de 300 florins que no va rebre Leonardo. Així va ser que l’artista es quedà amb l’obra. Leonardo era doncs a Milà quan pintà aquesta obra on va estar al servei del duc Ludovic Sforza, anomenat “el Moro” .Quan els francesos ocupen Milà apropiant-se, entre d’altres coses, de la Verge de les Roques, Leonardo marxa a Florència. La resta de la seva vida va consistir en una sèrie de viatges i projectes trencats. • Ubicació actual: D'aquesta obra existeixen dues versions molt similars en la concepció i en la composició. Una és al Museu del Louvre, la que ens ocupa, i l'altra a la National Gallery de Londres i que sembla acabada pels seus deixebles. • Dimensions: 198 x 123 cm. • Tema: Es tracta d'una obra figurativa que representa la Mare de Déu acollint a Sant Joan Baptista, que es troba adorant el nen Jesús que es troba en actitud de beneir. Un àngel situats al primer pla d'un paisatge imaginari rocós (potser un paisatge alpí) i vegetal assenyala a sant Joan. El temps és simbòlic, representa el moment posterior a la fugida del Nen i la Verge de la persecució d'Herodes, la visita que reben de Sant Joan Baptista i la posterior adopció d'aquest per part de la Verge, cosa que ens indica el gest de la Verge vers el cosí del nen Jesús. Escena plàcida, en repòs. El gènere de la pintura és religiós, narratiu retrat imaginar del personatges que estan enmig d'un paisatge tenebrós, una spelunca o cova. • Font d’inspiració: Extreta del Nou Testament. • Tècnica i estil: Pintura sobre fusta, al tremp gras amb una mica d'oli. Ha estat passada a tela La tècnica és complexa, les fulles i alguns plecs de les vestidures estan representades amb gran detall mentre que el contorn de les figures i la perspectiva de fons estan velats progressivament amb capes cromàtiques repetides i quasi imperceptibles. De la mateixa manera que hi ha una fusió pictòrica entre les figures i l’ambient, també hi ha una integració de la llum sagrada de primer terme i la llum natural que es filtra a través de les roques. La naturalesa abrupta, agreste i fantàstica contrasta amb l’amorós naturalisme quasi flamenc, on els personatges parlen un llenguatge silenciós, gestual, mímic, característic de Leonardo. L'estil és d'aquesta època: Renaixement ple , pintura Florentina del segle XVI , quan els pintors aconsegueixen una gran perfecció en les seves representacions a través de la utilització de la línia , el color, la profunditat

IES Torre Vicens 1996-97 Història de l’Art-COU

aconseguida i la incidència de la llum a les representacions pictòriques . Les figures estan ben delimitades per línies primes, el dibuix és continu però difuminat. Els colors també estan esfumats seguint la tècnica pictòrica que caracteritza a Leonardo da Vinci, dominen els colors verds , vermell i games dels grocs. El fons es caracteritza per la utilització de tonalitats fredes que produeixen l'efecte de llunyania i profunditat desitjat. Es tracta de la perspectiva atmosfèrica o “aèria”, un recurs cromàtic ja conegut per artistes anteriors, basada en l’efecte òptic produït per la llum absorvida i reflexada per l’atmosfera: una boirina de pols i humitat. Les roque van canviant del marró verdós al blau clar de l’atmosfera. Els dos colors que s'oposen d'una manera clara són el color vermell de la túnica de l'àngel i el blau de les vestidures de la Verge, però no és una oposició agressiva. Tots els rostres i cossos estan plens de llum , el rostre de La Verge és el focus central, la llum també recau damunt de l'aigua de la bassa del davant dels personatges i es filtra entre les roques del paisatge llunyà. • Materials: L’atzurita per al mar i el cel. El lapislàtzuli (blau ultramar) per a les roques. Per tal d’acoseguir un blau viu es cobreix amb pigment de blanc de plom. • Composició: Ordenada segons formes geomètriques senzilles. Leonardo organitzà el quadre al voltant de dos triangles i d'un cercle, expressió de la seva mentalitat constructiva. Com en altres obres de Leonardo la forma triangular és la principal, amb el vèrtex en el cap de la Mare de Déu. És una composició ben assentada, sòlida. Amb un element vertical a darrera. El primer triangle és equilàter i s'obté traçant les diagonals del quadre, el segon abraça tota la composició, amb els caps de totes les figures inscrites. També podem considerar que els quatre caps són dins d'un cercle, el centre del qual és al mig de la Verge. Amb la col.locació dels personatges s'aconsegueix així equilibrar les figures amb el paisatge egetal i de roques que trobem al darrera. Per tant la composició és simètrica, l'eix central de la qual és la Verge, és una composició tancada entorn dels personatges, profunda, aconseguida mitjançant la tècnica del esfumato (difuminar línies i colors ). • Precedent i difusió: Un precedent són els pintors italians del segle anterior. Leonardo es va formar al taller d'un pintor florentí , Verrocchio ( 1435-1485 ), i sembla va participar en alguna de les seves obres Els deixebles de da Vinci van ser nombrosos. L’impacte de la pintura de Leonardo fou immens, no solament a la península italiana (Rafael, Giorgone, Correggio...) sinó per tota Europa....