Kant-S.Mill filoselectivitat - Lluna Pineda PDF

Title Kant-S.Mill filoselectivitat - Lluna Pineda
Course Filosofia Moderna i Contemporània
Institution Universitat Rovira i Virgili
Pages 2
File Size 133.7 KB
File Type PDF
Total Downloads 71
Total Views 129

Summary

Esquema...


Description

25/3/2021

Kant-S.Mill | filoselectivitat - Lluna Pineda

a

Esquema comparatiu de Kant i S.Mill KANT

S.MILL

Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII).

Filòsof contemporani britànic liberal (s. XIX).

Criticarà les estructures de l’Antic Règim

Defensor

(feudalisme,

Període de la història de la losoa i motivacions

i

teoritzador

del

liberalisme,

i

moviment polític que defensava la no

absolutisme) i defensarà la idea que

interferència de l’Estat o la Societat (opinió

l’home s’ha de poder educar a ell mateix

pública) dins de la vida privada dels individus.

societat

estamental

amb llibertat. La idea de llibertat és central en la seva teoria La idea de llibertat és un dels postulats

ètica i molt especialment dins de la seva

de l’ètica kantiana. És la condició de

política (liberalisme).

possibilitat de l’Imperatiu categòric i es

Noció de llibertat

troba implícita en la idea de deure. És un

La proposta de regla utilitarista (basada en

requisit transcendental de la moral.

l’autodesenvolupament,

la

distinció

qualitativa dels plaers i la dignitat humana) Ens parla sobretot d’una llibertat lligada

pressuposa la idea de llibertat.

a la raó i s’identica sobretot amb la denició de llibertat positiva (llibertat

En la seva teoria política fa una denició de

d’expressió, de pensament) perquè ens

llibertat negativa perquè estableix el límit: sóc

parla de les potencialitats.

lliure de fer el que vulgui dins del cercle de no interferències.

Humanitat

Teoria Ètica

La humanitat és un dels principis de la

La humanitat forma part de la regla moral de

seva ètica. Una de les formulacions de

l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla ha

l’Imperatiu categòric (llei moral) diu:

de tenir un valor universal, ha de contemplar

“tracta a la humanitat, tant en la teva

la dignitat humana i, com a mínim, tenir en

persona com en els altres, sempre com

compte que cap situació que ens afavoreixi

un  i mai com un mitjà”.

pot ser bona si malmet a un altre.

Deontologisme ètic

Utilitarisme ètic

Elabora una ètica autònoma on les

És una teoria ètica que identica la utilitat

decisions i les lleis morals no depenen

amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant

d’un principi extern (com la recerca de la

utilitat (mitjà) ens apropa a la felicitat, que és

felicitat). La nalitat de la conducta

la nalitat  de la conducta moral dels

moral és el compliment del deure moral.

individus.

En els actes morals, el motiu de la

Els actes morals són útils

voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i

apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens

per això, l’ètica té un caràcter formal i

allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor.

universal. L’èmfasi es troba en les

Així, la rellevància moral es troba en els actes

intencions de les nostres accions.

concrets i en les seves conseqüències.

https://www.filoselectivitat.cat/kant/comparacions/kant-stuart-mill/#

(bons) si ens

1/3

25/3/2021

Kant-S.Mill | filoselectivitat - Lluna Pineda

Felicitat

Les ètiques que busquen el motiu de la

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una

voluntat en quelcom extern (com la

regla (l’autodesenvolupament, en la dignitat

utilitat, la felicitat o el plaer) són

humana, etc.) a l’hora de considerar les

heterònomes, empíriques i materials, ja

accions morals,  la seva ètica se segueix

que reben la llei moral des de fora de la

fonamentant en el valor moral les accions

raó.

concretes i en el seu resultats.

La felicitat no és un ideal de la raó sinó

La felicitat és la pauta a partir de la qual hem

de la imaginació i per això no pot ser una

de guiar els nostres actes morals. Es

nalitat moral. Per arribar-hi, pensem en

determina si una acció és bona o és dolenta

elements empírics (ser rics, tenir salut,

quan produeix felicitat a un major nombre

etc.) però no podem determinar amb

d’individus. La felicitat s’identica amb el

seguretat i universalitat quina acció

plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també

fomenta la felicitat d’un ésser racional.

incorpora

Segons Kant, la felicitat es busca a través

(utilitarsime de la regla): dignitat humana,

de l’imperatiu hipotètic (pragmàtic).

autodesenvolupament i plaers intel·lectuals.

-45%

-40%

els

elements

de

la

regla

-30%

¿Busca moda? Zalando

-45%

-40%

-30%

¿Nece Zalando

Tots els vídeos

https://www.filoselectivitat.cat/kant/comparacions/kant-stuart-mill/#

2/3...


Similar Free PDFs