2.EL TRES DE MAIG - Fitxa tècnica. Professor de l\'assignatura:Miquel Chacón PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

EL TRES DE MAIG

1)Fitxa tècnica a)Títol El tres de maig b)Autor Francisco Goya c)Cronologia 1814 d)Tècnica Oli sobre tela e)Mides 2,66 x 3,45 m f)Estil Difícil de clasificar, cronològicament neoclàssic g)Tipologia Quadre h)Tema Afusellaments durant la Guerra del Francès i)Localització Museo del Prado, Madrid 2)Context

a)Històric Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa. A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès. Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra del Francès. El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa. Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de Madrid, per part de l’exèrcit de Napoleó. 3) Anàlisi formal i estilística a) Característiques formals ● En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea. Goya ressegueix les figures en negre, però defuig l’academicisme, cares i cossos estan deformats. (Fuig del model escultòric propi del neoclassicisme) ● Gamma cromàtica reduïda: Ocre, negre blanc, groc, vermell ● Colors càlids a la part esquerra i colors freds a la part dreta. ● Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant una mena d’atmosfera ● La llum és en un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixa en penombra al grup de soldats. ● La llum del fanal separa el dos grups (víctimes i soldats),il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció. ● El tenebrisme emprat per Goya, el contrast entre llums i ombres incrementen el dramatisme de l’escena b) Característiques compositives ● La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats (dreta) que els estan afusellant. Clarament delimitats per la llum del fanal que il·lumina a les víctimes i deixa en penombra a l’escamot de soldats. Però, és el fanal que divideix clarament lacomposició en dues parts: il·luminant a les víctimes i deixant la resta en penombra. ● L’aresta del fanal, a més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que remarca aquesta dualitat. ● Intensament il·luminat contrasta amb tota la resta tant pel color com per l’actitud acaparant tota la nostra atenció. ● El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les

● ● ● ● ●

formes). La inclusió del fanal, el qual amb unes arestes molt marcades configura en si mateix una realitat tridimensional manifesta. L’aplicació del clarobscur accentuant el volum de les formes. La superposició dels diferents plans. La gradació del tamany de les formes especialment visible en la filera de condemnats i l’edifici del fons. La línia de l’horitzó situada alta converteix a l’espectador en un protagonista més de l’escena potenciant el realisme del tema representat.

c) Estil Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Podríem dir que presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors. D’altre banda pel tipus de pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme En suma, podem afirmar que Goya tant pels temes que tracta, com per l'ús del color o la pinzellada s’allunya de manera evident de l’estil vigent: el Neoclassicisme 4) Tema, significat i funció a) Tema El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid durant el primers dies de maig de 1808 i amb el quals s’inicia la Guerra del Francés. Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer la matinada del 3 de Maig de 1808 a la Muntanya del Principe Pio dels rebels que s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior. Aquesta obra fa parella amb una altre “el dos de maig de 1808” també conegut com “La càrrega dels mamelucs”. Junts constitueixen un encàrrec que el govern de la Regència de les Corts de Cadis van fer a Goya al 1814. No sabem si Goya en va ser testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets. Diferents elements accentuen el realisme dels fets representats tant del lloc com dels personatges. L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des de la qual es possible veure la caserna militar del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual apareix dibuixada al fons de la composició. La inclusió en la escena d’una dona, la qual cosa també dóna versemblança als fets, donat que les dones també s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió. La inclusió també d’un frare en referència a la participació d’alguns eclesiàstics en la revolta i en al·lusió directa a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i Davila. b) Significació, missatge Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la

guerra. Goya presenta els fets amb una gran expressivitat perquè l’interessa més mostrar un sentiment, un punt de vista personal que no pas realitzar un document dels fets. Goya presenta un nou concepte de la pintura històrica, allunyant-se de la visió heroica tradicional i substituint-la per la crítica d’ una realitat: la guerra, que genera patiment humà. Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament la zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor. La posició dels braços en creu de la figura central representaria iconogràficament la figura de Crist, la de l’heroi, el màrtir, l'innocent. L’obra presenta diferents elements simbòlics i al·legòrics que reforcen el seu significat. Per alguns autors els colors groc i blanc (símbols heràldics del Papa) hi simbolitzarien l'església. El fanal situat als peus dels soldats il·luminant a les víctimes – veritables protagonistes del quadre- Ha estat vist segons els autors: Atribut reforçat, tant pels estigmes que apareixen en les mans, com pel color blanc de la camisa (innocència) Bé com una metàfora de la presència de Déu. Bé com un símbol de la il·lustració. El tres Maig transcendeix la plasmació d’un fet concret per convertir-se en un símbol del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat. Amb aquesta pintura Goya va dotar de valor universal un episodi particular. c) Funció No se sap amb seguretat la funció que van tenir aquests quadres. Algunes hipòtesis suggereixen que podrien haver tingut una funció decorativa en un arc de triomf efímer construït en honor de Ferran VII, amb motiu del seu retorn a Espanya, o bé, es podrien haver exposat amb motiu de la celebració commemorativa del 2 de maig. El que si que es evident, és que els quadres no van agradar i es guardaren al fons del Museu del Prado, però no s'exhibien. No va ser fins unes dècades després, un cop el Romanticisme i l'Impressionisme, es van desenvolupar que aquestes pintures van obtenir reconeixement i fama mundial. 5) Models i influències a) Antecedents Dos són les figures principals en les que Goya s’inspira per elaborar el seu propi estil: Velázquez i Rembrandt De Velázquez rep la perspectiva aèria, la utilització de la llum i la llibertat de la pinzellada De Rembrandt rep la perfecció del joc de clarobscur, la voluntat realista, naturalista,

que l’apartà de d'idealisme neoclàssic i també el gust pels autoretrats. Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics b) Influències posteriors Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com: El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dóna al poble,a la heroïcitat col·lectiva. L’Impressionisme: El traç lliure, l’abandó de l’academicisme, les seves pinzellades soltes i els contrastos cromàtics L’Expressionisme: Per la utlització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior. El Cubisme: Manifesta en la deformació geomatitzant dels soldats. c) Relació amb altres obres L'execució de Maximilià Manet (1867). La “Matança de Corea de Pablo Picasso (1951)....